Treball sense contracte a la UAB

mailingHeader

Aixó és Explotació.

A l’UAB hi ha gent treballant sense cap mena de contracte ni remuneració econòmica per la seva feina.
Hi ha PDI, grups de recerca, departaments, institucions i empreses que es beneficien d’aquest treball invisible: Aquest són els Explotadors.

Continua llegint

La UAB reconeix que tots els contractes indefinits no fixos de capítol VI (246) s’han de convertir en estructurals.

growing

La UAB reconeix que els contractes de capítol VI que han de passar a ser estructurals ja no són 89 -com afirmava farà 3 anys- sinó un mínim de 246.

Finalment, divendres passat, gerència i l’equip de govern acceptaven que cal convertir tots els contractes indefinits no fixos en estructurals, el què suposa un increment de gairebé el triple dels què anunciava el 2014. Durant la negociadora, l’empresa avançava la voluntat de fer aquestes conversions amb celeritat, tot i què de forma graonada.
També es va arribar al compromís de no acomiadar ni rescindir contractes dels/de les treballadors/es del col·lectiu que siguin o puguin esdevenir indefinits en el futur.

Al següent enllaç podeu llegir el comunicat que ha emès el comitè d’empresa sobre la reunió.

Valorem que estem davant d’un avenç significatiu que representa un reconeixement clar de tota la lluita i feina feta, però fem notar que malgrat hi ha el compromís oral per part de gerència, encara manquen concretar qüestions essencials com el calendari i la manera en la que es portarà a terme aquesta conversió.

Tot i l’avenç, no hem d’oblidar que hi ha molts altres assumptes sobre la taula que s’han d’anar abordant com el reconeixement de l’estructuralitat del personal que, tot i no ser indefinit, fa tasques estructurals o l’equiparació de condicions laborals dels/les treballadors/es temporals i els fixos.

Ens queda camí per recórrer i molta feina per davant i manquen mans: us convidem a sumar-vos-hi.

CGT-UAB

Primer de maig de 2017. Passem a l’ofensiva

1maig

Els darrers anys les nostres condicions de vida s’han deteriorat. No només durant l’anomenada crisi. El procés ja ve de lluny. Des de fa ben bé dues dècades la classe treballadora, que som la immensa majoria de la població, hem vist com la precarietat entrava per la porta de moltes cases, com han anat caient sense parar les prestacions a l’atur, com cada vegada és més senzill i més barat que ens acomiadin. També hem vist com s’especula i es fa negoci amb les nostres pensions, allargant l’edat de jubilació, el temps de treball i reduint-ne la quantia per tal que comprem plans d’estalvi privats. Igualment hem observat com s’han privatitzat molts serveis públics i s’ha disparat el preu de coses tant bàsiques com l’aigua i l’energia mentre grans empreses, en complicitat amb la classe política, fan l’agost cada mes. Acompanyant tot això hem patit la repressió, amb companys/es detingudes, tancades a la presó, multades i veient com s’aproven lleis i normatives que limiten cada vegada més les accions col·lectives. Continua llegint

Aturem la discriminació del professorat associat

La CGT-UB porta a judici a la Universitat de Barcelona pel greuge comparatiu en el còmput d’hores.

Aquest dijous els nostres companys de la CGT a la Universitat de Barcelona han portat a judici el tracte discriminatori que pateixen els i les professores associades a la seva universitat. Aquesta discriminació es concreta en un càlcul diferent  de la seva dedicació docent respecte la de la resta del PDI. Actualment estem a l’espera de la sentència.

Trobareu més informació en aquest enllaç.

Continua llegint

Capítol VI: Qui posa pals a les rodes?

Pals a les rodes

Fa molt temps que tenim paciència… És un exercici de contenció que només qui el fa el pot entendre. És l’esforç de llevar-se cada matí sabent que t’etiqueten com un/a treballadora de segona. És adonar-se que per la mateixa feina cobraràs menys que el/la companya del costat.  És reduir les teves expectatives laborals a l’esperança de mantenir la feina.

Podríem seguir amb la llista, però no hem vingut aquí per queixar-nos.
La queixa pot ser un bon inici, però per si sola no ha canviat mai res.

Per això optem per ignorar les mitges veritats i les mentides dels que ens diuen, per enèsima vegada, que “hem entrat per la porta del darrere” o que som uns/es privilegiades perquè “no fitxem”. Si no tenen més arguments que aquests, la batalla del discurs ja està guanyada.

Durant els darrers anys, entre tots i totes hem passat de ser invisibles a existir com a col·lectiu. De ser ignorades a ocupar les agendes dels diferents equips de govern. No és mèrit de cap sindicat. És per la feina feta per tots i totes vosaltres. Però la realitat és que seguim on érem, amb feines precàries i retallades sobre les retallades, sense expectatives i cansades de falses promeses.

Continua llegint

Llei Mordassa a la UAB, retallada de drets

El passat setembre ja vam informar que dues companyes de la nostra secció sindical a la UAB, la Marta i l’Ermengol, havien rebut una notificació de multa, en aplicació de la Llei Mordassa, per la seva participació en un piquet durant la vaga de personal docent i investigador a la UAB del passat 18 de maig. Els darrers dies hem sabut que els Mossos d’Esquadra han denegat el recurs que les dues companyes van presentar i resolen mantenir una sanció de 500 € per a cadascuna d’elles.

Aquesta situació mostra la veritable cara de la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa. La multa que la Marta i l’Ermengol han rebut ha sigut per realitzar una activitat de protesta que, fins ara, era legal i habitual a la UAB: durant un dia de vaga de treballadors/es, molts companys i companyes realitzàvem un piquet informatiu a accessos del campus informant, breument, dels motius de la vaga. Els darrers anys s’havia seguit el mateix format en nombroses ocasions, en vagues convocades tant en solitari per CGT com de manera conjunta per varis o tots els sindicats de la UAB. Ara, en canvi, els Mossos d’Esquadra han decidit que la CGT és una “organització antisistema” (com diuen en l’escrit sancionador) i que promoure una vaga és un acte punible.

La denegació dels dos recursos és també preocupant. La Llei 4/2015 atorga a qui sanciona la capacitat de ser jutge i part, d’acusar i de resoldre. I així ho fan els Mossos d’Esquadra: assenyalen i acusen a les nostres companyes i resolen, desestimant, les al·legacions que aquestes presenten. La Llei Mordassa deixa desemparades a les persones multades, les priva de les mínimes garanties que els podria proporcionar un procés legal i les deixa a expenses del que decideixi la policia.

Denunciem la normalització de la Llei Mordassa, penalitzant espais d’acció social i sindical que, fins ara, eren relativament lliures. Ens preocupa, a més, que les companyes multades siguin, les dues, membres del Secretariat Permanent de la CGT a Catalunya. No ens agradaria pensar que al darrera d’aquest fet hi hagi una voluntat explícita d’atac a una organització sindical a qui, la mateixa policia en l’escrit sancionador, nega el caràcter de sindicat. I, finalment, ens preocupa el silenci del rectorat de la UAB davant d’uns fets que, en definitiva, va succeir al Campus de la pròpia universitat.

En defensa de la universitat pública

Comunicat arran de la vaga estudiantil dels dies 1 i 2 de març

250613-universidad

Els darrers anys totes i tots hem vist com la UAB, com la resta d’universitats públiques catalanes, han perdut més del 20% del finançament que rebien l’any 2010 de la Generalitat. En aquella època vivíem una situació òptima que, ni de lluny, era òptima. Amb recursos per sota la mitjana de la UE, ens trobàvem en plena implementació de l’anomenat Pla Bolonya. En comptes d’incrementar els recursos públics de les universitats, els successius governs catalans els han anat minoritzat de manera salvatge. Les conseqüències les patim tant nosaltres, els i les treballadores del PDI i del PAS, com les i els estudiants: reducció de les inversions en infraestructures, en actualització d’equips, programari i biblioteques, retallada brutal de plantilles, principalment de professorat, sobrecàrregues laborals, etc. Tot plegat mentre han augmentat de manera alarmant les taxes universitàries (més del 150% des del 2008) i les activitats privades dins de les universitats.

Des de CGT-UAB pensem que hi ha motius de sobres per a mobilitzar-nos el conjunt de la comunitat universitària. En aquest sentit, considerem que la convocatòria de vaga estudiantil dels dies 1 i 2 de març (i en alguna facultat també el 28 de febrer) és una conseqüència lògica de la deriva que han pres les universitats i un intent per a revertir-la. És socialment urgent i indispensable rebaixar de manera significativa el preu dels estudis universitaris que, actualment, dificulta a alumnes de les classes populars poder completar, o fins i tot iniciar, els seus estudis universitaris. Igualment és necessari rescabalar les universitats del saqueig que, com a mínim en alguns espais, estan patint a mans d’activitats privades: cessió d’espais i franquícies a empreses privades, privatització d’espais docents, cessió d’una part de la política d’ajuts a l’estudi a entitats financeres, etc.

Des de CGT-UAB considerem que cal fer un gir de 180 graus a les polítiques que involucren el model de taxes de serveis públics encaminades a beneficiar a les classes socials altes i, a l’àmbit universitari, a promoure una elitització dels estudis superiors. No creiem que sigui suficient reclamar una rebaixa lineal d’un percentatge de les taxes, si no és, com a mínim, per anivellar els costos de les universitats catalanes amb els de les altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol, o millor encara, amb els de les universitats dels altres estats de la UE. Però això és tan sols un mínim, perquè reclamem un replantejament del sistema educatiu en el seu conjunt, per permeti que la classe treballadora no quedi apartada de la universitat, sinó que sigui prioritzada en les vies d’accés. Creiem imprescindible facilitar la formació a estudiants de classe treballadora des dels primeres etapes en l’ensenyament, eradicant els privilegis que comporta la mercantilització d’escoles i instituts, i la promoció que reben les formes d’estudi classistes i els que es beneficien d’elles, així com recuperar l’opció de compatibilitzar estudis i treball, que l’aplicació del Pla Bolonya ha relegat.

Així mateix, denunciem el procés de mercantilització de les universitats públiques per la via de crear entramats empresarials dels quals és lucra també una part del professorat. Aquest procés ha comportat, entre d’altres efectes, un augment exponencial en l’oferta de mestratges i graus a preus no subvencionats, amb la conseqüent selecció econòmica de l’alumnat. També ha generat un desviament de recursos públics cap a fundacions i altres ens jurídics que s’han anat creant a les universitats a fi de facilitar la depredació de recursos en benefici d’una minoria, tal com també passa amb la sanitat.

Des de CGT-UAB fem una crida a totes les treballadores i treballadors de la UAB, tant PDI com PAS, a construir cada dia la defensa de la UAB com una universitat pública i compromesa socialment. La vaga d’estudiants de la setmana vinent és una protesta que persegueix aquests objectius. És per això que, a banda de demanar que es faciliti l’exercici del dret de vaga, us emplacem a participar a la manifestació del 2 de març en la mesura de les vostres possibilitats (a les 12h., davant la porta de l’Edifici Històric de la UB).

Bellaterra, 28 de febrer

Seguim imputats i imputades

ATT00001
Arrel d’una denúncia inicial de l’anterior Equip de Govern de la UAB, 25 estudiants i ex-estudiants de la UAB, un treballador d’administració i serveis i un professor enfronten un judici penal on el fiscal els ha demanat, per a cadascun d’ells/es, penes d’entre 11 anys i 5 mesos de presó i 14 anys de presó, a banda de quantioses multes i 5 anys d’allunyament de la universitat.

La denúncia va tenir lloc després de l’ocupació del rectorat de la primavera de 2013 on es demanava a l’Equip de Govern que desenvolupés diverses resolucions del Claustre de la UAB, en un curs ple de mobilitzacions estudiantils i dels treballadors/es de la UAB (professorat i personal d’administració i serveis).

Un manifest fa una crida d’alerta sobre aquesta situació que posa en greu perill a les universitats en general, i la UAB en particular, com espais de diàleg i pensament crític i reflexiu. A data d’avui ja l’han signat més de 1000 acadèmics d’arreu del món.

CGT-UAB

footerMailGeneral

Alguns enllaços amb informació:

El ministeri precaritza les condicions de treball dels PIF

equilibrista

El Ministeri de Treball ha reconvertit tots els contractes del personal investigador en formació (PIF) depenent de programes del govern espanyol. El canvi ha consistit en passar-los de contractes “d’obra i servei” a “contractes de pràctiques”. Aquesta transformació és vigent des de final de l’any passat i s’aplica amb efectes retroactius a tots els contractes signats des del 2014. Aquesta mesura és, molt probablement, il·legal i:

1) Suposa la pèrdua de la indemnització a la finalització de contracte.
2) Suposa perdre la possibilitat de tenir la targeta sanitària europea.
3) Es perd la possibilitat de demanar un contracte indefinit en aquells casos on hi ha encadenament de 2 o més contractes durant 24 mesos dels darrers 3 anys.

Continua llegint

Imatge

La Chanca (Almería). Lluites veïnals a un barri obrer

cartel-cgtuab