Primer de maig de 2017. Passem a l’ofensiva

1maig

Els darrers anys les nostres condicions de vida s’han deteriorat. No només durant l’anomenada crisi. El procés ja ve de lluny. Des de fa ben bé dues dècades la classe treballadora, que som la immensa majoria de la població, hem vist com la precarietat entrava per la porta de moltes cases, com han anat caient sense parar les prestacions a l’atur, com cada vegada és més senzill i més barat que ens acomiadin. També hem vist com s’especula i es fa negoci amb les nostres pensions, allargant l’edat de jubilació, el temps de treball i reduint-ne la quantia per tal que comprem plans d’estalvi privats. Igualment hem observat com s’han privatitzat molts serveis públics i s’ha disparat el preu de coses tant bàsiques com l’aigua i l’energia mentre grans empreses, en complicitat amb la classe política, fan l’agost cada mes. Acompanyant tot això hem patit la repressió, amb companys/es detingudes, tancades a la presó, multades i veient com s’aproven lleis i normatives que limiten cada vegada més les accions col·lectives. Continua llegint

Aturem la discriminació del professorat associat

La CGT-UB porta a judici a la Universitat de Barcelona pel greuge comparatiu en el còmput d’hores.

Aquest dijous els nostres companys de la CGT a la Universitat de Barcelona han portat a judici el tracte discriminatori que pateixen els i les professores associades a la seva universitat. Aquesta discriminació es concreta en un càlcul diferent  de la seva dedicació docent respecte la de la resta del PDI. Actualment estem a l’espera de la sentència.

Trobareu més informació en aquest enllaç.

Continua llegint

Capítol VI: Qui posa pals a les rodes?

Pals a les rodes

Fa molt temps que tenim paciència… És un exercici de contenció que només qui el fa el pot entendre. És l’esforç de llevar-se cada matí sabent que t’etiqueten com un/a treballadora de segona. És adonar-se que per la mateixa feina cobraràs menys que el/la companya del costat.  És reduir les teves expectatives laborals a l’esperança de mantenir la feina.

Podríem seguir amb la llista, però no hem vingut aquí per queixar-nos.
La queixa pot ser un bon inici, però per si sola no ha canviat mai res.

Per això optem per ignorar les mitges veritats i les mentides dels que ens diuen, per enèsima vegada, que “hem entrat per la porta del darrere” o que som uns/es privilegiades perquè “no fitxem”. Si no tenen més arguments que aquests, la batalla del discurs ja està guanyada.

Durant els darrers anys, entre tots i totes hem passat de ser invisibles a existir com a col·lectiu. De ser ignorades a ocupar les agendes dels diferents equips de govern. No és mèrit de cap sindicat. És per la feina feta per tots i totes vosaltres. Però la realitat és que seguim on érem, amb feines precàries i retallades sobre les retallades, sense expectatives i cansades de falses promeses.

Continua llegint

Llei Mordassa a la UAB, retallada de drets

El passat setembre ja vam informar que dues companyes de la nostra secció sindical a la UAB, la Marta i l’Ermengol, havien rebut una notificació de multa, en aplicació de la Llei Mordassa, per la seva participació en un piquet durant la vaga de personal docent i investigador a la UAB del passat 18 de maig. Els darrers dies hem sabut que els Mossos d’Esquadra han denegat el recurs que les dues companyes van presentar i resolen mantenir una sanció de 500 € per a cadascuna d’elles.

Aquesta situació mostra la veritable cara de la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa. La multa que la Marta i l’Ermengol han rebut ha sigut per realitzar una activitat de protesta que, fins ara, era legal i habitual a la UAB: durant un dia de vaga de treballadors/es, molts companys i companyes realitzàvem un piquet informatiu a accessos del campus informant, breument, dels motius de la vaga. Els darrers anys s’havia seguit el mateix format en nombroses ocasions, en vagues convocades tant en solitari per CGT com de manera conjunta per varis o tots els sindicats de la UAB. Ara, en canvi, els Mossos d’Esquadra han decidit que la CGT és una “organització antisistema” (com diuen en l’escrit sancionador) i que promoure una vaga és un acte punible.

La denegació dels dos recursos és també preocupant. La Llei 4/2015 atorga a qui sanciona la capacitat de ser jutge i part, d’acusar i de resoldre. I així ho fan els Mossos d’Esquadra: assenyalen i acusen a les nostres companyes i resolen, desestimant, les al·legacions que aquestes presenten. La Llei Mordassa deixa desemparades a les persones multades, les priva de les mínimes garanties que els podria proporcionar un procés legal i les deixa a expenses del que decideixi la policia.

Denunciem la normalització de la Llei Mordassa, penalitzant espais d’acció social i sindical que, fins ara, eren relativament lliures. Ens preocupa, a més, que les companyes multades siguin, les dues, membres del Secretariat Permanent de la CGT a Catalunya. No ens agradaria pensar que al darrera d’aquest fet hi hagi una voluntat explícita d’atac a una organització sindical a qui, la mateixa policia en l’escrit sancionador, nega el caràcter de sindicat. I, finalment, ens preocupa el silenci del rectorat de la UAB davant d’uns fets que, en definitiva, va succeir al Campus de la pròpia universitat.

En defensa de la universitat pública

Comunicat arran de la vaga estudiantil dels dies 1 i 2 de març

250613-universidad

Els darrers anys totes i tots hem vist com la UAB, com la resta d’universitats públiques catalanes, han perdut més del 20% del finançament que rebien l’any 2010 de la Generalitat. En aquella època vivíem una situació òptima que, ni de lluny, era òptima. Amb recursos per sota la mitjana de la UE, ens trobàvem en plena implementació de l’anomenat Pla Bolonya. En comptes d’incrementar els recursos públics de les universitats, els successius governs catalans els han anat minoritzat de manera salvatge. Les conseqüències les patim tant nosaltres, els i les treballadores del PDI i del PAS, com les i els estudiants: reducció de les inversions en infraestructures, en actualització d’equips, programari i biblioteques, retallada brutal de plantilles, principalment de professorat, sobrecàrregues laborals, etc. Tot plegat mentre han augmentat de manera alarmant les taxes universitàries (més del 150% des del 2008) i les activitats privades dins de les universitats.

Des de CGT-UAB pensem que hi ha motius de sobres per a mobilitzar-nos el conjunt de la comunitat universitària. En aquest sentit, considerem que la convocatòria de vaga estudiantil dels dies 1 i 2 de març (i en alguna facultat també el 28 de febrer) és una conseqüència lògica de la deriva que han pres les universitats i un intent per a revertir-la. És socialment urgent i indispensable rebaixar de manera significativa el preu dels estudis universitaris que, actualment, dificulta a alumnes de les classes populars poder completar, o fins i tot iniciar, els seus estudis universitaris. Igualment és necessari rescabalar les universitats del saqueig que, com a mínim en alguns espais, estan patint a mans d’activitats privades: cessió d’espais i franquícies a empreses privades, privatització d’espais docents, cessió d’una part de la política d’ajuts a l’estudi a entitats financeres, etc.

Des de CGT-UAB considerem que cal fer un gir de 180 graus a les polítiques que involucren el model de taxes de serveis públics encaminades a beneficiar a les classes socials altes i, a l’àmbit universitari, a promoure una elitització dels estudis superiors. No creiem que sigui suficient reclamar una rebaixa lineal d’un percentatge de les taxes, si no és, com a mínim, per anivellar els costos de les universitats catalanes amb els de les altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol, o millor encara, amb els de les universitats dels altres estats de la UE. Però això és tan sols un mínim, perquè reclamem un replantejament del sistema educatiu en el seu conjunt, per permeti que la classe treballadora no quedi apartada de la universitat, sinó que sigui prioritzada en les vies d’accés. Creiem imprescindible facilitar la formació a estudiants de classe treballadora des dels primeres etapes en l’ensenyament, eradicant els privilegis que comporta la mercantilització d’escoles i instituts, i la promoció que reben les formes d’estudi classistes i els que es beneficien d’elles, així com recuperar l’opció de compatibilitzar estudis i treball, que l’aplicació del Pla Bolonya ha relegat.

Així mateix, denunciem el procés de mercantilització de les universitats públiques per la via de crear entramats empresarials dels quals és lucra també una part del professorat. Aquest procés ha comportat, entre d’altres efectes, un augment exponencial en l’oferta de mestratges i graus a preus no subvencionats, amb la conseqüent selecció econòmica de l’alumnat. També ha generat un desviament de recursos públics cap a fundacions i altres ens jurídics que s’han anat creant a les universitats a fi de facilitar la depredació de recursos en benefici d’una minoria, tal com també passa amb la sanitat.

Des de CGT-UAB fem una crida a totes les treballadores i treballadors de la UAB, tant PDI com PAS, a construir cada dia la defensa de la UAB com una universitat pública i compromesa socialment. La vaga d’estudiants de la setmana vinent és una protesta que persegueix aquests objectius. És per això que, a banda de demanar que es faciliti l’exercici del dret de vaga, us emplacem a participar a la manifestació del 2 de març en la mesura de les vostres possibilitats (a les 12h., davant la porta de l’Edifici Històric de la UB).

Bellaterra, 28 de febrer

El ministeri precaritza les condicions de treball dels PIF

equilibrista

El Ministeri de Treball ha reconvertit tots els contractes del personal investigador en formació (PIF) depenent de programes del govern espanyol. El canvi ha consistit en passar-los de contractes “d’obra i servei” a “contractes de pràctiques”. Aquesta transformació és vigent des de final de l’any passat i s’aplica amb efectes retroactius a tots els contractes signats des del 2014. Aquesta mesura és, molt probablement, il·legal i:

1) Suposa la pèrdua de la indemnització a la finalització de contracte.
2) Suposa perdre la possibilitat de tenir la targeta sanitària europea.
3) Es perd la possibilitat de demanar un contracte indefinit en aquells casos on hi ha encadenament de 2 o més contractes durant 24 mesos dels darrers 3 anys.

Continua llegint

Imatge

La Chanca (Almería). Lluites veïnals a un barri obrer

cartel-cgtuab

18 de GENER: VAGA I JORNADA DE LLUITA A L’ENSENYAMENT

arton4726

18 de GENER: VAGA I JORNADA DE LLUITA A L’ENSENYAMENT

Punt de trobada d’universitats: 10:30 a Plaça Sant Jaume (Barcelona). I a les 12h., tothom a la concentració davant el Parlament.

 El 18 de gener, el nostre sindicat, la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya hem convocat vaga a l’ensenyament públic a Catalunya.  Ho hem fet el dia 18 de gener, i no com d’altres sindicats el 9 de febrer, perquè en aquesta data encara estarà viu el procés parlamentari de negociació i esmenes del pressupost de la Generalitat. És, per tant, una convocatòria de vaga que pretén anar més enllà de ser un simple gest estètic i cerca incidir en el pressupost de l’any 2017 en favor dels interessos de la comunitat educativa i, en definitiva, de la població de Catalunya. Això no exclou que ens puguem afegir també a properes convocatòries de lluita per a aconseguir aquests objectius.

 Finalment, a l’àmbit de l’educació universitària no farem efectiva la convocatòria de vaga degut a que no hi ha hagut temps de treballar-la des de baix, des del conjunt de treballadores i treballadors que fem funcionar, dia a dia, les universitats. No obstant, tenim el ple convenciment que motius per a fer aquesta vaga ens en sobren. Breument, n’esmentem alguns:

  • L’esborrany de pressupost pel 2017 de la Generalitat de Catalunya manté, fins i tot a nivell de cèntims d’euro, la subvenció bàsica que va rebre cadascuna de les universitats públiques. Aquesta partida és la que garanteix la pràctica totalitat del seu funcionament
  • El manteniment de les partides dedicades a universitats suposa, de facte, una retallada en les assignacions que rebran les universitats, ja que l’any 2016 l’increment de l’IPC ha sigut de l’1,5%.
  • L’esborrany de pressupost pel 2017 representa una oportunitat perduda per a corregir una política de retallades empresa els anys 2011 a 2013 que ha tingut uns efectes catastròfics per a les universitats públiques: pèrdua d’un 23% del PDI, eixamplament de bosses de PAS i PDI interins, fre a les iniciatives per eradicar la precarietat laboral, pèrdua de drets socials dels i les treballadores, increment salvatge de les taxes universitàries, privatitzacions encobertes i reducció de l’oferta docent pública, restriccions en la recerca i desviament de diners públics cap a fundacions, parcs científics i altres entramats utilitzats per vehicular la mercantilització de la docència i la recerca en benefici de determinats grups d’interès, etc. 
  • A l’articulat de la llei d’acompanyament dels pressupostos es consolida també la política de contenció de la despesa i de limitació de la reposició de places que, en el cas del PDI, es realitzarà només dins del programa Serra Hunter.

 En definitiva, en comptes de corregir la desastrosa situació a la que s’han vist abocades les universitats públiques, opten per a consolidar-la i definir un futur negre per a l’educació superior i la recerca. 

 És per aquestes raons que cridem a la comunitat universitària, i en especial als seus treballadors/es (PAS i PDI amb contracte i als/les investigadors/es que sense contracte fan recerca en projectes i laboratoris) a recolzar activament la vaga de l’ensenyament públic no universitari del dia 18 de gener. A fer-ho de manera descentralitzada, organitzant assemblees i difonent els motius de la vaga. I participar i divulgar les properes convocatòries de lluita per l’educació i, en definitiva, per la qualitat de vida del conjunt de la població.

 Cridem també a la participació a la concentració del 18 de gener, a les 12h. davant del Parlament de Catalunya. Comencem a reconstruir, també, les universitats. Revertim les retallades i privatitzacions.

 18 de gener, punt de trobada d’universitats: 10:30 a Plaça Sant Jaume (Barcelona). I a les 12h., tothom a la concentració davant el Parlament.

CGT – Universitats

COMUNICAT CONTRA LA PRESÈNCIA DE LA POLICIA A L UAB

Companyes,

davant l’entrada d’agents de la BRIMO dels Mossos d’Esquadra al campus de la UAB, que ha tingut lloc aquest dilluns, CGT-UAB vol manifestar a la comunitat universitària la seva protesta més inequívoca i contundent. La nostra secció ha expressat sempre el seu rebuig a la presència de forces policials al Campus quan això s’ha produït, sigui quin sigui el pretext esgrimit per les autoritats acadèmiques, i en qualsevol circumstància.  Fem responsable l’equip de Govern, ja sigui per acció o per omissió,  de no respectar aquesta norma universitària no escrita.

Fora les forces policials de la UAB

CGT-UAB

Dilluns, 12 de desembre de 2016

20161212_13315720161212_14121920161212_135023

COMUNICAT EN REFERÈNCIA AL PROCÉS DE MEDIACIÓ DEL CAS SOM 27 I MÉS

0UXFRSca_400x400

COMUNICAT EN REFERÈNCIA AL PROCÉS DE MEDIACIÓ DEL CAS SOM 27 I MÉS

 Ahir dilluns 28 de novembre, s’iniciava una mediació entre la UAB i les nostres advocades. Les imputades de Som 27 i més volem comunicar que no participarem del procés de mediació que l’Equip de Govern de Marga Arboix vol impulsar.

No acceptem ni reconeixem aquest procés, ja que la Universitat Autònoma de Barcelona s’hi presenta a la vegada com a part i com a mediadora, mentre la Fiscalia continua demanant-nos 300 anys de presó i el procés judicial no ha estat aturat. Al nostre entendre, la neutralitat no està garantida ja que la mateixa institució de la UAB ha estat qui ha imposat els criteris de la mediació i els mateixos mediadors, quan és part implicada en el conflicte. A més a més, tampoc mereix la nostra confiança que un dels mediadors sigui el Síndic de Greuges de la UAB, escollit a dit per l’Equip de Govern anterior i no per vies democràtiques.

No podem acceptar un procés de mediació mentre tenim un procés judicial obert que pot hipotecar les nostres vides. No podem acceptar un procés de mediació quan la institució de la UAB va optar per solucionar un conflicte polític als jutjats. Recórrer a la via judicial no ha fet més que criminalitzar la protesta estudiantil, i presentar un procés de mediació tres anys després quan aquesta era la principal demanda de les estudiants durant el mes de tancada al Rectorat, és un acte de cinisme i de rentat de cara de l’equip de Govern actual, que no vol pagar els errors de l’anterior. Un cop s’ha acabat el procés d’instrucció no té cap sentit iniciar una mediació, ja que no podrà parar aquest procés judicial, la mediació s’hauria d’haver iniciat abans. Només hi ha una manera d’esmenar l’error: retirar la demanda de Responsabilitat Civil (més de 384.000€) i sol·licitar l’arxivament del nostre cas a la Fiscalia.

El seu joc de rentat de cara exigeix que les persones imputades assumim els actes de que se’ns acusa. No reconeixem aquests actes com a delictius, ja que ens emparem en el legítim dret a la protesta, que no és altra que la defensa de la Universitat Pública. El conflicte va ser i continua sent polític, i és per això que emplacem a la UAB a establir una taula de negociació amb els agents convocats a la tancada del Rectorat l’any 2013 per encarar, d’una vegada per totes, la solució política i l’aplicació de les mocions aprovades al Claustre del 21 i 22 de març de 2013. Aquests agents són la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i els sindicats dels treballadores, que continuen en lluita contra el desmantellament de la Universitat pública i contra la manca de democràcia de la UAB.

Imputades de Som 27 i més Barcelona, 29 de novembre de 2016