Tag Archives: anticapitalisme

Convocatòria de vaga els dies 9 i 21 d’octubre. Assemblea oberta de la Comunitat Universitària de la UAB: Dijous 8, 12.30h, Pl. Cívica.

Companys i companyes,

Com bé sabeu, la situació a la Universitat és ja insostenible. Des de fa anys portem denunciant la precarització, cada vegada més profunda, de gran part de la plantilla, incloent-ne el PDI, el PAS i els i les treballadores de les empreses subcontractades que presten servei dins dels Campus. La no renovació de la plantilla, juntament a les poques places d’estabilització que surten cada any, fa que moltes persones que fem possible el funcionament de la universitat dia a dia visquem en un estat d’indefensió i angoixa contínua, per no saber si l’any vinent continuarem o no treballant. Aquesta paupèrrima situació, a més a més, s’ha agreujat amb la COVID19. A la falta d’un protocol clar d’actuació, que moltes vegades ja ha posat en risc la salut del personal de les universitats i del estudiantat, s’hi suma la manca de voluntat de negociar els termes en què s’ha produït la tornada a l’activitat per part dels equips de govern. Un exemple més de la mala praxis per part de les universitats és que, en un any on s’han de reduïr les ràtios d’alumnes i on s’han incrementat la matrícula no s’ha contractat més personal.

Per part seva, les institucions, autonòmiques i estatals, es limiten a fer anuncis buits de contingut real, que només pretenen calmar els ànims però que, a la llarga, no es transformen ni en un increment real del finançament de la universitat, ni en una millora tangible de les condicions de treball de la plantilla. A més a més, tot aprofitant la pandèmia, moltes de les negociacions col·lectives que s’estaven duent a terme s’han vist paralitzades, ignorant, una vegada més, el conjunt dels col.lectius de treballadores i treballadors.

Davant del que considerem una actuació de mala fe, no podem romandre més temps sense fer res. Ha quedat clar que ni el Govern espanyol, ni la Generalitat ni les Universitats actuaran de bona fe per resoldre els problemes d’una plantilla cada cop més precària. Un exemple clar és el nou Estatut del PDI, que en definitiva, pretén establir un marc legal per justificar aquesta precarització.

Atesa la nefasta gestió de la COVID19, la CGT crida a la vaga en el sector d’ensenyament català, tant universitari com no universitari, el proper dia 9 d’octubre (http://cgtense.pangea.org/spip.php?article5864), i de Universitats i Centres de Recerca el proper 21 d´octubre a tot l’Estat, tot exigint que primi la salut de les que treballen i estudien a la nostra Universitat, juntament amb altres  exigències per tal de revertir la situació del sector universitari i científic:

  1. Erradicar la intromissió del capital en el sistema universitari desenvolupant un sistema de finançament totalment públic sota el control dels col.lectius de treballadors i treballadores.
  2. Establir un sistema universitari totalment gratuït, sense condicionants.
  3. Eliminar la contractació fraudulenta i la jerarquització mitjançant un cos únic de PDI i de PAS, així com assegurar l’estabilització de la plantilla.
  4. Desenvolupar un model de conciliació personal i domèstica.
  5. Posar fi a la subcontractació de serveis bàsics mitjançant la contractació directa.
  6. Canviar els criteris avaluadors per tal de fomentar la cooperació per damunt de la competitivitat.
  7. Reorientar les polítiques respecte la COVID19 posant per davant la salut dels i les treballadores i de l’estudiantat.

Per tots aquests motius cridem a la vaga els propers 9 i 21 d’octubre i us animem a participar a l’assemblea oberta que se celebrarà el proper dijous 8 d’octubre a les 12.30 h a la Plaça Cívica.

Una abraçada i us hi esperem

Secció Sindical de la CGT a la UAB.

 

 

No deixis que posin en risc la teva salut

Un dels fets que ha quedat de manifest en la pandèmia que estem patint ha estat la incompetència i la manca d’escrúpols d’aquells que, en raó dels càrrecs que ocupen, es consideren legitimats per prendre decisions que afecten les nostres vides. Tant es val que siguin responsables de la Unió Europea, de l’Estat o de la Generalitat. En tots els casos, la gestió ha sigut i és un desastre: residències de gent gran on, literalment, s’ha deixat morir persones; personal sanitari amb manca d’equipament o amb equipament “fake”; persones hospitalitzades o malaltes de llarga duració que han hagut de patir les retallades que s’arrosseguen des de fa anys en la sanitat pública. Ningú s’ha fet responsable malgrat el desastre ni dimiteix per incompetència manifesta.

En l’àmbit universitari està passant el mateix: un Ministre que improvisa sobre la marxa i que espera fins el darrer moment per intentar plantejar unes mesures de mínims, totalment insuficients a la llum de les evidències científiques. El mateix succeeix en l’àmbit del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat que, entre els seus àmbits d’actuació, té les universitats catalanes.

Què dir quant a la Rectora i aquest Equip de Govern que patim? Els fets són també evidents: han preferit sempre anar de la maneta del Ministeri i dels òrgans polítics de torn per intentar disposar de les corresponents excuses que emmascaren la seva incompetència i manca d’escrúpols. El 21 de juliol van aprovar en Consell de Govern un “Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UABque ja vam denunciar en el seu moment per comprometre qüestions bàsiques de salut a la UAB en relació a la pandèmia així com per pretendre transferir al professorat responsabilitats que no li corresponen: veure aquí i aquí.

En lloc d’aprofitar l’experiència i els punts forts guanyats mitjançant la docència i el treball virtual que es va fer en el darrer semestre, prefereixen forçar les coses i imposar una falsa creença de normalitat seguint les directrius del Ministeri a partir de la màxima que la nostra és una universitat presencial. Però obliden que la situació dista molt de estar normalitzada. Obliden que la taxa de contagis porta setmanes disparada. Van “oblidar” també convocar un Claustre extraordinari telemàtic on estudiantat, PAS i professorat pogués expressar i debatre les seves opinions i inquietuds. Obliden fins i tot incorporar les darreres mesures que s’ha vist obligat a introduir el Ministre de torn: obligatorietat de les mascaretes en tots els espais dels centres així com assegurar una distància mínima d’almenys 1,5 m.

Per oblidar, obliden també les condicions en les què hauran de fer-se les classes presencials: si no vol posar-se en risc la salut les classes s’hauran de fer amb mascareta, preferiblement FFPII si es vol evitar tant contagiar com resultar contagiat. Tanmateix, en diverses Facultats, les assignatures s’imparteixen en franges de dues hores seguides. Ha intentat algun membre de l’Equip de Govern experimentar amb la situació de parlar en públic durant dues hores amb mascareta? De segur que també s’han oblidat. De fet, la majoria d’ells no haurà de fer cap classe presencial al llarg del curs 2020-2021 en raó de les reduccions docents per ocupació de càrrec i els sabàtics de gestió.

Ara bé, nosaltres no oblidem ni oblidarem i actuarem en conseqüència: l’Equip de Govern i tots aquells que en el Consell de Govern del 21 de juliol van votar a favor del Pla de Contingència són els responsables de posar en perill la salut de milers de persones: la de les estudiantes, la del PAS i la del professorat amb docència presencial.

 

 

 

 

Secció Sindical de la CGT a la UAB.

Salut i drets laborals

El passat 21 de juliol el Consell de Govern de la UAB va aprovar l’anomenat “Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB”.

Tanmateix, ignora les darreres evidències científiques existents (veure apartat 11 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB) i resulta que, entre d’altres fets, estableix el següent:

  • Estableix uns criteris d’ocupació d’aules amb un aforament d’un 50% que en cap cas s’han acreditat documentalment per part de la Direcció d’Arquitectura i Logística en termes de la superfície ocupable màxima d’acord al que estableix el Reial-Decret Llei 21/2020 i segons el nombre de matriculats en el curs 2020-2021 (veure apartat 6.2 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB).
  • Posa en risc la seguretat del professorat en establir que, mentre s’imparteix docència, no és obligatori l’ús de mascaretes sempre que es pugui garantir una distància mínima d’1,5m. (veure apartat 6.1 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB) malgrat l’evidència científica de la necessitat de les mateixes en espais tancats ateses les facilitats de contagi per via aèria. Veure, entre molts d’altres referències, Lewis, D. (Nature, 2020). Així mateix, en cap cas concreta la tipologia de mascaretes que es distribuiran, la seva homologació i la periodicitat, malgrat les importants diferències a efectes de protecció: veure aquí.
  • No s’estableixen protocols efectius per a evitar situacions d’aglomeració a les entrades dels edificis ni als espais comuns com biblioteques i sales d’estudi posant en risc potencial tant a l’estudiantat com al personal d’administració i serveis i al professorat. Per altra banda, els protocols de neteja es configuren en termes de mínims, a banda de les necessitats especials derivades de la situació sanitària (veure apartat 6.6 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB). Així mateix, es defineixen mesures de ventilació i climatització que es queden en un mera declaració d’intencions (veure apartat 6.5.2 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB).
  • Tampoc s’estableixen protocols que assegurin adequadament i de manera efectiva la protecció del personal d’administració i serveis en els seus àmbits de treball que, com sabeu, abasten tasques molt àmplies: des de realitzar tasques a SLIPIS i serveis d’informàtica com també a laboratoris (cas dels TSR), assistència a aules d’informàtica, pràctiques a laboratoris o activitats administratives (veure apartat 6.3 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB).
  • Estableix que les mesures sobre espais docents tancats (veure apartat 6.2 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB) s’aplicaran d’acord a la Instrucció sobre Planificació de la Docència i de la Matrícula del curs 2020-2021 aprovada en el Consell de Govern del 2 de juliol. Cada Facultat pot organitzar de manera autònoma la planificació de les tasques docents que, en alguns casos, suposen sobrecarregar al professorat a fer tant activitat presencial com telemàtica. A més, en alguns centres hi ha constància documental que continuen planificant (veure aquí fets que ja vam denunciar) els calendaris acadèmics sense reconèixer a efectes de còmput en els plans docents oficials els dies de classe que cauen en festivitats malgrat el que estableix la legislació vigent. Fer desaparèixer per al professorat els festius a efectes docents suposa conculcar l’article 37 del Estatuto de los Trabajadores ni que sigui per la via d’ emmascarar-ho fent creure que no s’han d’incloure o allargant de manera ad hoc el calendari del curs en funció de cada grup docent d’una assignatura. Així mateix, el no reconeixement d’aquestes hores suposa traslladar al professorat afectat els ajustos de personal que impliquen, a nivell macro, reduir la necessitat de contractar més personal.

No són precisament els membres de l’Equip de Govern actual els que patiran els riscos de posar en perill la seva salut donat que la majoria d’ells s’aprofitaran dels anomenats sabàtics de gestió per tal de no haver d’impartir docència presencial durant el curs 2020-2021.

En conseqüència, i atesos els riscos sobre la salut i els perjudicis sobre els drets laborals apuntats, us recordem que l’article 31 del Reial Decret-Llei 21/2020 en el seu apartat 4 habilita als serveis d’Inspecció de Treball per estendre, si s’escau, les corresponents actes d’infracció. Podeu contactar amb nosaltres per posar-nos en coneixement de qualsevol fet que pugui posar en perill la vostra salut.Secció Sindical de la CGT a la UAB.

PRIMER DE MAIG 2020: PASSEM A L’OFENSIVA! QUE NINGÚ QUEDI ENRERE. Comunicat de la Taula Sindical de Catalunya (CGT – CNT – COBAS – COS – IAC – SO)

PRIMER DE MAIG 2020: PASSEM A L’OFENSIVA! QUE NINGÚ QUEDI ENRERE

Aquest any vivim un Primer de Maig atípic, una jornada de lluita que es veu alterada per l’expansió de la pandèmia mundial de la COVID-19.

La crisi portada pel virus no només ha afectat sanitàriament, també ho ha fet en l’àmbit laboral i social. Lluny del que ens volen fer creure, però, aquesta crisi no és res del tot inesperat: La política de retallades aplicades pel govern de l’Estat espanyol i el govern català dels darrers anys ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les treballadores (ERTOs, acomiadaments, imposició d’anar a treballar de serveis no essencials…)

Els sindicats combatius, lluny de quedar-nos aturats, hem realitat una feina d’acompanyament i lluita de la mà de totes les treballadores afectades per aquestes polítiques i d’altres organitzacions socials per no deixar ningú enrere.

Aquest Primer de Maig tampoc ens aturem, seguim lluitant pels drets de totes les treballadores i anunciem que passem a l’ofensiva i que si pretenen que aquesta crisi la tornem a pagar les treballadores, ens hi trobaran de cara. És per això, que reclamem l’aplicació de les mesures de xoc mentre duri el confinament i anunciem un període de mobilitzacions i lluita permanent un cop acabi el confinament perquè tot canviï i que les treballadores no tornem a sortir perdent per una crisi que no hem provocat nosaltres. Per aquest motiu, les centrals signants defensarem els següents punts conjuntament a tots els centres de treball on tinguem presència.

Mesures de xoc mentre duri el confinament:

1- Garantia patronal dels EPIs i protocols de protecció i de proves PCR per tots els treballs que ho requereixin.

2- Aturada de tota activitat econòmica no essencial.

3- Nul·litat de tots els ERTOs d’empreses amb beneficis.

4- Nul·litat de tots els acomiadaments declarats improcedents.

5- Establiment d’una renda bàsica universal i prou incompliment de la renda garantida per part de la Generalitat.

6- Gestió Pública de tots els serveis.

7- Gestió Pública i recuperació immediata de tots els serveis públics privatitzats.

8- Reducció dràstica dels impostos a cooperatives de treball horitzontal, i d’autònoms sense assalariats.

9- Regularització de totes les treballadores sense papers i migrants.

Mesures Post Confinament i davant la crisi econòmica i social:

1- Retirada total de les reformes laborals, salaris i pensions dignes per tothom als 65 anys.

2- Fi de l’acomiadament lliure: dret a opció a reingrés al lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent.

3- Prohibició de l’externalització de serveis de la pròpia empresa (per combatre la precarietat, prou segmentació amb la temporalitat i ETTs).

4- Repartiment del treball: Prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l’edat de jubilació.

5- Reforma fiscal a Catalunya i a l’Estat: qui més té que pagui més.

6-Aprovació i aplicació del conveni de l’OIT de les treballadores de la llar i regularització de totes les treballadores sense papers i migrants.

7- Relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l’economia fòssil.

8- Enfront l’autoritarisme i la vigilància digital, garantia de llibertats fonamentals al carrer i d’intimitat a la xarxa, derogació de la llei Mordaza.

9- No paguem el deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals paguin per no deixar ningú enrere, intervenim les empreses per garantir la planificació racional i democràtica de l’economia.

Passem a l’ofensiva i cridem ben fort que no volem cap nou pacte com el de la Moncloa per afavorir el capital. Aquest Primer de Maig a les 18h tothom al balcó amb el sindicalisme combatiu!

SOLS EL POBLE SALVA EL POBLE! QUE NINGÚ ES QUEDI ENRERE!

Taula sindical de Catalunya: CGT – CNT – COBAS – COS – IAC – SO


Secció sindical de la CGT a la UAB

Cal aturar el desastre a les residències de gent gran

Si hi ha un col·lectiu vulnerable a la pandèmia de COVID19, aquest és el de la gent gran. No calia fer grans informes per preveure les conseqüències de l’entrada del virus en concentracions de persones tan sensibles: les residències.

Oficialment es reconeixen 1100 defuncions a les residències catalanes per COVID19. La realitat és que són moltes més perquè les morts ‘naturals’ sense contrast de test no sumen a la quantitat reconeguda com a tal. Moltes d’elles ocultades per evitar mala publicitat.

Les nostres seccions sindicals ens han fet arribar casos d’en què s’ordena als treballadors/es no portar màscares ‘perquè els avis estiguin tranquils’, després de no proporcionar EPIs homologats. En altres casos els EPIS es reparteixen només a infermers/es però no a asistentes o personal de neteja, com si el virus actués de forma diferent segons la professió.

La gestió de les residències privades o concertades s’ha demostrat tan nociva com la resta del sector sanitari privatitzat. S’imposa el control de cost per obtenir el màxim de benefici i els resultats els hem vist tots i totes. De la mateixa forma que per garantir el benestar comú calia posar tot el sector sanitari privat a les ordres de les indicacions públiques, és imperatiu posar sota el control públic les privades i no només la seva ‘gestió’ de forma temporal.

La Generalitat no actua tard, sino tardíssim. Els ulls grossos i manca de supervisió del  departament de Treball, afers socials i famílies amb aquestes empreses ens ha abocat a la situació actual. Ara bé, des del secretariat permanent de la CGT de Catalunya creiem que el que cal fer primer de tot és actuar enèrgicament per aturar aquest desastre. Cal que el Departament de Salut realitzi tests inmediatament per separar casos positius de la resta de la població de residències. Cal que es proporcionin JA equips EPI a TOT el personal, per evitar noves transmissions del virus i protegir als i les treballadores que estan tenint cura de les persones que hi viuen, així com a les persones usuàries. Hi ha moltes vides en joc.

I després caldrà exigir responsabilitats i evidentment posar en mans del sector públic la gestió i propietat de residències i centres sanitaris. La nostra salut no és un negoci.

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

 

Secció sindical de la CGT a la UAB

Prou mentides! Aquesta és la realitat de la sanitat catalana. Comunicat del Secretariat Permanent de CGT Catalunya.

Fa dies que a les reunions que mantenim com a CGT als diversos hospitals les direccions i les administracions ens demanen als diversos sindicats ‘comprensió’. Que “la població no està preparada per saber el que està passant, cal evitar alarmismes i el pànic”. I efectivament, comprovem com els mitjans de comunicació i els responsables polítics estan endolcint la realitat que vivim els i les professionals que hi treballem i la que viuen els malalts. Seguint aquestes directrius feu molt bona feina, però no ajudeu.

I hem aguantat. Aguantem quan anem a treballar amb bosses d’escombreries, amb material EPI d’un sol ús reutilitzat fins a 8 vegades, doblem torns, ens enfrontem al virus amb escassa o nul•la protecció i caiem malalts. Centenars cada setmana; a les ambulàncies, urgències, UCIs i plantes. I aguantem.

Aguantem quan sortim al carrer a plorar quan desintubem a una persona que està lluitant contra la malaltia, perquè cal fer espai a un altre. Se’ns fa un nus a la gola quan portem a un malalt a una sala, sense opció a plantar cara, perquè tenim només un respirador i tres persones que el necessiten. Aguantem els efectes de les retallades i les suplim amb més esforç perquè volem salvar el màxim de vides.

Però arriba un moment en que quan ens demanen responsabilitat el que volen és que siguem còmplices d’una mentida. I la CGT no ho serem.

Menteixen quan diuen que els protocols aplicats són els de sempre. No s’està estalviant patiment als pacients, el que estan fent és prioritzar a qui té més possibilitats de viure enviant, per tant, a persones a morir per què no hi ha recursos materials disponibles. Menteixen quan diuen pels mitjans, en horari de màxima audiència, que hi ha milions de mascaretes de camí: la inmensa majoria són quirúrgiques (de paper) i no serveixen per evitar-nos contagis als i les treballadores que fem funcionar la sanitat. I hem d’aguantar perquè si nosaltres caiem, si nosaltres emmalaltim i ens morim, caurà tot.

No entenem com és que les comandes d’EPI han trigat tant a fer-se, sabent el que ja es sabia. No entenem perquè el govern de l’estat acaba de fer arribar una directiva per la qual no permet als comitès d’empresa aturar l’activitat dels centres de treball que no compleixen de les normes de prevenció pel COVID19. No entenem perquè es vol reprendre l’activitat d’empreses que no són ara mateix imprescindibles quan això inevitablement suposarà un increment de milers de morts. No es tractava d’evitar contagis, de salvar vides? O és que hi ha unes altres prioritats?

Potser, de fet, ho entenem tot massa bé. Els governs de la Generalitat i Estat estant prioritzant l’economia a la vida de les persones, el funcionament de les empreses a la capacitat sindical d’aturar la producció, l’enganyar a la població mentre hi ha desenes de morts diàries evitables per falta de recursos al sistema sanitari català. Fan creure que no hi ha problema d’equips de protecció mentre ens envien a tenir cura dels pacients amb material degradat o sense.

A la CGT tractem a la població com adulta, no serem còmplices d’un engany. La situació és dura i és tal com us l’expliquem. Ens hi seguirem deixant la pell, però tot aquest esforç no serà de la mà de qui menteix i ha sigut incompenten en la gestió d’aquesta pandèmia. Caldrà que, entre tots i totes, fem sentir com una exigència que no se’ns amagui la veritat. Que per davant dels beneficis de les empreses, hi ha la vida de les persones.

I que la millor manera de reconèixer la tasca de qui lluita cada dia per salvar vides, és proporcionant tot els mitjans possibles per a que ho puguin fer.

Comunicat del Secretariat Permanent de CGT Catalunya

Secció sindical de la CGT a la UAB

 

La cobdícia dels beneficis posa en risc a milers de treballadors. Comunicat del Secretariat Permanent de CGT Catalunya

Dimarts prop d’un milió de treballadors i treballadores catalanes tornaren a la feina, amuntegats en transports públics i treballant en entorns que no disposen de material preventiu protector. Des de la CGT de Catalunya tenim molt clar que aquesta decisió comportarà una gran quantitat de nous contagis i morts evitables. I hi han responsables.

Ara que l’epidèmia estava en camí de perdre força, es prioritza l’economia i els beneficis empresarials a la vida. Aquesta vegada li han posat vestit de “reactivació econòmica”. Entre la patronal, CCOO i UGT i els governs, ens volen vendre que anar a treballar seguint unes recomanacions que no són d’obligat compliment i que per tant no es portaran a terme en la majoria de casos, ja ens immunitza dels 4000 positius diaris.

Observem una completa sincronia de CCOO i UGT amb governs i patronals. Primer aplaudint la mesura del ‘permís retribuït recuperable’ que suposarà posar en mans de les empreses 72 hores de la vida personal de milions de treballadors i treballadores. Després, en un pacte acordat amb la Generalitat i patronals catalanes per a la “reactivació econòmica” que en el millor dels casos no serveix per res, al ser simples recomanacions, i en el pitjor mostra l’aposta d’aquestes organitzacions per col·laborar en flexibilitzar encara més la mà d’obra. Nosaltres. Només hi falta un llaç vermell.

Es dona per bó l’eliminació de la capacitat que teníem els sindicats per aturar la producció en empreses que incomplissin la normativa de prevenció per COVID19 via l’article 21. Denunciem la col.laboració de la Generalitat que no ha contestat al nostre requeriment per saber quin protocol d’inspecció sanitària a empreses hauria d’estar activat com a alternativa, segons les competències que tenen assignades.

Des de la CGT de Catalunya estem en contra del “sindicalisme” que col·labora amb els empresaris, no hi compartim cap espai comú d’interessos. Empreses i multinacionals voldran assegurar els seus guanys i nosaltres hem de fer-hi front per no pagar l’enèsima Crisi. Des de la CGT seguirem combatent ERTOs sense sentit, exigint l’aturada de producció, de forma general i empresa a empresa, per posar la vida dels i les treballadores i les seves famílies al centre.

Finalment, fem una crida a la classe treballadora catalana a organitzar-se col·lectivament en sindicats que no col·laborin amb patronals i governs. Estem en moments molt durs, però després vindrà el moment en que ens voldran fer pagar la factura, la cobdícia no té límits; cal triar bàndol, el que prioritza la defensa dels nostres interessos, o el que simplement voldrà mantenir la seva quota de poder i sortir a la fotografia.

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

 

 

 

Secció sindical de la CGT a la UAB

Treballadores empreses externes subcontractades

Des de CGT UAB estem al corrent que empreses externes d’activitat fundamental subcontractades per la UAB mantenen la jornada laboral del seus treballadors i treballadores en condicions de normalitat, tot i que la major part dels edificis oberts a la UAB mantenen un ritme de treball mínim.

Per aquests motius, des de CGT UAB exigim:

1. Que es vetlli per la seguretat dels treballadors i treballadores que aquests dies han de presentar-se en el seu lloc de treball, proporcionant equips de protecció homologats que compleixin amb els requeriments de seguretat.

2. Que es redueixi el màxim possible la jornada laboral, ajustant-se als serveis mínims, com a mesura de prevenció de riscos laborals. Aquesta mesura reduiria l’afluència de treballadors i treballadores d’auxiliar de servei i seguretat a les instal·lacions del campus UAB mentre es mantingui l’estat d’alarma, garantint la seva seguretat.

3. Que quedin excloses de prestar aquests serveis persones amb factors de risc, amb persones vulnerables al seu càrrec (malalts i malaltes de COVID-19, persones grans o enfants).

4. Que l’ accés a espais de la UAB que han d’obrir les seves portes es dugui a terme amb la targeta universitària i l’ajuda del personal de seguretat, sense necessitat de mantenir personal de servei i neteja, que s’hi exposa a un risc innecessari.

5. Que es garanteixi la continuïtat laboral i els ingressos de les treballadores subcontractades per la UAB.

6. Que s’abordi urgentment la remunipalització de serveis fundamentals a la UAB, per tal de finalitzar amb subcontractes i externalitzacions que precaritzen, encara més, els treballadors i treballadores. tots els serveis necessaris pel manteniment de la UAB (neteja, vigilancia, etc) han d’efectuar-se amb personal contractat per la UAB i incorporat a la plantilla, tenint prioritat per la seva contractació les persones que actualment duen a terme aquestes activitats per compte d’empreses externes.

Secció sindical de CGT-UAB

Pròrroga de tots els contractes de Personal Docent i Investigador de duració limitada

Benvolguts,

En motiu de la publicació de l’RDL 11/2020, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19, entre elles, la pròrroga de tots els contractes de Personal Docent i Investigador de duració limitada durant el període de l’estat d’alarma i fins a 3 mesos després, des de la secció sindical de la CGT-UAB, reclamem que la pròrroga dels contractes de PDI de duració limitada es subscrigui a nivell col·lectiu dels treballadors de la UAB, i no a l’espera de la negociació individual. Aquesta negociació individual entre la UAB i el treballador, donat el volum de la plantilla, generaria un volum de feina i molèsties innecessàries pel personal de recursos humans destinat a gestionar aquesta situació, sobretot tenint en compte que tothom que s’hi pugui acollir, s’hi voldrà acollir.

Per aquest motiu, des de la CGT-UAB instem a l’equip rectoral a establir la pròrroga a tots els contractes de PDI temporal contemplats en l’RDL 11/2020, sense necessitat de negociació individual, i treure un comunicat als treballadors informant de les mesures adoptades.

Salutacions cordials,

Secció sindical de la CGT-UAB.

Nou avís a la UAB. Contractes externs i d’obra i servei

Companyes i companys,

Ahir vam rebre un comunicat de la Rectora fent balanç de la primera setmana a la UAB arran del decret de l’estat d’alarma per part del govern espanyol per la situació d’emergència sanitària provocada per l’expansió del COVID-19.

Davant l’absència de cap referència a les garanties laborals de les treballadores d’empreses subcontractades ni a la pròrroga dels contractes temporals de recerca i docència, instem a la Rectora a que es comprometi públicament així com que prengui les iniciatives necessàries per tal d’assegurar tant la pròrroga dels contractes temporals com la continuïtat laboral de les treballadores de les empreses externalitzades que desenvolupen la seva activitat a la UAB.

En la línia anterior, us adjuntem la carta oberta enviada per la Coordinadora Estatal de Investigación y Universidades de la CGT als Ministres de Ciència i Innovació i d’Universitats del Govern Espanyol.

Apreciados Pedro y Manuel,

 A raíz del estado de alarma decretado dada la situación de emergencia sanitaria provocada por la expansión del COVID-19, la actividad de investigación de las universidades y los centros de investigación públicos ha quedado prácticamente paralizada, como bien sabéis.

Aún es temprano para poder evaluar el impacto que esta situación de crisis generará en el conjunto del sistema científico español, pero algunos hechos han suscitado nuestra preocupación, a saber:

 1. Los trabajadores y las trabajadoras con contratos de obra y servicio se encuentran ahora en una situación de indefensión total. El cierre de universidades y centros de investigación, por un período que previsiblemente será superior a un mes, imposibilita el desarrollo de todas las tareas presenciales necesarias para la obra que motiva la existencia del contrato, sea una tesis doctoral, un proyecto de investigación, o tareas administrativas o de apoyo a la investigación. Por esto, si la duración del contrato no se alarga, resultará imposible finalizar la obra en el tiempo establecido.

 2.- Los trabajadores y las trabajadoras de las empresas externalizadas subcontratadas por universidades y centros de investigación públicos, que constituyen el sector más precario dentro del sistema español de ciencia, se encuentran en una situación de indefensión aún mayor. En diferentes universidades y centros de investigación estamos viendo procesos totalmente irregulares, como que se les obligue a usar sus días de vacaciones durante el confinamiento. Se enfrentan, además, al riesgo de despido y a la falta de medidas de protección. Los rectorados y las direcciones de los centros de investigación han obviado posicionarse de forma explícita sobre cuál debe ser la actuación de estas empresas, dejando totalmente en desamparo a sus trabajadores y trabajadoras, quiénes, pese a no tener una relación laboral directa con la administración pública, no dejan de ser una parte más del personal de las universidades y los centros de investigación.

 Por estos motivos, desde la Coordinadora Estatal de Investigación y Universidades de la CGT EXIGIMOS que las universidades y los centros de investigación:

 1. Garanticen el 100% del salario y la prórroga de los contratos de obra y servicio y todos aquellos contratos de duración limitada (contratos predoctorales, postdoctorales, PAS, etc.), de quienes no puedan desarrollar las tareas de su contrato durante el tiempo que se mantengan cerrados sus centros de trabajo.

 2. Fiscalicen la actuación de las empresas subcontratadas y que garanticen de forma efectiva tanto el mantenimiento de sus plantillas como el cumplimiento de los derechos laborales de las personas subcontratadas por universidades y centros de investigación.

 Del mismo modo, SOLICITAMOS a los Ministerios de Universidades y Ciencia que velen por el cumplimiento de estas medidas de protección de los trabajadores y las trabajadoras de los organismos públicos del sistema español de ciencia.

 Coordinadora Estatal de Investigación y Universidades de la CGT

 Secció sindical de CGT a la UAB