DAVANT EL MODEL D´UNIVERSITAT QUE PROMOU LA COMPETÈNCIA I EL LUCRE PRIVAT. CONSIDERACIONS SOBRE EL CLAUSTRE DEL 22.11.2017

  • El Model de dedicació acadèmica (MDA) suposa una pèrdua del valor-treball en la docència i s’assenta sobre bases arbitràries (veure taula i gràfic comparatius, abaix)
  • El MDA dona carta de naturalesa a un model de caràcter empresarial i facilita remuneracions al marge del salari.
  • El MDA no promou la investigació, però sí la competència, i està en contra del principi de “a igual treball, igual salari”. 
  • El Model de Plantilla Teòrica dels departaments no és una relació de llocs de treball, perquè es basa en un model de dedicació variable i no involucra a tota la plantilla.
  • Des de CGT-UAB defensem una Universitat oberta al servei de la classe treballadora, on es valori el treball i no el rendiment mercantil, i on els beneficis acadèmics no s’orientin al lucre privat.

Aquest Dimecres, 22 de novembre, l’equip de la Rectora Arboix presenta per a la seva aprovació al Claustre de la nostra Universitat el seu model de dedicació acadèmica (MDA) i el seu model de plantilla teòrica del PDI per als departaments. El caràcter de Claustre Extraordinari ja ens indica que estem davant normatives de primer ordre per a la reglamentació de l’activitat laboral en la UAB, i que la seva aprovació pel Claustre, òrgan reconegut de representació dels diferents estaments de la universitat, s’entén com un objectiu estratègic per legitimar tota aquesta normativa.

Sobre els models que es presenten per a la seva aprovació al Claustre, ja hem apuntat algunes claus en anteriors comunicats del nostre sindicat (notas 1 y 2). Ara solament anem a assenyalar alguns aspectes (però hi ha més) que deixen en evidència els objectius estratègics subjacents, i la lògica que vincula el MDA a un insostenible model de Plantilles Teòriques.

1º) El MDA suposa una pèrdua del valor-treball a la docència universitària, aprofundint en l’objectiu dels models de dedicació variable implantats en la UAB de reduir costos, rebaixant la valoració d’una part fonamental de l’activitat laboral del PDI. Podem veure com per a un grup docent d’una mateixa grandària s’ha retallat el còmput d’hores reconegudes al professorat. Per exemple, amb un grup amb 50 matriculats/des, el còmput era de 165 hores docents reconegudes, i amb el MDA actual es de 109 hores (veure taula i gràfic comparatius).

2º) El MDA es basa en càlculs arbitràris, ja que no comptabilitza l’alumnat inscrit en un grup docent, sinó previsions a partir de l’estimació de cursos previs o repartiments discrecionals, no subjectes a cap normativa de control, que faciliten ajustos interessats (nota 3).

3º) El MDA dóna carta de naturalesa a un model de caràcter empresarial: El MDA facilita la dedicació de tasques remunerades al marge del salari a alguns membres del PDI, a canvi de desvirtuar el valor-treball de la docència reglada oficial, i que la càrrega laboral recaigui en qui no realitzen activitats remunerades. Segueix tècniques empresarials amb bonificacions per incentius segons els interessos del moment. La docència pública reglada oficial esdevé un objecte de mercadeig on el que importa, en darrer terme, es gaudir de tantes reduccions com es pugui i disposar més temps per a destinar-lo a activitats lucratives, algunes d’elles en forma de docència remunerada en forma de sobresous a cursos i mestratges a “preus privats”.

4º ) El MDA no promou la investigació com a alternativa de dedicació a la docència. El problema de fons radica en com s’avalua la propia investigación a agències com l’AQU i l’ANECA. Es prioritza la publicació de treballs breus en revistes indexades, es menystenen recerques a més llarg termini i que generen treballs monogràfics, i es perjudica el treball en equip. I això s’expresa en la política de trams i acreditacions. A mes, es es mantindria, recargarregan l´infravalorada activitat lectiva del professorat, sobretot de les categories amb contractes més precaris.

5º ) El MDA està en contra del principi de “a igual treball igual salari”, ja que prioritza el còmput d’ingressos mercantils en “transferències” (“recursos econòmics generats”) a l’hora de reduir la càrrega docent.

6º) El MDA promou la competència, mitjançant una jerarquització per quartils, en la qual els beneficis a qui ocupen rangs superiors són a costa de penalitzar a qui ocupen els inferiors.

7º) Un model de dedicació variable impedeix el disseny d’una plantilla teòrica. El Model de Plantilles de Departaments en un brindis al sol, retòrica aplicada, que solament facilitarà negociacions finalistes amb certs Departaments, probablement en la mesura en què donin suport a l’equip de govern corresponent.

8º) Un model de plantilla teòrica ha d’involucrar a tota la plantilla d’una unitat (departament, institut, …), no solament al professorat, sinó també al conjunt de personal investigador, incloent personal en formació i altres tipus de contractacions, i, per descomptat, al personal d’administració i al personal tècnic. L’activitat docent i investigadora no és possible sense personal que realitzi la totalitat de treballs necessaris. Per tant, sense la correspondència entre PDI i la resta de la Plantilla qualsevol model serà inconseqüent amb les finalitats que es pretenguin.

Des de CGT considerem que és absolutament necessari establir com és el valor del treball d’un col·lectiu i com és la relació de llocs de treball en una organització. Fer-ho permet analitzar les condicions laborals en qualsevol empresa i quins són la línies estratègiques que marcaran el futur de la mateixa. És a dir, quines són les intencions de qui dirigeix una organització i què vol que sigui en el futur. En conseqüència, les normes que es pretenen aprovar en el Claustre d’aquest dimecres busquen un determinat model d’Universitat, assenyalant el que es valora, el que es pretén promoure i el que es vol penalitzar en la vida acadèmica i laboral de la UAB.

Per aquesta raó, des del nostre sindicat, quan comprovem que l’equip de la Rectora Arboix donava per bo i seguia impulsant el mateix model d’universitat liberal que anteriors equips de govern (rectora Ripoll i rector Sancho) havien definit ), vam entendre que no podíem ser còmplices, ni donar per bones les formes i objectius subjacents en els models que es pretenen aprovar en el Claustre.

Estem davant un model d’universitat liberal basat en (1) una gestió derivada d’una racionalitat empresarial que busca l’eficiència  en la relació cost-benefici, (2) un abaratiment de costos, incloent el salari dels i les que hi treballem, (3) una orientació cap a la mercantilització del coneixement i de l’activitat acadèmica que busca, a través dels anomenats mecanismes de “transferència”, la cessió a qui posseeixen la propietat del Capital dels beneficis que puguin generar els avanços científics, i (4) la competència entre persones i col·lectius, prevalent o castigant segons s’ajusti o no a la lògica empresarial el que es faci. És un model que a l’Estat Español s’ha vingut impulsant des de fa una dècada des de l’entorn de les corporacions privades, sobretot des de la intermediació de la ministra Garmendia durant el Govern de Rodríguez Zapatero i del conseller Mas-Colell i els seus “Chicago boys” en el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Aquest model està a les antípodes del que des de CGT entenem que hauria de ser una Universitat, com a espai relacional dedicat a la creació i transmissió de coneixement per al benefici de la majoria social, de la classe treballadora i de les classes populars. Considerem preeminents els valors de cooperació i solidaritat, la promoció de l’equitat i l’activitat oberta orientada a l’interès col·lectiu, i no al lucre privat.

Per això, davant la proposta de normes elaborada per l’equip de la Rectora Arboix, donant continuïtat a aquests objectius estratègics aliens al que defensem, des de CGT no hem volgut ser còmplices, ni entrar en la negociació i el pacte de petits detalls del MDA o del Model de Plantilles. En conseqüència, hem abandonat les Taules de Negociació que s’han realitzat, on solament es podien abordar matisos i retocs formals, sense entrar en el fons.

Des de CGT en la UAB, en la mesura en què les correlacions de forces ho permetin, lluitarem per abolir el MDA i les seves normes derivades, en cas que siguin aprovades en el Claustre Extraordinari d’aquest Dimecres. Seguirem defensant una Universitat oberta al servei de la classe treballadora, on es valori el treball i no el rendiment mercantil, i on els beneficis acadèmics no s’orientin al lucre privat.

Secció Sindical de CGT a la UAB

 

TAULA I GRÀFIC COMPARATIUS

Tabla MDA

 Función MDA

 

NOTES:

Nota 1: La Instrumentalització de la Docencia, Comunicat de CGTUAB, del 26.4.2016 (URL: https://cgtuab.wordpress.com/2016/04/26/861/ ).

Nota 2: Desde CGT denunciem la continuitat del Model de Dedicació Variable a la UAB, Comunicat de CGTUAB, del 21.6.2017 (URL: https://cgtuab.wordpress.com/2017/06/21/desde-cgt-denunciem-la-continuitat-del-model-de-dedicacio-variable-a-la-uab/ ).

Nota 3: Per acords de Plenari, es va emetre per correu electrònic un comunicat sobre aquest tema desde la JPDI, amb data del 5 de maig de 2016, i desde el Comité d´Empresa del PDI, amb data del 2 de juny de 2016.

Nota 4: El vicerrector Donaire vol que treballis per sobre del que exigeix el decret Wert. Comunicat de CGTUAB del 21.12.2013 (URL: https://cgtuab.wordpress.com/2013/12/21/mes-hores-decret-wert/ ).

Nota 5: Donaire aixeca les cartes, Comunicat de CGTUAB del 10.3.2014 (URL: https://cgtuab.wordpress.com/2014/03/10/donaire-aixeca-les-cartes/ ).

 

Anuncis

CGT-UAB DAVANT ELS FETS D’AQUESTS DIES I LES MOBILITZACIONS DE DIMECRES, DIJOUS I DIVENDRES

chaplin_2017-10-24_20-24-58

Els propers dies hi ha convocades a la UAB i a Catalunya una sèrie de mobilitzacions contra la repressió política exercida pel govern espanyol i l’amenaça d’aplicar l’article 155 que suposa la intervenció de les institucions catalanes. Concretament, a la UAB hi ha convocada vaga d’estudiants per dimecres 25, dijous 26 i divendres 27.

Tot i que des de CGT, i des de l’anarcosindicalisme en general, no defensarem les institucions de representació parlamentaria del govern central o autonòmiques, tampoc podem restar aliens al que esta passant aquests dies. Volem expressar la nostra preocupació per la repressió creixent de l’estat espanyol i perquè una intervenció completament abusiva i desproporcionada  dels serveis públics per part del govern central pot laminar encara més l’escassa autonomia existent en ells. Això afectarà especialment a l’educació, però també pot repercutir en altres serveix públics. Una intervenció d’aquest tipus pot retallar de nou tant els drets dels treballadors/es públics/es com de la població que els utilitza.

Per tant, davant la situació que estem vivint les darreres setmanes i les mobilitzacions convocades per fer-hi front volem expressar el següent:

  • Donem suport a la vaga convocada pels estudiants en l’àmbit de la UAB; Ens manifestem en contra de la intenció del govern de l’estat de prendre per la força el control de escoles, instituts i universitats públiques. El mateix val per la resta de serveis públics. Ens solidaritzem amb tots els treballadors/es d’aquests serveis que en puguin resultar afectades i amb la població que els utilitza.
  • Rebutgem de nou la repressió exercida pel govern espanyol en forma de agressions (especialment greu el 1-O), arrestos, escorcolls i empresonaments indefinits (com ara els Jordis) per promoure manifestacions o pel seu activisme social, sindical i polític.
  • Animem als treballadors/es de la UAB a recolzar en la mesura de les seves possibilitats les convocatòries dels propers dies com a defensa de l’ensenyament i sanitat públiques i lliures d’intervencions, tant a la pròpia universitat com als diferents pobles i ciutats. Animem també a defensar els drets civils, laborals i les llibertats bàsiques dels treballadors/es d’aquests serveis i de tota la població.

Secció sindical de CGT-UAB, 24 d’octubre de 2017

Continua l’escalada repressiva, mantenim la lluita.

repressioMailing

Continua l’escalada repressiva, mantenim la lluita.Nosaltres i els nostres hem conegut la repressió. Acomiadaments, multes, judicis, peticions de presó i presó. Des de fa anys. I fora dels focus d’atenció dels grans mitjans, a qui interessàvem poc. Una repressió exercida per les empreses, per l’administració, per la judicatura, per ajuntaments i els governs de la Generalitat i l’estat espanyol. Aquí a la UAB ho tenim ben present amb el cas dels 27i+ i d’altres. L’hem patit i hi hem lluitat i lluitem en contra. En aquest camí de lluita, de solidaritat i de recolzament, ens hem trobat amb molts companys i companyes de molts moviments socials. I també ens hem trobat amb molt silencis, de mitjans de comunicació, d’institucions.

Ara la repressió continua. En aquesta ocasió els empresonaments dels presidents de la ANC i Òmnium s’han fet sota tots els focus mediàtics. Una publicitat que també hauria calgut en tants i tants altres casos condemnats al silenci. Malgrat això, o precisament recordant això, des de la CGT UAB volem fer públics els següents punts:

  1. Rebutgem de manera enèrgica la repressió de l’estat, que les darreres setmanes ha comportat l’adopció de mesures excepcionals contra una part important de la població de Catalunya.
  2. Cridem a combatre aquesta suspensió de drets que, de manera progressiva, s’està consolidant. S’hi afegeix, en aquest cas, un ús del delicte de ’sedició’ que podria ser aplicat a qualsevol altra manifestació futura motivada per un canvi de l’statu quo, sigui territorial o de tipus socioeconòmic.
  3. Exigim l’aturada immediata de la persecució policial i penal contra persones per la seva ideologia, per promoure manifestacions o pel seu activisme social, sindical i polític. Per la seva actualitat, volem expressar també que és inadmissible que es castigui amb presó a qui va organitzar o col·laborar amb el referèndum del dia 1 d’octubre.
  4. Exigim, també, de forma clara i categòrica, la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques, entre els quals des d’ahir s’hi han afegit també en Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.
  5. Reclamem la dissolució de l’Audiència Nacional, hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista, un tribunal d’excepció que les darreres dècades ha perseguit sistemàticament la dissidència política a l’estat espanyol.

A la CGT hem reiterat el nostre compromís amb la llibertat, amb la defensa de drets civils i en la lluita contra els abusos de poder. Fem una crida a tornar a convertir aquest compromís en mobilitzacions, de la forma i en els llocs es vagi considerant oportú en cada moment.

CGT-UAB

 

Fem que la UAB no empresoni !!

Concentració 27 i més-1

Les darreres setmanes, en el marc d’un procès judicial contra la dissidència política, el grup d’encausades del Som 27 i més (25 estudiants, un membre del PAS i un professor) han començat a rebre les citacions per anar a recollir els escrits d’acusació on se’ls notifiquen peticions de penes d’entre 11 i 14 anys de presó. Aquest suposa un dels darrers passos abans de l’inici del judici oral. En resposta a una imputació que no volen ni poden reconèixer, alguns dels encausats/des han manifestat obertament la voluntad de no recollir les esmenades citacions, fet que podria comportar el lliurament d’ordres de cerca i captura per part del jutge per fer efectiva la notificació.

Davant d’aquest procés judicial esperpèntic, és urgent i necessari que la rectora Marga Arboix i el seu equip de govern, com a màxims representants de la UAB, mostrin un posicionament ferm i inequívoc en contra la repressió i a favor de la llibertat d’opinió, sindical i política dins de la universitat. Posicionament que passa, necessàriament, per una petició al jutge d’arxivament del cas. Hi ha en joc el futur dels i les 27 encausades i la dignitat de la nostra universitat.

Per això, desde CGT-UAB cridem a la concentració de tota la comunitat universitària davant del monestir de Sant Cugat, dijous 21 de setembre a les 17:00, coincidint amb l’acta d’inauguració del curs universitari a la UAB, que enguany conmemora el seu 50è aniversari.

Fem extensible la convocatòria al conjunt del nostre sindicat i a tots els col·lectius, associacions i moviments socials que s’hi vulguin sumar i demanem màxima difusió.

Considerem inadmisible que, en la linia de la creixent escala repressiva que vivim aquests dies, la defensa d’allò que es public esdevengui en delicte.

Secció sindical de CGT-UAB, dimarts 19 de setembre de 2017

CGT-UAB rebutja el Model de Dedicació Acadèmica proposat per l’Equip de la Rectora Arboix

Atesa la convocatoria d’una Mesa de Negociació prevista per a demà en relació al Model de Dedicació Acadèmica, la Secció Sindical de CGT a la UAB rebutja el Model de Dedicació Acadèmica proposat per l’Equip de la Rectora Marga Arboix, i que pretén implantar-se en el curs 2018-2019. Aquest MDA continua i consolida els principis neoliberals i la perspectiva de gerència empresarial que va introduir l’Equip de la Rectora Anna Ripoll, i que va aprofundir l’Equip del Rector Ferran Sancho”. Més informació aquí:

1.- La instrumentalització de la docència:  https://cgtuab.wordpress.com/2016/04/26/861/

2.- https://cgtuab.wordpress.com/2017/06/21/desde-cgt-denunciem-la-continuitat-del-model-de-dedicacio-variable-a-la-uab/

3.- https://cgtuab.wordpress.com/2016/10/24/sobre-la-continuitat-del-model-de-dedicacio-del-2009-que-proposa-lequip-de-la-rectora-arboix-preliminars-per-a-una-analisi/

Secció sindical de la CGT a la UAB

Aturem la repressió. Company treballador de la UAB detingut

Ahir diumenge un company, treballador de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat detingut en una operació dels Mossos d’Esquadra. La raó és que aquest company va participar en una concentració pacífica a una seu del Partit Popular que es va dur a terme en protesta pel paper que aquest partit polític està desenvolupant en contra dels moviments socials i polítics.

Considerem que aquesta operació és un nou atemptat a les llibertats i drets dels i les treballadores, que dia rere dia, no només patim les conseqüències d’aquest sistema econòmic injust sinó, també, la repressió de l’Estat contra nosaltres quan exercim els nostres drets.

És per això, que des de la CGT a la UAB exigim la llibertat immediata, sense càrrecs, del company detingut i demanem la màxima solidaritat davant d’aquest nou atac per part de l’Estat.

Demà dilluns a les 9:30 concentració a la Ciutat de la Justícia

Secció Sindical de CGT a la UAB

DESDE CGT DENUNCIEM LA CONTINUITAT DEL MODEL DE DEDICACIÓ VARIABLE A LA UAB

La Secció Sindical de CGT a la UAB rebutja el Model de Dedicació Acadèmica proposat per l’Equip de la Rectora Marga Arboix, que es presentarà en la Comissió de Personal Acadèmic del 21 de Juny, i que pretén implantar-se en el curs 2018-2019. Aquest MDA continua i consolida els principis neoliberals i la perspectiva de gerència empresarial que va introduir l’Equip de la Rectora Anna Ripoll, i que va aprofundir l’Equip del Rector Ferran Sancho.

1º) Denunciem la noció de “Dedicació Variable“, ja que és un model que pretén acabar amb l’existència d’una Plantilla Estructural, és a dir amb la possibilitat que existeixi una Relació de Llocs de Treball clara i transparent. En relativitzar completament les tasques vinculades a cada persona amb contracte a la Universitat (“dedicació variable”), la plantilla es flexibilitza. De manera que amb això es promou la precarietat en la contractació, s’atempta contra l’estabilitat de les persones en el seu treball a la Universitat i es limita la capacitat dels departaments de preveure a mitjà termini quines seran les seves plantilles.

2º) Denunciem que s’introdueixen i consoliden mecanismes de competitivitat entre professorat, utilitzant criteris sempre  jeràrquics (“bons-dolents”), lo que comporta reduccions per a certes persones (“bones”, superiors en l’escala jeràrquica), a costa que la càrrega laboral que aquestes persones es redueixen recaigui en altres persones (“dolentes”, inferiors en l’escala jeràrquica).

3º) Denunciem  la valoració positiva i prioritària d’activitats lucratives i mercantilistes, que apunten en les primes de reducció docent que es pretenen aplicar (convenis mercantils, màsters privats, docència en empreses externes a la universitat) i que, en la majoria de casos comporten sobresous a qui a més es beneficia amb la reducció docent.

4º) Denunciem la desvaloració del treball universitari, en docència i  en investigació, ja que s’apliquen còmputs que exigeixen cada vegada més hores d’activitat perquè sumeixen determinats crèdits ECTS, mentre que les activitats no es valoren per la seva qualitat, o per l’esforç que comporta la seva realització, sinó per la contrapartida econòmica dinerària, o per ser vehicle publicitari en certs mitjans, com poden ser les revistes propietat de certes corporacions multinacionals, o els mitjans de comunicació audiovisual institucionals

5º) Denunciem globalment el Model perquè és indissociable d’un Model d’Universitat, aliena als objectius que el nostre sindicat defensa, d’una Universitat Pública i Transparent, allunyada de l’ànim de lucre i del mercadeig, i oberta a tota la societat, i no solament al Capital i als interessos privats. No anem  a entrar a discutir els nombrosos detalls dels criteris de reducció docent que s’incorporen, perquè són un parany que solament genera dispersió i pèrdua de perspectiva sobre l’objectiu estratègic del MDA: promoure una Universitat liberal, elitista i competitiva, al servei de l’oligarquia dominant al Territori Català, al Estat Espanyol, a la Unió Europea i, ara mateix, a tot el nostre planeta.

Secció Sindical de CGT a la UAB

Desobeïm el procés polític del cas “27 i més”

Comunicat de l’SP de la CGT de Catalunya

Recentment el jutjat de Cerdanyola del Vallès que instrueix el cas per la tancada d’estudiants al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de l’any 2013 (el cas conegut com a “27 i més”) ha dictat una interlocutòria on es disposa l’obertura del judici oral i es fixa una fiança absolutament desproporcionada, de 511.835,05 EUR per a assegurar les responsabilitats civils. 27 persones encausades arran d’aquella protesta universitària estan a l’espera de peticions penals d’entre 11 i 14 anys de presó, segons el cas, i prohibició d’accés a la UAB durant 5 anys. Entre elles hi ha el nostre Secretari General, el company Ermengol Gassiot. La fiança abans esmentada, com tothom pot suposar, no serà abonada pels 27 afectats i afectades, la qual cosa probablement comportarà processos d’embargament de nòmines i béns.
Durant els propers dies o setmanes les 27 persones seran emplaçades a personar-se en dependències judicials per a fer-los entrega d’una còpia dels escrits d’acusació, a fi que en el termini de 3 dies compareguin amb advocat i procurador, i siguin requerits per a dipositar la fiança.

Aquest Secretariat Permanent considera que tot aquest procés no és sinó un muntatge motivat en una revenja política per part de l’anterior rectorat ultraliberal de la UAB, orientat a escarmentar per la via penal el moviment estudiantil i el sindicalisme que li plantava cara en defensa de la universitat pública. L’actuació d’aquell rectorat, i el relat conspiranoïc construït pels advocats que va contractar a tal efecte, ha estat aprofitada per la Fiscalia, òrgan polític de l’Estat espanyol, per a iniciar un esperpèntic procediment judicial que suposa el pitjor cas de repressió política a una universitat des de l’època del franquisme.

Davant d’aquesta situació, el nostre company Ermengol Gassiot ha decidit que no participarà en la farsa i que no es personarà al jutjat per voluntat pròpia sota cap circumstància, tot afrontant les conseqüències que es derivin de la seva decisió.

Aquest Secretariat Permanent comparteix plenament l’anàlisi que sosté la decisió presa pel nostre company Ermengol, i hi donem suport. Entenem que davant d’un atac de caràcter polític (instrumentat en forma de procés judicial) contra les llibertats i els drets civils és legítim practicar la desobediència i la solidaritat per a impugnar públicament la totalitat d’aquest muntatge repressiu. Considerem que en el moment present ens estem jugant bona part del missatge que es transmetrà a les lluites socials que vindran en el futur sobre la resposta que cal donar davant la repressió político-judicial. Ens juguem molt, i les estratègies punitives mitjançant les quals es vol paralitzar i escarmentar qualsevol mena de resistència sindical, estudiantil o social han de ser aturades. En el cas concret de l’Ermengol, el present muntatge està orientat a reprimir l’exercici de l’acció sindical de la CGT a la UAB en defensa dels drets de les treballadores i de la universitat pública i, més enllà d’aquesta, el considerem un atac al conjunt de la nostra organització.

Volem deixar clar que, en la mesura en què això depengui de nosaltres, cap de les 27 persones encausades està ni estarà mai sola. Fem una crida a totes les Federacions i Sindicats de la CGT de Catalunya, al conjunt de la nostra militància, moviments socials i persones solidàries a preparar la resposta col·lectiva i organitzada que aquests fets es mereixen. La CGT de Catalunya no quedarà a l’expectativa, ni restarà amb els braços creuats. Ens reservem el dret, com a organització, a actuar quan i com ho considerem oportú, tenint en compte la gravetat del cas.

DAVANT LA REPRESSIÓ POLÍTICA, DESOBEÏM! SI ENS TOQUEN A 27 ENS TOQUEN A TOTES!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya  
2 de juny del 2017

Més de mig milió d’euros de fiança per denunciar xiringuitos i corrupteles a la UAB

Reproduïm la part textual d’un artícle aparegut el passat 28 de maig al diari Público, per entendre les raons per les que arrel d’una denúncia inicial de l’anterior Equip de Govern de la UAB, 25 estudiants i ex-estudiants de la UAB, un treballador d’administració i serveis i un professor enfronten un judici penal on el fiscal els ha demanat, per a cadascun d’ells/es, penes d’entre 11 anys i 5 mesos de presó i 14 anys de presó, a banda de quantioses multes i 5 anys d’allunyament de la universitat.

Font: http://www.publico.es/sociedad/subida-tasas-medio-millon-euros.html

Medio millón de euros de fianza para los 27 okupas que denunciaron los chiringuitos universitarios

Los imputados en el macrojuicio enfrentan además penas de hasta 14 años de prisión por protestar contra la subida de las tasas y la mercantilización de la enseñanza.

Ni hoy es 28 de diciembre ni esto es una broma”, aseguraba esta semana el profesor universitario Ermengol Gassiot Ballbé al dar a conocer un auto judicial dictado el pasado 5 de mayo por el que se le exige, junto a otro miembro del personal administrativo y de servicios (PAS) y a 25 estudiantes y ex estudiantes entre los que se halla el alcalde de Argentona por la CUP (Eudald Calvo), el desembolso de una fianza de 511.835 euros, con el pretexto de garantizar la reparación de los daños supuestamente provocados por los imputados durante un encierro de protesta contra la subida de las tasas y la mercantilización de la enseñanza que tuvo lugar en el rectorado de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) en la primavera de 2013.

No es, ni de lejos, la primera vez que los estudiantes ocupan un campus universitario catalán porque, de hecho, las movilizaciones que ahora se juzgan acontecieron un año después de que otro grupo de activistas llevaran a cabo acciones similares en la Universidad de Barcelona. Tampoco fue, ni por asomo el encierro más violento y, sin embargo, no existe un caso precedente conocido tras la caída del franquismo de represalias políticas y judiciales contra estudiantes de semejante magnitud. De acuerdo al relato de los hechos construido por la fiscalía con arreglo a la denuncia inicial del rectorado y ahora asumido como probable por el juez instructor, se colige que los 27 procesados formaban parte de un “entramado criminal” que conspiraba de forma coordinada en las catacumbas del sistema para derribar la institución mediante procedimientos violentos de algún modo inspirados en la kale borroka.

Si 26 de ellos se declararan insolventes, el tribunal embargaría a uno de los 27.

El abono de la fianza por responsabilidad civil deberá ser efectuado en un plazo no superior a las 24 horas, contadas desde el momento en que se les notifique la acusación y sean formalmente requeridos para ello. A partir de entonces y de manera inmediata, serán embargados los bienes de los encausados que no certifiquen su insolvencia. El pago debe realizarse de forma solidaria por uno, varios o todos los imputados, lo que significa, por ilustrarlo con un ejemplo, que si 26 de ellos se declararan insolventes, el tribunal embargaría a uno de los 27, hasta cubrir la suma total de la fianza.

Todas las nóminas de los encausados que, como Ermengol Gassiot, posean un empleo, serán embargadas en los porcentajes máximos establecidos por la ley si tal y como parece, no son capaces de hacer frente a la fianza. A juicio de los colectivos que, como el grupo Som 27 y més, se han solidarizado con los procesados, dicha decisión es una condena tácita anterior a la sentencia que vulnera su derecho a la presunción de inocencia y que comprometerá seriamente las posibilidades de subsistencia de un grupo de personas, en su mayoría jóvenes, que viven ya de hecho en precarias condiciones.

“Las pérdidas diversas de los servicios del rectorado”

Se da la circunstancia de que el magistrado del Juzgado de Instrucción Número 2 de Cerdanyola del Vallés que ha dictado el auto de apertura del juicio oral -Claudio Alejandro Montero Fernández- no sólo no ha rebajado la petición de fianza realizada por la fiscalía en el escrito de acusación, sino que la ha endurecido incrementándola en 126.997 euros (casi un 25 por ciento). En su petición de medidas cautelares, el fiscal solicitaba que se pagara 384,838,38 euros, de acuerdo a un peritaje de los desperfectos causados durante el encierro que el rectorado de la UAB incluyó en su primera denuncia.

En la valoración citada de los daños y perjuicios a la que inicialmente se aferraba el rectorado, se culpaba a los imputados de la pérdida de horas laborales por valor de 227.245 euros; en 58.780 euros se fijaban los gastos por horas de trabajo dedicadas a plan de contingencia y en 41.760 euros, las pérdidas ocasionadas por los gastos derivados de la gestión del conflicto. Finalmente, se cifraban en 25.032, los costes de los servicios de vigilancia; en 17.240 euros, “las pérdidas diversas de los servicios del rectorado” y en 14.780, los desperfectos materiales en pintura, rotulación, jardinería, cristales y mobiliario.

El nuevo rectorado de la UAB de oposición moderada que reemplazó al equipo de Ferran Sancho intentó posteriormente enmendar a la baja el peritaje tras conocer la dureza de las medidas cautelares solicitadas por la fiscalía a tenor de su denuncia, presentando una segunda valoración de las responsabilidades civiles que reducía hasta los 10.000 euros la estimación de los desperfectos supuestamente provocados. Ésta, sin embargo, no fue aceptada por el juzgado que instruía el sumario, dado que el rectorado había retirado para entonces su demanda y, por lo tanto, no formaba parte de la acusación particular. Los imputados especulan con que el juez Montero Fernández haya incrementado la petición de fianza de la fiscalía atendiendo a un tercer peritaje, “todavía más desorbitado, y realizado a instancias de alguna de las acusaciones particulares que también concurren al proceso”.

En el mismo acto de apertura del juicio oral dictado por el Juzgado de Cerdanyola del Vallés se imputa a los 27 encausados un delito continuado de desórdenes públicos, otro de allanamiento de domicilio de una persona jurídica mediante la intimidación, así como daños y coacciones orientadas a restringir el acceso de 526 trabajadores a sus puestos de trabajo. Siete de los imputados son también acusados de “un delito continuado de coacciones encaminado a restringir la libertad ambulatoria y de expresión de los supuestamente perjudicados”, traducción penal del “escrache” que los activistas realizaron a Silvia Carrasco Pons. Esta afiliada de Iniciativa per Catalunya Verds y Comisiones Obreras era la cuestionada interlocutora de los ocupantes del claustro, tras ser elegida como vicerectora de Estudiantes y Cooperación con sólo un 10 por ciento de los votos de los alumnos de la facultad donde ejercía sus labores docentes.

Juicio político

Las penas de prisión que el fiscal solicita para estos siete últimos procesados son de catorce años. Al resto se le pide once y medio más cinco de alejamiento de las dependencias universitarias, lo que implicaría de facto el despido inmediato de los dos encausados que trabajan en la UAB, el ya citado Ermengol Gassiot y Jordi Gassiot, primo del anterior, y miembro del personal de servicios y administrativo (PAS). De este modo, el primero ha atesorado los dos dudosos honores de ser el primer profesor universitario denunciado por su rectorado desde 1966 amén de uno de los pocos líderes sindicales que, junto a Diego Cañamero, del Sindicato de Obreros del Campo (SOC), han sido procesados desde la caída del régimen franquista.

Además de profesor de Prehistoria y arqueólogo forense especializado en inhumaciones de fosas de la Guerra Civil, Ermengol Gassiot ocupa la secretaría general de la Confederación General del Trabajo (CGT) de Catalunya desde abril de 2014, un año después de que tuvieran lugar los hechos del campus de Bellaterra que ahora se juzgan. Antes de eso y desde 2010, había desempeñado el cargo de secretario de Acción Social. A partir de 2006, formaba parte también del comité de empresa de la UAB, lo que explica, entre otras cosas, su implicación en la lucha por la que se le juzga, junto al resto de encausados.

Al abogado de los estudiantes, Eduardo Cáliz, no le cabe duda alguna de que lo que se halla en marcha es un juicio político contra los líderes estudiantiles y sindicales y contra las organizaciones que, a juicio del rectorado, venían señalándose en la lucha por los derechos del alumnado y el personal docente, administrativo y de servicios. Los grupos de solidaridad con los imputados van todavía más allá cuando afirman que el proceso tiene algo también de ajuste de cuentas contra quienes se atrevieron a denunciar, con nombres y apellidos, los chiringuitos privados, privilegios e irregularidades de los responsables universitarios que patrocinaron la denuncia.

El encierro en el campus que ha dado lugar a este proceso judicial se gestó en el contexto de una serie de movilizaciones estudiantiles en contra de los recortes del presupuesto educativo y de los despidos de personal a los que presumiblemente estos iban a dar origen. En diciembre de 2012, el claustro anual de la UAB -constituido por los estudiantes y por representantes del personal universitario- logró aprobar un documento no vinculante donde se solicitaba, entre otras cosas, al rectorado presidido por Ferran Sancho que no aplicara el incremento de las tasas de matrícula (de hasta un 66,7 por ciento, en el caso de Catalunya), que concediera al alumnado de la UAB bonificaciones de transporte y que emprendiera una política de transparencia que impidiera que la universidad pública fuera un vívero de fundaciones y consorcios privados a cuya sombra se han lucrado algunos de sus responsables y docentes.

Las sospechas de corrupción se extendían sobre el propio rector Ferran Sancho, su antecesora Ana Ripoll, y alguno de los colaboradores más estrechos de ambos, directamente vinculados con algunas de las fundaciones a las que acusa de irregularidades la CGT, primera fuerza sindical entre el profesorado precario de la UAB y la Universidad de Barcelona. La avalancha de dudas fundadas sobre la limpieza de las actividades de la UAB y sus gestores fue dada a conocer mediante sucesivos escritos de denuncia en los que se pedían explicaciones, entre otras muchas cosas, acerca del “funcionamiento irregular” de “ciertos chiringuitos” como la Barcelona Graduate School, el Parc de la Recerca, la Fundació UAB (FUAB) o MOVE, beneficiarios todos ellos en “dudosas condiciones” de millones de euros procedentes de las arcas públicas.

La CGT denunció también que algunos docentes habían suscrito convenios privados con empresas bajo el paraguas de la institución y apuntó directamente a Sancho como uno de los responsables de un consorcio público-privado que proporcionaba personal para la docencia sin efectuar concursos. Por su parte, este último respondió en su día amenazando con interponer una demanda por injurias que jamás llegó a materializarse. En su lugar, algunos de los denunciantes han terminado criminalmente enjuiciados en el proceso cuya vista oral acaba de abrirse, lo que en opinión de los procesados viene a respaldar la idea del “ajuste de cuentas”.

Sancho fue elegido como rector de la UAB, para reemplazar a Ana Ripoll, en junio de 2012, pese a que la candidatura de oposición de Pere Solà que apoyaban los ahora imputados obtuvo en la primera vuelta casi el 80 por ciento de los votos totales. Esto fue posible, entre otras cosas, gracias a un cuestionado sistema electoral que otorga a los docentes funcionarios el 51 por ciento del voto ponderado y que como consecuencia, margina tanto a los estudiantes como al resto de los empleados.

En ese contexto de movilizaciones y huelgas deciden ocupar el rectorado de Bellaterra un centenar y medio de estudiantes el 16 de abril de 2013. Un sólo punto concretaba sus reivindicaciones: el deseo de que el rectorado negociara el cumplimiento de la moción aprobada por el “parlamento de la UAB” o claustro. Una semana después de que diera inicio la ocupación, en vísperas de Sant Jordi, la Plataforma para la Universidad Pública (PUC) -de la que también forman parte, entre otros, CCOO y la UGT- solicitaba al profesorado y al resto de la comunidad universitaria que se unieran al encierro. Fue a partir de ese llamamiento cuando se adhirieron a las movilizaciones los dos delegados sindicales -Ermengol y Jordi Gassiot- incluidos en la lista de 27 imputados.

El entierro se prolongó durante 31 días, pero sólo a partir de la tercera semana se cerraron las puertas de las instalaciones para impedir el acceso de los trabajadores, a modo de medida de presión y a imitación de lo que habían hecho recientemente otros activistas en la Universidad de Barcelona contra los que, sin embargo, no hubo represalias. A mediados de mayo de 2013 y sin que la policia interviniera en el desalojo, los estudiantes abandonaron el edificio de vacío.

Ni hubo concesiones, ni se produjeron detenciones o se abrieron expedientes, pero al cabo de los días, Silvia Carrasco, se presentó en unas dependencias policiales como vicerectora de Estudiantes para presentar una denuncia contra uno de los imputados, Oriol Guerra, a quien responsabilizaba especialmente del escrache del que había sido víctima. Esta denuncia fue ampliada posteriormente en una segunda demanda interpuesta por el rectorado de la UAB, que adjuntó un documento de 600 páginas donde se detallaban pormenorizadas descripciones de las actividades de la oposición, “producto del espionaje”.

La ficción que, a juicio de la defensa, construyó la rectoría con la ayuda de Carrasco y de varios becarios venía a asegurar que existía un entramado criminal compuesto por las secciones sindicales del profesorado precario y los trabajadores de servicios y la administración, asi como por la CGT, el Sindicat d’Estudians dels Paisos Catalans (cercano a la izquierda independentista catalana) y los Colectivos Asamblearios de la Universidad y la Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC). Fue también en esas denuncias donde se propocionaba el listado de los 27 participantes en la ocupación que finalmente van a ser procesados, de acuerdo a una petición del fiscal que, según los imputados, asume a pies juntillas “el constructo fantasioso de la rectoría para represaliar por la vía judicial cualquier intento no tutelado de disidencia”.

El juez acepta los argumentos del fiscal

En palabras de Ermengol Gassiot Ballbé, “el listado de 27 incriminados presentado por Carrasco y posteriormente asumido por la rectoría y la fiscalía incluía a dos estudiantes señalados de cada facultad, lo que viene a confirmar la voluntad política que tenían los denunciantes de decapitar el movimiento estudiantil endureciendo la represión de los movimientos sociales en los campus. Esto es una tendencia general en todo el estado español, donde vienen produciéndose de forma sucesiva un goteo de denuncias contra los líderes estudiantes de protestas en universidades del País Vasco, Lleida o Cantabria, entre otras. Es obvio también que cargaron contra la CGT debido a la fuerza y la representatividad que el sindicato anarquista ha ido cobrando entre el profesorado precario de las universidades barcelonesas”.

Entre las prácticas franquistas que en opinión de los imputados utilizó contra ellos el anterior equipo rector de la UAB se hallaba la utilización de fondos públicos para espiar las actividades públicas de los líderes más señalados sirviéndose de los servicios universitarios de seguridad. “La universidad identificó y estigmatizó a algunos de nosotros, mientras trataba de extender la falsa idea de que algunos profesores entre los que me cuento nos servíamos de los campus para fabricar kale borroka y arrojar a los estudiantes contra el sistema”, precisa Gassiot Ballbé.  Incluso el modo en que la fiscalía estructuró su escrito de acusación guarda semejanzas con el del sumario 18/98 contra entornos abertzales del País Vasco”.

A la defensa de los 27 encausados le ha sorprendido que el magistrado de Cerdanyola del Vallés haya aceptado los argumentos del fiscal en su acto de apertura oral del juicio, aunque el juez Claudio Alejandro Montero Fernández era ya bien conocido por otros polémicos autos anteriores, como el que dictó el 27 de septiembre de 2012 ordenando el desalojo de la masía de Can Piella en un plazo de diez días, contradiciendo así la jurisprudencia de las audiencias provinciales de Girona, Barcelona, Madrid y Guipúzcoa, que en su día dictaminaron que ese tipo de litigios relacionados con la ocupación de fincas abandonadas deberían dirimirse por la vía civil.

Por otro lado, en el transcurso de las movilizaciones que se han llevado a cabo contra el juicio desde la primavera de 2013, resultó quemada la furgoneta personal de Ermengol Gassiot, cuando permanecía estacionada en la población de Terrassa. Los hechos sucedieron en septiembre del pasado año, tan sólo un día después de una protesta contra el procesamiento judicial de los 27 activistas. Gassiot ignora las razones de los hechos o si, en verdad, se hallan vinculadas con su participación en este caso. De lo que no alberga duda alguna es que el vehículo fue quemado deliberadamente en represalia por alguna de sus actividades anarcosindicales. Los 4.000 euros en los que se cifró el valor del vehículo fueron recogidos en tan sólo unas horas mediante una campaña de crowdfunding organizada en beneficio de Gassiot.”

Treball sense contracte a la UAB

mailingHeader

Aixó és Explotació.

A l’UAB hi ha gent treballant sense cap mena de contracte ni remuneració econòmica per la seva feina.
Hi ha PDI, grups de recerca, departaments, institucions i empreses que es beneficien d’aquest treball invisible: Aquest són els Explotadors.

Continua llegint