COMUNICAT EN REFERÈNCIA AL PROCÉS DE MEDIACIÓ DEL CAS SOM 27 I MÉS

0UXFRSca_400x400

COMUNICAT EN REFERÈNCIA AL PROCÉS DE MEDIACIÓ DEL CAS SOM 27 I MÉS

 Ahir dilluns 28 de novembre, s’iniciava una mediació entre la UAB i les nostres advocades. Les imputades de Som 27 i més volem comunicar que no participarem del procés de mediació que l’Equip de Govern de Marga Arboix vol impulsar.

No acceptem ni reconeixem aquest procés, ja que la Universitat Autònoma de Barcelona s’hi presenta a la vegada com a part i com a mediadora, mentre la Fiscalia continua demanant-nos 300 anys de presó i el procés judicial no ha estat aturat. Al nostre entendre, la neutralitat no està garantida ja que la mateixa institució de la UAB ha estat qui ha imposat els criteris de la mediació i els mateixos mediadors, quan és part implicada en el conflicte. A més a més, tampoc mereix la nostra confiança que un dels mediadors sigui el Síndic de Greuges de la UAB, escollit a dit per l’Equip de Govern anterior i no per vies democràtiques.

No podem acceptar un procés de mediació mentre tenim un procés judicial obert que pot hipotecar les nostres vides. No podem acceptar un procés de mediació quan la institució de la UAB va optar per solucionar un conflicte polític als jutjats. Recórrer a la via judicial no ha fet més que criminalitzar la protesta estudiantil, i presentar un procés de mediació tres anys després quan aquesta era la principal demanda de les estudiants durant el mes de tancada al Rectorat, és un acte de cinisme i de rentat de cara de l’equip de Govern actual, que no vol pagar els errors de l’anterior. Un cop s’ha acabat el procés d’instrucció no té cap sentit iniciar una mediació, ja que no podrà parar aquest procés judicial, la mediació s’hauria d’haver iniciat abans. Només hi ha una manera d’esmenar l’error: retirar la demanda de Responsabilitat Civil (més de 384.000€) i sol·licitar l’arxivament del nostre cas a la Fiscalia.

El seu joc de rentat de cara exigeix que les persones imputades assumim els actes de que se’ns acusa. No reconeixem aquests actes com a delictius, ja que ens emparem en el legítim dret a la protesta, que no és altra que la defensa de la Universitat Pública. El conflicte va ser i continua sent polític, i és per això que emplacem a la UAB a establir una taula de negociació amb els agents convocats a la tancada del Rectorat l’any 2013 per encarar, d’una vegada per totes, la solució política i l’aplicació de les mocions aprovades al Claustre del 21 i 22 de març de 2013. Aquests agents són la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i els sindicats dels treballadores, que continuen en lluita contra el desmantellament de la Universitat pública i contra la manca de democràcia de la UAB.

Imputades de Som 27 i més Barcelona, 29 de novembre de 2016

Per una baixada de les taxes sense trampa

La secció sindical de CGT-UAB, en el context de les mobilitzacions que ha hagut a l´estat espanyol i que hi ha convocades demà dijous 17 de novembre, volem aprofitar per expressar la nostra posició i reclamar la reversió de les polítiques antisocials instades des de Brussel·les, el Govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya.

Amb l’excusa de la necessitat d’ajustar els recursos disponibles com a conseqüència de la crisi econòmica estem patint la destrucció dels pilars de la justícia social, en especial de la sanitat i de l’educació, tant universitària com no universitària. Tanmateix, alhora que els pressupostos destinats a ensenyament i sanitat han experimentat successives retallades, s’ha produït un desviament de recursos públics per facilitar el procés de mercantilització creixent, tant de sanitat com d’educació.

El guió és prou conegut: un determinat servei públic, en el nostre cas la Universitat, ha d’afrontar tensions econòmiques creixents que condueixen a la necessitat de transformar-la per tal que pugui sobreviure i continuar sent referent “d’excel·lència”. Amb l’excusa de facilitar la seva “salvació” ens venen amb l’enganyifa de que cal externalitzar serveis i obrir la gestió a empreses i fundacions privades.

Tot plegat amb la complicitat de certs estaments que suposadament haurien d’implicar-se activament amb la defensa dels principis bàsics de la justícia social però que, a canvi de treure’s abundosos sobresous, prefereixen mirar cap una altra banda i apuntar-se, amb la boca petita, a les reivindicacions dels que sempre han d’empassar-se els ajustos.

Si no fem el que ens ordenen i assumim els sacrificis que ens demanen, ens adverteixen que tot anirà a pitjor. Però qui són els que ens ho diuen? Els mateixos que des de fa anys han estat copant totes les esferes de poder, els que han estat prenent decisions “pel nostre bé”. Els mateixos que, quan fa temps ja se sabia que les coses no anaven bé, preferien continuar amb els seus rituals de legitimació democràtica per la via de sotmetre a votació el que ja estava decidit. I alhora mantenien els seus privilegis, els seus sobresous, les seves prebendes. La història de sempre: els beneficis a repartir entre uns pocs, les pèrdues a distribuir entre totes i tots.

Per tant, cridem als companys i companyes de PAS i PDI a que se solidaritzin amb la jornada de lluita i que aquesta no sigui un simple fet puntual sinó que es mantingui en el temps fins revertir la situació: que la crisi la paguin els que s’han beneficiat de depredar els recursos públics de totes i tots.

Salut i lluita llibertària


Secció Sindical de CGT a la UAB

Sobre la continuïtat del Model de Dedicació del 2009, que proposa l’Equip de la Rectora Arboix: Preliminars per a una anàlisi

rotomdd

DESTACATS

  • El “Model de Dedicació Acadèmica” del nou Equip de Govern representa la continuïtat del sistema de còmput de la docència introduït l’any 2009 (Equip d’Anna Ripoll) i aprofundit l’any 2014 (Equip de Ferran Sancho).
  • El Valor del Treball Docent no es recupera, sinó que, ben al contrari, es veu reduït mes, i perd encara més pes l’hora lectiva.
  • Es promou la competència i la mercantilització en la transferència: No es valora el treball docent o investigador real, sinó el volum de diners obtinguts, i un sistema de quartils suposa que si algú guanya en reducció docent (quartil superior) el seu treball serà assumit per un altre sector del professorat (quartil inferior).
  • Els retocs al “Model de Dedicació Acadèmica” aprofundiran en la sobrecàrrega de treball per al Professorat més Precari, o permetran les retallades de Plantilla, si és aquest l’objectiu.

 

Parlar de “Model de Dedicació Acadèmica” és parlar de com es reconeix el treball del professorat universitari. És parlar de quina és la màxima càrrega laboral que pot recaure sobre una professora o un professor, i de quina capacitat té el conjunt del professorat d’un Departament o d’una Facultat per realitzar la docència reglada en les titulacions oficials de Grau, Màster i Doctorat. Segons com es faci el recompte, una mateixa persona pot trobar-se que amb les mateixes tasques realitzades no siguin reconegudes de manera igualitària. És a dir que el Valor-Treball del professorat universitari fluctuï segons com sigui reconegut per la Universitat, que actua com a Empresa. D’això es derivaran els càlculs d’un “Model Teòric de Plantilla”, en correlacionar la capacitat docent del professorat, amb les càrregues docents a les quals ha de fer front la plantilla. Com menys computi la docència, menys professorat serà necessari, i estarà justificat reduir la plantilla de Departaments i Facultats, a costa que recaigui el treball a realitzar sobre qui manté el seu lloc el treball. O, alternativament, es beneficiarà amb reduccions de càrrega laboral a uns sectors del professorat, a costa de sobrecarregar-ne uns altres, si, com estem vivint en els últims anys, la suma ha de resultar “zero”, ja que no hi ha cap intenció d’incrementar les plantilles.

Com ha estat habitual en el marc històric del Capitalisme, en les lluites entre Patronal i Treballadors i Treballadores, les Empreses han buscat sempre comptabilitzar el treball, no pel temps invertit, que constitueix el patró de mesurament objectiu del treball que es realitza, sinó a partir d’altres criteris que facilitaven l’explotació laboral, i que permeten incrementar la plusvàlua. Per aquesta raó, enfront del “treball a preu fet”, les lluites sindicals van aconseguir implantar jornades laborals d’un temps determinat. D’aquí poc es compliran 100 anys que la Vaga de La Canadenca va aconseguir la jornada de 8 hores, l´any 1919.
En el cas del professorat universitari, fa més de 30 anys que es va establir també un límit màxim de càrrega laboral en la docència, fixat en 8 hores lectives setmanals (240 anuals), per a una dedicació a temps complet, a través del “Reial Decret 898/1985, de 30 d’abril, sobre Règim de Professorat Universitari”. Aquesta normativa segueix vigent avui, i estableix un límit que legalment no es pot superar en el pla docent de cap professor o professora.

La UAB, tenint en compte l’objectiu de promoure la investigació, sobre aquesta base, i sobre la base del Valor-Treball objectiu de la docència, havia fixat que la càrrega màxima del professorat es limitaria a 6 hores lectives setmanals (180 anuals), per afavorir la dedicació científica a la nostra universitat. Un “Model UAB” que va tenir notables beneficis i que es va plasmar en un exponencial creixement de l’activitat investigadora.

Aquell “Model UAB”, senzill i transparent, i que havia donat resultats positius, va començar a sofrir modificacions quan es van introduir criteris de còmput que desvirtuaven el Valor-Treball en la docència, i que contemplaven, d’acord amb criteris de gestió empresarial propis dels àmbits ultraliberals que s’havien fet amb el poder, una “dedicació variable”, que passava a tenir en compte la “productivitat”, entesa des d’una perspectiva on la mercantilització i la competència, considerats valors sagrats, es feien propietàries de la Universitat. El “Pla Bolonya” que s’havia imposat en el format dels Plans d’Estudis de Graus i de Màsters, va passar també a afectar als Plans Docents del professorat de la UAB.

Així, l’any 2009, l’Equip de la Rectora Ripoll, amb el Vicerector Gómez Pallarés, van aconseguir aprovar el nou “Model de Dedicació Variable”. En el mateix s’introduïa un paràmetre que ha tingut conseqüències greus en el Valor-Treball de la docència en la UAB: el nombre d’alumnes matriculats en un grup, com el nombre de clients en una empresa comercial, o el nombre d’objectes fabricats en una empresa industrial, passava a ser un factor determinant per computar la docència. No obstant això, i com una coartada perquè fos fàcilment assumit el model, també s’incorporaria el còmput de les hores de dedicació docent a la preparació de les sessions lectives, establint un barem 1=1 entre ambdues activitats (o sigui 1 hora de preparació per hora de classe presencial). La confusió que comportava que el càlcul d’hores de dedicació passava de les 240 anuals a una al.legal càrrega docent màxima de 560 hores, es convertia també en una cortina de fum que dificultava “traduir” en hores reals les suposades dedicacions del professorat. Així aquell model es va implementar, i es va fer palès altre cop que la UAB establia com a prioritari el “treball a preu fet”, el treball valorat segons el nombre d’alumnes-clients i el treball valorat segons la “productivitat científica”. Això per cert, acabaria incloent també la dedicació a activitats mercantils (docència privada, convenis amb empreses).

Pocs anys després, i en la línia de la “Dedicació Variable” implantada per l’Equip de la Rectora Ripoll, el “Decret Wert” (“Reial Decret-Llei 14/2012, de 20 d’abril, de Mesures Urgents de Racionalització de la Despesa Pública en el Àmbit Educatiu) consagrava la “Dedicació Variable”. Existeix constància que l’ideal ultraliberal d’universitat del Govern de la Generalitat de Catalunya no estava molt lluny, i que assessors d’entorn dels llavors responsables, Andreu Mas-Colell i Antoni Castella, van assessorar el Ministre. La “Racionalització de la Despesa Pública”, sinònim de retallades pressupostàries en la neo-llengua del ultraliberalisme imperant, comportava l’opció de reducció de càrrega docent al professorat que demostrés la seva dedicació científica a través dels “Sexennis d’Investigació”. Aquells “Trams de Productivitat”, introduïts per compensar la reduïda nòmina del professorat universitari, es convertien definitivament en una mesura de l’activitat investigadora. No és aquest el lloc per abordar la dubtosa capacitat de mesurar la investigació a través de publicacions valorades amb la intermediació de revistes propietat de corporacions multinacionals, però els dubtes no han fet més que incrementar-se amb el pas del temps.

El “Decret Wert” assentava la classificació del professorat en tres grups de dedicació, de 16, 24 i 32 crèdits docents, partint del dubtós supòsit que els “Trams” informen d’una dedicació a la investigació.

No obstant això, l’Equip del Rector Sancho, amb el Vicerector Donaire, afegiria de la seva collita, potser amb el mateix assessorament que havia tingut el Ministre Wert, modificacions que res no tenien a veure amb el “Decret Wert”, tal com denunciàvem a CGT-UAB als nostres comunicats de novembre de 2013 (1) i d’abril de 2016 (2). La conseqüència és que al gener de 2014 el Consell de Govern de la UAB, va aprovar un replantejament del “Model de Dedicació Acadèmica” anterior. Tal com vam exposar al seu moment, la revisió del model tenia la conseqüència que l’activitat docent reconeguda per la UAB es veia notablement minvada, i que per a una mateixa quantitat de treball docent dut a terme per qualsevol professor o professora, la UAB passava a comptabilitzar un menor nombre de “hores”.

El “Model Donaire” procedia a eliminar l’única aportació positiva que tenia el “Model de Dedicació Variable”. D’un cop de ploma desapareixia del còmput de dedicació el temps de preparació de classes. Però es mantenia, sobredimensionat, el pes del nombre d’ “alumnes-clients”. Incorporant un factor corrector, basat en algorismes matemàtics, que asseguraven que el còmput de docència s’ajustés als requisits de càrrega docent necessària en les titulacions de la UAB, malgrat que la plantilla de professorat era progressivament retallada. Professores i professors de la UAB van apreciar la sobrecàrrega docent des del curs 2014-2015.

Ara, amb el nou Equip de la Rectora Arboix, s’ha plantejat la imprescindible necessitat de discontinuar el “Model Donaire”. No obstant això, l’esborrany que ha començat a circular entre òrgans de representació sindical i direccions de departaments, mostra que la intenció no és canviar el model, sinó mantenir-lo, simplement amb retocs, per donar continuïtat als principis de mercantilització i competència, seguint així en la línia dels equips de Anna Ripoll i Ferrán Sancho.

El còmput de la docència segueix recaient en el nombre d’ “alumnes-clients”, però ara el model elimina els trams de desenes de matrícules, introduïts pel Vicerector Donaire, i que havien comportat nombroses distorsions. Però la nova fórmula de càlcul que s’introdueix suposa una reducció lineal del valor de l’Hora-Treball, amb el que tot el professorat podrà constatar que per a les mateixes hores lectives i el mateix nombre d’alumnes/as la seva docència computarà menys. Podem observar-ho clarament en el següent quadre, amb una simulació de l’aplicació del model.
 

Hores Reconegudes
(per el mateix Grup Docent)

Nº Alumn.

Model 2009

Model 2014

Model 2016

10

105

76,5

72

20

120

85,5

81

30

135

94,5

90

40

150

103,5

99

50

165

112,5

108

75

202,5

130,5

130,5

100

240

157,5

153

140

300

193,5

189

El Model de l’Equip de la Rectora Arboix no solament no recupera una valoració objectiva del temps de treball docent, sinó que s’allunya encara més de la primera versió del “Model de Dedicació Variable” introduïda en 2009, reduint encara més el valor del treball docent, tal com podem veure en aquest gràfic, derivat de la taula anterior:

taulamdd

D’altra banda, i per assenyalar un altre element notablement allunyat d’un còmput objectiu del treball acadèmic, podem destacar el mecanisme de comptabilització de la “transferència”, equiparada a convenis i contractes signats per la UAB, i que reporten ingressos dineraris. El que volem és subratllar el caràcter asimètric respecte als projectes d’investigació oficials o institucionals. Per a aquests últims la reducció docent que es defineix és objectiva i clara, i es basa en la participació en l’equip d’investigació, en qualitat d’investigadors o investigadores del professorat. No obstant això, la reducció docent que es deriva dels convenis-contractes fa ferum de “comissió comercial”: com més ingresses més et redueixes docència. Un premi a l’eficàcia comercial del professorat, que ens sembla completament qüestionable.

A més, el model de reducció docent a partir de “transferència” es basa en un esquema competitiu. Una estructura percentílica que defineixi quartils, classifica al professorat en tres categories (Quartil Superior, Quartils Mitjans i Quartil Inferior), segons la quantitat de diners obtinguda. Hi haurà qui guanyi en reducció docent en la mesura en què ingressi un volum important de diners a la UAB, però sempre hi haurà qui surti perdent. Perquè qui ingressi “poc” o gens, atès que no variarà la suma total de càrrega lectiva, haurà de fer-se càrrec de la docència de qui es beneficia de les reduccions.

En definitiva, considerem que els retocs al “Model de Dedicació” introduït en 2009 i modificat el 2014, no pretenen recuperar una valoració objectiva del treball docent. Se segueix mantenint la base del mateix model, perquè té la finalitat d’ajustar-se a la càrrega de docència necessària per continuar les titulacions actuals. Si es redueix d’una banda a cert nombre de professores i professors, la resta haurà de cobrir aquestes reduccions amb major càrrega laboral.

En una situació d’una universitat amb professorat envellit, precari, temporal, en el límit de la legalitat en molts casos, tal com ha denunciat l’Observatori del Sistema Universitari (3), els retocs al “Model de Dedicació” que està patint la UAB fa anys, sembla que no tenen una altra finalitat que seguir acomodant la plantilla del PDI a les necessitats laborals de la universitat, potser beneficiant parcialment certs sectors (professorat estable amb elevat volum d’ingressos mitjançant convenis), a costa que el valor de la docència segueixi decreixent encara més, perquè el volum total de treball es redistribueixi, segurament en perjudici de la majoria del professorat (sobretot els sectors més precaris).

Esperem que la Rectora Arboix i el seu equip reflexionin seriosament sobre les conseqüències de mantenir el “Model de Dedicació Variable” introduït l’any 2009, que ja s’allunyava del valor objectiu del treball docent. Però més encara que es pensi en profunditat perquè se segueix emprant una formulació matemàtica finalista per calcular un temps de treball docent fictici, que ni tan sols recupera el valor de la preparació de les classes que incloïa el primer model. Sabem que la finalitat del model, intencionada o no, segueix sent justificar que es pot “fer tot” amb la plantilla de professorat actual, o fins i tot amb menys. I si ara el que vindrà a continuació esperem que no siguin noves retallades de plantilla, ja molt delmada, del que no hi ha dubte és que amb total seguritat vindrà una sobrecàrrega de feina per al professorat més jove i més inestable.

Reclamem que es recuperin valors objectius del treball docent, que prevalgui el temps de treball invertit, per damunt d’altres vectors que distorsionen la valoració de les tasques lectives. I, per descomptat, recordem que el límit legal segueix estant en 8 hores lectives setmanals reals per al professorat a temps complet.

Secció Sindical de CGT a la UAB

_______________
(1) “El model de dedicació docent i els tripijocs del Vicerector Donaire”, 13.11.2013, URL: https://cgtuab.wordpress.com/2013/11/13/mdd_tripijocsdonaire

(2) La Instrumetalització de la Docencia. 26.4.2016. URL: https://cgtuab.wordpress.com/2016/04/26/861

(3) “El professorat universitari a Catalunya”, 26.9.2016. URL: http://www.observatoriuniversitari.org/blog/2016/09/26/el-professorat-universitari-a-catalunya

La llei mordassa arriba a la UAB

photo_2016-09-22_18-52-45

Aquest dimarts 20 dues companyes de la secció sindical de CGT-UAB han rebut una multa per la seva participació a la vaga de professorat i investigadors/es que el nostre sindicat va convocar el passat 18 de maig a la UAB contra els intents d’acomiadaments de professorat que en aquell moment volia dur a terme l’equip de govern.

A la denuncia es considera a la Marta i l’Ermengol com a “organitzadores o promotores” de la concentració i posterior manifestació que vàrem dur a terme  la secció sindical de la CGT UAB. La Marta i l’Ermengol son delegades sindicals i membres de la secció des de fa anys, així com també del secretariat permanent de CGT Catalunya, sindicat al que l’escrit rebut qualifica de “associació antisistema” en una frase que sembla una declaració d’intencions. En el text de la multa s’especifica també que l’expedient s’instrueix seguint la llei orgànica 24/2015 més coneguda com a “llei mordassa”. Aquesta llei ha estat àmpliament denunciada com una llei repressiva per atemptar contra les llibertats individuals i col·lectives bàsiques ja que restringeix el dret de associació, reunió i manifestació. La política repressiva de l’estat contra els col·lectius que lluitem pels nostres drets arriba de nou a la UAB. I en aquest cas la llei mordassa del Govern del Partit Popular és utilitzada pel Departament d’Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya, contra qui entrem en la seva categoria de “antisistema”, perquè mantenim la lluita sindical i les posicions de dissidència

Des de la secció sindical de CGT UAB denunciem aquest nou atac repressiu que se suma als que estem vivint els últims mesos. Aclarim que no acatarem aquesta multa rebuda per l’acció sindical que hem fet, fem i seguirem fent i advertim als cossos repressius de l’estat així com a tots els elements dels quals hem rebut atacs, pressions i amenaces que estan perdent el temps si pretenen que ens aturem. Ens reafirmem en el nostre compromís amb la lluita de les treballadores mitjançant l’acció directa, l’autogestió i el suport mutu. Un cop més, si ens toquen a una ens toquen a totes.

POSICIÓ DE CGT UAB SOBRE PROPERES CONVOCATÒRIES DE NOVES PLACES DE CATEDRÀTIC/A D´UNIVERSITAT

Des de CGT-UAB donem suport a TOTES les promocions de PDI, independentment del tipus de contracte, situació o nivell. Per tant, INSTEM a l’Equip de Govern que no doni resposta únicament a les reclamacions de grups de pressió del PDI amb posició dominant, sinó que contempli el DRET A PROMOCIÓ INTERNA de tot el col·lectiu de PDI indistintament, PRIORITZANT ALS COL.LECTIUS MÉS DESFAVORITS, tant de PAS com de PDI. En relació al PDI, això també implica:

1) la promoció a Contractes Permanents d’Ajudantia (Lectores-Lectors) i de Contractes Postdoctorals.

2) la promoció a Titulars d’Universitat de qui ocupa places Interines o Contractes amb Drets d’estabilització (Investigadors-res “Ramon y Cajal”).

3) la promoció al nivell superior de Contractats-des Doctors-es de la normativa de la Generalitat de Catalunya (“Càtedres”) del personal que ocupa places de nivell inferior (“Agregats-des”).

En aquest context volem recordar que el Text Consolidat de la Llei Orgànica 6/2001 (Llei d’Universitats, Article 48. 4), exigeix que el PDI contractat no superi el 49% de les plantilles de PDI de les Universitats. És a dir, que les places de PDI funcionari (Titulars d’Universitat i Catedràtics d’Universitat ), perquè s’ajustin a Dret, haurien de sumar com a mínim el 51% de la Plantilla. Sembla una bona ocasió que, si s’obren les possibilitats de promoció del PDI de la UAB, es camini en aquesta direcció per tal que es compleixi la llei.

CGT-UAB manté el seu plantejament en matèria de plantilles, i és que aquestes han d’estar constituïdes per places de la màxima qualitat i estabilitat, enfront de les places precàries que han vingut implementant les polítiques ultraliberals de les diferents instàncies del Govern d’Espanya, del Govern de la Generalitat de Catalunya o del Govern de la UAB.

Així mateix, CGT-UAB lluitarà per la reversió del Model de Dedicació Docent que va imposar l’anterior Rector i el seu Equip de Govern, en haver comportat un greu deteriorament en el reconeixement de la tasca docent, alhora que actuarà contra la progressiva mercantilització de la Universitat que han potenciat els governs de la Generalitat i de l’Estat en les Universitats Públiques tant en l’àmbit docent (graus i mestratges a preus no subvencionats) com en el de les activitats de transferència amb reconeixement docent i de recerca.

CGT-UAB

Repressió, criminalització i mentides a la UAB

Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya

arton12048-25794REPRESSIÓ, CRIMINALITZACIÓ I MENTIDES A LA UAB

Els darrers dies hem vist com s’han publicat a la premsa un parell d’articles on una antiga Vicerectora de la UAB, la Sílvia Carrasco, es presentava víctima d’una sèrie de crítiques pel seu paper en l’exercici del seu càrrec per part d’una espècie d’entramat del que, en diu, en forma part la CGT. El més explícit (i recent) dels dos articles és el publicat ahir mateix a La Vanguardia titulat La exvicerrectora de la Autònoma denuncia una campaña de linchamiento. http://www.lavanguardia.com/vida/20160801/403601842253/exvicerrectora-uab-silvia-carrasco-amenazas-coacciones-redes-sociales.html.

Tot plegat s’insereix en la polèmica derivada de la denúncia que la UAB i la mateixa Sílvia Carrasco a títol particular van fer contra 25 estudiants i 2 treballadors de la UAB, entre ells el nostre secretari general. És el cas conegut com a “27 i més”. L’excusa de la denúncia va ser l’ocupació del rectorat de la UAB que va tenir lloc la primavera del 2013. Fa poques setmanes ha transcendit que el fiscal demana 11 anys i 5 mesos de presó per a la majoria dels i les acusades (i fins a 13 anys i 9 mesos per a la resta), una responsabilitat civil de més de 380.000 € i 5 anys d’allunyament de la UAB per a totes les 27 persones.

És possible que l’aberrant sol·licitud de presó que fa el fiscal (més o menys en temps és equivalent a un homicidi) hagi espantat la Silvia Carrasco. Potser la voluntat de mantenir una certa imatge “progressista” l’hagi portat a moure els fils per a poder sortir a plana sencera en una dels diaris de major tirada a Catalunya. No obstant, és inacceptable que ho faci sobre la base de falsedats.

Un exemple. En el text, les declaracions de la Silvia porten al periodista a escriure: En las redes, a Sílvia Carrasco es acusada de impulsar el proceso y de haber delatado a los estudiantes que ocuparon el rectorado ante los Mossos. “No sé ni quién eran esos estudiantes”. Lo que sí que hizo fue identificar a sus agresores. “Fue en el marco de la investigación. La policía me enseñó unas fotos de los estudiantes y yo dije éste sí me agredió, éste no…”.

Aquesta afirmació no es correspon amb els fets o, si més no, amb els documents que formen part del sumari. Un d’aquests documents és la declaració feta per la mateixa Sílvia Carrasco davant dels Mossos d’Esquadra el dia 25 de juliol de 2013, quan ja feia mesos que l’ocupació havia acabat i la universitat estava en plena paràlisi estival. Havia anat a comissaria de manera voluntària i, casualment, l’endemà que hi anessin el Rector i una altra Vicerectora de la universitat.

Transcrivim algunes parts de la seva declaració on, bàsicament, presenta una teoria conspirativa, denuncia amb noms i cognoms a diversos estudiants i al nostre company, professor de la UAB i, finalment, identifica algunes persones més.

Cal remarcar que aquesta fabulació personal d’una conxorxa, on gairebé tothom a la UAB conspirava contra l’equip rector, ha suposat la base que fa servir fiscalia per a demanar un míńim d’11 anys i mig de presó per a cada una de les 27 persones del procès. I cal també posar en context d’aquells moments unes actituds, que vorejen la paranoia, com l’espionatge polític que el rectorat realitzava sobre conferenciants, representants polítics o sindicats com el nostre, que ens retrotrauen a situacions semblants viscudes a la UAB als anys 60 del segle passat. https://directa.cat/espionatge-politic-uab

La resta de la declaració, la podeu trobar en l’enllaç al final del text. Es tracta de les diligències amb número 390247/2013 AT UINFGRANOL.

… Qui creu vostè que forma part d’aquest grup de persones que va ocupar el rectorat durant 1 mes sencer?
La Sra. CARRASCO manifesta que és un grup de persones on clarament hi ha 3 sectors diferenciats dintre de les persones que van ocupar el rectorat durant 1 mes, tot i que es troben totalment coordinats i funcionen com un mateix grup.
(…)
… Quanta gent forma part d’aquest grup?
Unes 100 persones aproximadament, amb una capacitat de convocatòria que a vegades arriben a 200 persones, essent el nucli més organitzatiu unes 15 persones.
… Creu que estan ben organitzats i que tenen persones concretes que lideren aquest grup? Pot reconèixer amb noms concrets els que podrien ser els líders alhora de prendre decisions?
La Sra. CARRASCO afirma que es un grup de persones amb una capacitat d’organització molt alta, fet que han demostrat cada vegada que han fet alguna acció dintre de la Universitat.
Dels 3 sectors abans esmentats que formen aquest grup de persones, pot afirmar:
… Que del primer sector que son estudiants o no, integrants del SEPC o la CAF, i el segon sector, les persones amb el rol de lideratge son el Sr. Oriol XXXX amb DNI (Espanya) número XXXXXXXXXX, la Sra. Maria XXXXXXXXXX amb DNI (Espanya) número XXXXXXXXXX, el Sr. Eudald CALVO CATALÀ amb DNI (Espanya) número XXXXXXXXXX, la Sra. Laura XXXXXXXXXX amb DNI (Espanya) número XXXXXXXXXX, el Sr. Javier XXXXXXXXXX amb DNI (Espanya) número XXXXXXXXXX, el Sr. Jordi XXXXXXXXXX amb DNI (Espanya) número XXXXXXXXXX, el Sr. Ermengol GASSIOT BALLBÉ amb DNI (Espanya) número XXXXXXXXXX, el Sr. Ignasi XXXXXXXXXX amb DNI (Espanya) número XXXXXXXXXX alias “GORKA”, i la Sra. Bárbara XXXXXXXXXX amb DNI (Espanya) número XXXXXXXXXX.
Aquestes persones són les que tenen un rol mes organitzatiu dintre del grup de persones que fan accions, de la resta de persones mes executores alhora de cometre accions vol destacar el Sr. Carlos XXXXXXXXXX amb DNI (Espanya) número XXXXXXXXXX. El Sr. XXXXXXXXXX es una persona molt activa dintre el grup del grup de persones que porten a terme les decisions preses pel primer i segon grup.

En conclusió, l’exvicerrectora de la UAB menteix. Ja sigui per una voluntat pròpia d’eludir responsabilitats davant del que podria ser la major persecució política i sindical en una universitat des del franquisme o, simplement, per una sobtada amnèsia, el seu relat dels fets no es correspon amb el que va passar.

I, casualment, amb la seva mentida va posar les bases de fiscalia que poden portar a la presó a 27 militants de molts moviments socials, entre ells el secretari general de la CGT de Catalunya, en el que titllem com l’episodi més fosc de repressió política a una Universitat des de la mort del dictador.

Aquí adjuntem, la declaració voluntària a la comissaria dels mossos d’esquadra de Sílvia Carrasco, el dia 25/07/13:

pdf-39070Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya, 2 d’agost del 2016

 

 

MÉS DE 11 ANYS DE PRESÓ

Per defensar la universitat pública en una roda de premsa... més de 11 anys de presó

La Secció Sindical de la CGT a la UAB davant la greu imputació, a totes llums fora de lloc, a 27 persones de la UAB, entre elles el nostre company, Delegat de Personal al Comité d´Empresa i Secretari General de CGT a Catalunya:

Volem informar que estem davant d’un judici polític, sustanciat a l’escrit d’acusació de la Fiscalia, contra les protestes estudiantils i sindicals a la UAB, durant la primavera del 2013, realitzades a l’Edifici del Rectorat del Campus de la UAB.

En una sèrie d’imputacions que qualifiquem de despropòsits aberrants, s’acumulen peticions de presó que arriben fins els 11 anys i 5 mesos pel nostre company, el professor Ermengol Gassiot, i peticions semblants per a 25 estudiants i un treballador del PAS, delegat al Comitè d’Empresa del PAS pel sindicat CAU-IAC.

L’Ermengol, com a portaveu de la Confederació General del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Comitè d’Empresa, va donar suport als estudiants que van mantenir les protestes a l’Edifici del Rectorat l’any 2013, que posteriorment es van convertir en una presència continuada en aquests espais de tots els col·lectius en lluita de la UAB, en el marc de les mobilitzacions universitàries que es van realitzar durant el curs 2012-2013. En aquest context, es va mantenir una ferma lluita sindical contra l’anterior Equip de Govern de la UAB. Durant aquesta ocupació, una sèrie de professores i professors, i de personal d’administració i serveis (PAS) van mostrar la seva solidaritat amb la seva presència a l’edifici. I durant molts dies es van estar fent classes als espais de l’Edifici del Rectorat per part de PDI, tan vinculat al nostre sindicat com professorat de diversa procedència i sensibilitat, que volien mostrar el seu suport a les reivincacions estudiantils, com sempre ha passat en moments similars a diferents temps i llocs, desde la lluita contra el feixisme del règim del General Franco, como a altres moments en que la dissidència s’ha mantigut en defensa d’una universitat crítica i lliure.

La Universitat Autònoma de Barcelona es va personar com a acusació particular del present procediment (a dia d’avui la UAB ens han informat que es retira de l’acusació particular, quedant encara pendent la retirada de la responsabilitat civil). I es tracta de la primera vegada des del franquisme que una universitat pública denuncia penalment un professor i un membre del PAS per la seva pràctica sindical, per les seves postures polítiques i per la seva defensa d’una possició de dissidencia. I també és una situació quasi inèdita el fet que una universitat pública hagi denunciat penalment els seus propis estudiants.

La UAB no només es va personar com a acusació particular, sinó que també ha redactat informes per a la policia i ha perseguit clarament a aquelles persones que van ser contràries a la candidatura de l’anterior rector, Ferran Sancho. Tot plegat ha fet que el present procediment conformi una persecució indiscriminada de la lluita sindical i, per tant, en una clara vulneració de l’exercici de drets fonamentals. Una persecució absolutament inadmissible en un àmbit universitari, on s’esperaria trobar veus crítiques i plantejaments alternatius, postures disconformes i accions reivindicatives, característiques que conformen el sentit de la Universitat com a lloc de creació de coneixements, de reflexió i revisió dels dogmes, per fer avançar a la societat.

Aquesta brutal repressió i aquestes peticions fiscals, basades en la revenja ideològica, tenen com a objectiu acoquinar l’estudiantat, la comunitat universitària i a toda la població en general.

Denunciem la persecució ideològica a la UAB contra tota oposició a la política de retallades i agressions a la universitat pública. Denunciem la responsabilitat i instigació de l’equip de Ferran Sancho i d’ell mateix en aquesta denúncia. Denunciem les mentides i revenges de l’ex-vicerectora Sílvia Carrasco, personada com acusació particular a la causa.

I recordem que a la Secció Sindical de CGT a la UAB, quan ens toquen a una ens toquen a totes. Per tant, no ens quedarem de braços creuats mirant com actituds dictatorials i que pretenen anular tota oposició política, suposin portar a pressó al nostre company i a 26 persones més, que simplement feien una mobilització en defensa dels drets de totes i tots a una universitat pública, social i de qualitat.

Secció Sindical de CGT a la UAB
12 de juliol de 2016

BOICOT A REPRESENTANTS DE LA GENCAT EN L’ACTE DE PRESA DE POSSESSIÓ DE LA RECTORA ARBOIX

La secció sindical de la CGT a la UAB considera que ha de rebutjar-se la presència en l’acte de presa de possessió de la nova Rectora de representants de la Conselleria de Empresa i Coneixement o de la Secretaria d´Universitats i Recerca del Govern de Catalunya, membres de Convergència, responsable directa de moltes de les retallades en Sanitat, Educació, Universitats i Ciència en Catalunya, ja que en res han canviat les directrius i objectius traçats per Mas Colell i el seu entorn, que impliquen una deriva elitista, privatitzadora, mercantilista i competitiva de la Universitat. Així mateix, emplacem a la nova Rectora i al seu equip a que es desmarquin públicament de la línia política i econòmica imposada pel Govern de la Generalitat sobre les Universitats Públiques a Catalunya.

Com a treballadores i treballadors de la UAB, que hem sofert la precarització, les rebaixes de salaris, la sobrecàrrega laboral i la pressió competitiva dels últims Governs de Catalunya i de la UAB, i que hem vist com han perdut el seu lloc de treball nombroses companyes i companys, considerem inacceptable que qui han portat a la nostra Universitat a l’actual situació de misèria científica i docent pugui ser rebut cordialment en un acte públic.

Nota de premsa: dimecres 18-M, vaga a la UAB

Convocada vaga de recerca i docència a la Universitat Autònoma de Barcelona aquest dimecres 18 de maig.

La vaga respon a la reducció de llocs de treball, la manca de drets salarials i la privatització de la universitat.

Són cridats a la vaga tots i totes les treballadores que desenvolupen tasques docents i de recerca, tant del PDI com el PAS, amb i sense contracte.

En aquest document hi podeu llegir les principals reivindicacions.

Vaga18M

Demà dimecres 18 de maig la Secció Sindical de CGT a la UAB convoca a tot el personal de la universitat i dels seus centres vinculats a una vaga de 24 hores contra les darreres mesures aprovades per l’Equip de Govern de la UAB. Aquestes mesures condicionen el futur de la universitat posant en perill la continuïtat laboral d’una elevada xifra de professors i professores. La convocatòria de vaga es va interposar oficialment fa dues setmanes, davant la negativa del Vicerector de Personal a ni tan sols negociar sobre les següents mesures:

  • Els canvis en la contractació de professors/es associades, que amenacen greument la continuïtat d’una part important dels contractes actuals.
  • La introducció de formes encobertes de subcontractació en el PDI laboral mitjançant els canvis que l’Equip de Govern pretén introduir a través de la figura del professorat vinculat o col·laborador, que no s’ajusten a llei.
  • La reducció del pressupost per a contractar PDI laboral en la majoria dels departaments de la UAB.
  • La no renovació de lectors i lectores que acaben el seu contracte aquest curs i que disposen de l’acreditació de TU de l’ANECA i, en paral·lel, la no renovació d’alguns dels TU interins el proper curs.

Pocs dies desprès de formalitzar la convocatòria de vaga, l’Àrea de Personal de la Universitat Autònoma de Barcelona va posposar l’aplicació de les dues primeres mesures però la vaga segueix ja que les dues darreres segueixen en peu i suposaran la no renovació (de facte, l’acomiadament sense cap indemnització) de entre 60 i 150 professores.

A més, l’Equip de Govern es nega a corregir la precarietat laboral existent a la universitat i reiteradament denunciada des de CGT – UAB i altres espais. Igualment, continua endavant amb la privatització d’activitats docents i de recerca a través de fundacions i entitats vinculades a la denominada “Esfera UAB”. Aquestes i altres mesures estan desmantellant la universitat pública, impedeixen la igualtat d’oportunitats en l’accés als seus estudis i degraden les condicions de les dones i homes que hi treballem.

Estem a l’espera del posicionament públic i explícit sobre aquests temes per part de les candidatures a Rector o Rectora, en les eleccions al Govern de la UAB, que tindran lloc el proper Dijous 19 de Maig. Encara desconeixem quina es la posició sobre aquests temes del candidat Dr. Antoni Méndez Vilaseca i de la candidata Dra. Marga Arboix Arzo, i, per tant, des de CGT no podem atorgar la confiança a cap de les dues candidatures.

Per aturar aquestes mesures i amb la voluntat d’engegar un procés de negociació, que reverteixi la creixent degradació de les condicions de treball que el personal de la UAB ha patit els últims anys, cridem a la vaga a tots els treballadors i treballadores de la UAB i a la solidaritat activa de la societat.

Podeu seguir la vaga a: @cgt_uab i #vagaPDIUAB

Secció Sindical de CGT a la UAB.

La universitat que volem persegueix penalment estudiants, PAS i professors?

L’Equip de Govern sortint, ha convertit la UAB en una institució que persegueix la dissidència per la via penal. No cal anar a Turquia, ni retrocedir 50 anys. Com ja vam denunciar fa temps, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’antiga vice-rectora d’estudiants s’han personat en un procés penal en contra 25 estudiants (ara ex-estudiants), un membre del PAS i un professor de la universitat.

Avui hem sabut que el jutge dóna 10 dies a les acusacions per formular els respectius escrits d’acusació [aquí podeu consultar l’aute del jutge]. Al fiscal, per una banda, i a les acusacions particulars per l’altra.

Al respecte, sempre hem tingut múltiples interrogants: Com és que la UAB i l’antiga vice-rectora Sílvia Carrasco, que en teoria actuava a títol individual, comparteixen un advocat?, Com és que s’ha optat per un advocat que destaca per defensar polítics i empresaris acusats de corrupció i per ser un dels més cars de l’Estat? Perquè la UAB ens va mentir negant la seva implicació en el procés penal quan n’és una de les acusacions?

rector-pinotxo

Avui, però, deixem de banda aquestes qüestions i en posem d’altres sobre la taula:

  • Mantindrà l’actual Equip de Govern aquesta acusació penal contra membres i ex-membres de la pròpia UAB, persones destacades per participar políticament i sindicalment en els principals debats del campus?
  • Es posicionaran públicament les dues candidatures a Rector/Rectora en relació aquests fets?

Exigim les respostes que, de moment, l’equip de govern en funcions sempre ens ha negat.

No volem deixar de recordar que molts dels i les denunciades són actius militants de moviments socials. Alguns ara ocupen càrrecs de representació institucional, com a alcaldes i regidors/es. D’altres treballen activament en el teixit associatius. Els dos treballadors són delegats sindicals a la UAB des de fa anys i el nostre company i professor, Ermengol Gassiot, actualment és el secretari general de la CGT de Catalunya.

27ermenGray.png

Us demanem que esteu atents a les iniciatives que breument us farem arribar per, entre totes i tots, aturar aquesta preocupant deriva de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Secció sindical de CGT, 11 de maig de 2016