Un nou cas d’assetjament laboral a les universitats

Un altre cas d’assetjament laboral… I ja n’hem perdut el compte. Avui ha sortit a la llum un altre cas d’assetjament laboral, aquest cop a la UB. Una situació de terror generalitzat que s’ha viscut durant anys en el si de l’equip de Margarita Díaz-Andreu, professora ICREA y Premio Nacional de Humanidades (https://www.eldiario.es/catalunya/maltrato-premiada-arqueologa-investigadoras-llegue-sentirme-esclava_1_10076609.html). En una actitud que recorda la que hem vist darrerament en la UAB, arran de la última denúncia, ara la UB preveu apartar-la, però abans d’això ha estat ignorant totes les queixes de les víctimes, així com les contínues baixes en l’equip de Díaz-Andreu. A més, li facilita una sortida discreta envers una altra institució on podrà repetir els mateixos patrons de conducta.

Sigui a la UAB, a la UB, a la UPF o qualsevol universitat, exigim als respectius Equips de Govern mesures efectives per tal d’acabar amb aquesta xacra. Fins a data d’avui, l’actuació de les Universitats s’ha definit per dues coses: Protegir la imatge de l’assetjador/a i apartar la víctima sense fer soroll. Això s’ha d’acabar.

De res serveixen els discursos buits ni les bones paraules. El que necessitem són recursos que ajudin a rescatar les víctimes de la seva situació d’explotació i assetjament amb la màxima celeritat possible i amb totes les garanties. El silenci no és etern, ara és el moment de dir-ho en veu alta. És per això que emplacem a tots els membres de la comunitat científica a:

• Denunciar totes les situacions d’assetjament que patiu així com les que tingueu coneixement. Mai estareu soles.
• Donar suport a les víctimes per tal que no abandonin i vegin les seves carreres acadèmiques truncades pel fet de denunciar assetjament a la universitat.

Finalment, volem denunciar també el silenci còmplice d’ICREA, que durant anys ha tapat les denúncies i protegit a la denunciada, negant a les víctimes cap mena de recolzament. Caldrà analitzar amb calma si el model de ciència competitiva que promou no genera un terreny especialment adobat per tal que hi germinin dinàmiques d’assetjament com les denunciades les darreres setmanes.

Si pateixes o coneixes un cas d’assetjament a la UAB, no dubtis de contactar-nos a cgt.ensenyament@uab.cat

La punta d’un iceberg? Nou cas d’assetjament laboral i sexual a la UAB

Aquesta tarda acabem de conèixer un nou cas de presumpte assetjament sexual i laboral a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ho acaba de publicar el Diari Ara en aquest article (https://www.ara.cat/societat/educacio/assetjament-mala-praxis-abus-uab-aparta-professor-lletres_130_4652020.html). En aquesta ocasió el denunciat és Ángel Gallego, professor titular del Departament de Filologia Espanyola de la Facultat de Filosofia i Lletres. La noticia parla per ella sola mostrant una situació on els presumptes assetjaments sexual i laboral s’entrellacen en una història que podria tenir ramificacions en altres nivells educatius.

En aquest comunicat volem reflexionar sobre les limitacions dels protocols i les actuacions de la UAB en aquest tipus de situacions, reflexió que traslladem a partir de la nostra experiència en l’acompanyament de diverses denúncies de casos com aquest.

1. La UAB ha realitzat avenços en el tractament de casos d’assetjament per raó de gènere i, en menor mesura, laboral. La dedicació de les treballadores de l’Observatori per la Igualtat és lloable. No obstant, a banda de  les limitacions en l’enfocament, protocols i recursos dedicats per la UAB a confrontar de forma activa i efectiva l’assetjament laboral i l’assetjament sexual; la UAB ha estat mostrant una nul·la voluntat de dur  terme mesures de protecció envers les víctimes, anteposant la imatge de la Universitat i la protecció de l’assetjador.
2. Hi ha mancances clares en l’acompanyament de les víctimes a diversos nivells. Un exemple: el servei de recolzament psicològic té uns horaris molt restringits i incompatibles amb una jornada laboral (només unes hores dimecres al matí) fet que complica que la víctima hi pugui assistir quan és una treballadora.
3. La UAB prioritza la confidencialitat i, per tant, la protecció de la imatge pública de l’agressor. Les actuacions que es duen a terme en tot moment són confidencials fet que provoca que, quan s’adopten mesures, aquestes passin pràcticament desapercebudes pel conjunt de la comunitat universitària i, sovint, també per les persones denunciants.
4. Per norma, no s’apliquen mesures cautelars en aquells casos en que s’obren processos sancionadors. Aquest fet comporta que les víctimes, ja siguin estudiants o treballadores de la universitat, hagin de seguir compartint els espais en els que s’han produït les agressions amb l’assetjador.
5. Manquen mesures de prevenció i control preventives contra l’assetjament, tant laboral com sexual. Com s’explica, per exemple, diverses investigadores predoctorals en un marge de temps reduït renunciïn a un mateix professor coma director de tesi i, fins i tot, al seu contracte doctoral? Això passa en diversos programes de doctorat sense que s’obri cap mena d’investigació sobre les circumstàncies que envolten aquestes renúncies.
6. És habitual que moltes denúncies per assetjament laboral es resolguin desplaçant la víctima del seu lloc de treball (ja sigui amb un canvi de departament o unitat d’adscripció o de direcció de tesi doctoral) i no actuant sobre la persona denunciada i les seves actuacions.
7. La UAB no atén casos denunciats via el protocol d’assetjament quan les víctimes no es volen identificar oficialment davant l’agressor com a denunciants. Parlem de casos on la UAB s’ha entrevistat amb les víctimes i ha vist les proves  i ha preferit mirar cap a altra banda en comptes d’acompanyar les víctimes, iniciar una investigació d’ofici per trobar més casos o fer mesures cautelars. Les actituds encobridores de la UAB perpetuen l’assetjament a la universitat posant en perill tota la comunitat universitària.

L’estructura profundament jerarquitzada de les universitats així com la meritocràcia que premia la competència individual per sobre el treball col·lectiu fa que la UAB sigui un espai propici per l’existència de situacions que deriven en assetjament sexual i laboral. És, per tant, urgent i imperiós que s’obri un procés per fer-hi front; un procés que ha de replantejar de forma radical els tipus de relacions que articulen la comunitat universitària. Les mancances dels protocols actuals són clares i evidents i corren el risc de perpetuar unes dinàmiques que ara mateix són estructurals a la UAB.

Per tot això, emplacem a l’Equip de Govern de la UAB a:

1. Obrir de forma urgent un procés de replantejament profund de les actuacions per combatre les diferents formes d’assetjament
2. Establir, de forma immediata, mesures cautelars de protecció de les persones denunciants en casos d’assetjament
3. Promoure, per a tots els i les treballadores (en especial els i les responsables d’equips de treball i de recerca), cursos de formació en matèria de prevenció i lluita de l’assetjament laboral
4. Dur a terme mesures efectives per detectar de forma preventiva i d’ofici possibles situacions d’assetjament laboral i sexual a la UAB
5. Deixar de banda l’actual política de confidencialitat i de protecció de la imatge pública de les persones agressores en casos d’assetjament
6. En definitiva avantposar les víctimes i les seves necessitats de protecció davant de l’agressor, la imatge de la UAB o qualsevol altre consideració.

Així mateix, animem a tothom que tingui coneixement de situacions d’assetjament a denunciar-les. Ens podeu contactar a:

cgt.ensenyament@uab.cat o a metoouab2023@gmail.com

L’assetjament laboral a la UAB també existeix. No en siguem còmplices, denunciem-lo!

A la Universitat, a l’entorn acadèmic, tendim a normalitzar contextos i actituds que són impensables en la resta d’entorns (laborals i/o socials). Això resulta en un perjudici a companyes i companys que veiem cada dia, en els nostres grups de recerca, laboratoris, departaments, etc. Companyes que saludem i hi parlem cada dia, i que potser no estan en una situació tant “normal”.

Ens hem preguntat mai sobre què hi ha darrere de les renúncies a tesis doctorals, especialment quan es repeteixen sota el mateix director/a? Ens hem preguntat mai pel perquè de les baixes per salut mental de treballadores i treballadors de la UAB (sovint en les figures més precàries del PDI)? Ens hem preguntat mai si són acceptables certes actituds i exigències per part de persones amb poder cap a les seves “subordinades”?

A la Universitat Autònoma de Barcelona hi ha situacions que es repeteixen i que molt possiblement són constitutives d’assetjament laboral. Situacions que patim sobretot les companyes i companys que tenim situacions contractuals i vitals més precàries i que depenem de persones amb més poder acadèmic, tant del PAS com del PDI. Per la nostra realitat, amb una barreja de jerarquia i competitivitat individual per sobreviure, per a molts és complicat denunciar i fer front a l’assetjament. I segurament gràcies a tot això existeix i es normalitza.

Per aquesta raó ens emplacem a:

• Denunciar sindicalment les situacions d’assetjament que patim així com també les que en tinguem coneixement.
• Recolzar les víctimes d’aquest assetjament per tal que puguin seguir treballant dignament en l’àmbit acadèmic en general i a la UAB en particular. Si pateixes o coneixes un cas d’assetjament a la UAB, no dubtis de contactar-nos a cgt.ensenyament@uab.cat

Si pateixes o coneixes un cas d’assetjament a la UAB, no dubtis de contactar-nos a cgt.ensenyament@uab.cat

La lluita pel 4rt any dels contractes predoctorals a punt de guanyar

Aquest migdia el rector de la UAB ha comunicat a Doctorandes en Lluita que la Universitat Autònoma de Barcelona prorrogarà el 4rt any a tots els contractes predoctorals vigents de 3 anys en els termes que estableix l’Estatuto del Personal Investigador en Formación (EPIF). Així mateix, se’ns ha convocat a una reunió del Comitè d’empresa del PDI per tal de ratificar la mesura. A l’espera d’un anàlisis detallada de la proposta definitiva, a ningú se li escapa que aquest canvi de parer de l’Equip de Govern de la UAB és el resultat de la lluita que, fora dels despatxos, hem portat endavant des de fa anys i que l’any 2019 ja ens va permetre aconseguir aquest 4rt any de contracte.

La nostra més sincera enhorabona a tothom que al llarg d’aquests anys ha participat en les mobilitzacions pel compliment de l’EPIF. A continuació, enviem comunicat de Doctorands en Lluita (https://twitter.com/DocsLluita/status/1630223140495192066) explicant el que els hi ha transmès el Rectorat, pendent de ratificar demà al matí:

Aquest migdia el rector de la UAB ens ha comunicat l’acord arribat aquest matí des de l’Equip de Govern de prorrogar‼️TOTS‼️els contractes predoctorals vigents de 3 anys per un 1 any més, en els termes que estableix l’EPIF. L’acord seria en les següents condicions:

☑️ Pròrroga de tots els contractes vigents independentment de la font de finançament i de les clàusules que tinguin

☑️ Els contractes PIF-UAB futurs seran de 4 anys

☑️ El Rectorat es compromet a fer pressió a la Generalitat per que els contractes FI siguin de 4 anys

Demà dia 28 de febrer l’Equip de Govern ha convocat una reunió amb el Comitè d’Empresa, on esperem que s’aprovi la proposta que se’ns ha transmès. 📣📣 Gràcies a les mobilitzacions constants i la lluita col·lectiva en forma d’acció directa, recuperem el quart any que havíem guanyat al 2019 i se’ns havia tret injustament. 📣📣

Seguirem informant.

21 de febrer: Jornada de lluita a les universitats

Prou precarietat a la Universitat. No a la LOSU

Aquest dimarts 21 de febrer diverses organitzacions d’estudiants i treballadores de les universitats públiques catalanes convoquem una jornada de lluita contra la precarietat a la Universitat i contra la LOSU. Tal com hem repetit en múltiples ocasions, la LOSU aprofundeix en la mercantilització de la Universitat, no garanteix l’estabilització de tot el PDI i, per tant, no assegura una educació de qualitat si es manté el professorat en la precarietat.
Les accions del matí a la UAB seran les següents:

– 11.30h: passabars per informar de la jornada

– 13h: concentració a la plaça cívica

A la tarda, ens unim a les 18.30h a la concentració conjunta amb les altres universitats catalanes davant del Departament d’Universitat (via laietana, 2).

Per una universitat pública, de qualitat i al servei de la classe treballadora, organització i lluita! Ens cal ser moltes per aconseguir-ho! Ens trobem a la lluita!

Sobre el MDA de l’executiva neoliberal de la UAB: caigui qui caigui

Com sabeu, l’Equip de Govern vol imposar un nou model de dedicació acadèmica en el qual s’introdueixen una sèrie de mesures lesives per al PDI. Entre d’altres, l’Equip de Govern pretén que el PDI cobreixi a títol gratuït baixes per malaltia de curta duració, així com que incrementi la capacitat docent; malgrat els sobreesforços que hem patit com a conseqüència de la pandèmia i de l’atac informàtic. A tot això, cal afegir-hi la pèrdua de poder adquisitiu que estem patint com a com conseqüència de la inflació cada cop més descontrolada.

El suposat procés de negociació endegat per l’Equip de Govern, i dirigit per la nova Vicerectora de Personal Acadèmic, no és més que una pantomima en la qual no hi cap negociació: únicament els hi serveix per a cobrir l’expedient del tràmit d’audiència. De fet, per no haver, no hi ha ni una relació de llocs de treball per al PDI: les necessitats de plantilla del PDI les improvisa la Vicerectora en funció del moment i d’acord amb els interessos de l’Equip de Govern. Que tot plegat tingui conseqüències sobre el professorat més precari els hi és ben igual ja que: “(sic) la Universidad no es una ONG”. L’únic principi que els guia és que el finançament de les noves places de professorat sigui a cost zero i que el paguem totes nosaltres.

Certament, i tal com ja vam denunciar el curs passat, hi ha d’altres alternatives: les podeu consultar aquí. Cridem doncs a la mobilització del PDI contra el MDA i demanem la solidaritat i ajut de PAS i estudiantat en forma de qualsevol acció que ajudi a trencar els plans neoliberals de l’Equip de Govern així com els tics autoritaris de la Vicerectora, de la qui reclamem el seu cessament.

Secció sindical de CGT a la UAB.

@cgt_uab

https://www.facebook.com/CGTUAB

Canal CGT-UAB

Comunicat de CGT en referència als recents casos d’abusos laborals i irregularitats cap a joves investigadores desvetllats a la premsa

Reportatges publicats a la premsa:

Trabajo gratis, coacciones y abuso laboral: las irregularidades que sufren los doctorandos de sus directores de tesis

La victoria de un doctorando sobre su director de tesis: la universidad reconoce que se aprovechó de su trabajo

Secció Sindical de CGT a la UAB

Canal CGT-UAB

@cgt_uab

https://www.facebook.com/CGTUAB

El Màster de Formació del Professorat de la UAB intenta sabotejar la vaga d’ensenyament

Els propers dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març tots els sindicats amb presència al sector hem convocat vaga a l’ensenyament preuniversitari. Es tracta d’una convocatòria històrica pel grau de consens sindical que hi ha al darrere. Senyal, sens dubte, que sobren motius per fer-la.

Des de CGT-UAB creiem que les treballadores i els treballadors de les universitats públiques hem de ser, com a mínim, solidàries i solidaris amb les nostres companyes i companys de l’ensenyament preuniversitari.

Lluny d’això, des de la coordinació del Màster de Formació de Professorat de la UAB han enviat, en relació a les pràctiques externes, el correu que us copiem a continuació a tots els i les alumnes que fan tasques docents en centres educatius:

Aquest missatge és, per una banda, una clara vulneració del dret de vaga, tant dels i les estudiants en pràctiques com un element de pressió cap als seus tutors/es que, previsiblement, secundaran la vaga.

Per l’altra, és un menyspreu absolut cap a la situació i les reivindicacions de les treballadores i treballadors de l’ensenyament primari i secundari per part dels responsables d’un màster que, precisament, té per objectiu formar els i les futures professores d’escoles i instituts.

Per tot això, EXIGIM:

• A les persones responsables del Màster de formació de professorat de la UAB, una rectificació immediata i pública, que informi i fomenti el reconeixement del dret de vaga i que, com a mínim, respecti les reivindicacions de qui la convoca.
• A l’Equip de Govern de la UAB que manifesti el seu compromís escrupolós amb el respecte del dret de vaga i eviti posicionaments en contra d’aquest per part d’instàncies de la UAB.

Des de la CGT ens reservem la carta d’emprendre les accions oportunes si es manté aquest atac a un dret fonamental com és el dret de vaga. Al mateix temps, fem una crida a la màxima solidaritat de la comunitat universitària amb la vaga de l’ensenyament preuniversitari, animem a no portar els vostres fills i filles a escola aquests dies i a assistir a les manifestacions convocades.

La CGT de Catalunya davant la gestió política de la pandèmia COVID

Des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya observem amb preocupació la deriva que els governs espanyol i català han pres respecte la gestió de la pandèmia, les seves conseqüències laborals, sanitàries, sobre els sistemes de salut i la crisi general que se’n deriva.    

Lluny d’augmentar el pressupost per la sanitat pública del nostre país que des de fa molts anys s’ha vist retallada i precaritzada, el Govern aposta per traslladar tota la responsabilitat a la població sense prendre mesures estructurals per fer front al virus. Aquesta culpabilització no només és pel que fa a la seva propagació, sinó que les operacions cancel·lades, les hores d’especialista reprogramades a mesos, o anys vista, una atenció primària desbordada són també per culpa nostra i no per la seva incompetència o manca de voluntat política per destinar-hi més recursos.   

Però com han de fer veure que fan alguna cosa, es centren en allò que no els hi representa cap cost però és ineficaç, com els tocs de queda nocturns, mascaretes obligatòries en espais oberts o un passaport covid que tampoc garanteix evitar contagis entre la població vacunada, com ja és conegut. Aquest control fa assumir al personal dels centres on es requereix per poder accedir-hi, responsabilitats que no els són pròpies, tasques de policia que els fa exposar a situacions amb clients que poden comportar una afectació de la seva seguretat i salut laborals. Així ens ho trasllada el personal que hi treballa: estan fartes.   

No es pot ignorar la responsabilitat individual i col·lectiva de la població, al contrari, per que la vacunació estigui a l’abast de tota la població mundial (no només la de la població d’aquells estats amb prou capacitat econòmica per fer front als preus que les grans farmacèutiques estan imposant per accedir a les vacunes) s’ha de ser conscients de la necessitat de tenir accés a la vacuna i, en conseqüència, d’alliberar les seves patents. Amb més raó encara quan el desenvolupament d’aquestes ha estat possible per la injecció ingent de fons públics.  

No obstant, observem clarament que l’objectiu dels governs no és el de lluitar per la facilitat d’accés a la vacunació de tota la població mundial ni molt menys la de millorar el sistema públic de sanitat, mesures que són imprescindibles si volem aturar la pandèmia.  

També som conscients que en la mesura que puguem la classe treballadora farem front al virus prenent aquelles mesures que estiguin a les nostres mans. No obstant, això no ha de comportar que grans empreses acabin veient-se encara més beneficiades a costa dels sacrificis de les treballadores i treballadors.  

Constatem un i altre cop, que quan hi ha mesures sanitàries àmpliament efectives però que requereixen d’aportacions de recursos són sistemàticament ignorades. Fer els ulls grossos a la capacitat de contagi que tenen les persones vacunades, per tal de no pagar la baixa mèdica per quarentena, és un recent exemple.  

És per aquest motiu que exigim al Govern de la Generalitat i al de l’Estat Espanyol que es prenguin les següents mesures de forma urgent:  

1.- Augment de la inversió en el sistema sanitari català i espanyol que repercuteixi directament en una millora en l’accés a la sanitat i contractació massiva de personal sanitari per tal de poder afrontar la situació de crisi sanitària amb dignitat i garantint els drets laborals de les treballadores sanitàries.  

2- Deixar d’apostar per mesures de seguiment i control policial i substituir-ho per assegurar la correcta ventilació, aforament i ús de mascaretes a tots els interiors amb activitat pública.  

3.- Permisos retribuïts per a persones en situació d’aïllament per contacte estret, estiguin o no vacunades.  

4.- Gratuïtat dels tests d’antígens i PCR per qualsevol que vulgui fer-se una prova.  

5.- Reconeixement de la baixa per risc durant l’embaràs per aquelles treballadores embarassades exposades al virus de la covid en els seus llocs de treball.  

6.- Permís retribuït  per tal de tenir cura dels  fills i filles i altres persones a càrrec en situació d’aïllament per covid o per contacte amb positius de covid.  

7.- Responsabilitzar a les empreses per tal que emprenguin mesures preventives de la COVID als centres de treball i procedir a sancionar aquelles que no observin les normes de seguretat i salut en el treball necessàries per tal de prevenir contagis. Més Inspeccions.  

Només potenciant el sistema sanitari, garantint l’accés universal a les vacunes contra la covid i apel·lant a la responsabilitat col·lectiva podrem acabar amb aquesta pandèmia. Les retallades de drets per fer veure que s’actua no haurien de formar part mai de les mesures a aplicar i molt menys quan s’ha demostrat que les mateixes són ineficaces per aturar el virus de la COVID-19.  

Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Secció sindical de CGT a la UAB

Davant la càrrega policial d’avui exigim explicacions

Avui, dia internacional contra la violència masclista, grups d’extrema dreta han vingut a la UAB amb el seu discurs d’odi, en una clara provocació al moviment feminista. Hi ha hagut una contramanifestació feminista de les estudiants, amb forta presència dels mossos d’esquadra, els quals han carregat brutalment contra la protesta, com es veu en diverses gravacions que s’han penjat a les xarxes. És vergonyós que la universitat permeti discursos d’odi en els seus espais, i molt pitjor que es reprimeixi una acció de protesta contra aquests. 
S’entén que el rector de la UAB, Javier Lafuente, ha permès la presència de grups d’extrema dreta promovent discursos d’odi a la UAB, l’entrada dels antiavalots a la UAB per defensar-los i les violentes càrregues contra les estudiants.
Per tot això, exigim explicacions del rector. Si Javier Lafuente ha autoritzat l’entrada dels mossos d’esquadra a la UAB avui, entenem que l’única sortida digna és la dimissió.

Vídeo aquí:

https://twitter.com/CGT_UAB/status/1463817726124777477?t=_5RMPxyJ9ePY5gGKMJzfcQ&s=19 

Secció sindical de la CGT a la UAB