Aquesta tarda acabem de conèixer un nou cas de presumpte assetjament sexual i laboral a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ho acaba de publicar el Diari Ara en aquest article (https://www.ara.cat/societat/educacio/assetjament-mala-praxis-abus-uab-aparta-professor-lletres_130_4652020.html). En aquesta ocasió el denunciat és Ángel Gallego, professor titular del Departament de Filologia Espanyola de la Facultat de Filosofia i Lletres. La noticia parla per ella sola mostrant una situació on els presumptes assetjaments sexual i laboral s’entrellacen en una història que podria tenir ramificacions en altres nivells educatius.
En aquest comunicat volem reflexionar sobre les limitacions dels protocols i les actuacions de la UAB en aquest tipus de situacions, reflexió que traslladem a partir de la nostra experiència en l’acompanyament de diverses denúncies de casos com aquest.
- La UAB ha realitzat avenços en el tractament de casos d’assetjament per raó de gènere i, en menor mesura, laboral. La dedicació de les treballadores de l’Observatori per la Igualtat és lloable. No obstant, a banda de les limitacions en l’enfocament, protocols i recursos dedicats per la UAB a confrontar de forma activa i efectiva l’assetjament laboral i l’assetjament sexual; la UAB ha estat mostrant una nul·la voluntat de dur terme mesures de protecció envers les víctimes, anteposant la imatge de la Universitat i la protecció de l’assetjador.
- Hi ha mancances clares en l’acompanyament de les víctimes a diversos nivells. Un exemple: el servei de recolzament psicològic té uns horaris molt restringits i incompatibles amb una jornada laboral (només unes hores dimecres al matí) fet que complica que la víctima hi pugui assistir quan és una treballadora.
- La UAB prioritza la confidencialitat i, per tant, la protecció de la imatge pública de l’agressor. Les actuacions que es duen a terme en tot moment són confidencials fet que provoca que, quan s’adopten mesures, aquestes passin pràcticament desapercebudes pel conjunt de la comunitat universitària i, sovint, també per les persones denunciants.
- Per norma, no s’apliquen mesures cautelars en aquells casos en que s’obren processos sancionadors. Aquest fet comporta que les víctimes, ja siguin estudiants o treballadores de la universitat, hagin de seguir compartint els espais en els que s’han produït les agressions amb l’assetjador.
- Manquen mesures de prevenció i control preventives contra l’assetjament, tant laboral com sexual. Com s’explica, per exemple, diverses investigadores predoctorals en un marge de temps reduït renunciïn a un mateix professor coma director de tesi i, fins i tot, al seu contracte doctoral? Això passa en diversos programes de doctorat sense que s’obri cap mena d’investigació sobre les circumstàncies que envolten aquestes renúncies.
- És habitual que moltes denúncies per assetjament laboral es resolguin desplaçant la víctima del seu lloc de treball (ja sigui amb un canvi de departament o unitat d’adscripció o de direcció de tesi doctoral) i no actuant sobre la persona denunciada i les seves actuacions.
- La UAB no atén casos denunciats via el protocol d’assetjament quan les víctimes no es volen identificar oficialment davant l’agressor com a denunciants. Parlem de casos on la UAB s’ha entrevistat amb les víctimes i ha vist les proves i ha preferit mirar cap a altra banda en comptes d’acompanyar les víctimes, iniciar una investigació d’ofici per trobar més casos o fer mesures cautelars. Les actituds encobridores de la UAB perpetuen l’assetjament a la universitat posant en perill tota la comunitat universitària.
L’estructura profundament jerarquitzada de les universitats així com la meritocràcia que premia la competència individual per sobre el treball col·lectiu fa que la UAB sigui un espai propici per l’existència de situacions que deriven en assetjament sexual i laboral. És, per tant, urgent i imperiós que s’obri un procés per fer-hi front; un procés que ha de replantejar de forma radical els tipus de relacions que articulen la comunitat universitària. Les mancances dels protocols actuals són clares i evidents i corren el risc de perpetuar unes dinàmiques que ara mateix són estructurals a la UAB.
Per tot això, emplacem a l’Equip de Govern de la UAB a:
- Obrir de forma urgent un procés de replantejament profund de les actuacions per combatre les diferents formes d’assetjament
- Establir, de forma immediata, mesures cautelars de protecció de les persones denunciants en casos d’assetjament
- Promoure, per a tots els i les treballadores (en especial els i les responsables d’equips de treball i de recerca), cursos de formació en matèria de prevenció i lluita de l’assetjament laboral
- Dur a terme mesures efectives per detectar de forma preventiva i d’ofici possibles situacions d’assetjament laboral i sexual a la UAB
- Deixar de banda l’actual política de confidencialitat i de protecció de la imatge pública de les persones agressores en casos d’assetjament
- En definitiva avantposar les víctimes i les seves necessitats de protecció davant de l’agressor, la imatge de la UAB o qualsevol altre consideració.
Així mateix, animem a tothom que tingui coneixement de situacions d’assetjament a denunciar-les. Ens podeu contactar a:
You must be logged in to post a comment.