Llei Mordassa a la UAB, retallada de drets

El passat setembre ja vam informar que dues companyes de la nostra secció sindical a la UAB, la Marta i l’Ermengol, havien rebut una notificació de multa, en aplicació de la Llei Mordassa, per la seva participació en un piquet durant la vaga de personal docent i investigador a la UAB del passat 18 de maig. Els darrers dies hem sabut que els Mossos d’Esquadra han denegat el recurs que les dues companyes van presentar i resolen mantenir una sanció de 500 € per a cadascuna d’elles.

Aquesta situació mostra la veritable cara de la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa. La multa que la Marta i l’Ermengol han rebut ha sigut per realitzar una activitat de protesta que, fins ara, era legal i habitual a la UAB: durant un dia de vaga de treballadors/es, molts companys i companyes realitzàvem un piquet informatiu a accessos del campus informant, breument, dels motius de la vaga. Els darrers anys s’havia seguit el mateix format en nombroses ocasions, en vagues convocades tant en solitari per CGT com de manera conjunta per varis o tots els sindicats de la UAB. Ara, en canvi, els Mossos d’Esquadra han decidit que la CGT és una “organització antisistema” (com diuen en l’escrit sancionador) i que promoure una vaga és un acte punible.

La denegació dels dos recursos és també preocupant. La Llei 4/2015 atorga a qui sanciona la capacitat de ser jutge i part, d’acusar i de resoldre. I així ho fan els Mossos d’Esquadra: assenyalen i acusen a les nostres companyes i resolen, desestimant, les al·legacions que aquestes presenten. La Llei Mordassa deixa desemparades a les persones multades, les priva de les mínimes garanties que els podria proporcionar un procés legal i les deixa a expenses del que decideixi la policia.

Denunciem la normalització de la Llei Mordassa, penalitzant espais d’acció social i sindical que, fins ara, eren relativament lliures. Ens preocupa, a més, que les companyes multades siguin, les dues, membres del Secretariat Permanent de la CGT a Catalunya. No ens agradaria pensar que al darrera d’aquest fet hi hagi una voluntat explícita d’atac a una organització sindical a qui, la mateixa policia en l’escrit sancionador, nega el caràcter de sindicat. I, finalment, ens preocupa el silenci del rectorat de la UAB davant d’uns fets que, en definitiva, va succeir al Campus de la pròpia universitat.

En defensa de la universitat pública

Comunicat arran de la vaga estudiantil dels dies 1 i 2 de març

250613-universidad

Els darrers anys totes i tots hem vist com la UAB, com la resta d’universitats públiques catalanes, han perdut més del 20% del finançament que rebien l’any 2010 de la Generalitat. En aquella època vivíem una situació òptima que, ni de lluny, era òptima. Amb recursos per sota la mitjana de la UE, ens trobàvem en plena implementació de l’anomenat Pla Bolonya. En comptes d’incrementar els recursos públics de les universitats, els successius governs catalans els han anat minoritzat de manera salvatge. Les conseqüències les patim tant nosaltres, els i les treballadores del PDI i del PAS, com les i els estudiants: reducció de les inversions en infraestructures, en actualització d’equips, programari i biblioteques, retallada brutal de plantilles, principalment de professorat, sobrecàrregues laborals, etc. Tot plegat mentre han augmentat de manera alarmant les taxes universitàries (més del 150% des del 2008) i les activitats privades dins de les universitats.

Des de CGT-UAB pensem que hi ha motius de sobres per a mobilitzar-nos el conjunt de la comunitat universitària. En aquest sentit, considerem que la convocatòria de vaga estudiantil dels dies 1 i 2 de març (i en alguna facultat també el 28 de febrer) és una conseqüència lògica de la deriva que han pres les universitats i un intent per a revertir-la. És socialment urgent i indispensable rebaixar de manera significativa el preu dels estudis universitaris que, actualment, dificulta a alumnes de les classes populars poder completar, o fins i tot iniciar, els seus estudis universitaris. Igualment és necessari rescabalar les universitats del saqueig que, com a mínim en alguns espais, estan patint a mans d’activitats privades: cessió d’espais i franquícies a empreses privades, privatització d’espais docents, cessió d’una part de la política d’ajuts a l’estudi a entitats financeres, etc.

Des de CGT-UAB considerem que cal fer un gir de 180 graus a les polítiques que involucren el model de taxes de serveis públics encaminades a beneficiar a les classes socials altes i, a l’àmbit universitari, a promoure una elitització dels estudis superiors. No creiem que sigui suficient reclamar una rebaixa lineal d’un percentatge de les taxes, si no és, com a mínim, per anivellar els costos de les universitats catalanes amb els de les altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol, o millor encara, amb els de les universitats dels altres estats de la UE. Però això és tan sols un mínim, perquè reclamem un replantejament del sistema educatiu en el seu conjunt, per permeti que la classe treballadora no quedi apartada de la universitat, sinó que sigui prioritzada en les vies d’accés. Creiem imprescindible facilitar la formació a estudiants de classe treballadora des dels primeres etapes en l’ensenyament, eradicant els privilegis que comporta la mercantilització d’escoles i instituts, i la promoció que reben les formes d’estudi classistes i els que es beneficien d’elles, així com recuperar l’opció de compatibilitzar estudis i treball, que l’aplicació del Pla Bolonya ha relegat.

Així mateix, denunciem el procés de mercantilització de les universitats públiques per la via de crear entramats empresarials dels quals és lucra també una part del professorat. Aquest procés ha comportat, entre d’altres efectes, un augment exponencial en l’oferta de mestratges i graus a preus no subvencionats, amb la conseqüent selecció econòmica de l’alumnat. També ha generat un desviament de recursos públics cap a fundacions i altres ens jurídics que s’han anat creant a les universitats a fi de facilitar la depredació de recursos en benefici d’una minoria, tal com també passa amb la sanitat.

Des de CGT-UAB fem una crida a totes les treballadores i treballadors de la UAB, tant PDI com PAS, a construir cada dia la defensa de la UAB com una universitat pública i compromesa socialment. La vaga d’estudiants de la setmana vinent és una protesta que persegueix aquests objectius. És per això que, a banda de demanar que es faciliti l’exercici del dret de vaga, us emplacem a participar a la manifestació del 2 de març en la mesura de les vostres possibilitats (a les 12h., davant la porta de l’Edifici Històric de la UB).

Bellaterra, 28 de febrer

Seguim imputats i imputades

ATT00001
Arrel d’una denúncia inicial de l’anterior Equip de Govern de la UAB, 25 estudiants i ex-estudiants de la UAB, un treballador d’administració i serveis i un professor enfronten un judici penal on el fiscal els ha demanat, per a cadascun d’ells/es, penes d’entre 11 anys i 5 mesos de presó i 14 anys de presó, a banda de quantioses multes i 5 anys d’allunyament de la universitat.

La denúncia va tenir lloc després de l’ocupació del rectorat de la primavera de 2013 on es demanava a l’Equip de Govern que desenvolupés diverses resolucions del Claustre de la UAB, en un curs ple de mobilitzacions estudiantils i dels treballadors/es de la UAB (professorat i personal d’administració i serveis).

Un manifest fa una crida d’alerta sobre aquesta situació que posa en greu perill a les universitats en general, i la UAB en particular, com espais de diàleg i pensament crític i reflexiu. A data d’avui ja l’han signat més de 1000 acadèmics d’arreu del món.

CGT-UAB

footerMailGeneral

Alguns enllaços amb informació:

El ministeri precaritza les condicions de treball dels PIF

equilibrista

El Ministeri de Treball ha reconvertit tots els contractes del personal investigador en formació (PIF) depenent de programes del govern espanyol. El canvi ha consistit en passar-los de contractes “d’obra i servei” a “contractes de pràctiques”. Aquesta transformació és vigent des de final de l’any passat i s’aplica amb efectes retroactius a tots els contractes signats des del 2014. Aquesta mesura és, molt probablement, il·legal i:

1) Suposa la pèrdua de la indemnització a la finalització de contracte.
2) Suposa perdre la possibilitat de tenir la targeta sanitària europea.
3) Es perd la possibilitat de demanar un contracte indefinit en aquells casos on hi ha encadenament de 2 o més contractes durant 24 mesos dels darrers 3 anys.

Continua llegint

Imatge

La Chanca (Almería). Lluites veïnals a un barri obrer

cartel-cgtuab

18 de GENER: VAGA I JORNADA DE LLUITA A L’ENSENYAMENT

arton4726

18 de GENER: VAGA I JORNADA DE LLUITA A L’ENSENYAMENT

Punt de trobada d’universitats: 10:30 a Plaça Sant Jaume (Barcelona). I a les 12h., tothom a la concentració davant el Parlament.

 El 18 de gener, el nostre sindicat, la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya hem convocat vaga a l’ensenyament públic a Catalunya.  Ho hem fet el dia 18 de gener, i no com d’altres sindicats el 9 de febrer, perquè en aquesta data encara estarà viu el procés parlamentari de negociació i esmenes del pressupost de la Generalitat. És, per tant, una convocatòria de vaga que pretén anar més enllà de ser un simple gest estètic i cerca incidir en el pressupost de l’any 2017 en favor dels interessos de la comunitat educativa i, en definitiva, de la població de Catalunya. Això no exclou que ens puguem afegir també a properes convocatòries de lluita per a aconseguir aquests objectius.

 Finalment, a l’àmbit de l’educació universitària no farem efectiva la convocatòria de vaga degut a que no hi ha hagut temps de treballar-la des de baix, des del conjunt de treballadores i treballadors que fem funcionar, dia a dia, les universitats. No obstant, tenim el ple convenciment que motius per a fer aquesta vaga ens en sobren. Breument, n’esmentem alguns:

  • L’esborrany de pressupost pel 2017 de la Generalitat de Catalunya manté, fins i tot a nivell de cèntims d’euro, la subvenció bàsica que va rebre cadascuna de les universitats públiques. Aquesta partida és la que garanteix la pràctica totalitat del seu funcionament
  • El manteniment de les partides dedicades a universitats suposa, de facte, una retallada en les assignacions que rebran les universitats, ja que l’any 2016 l’increment de l’IPC ha sigut de l’1,5%.
  • L’esborrany de pressupost pel 2017 representa una oportunitat perduda per a corregir una política de retallades empresa els anys 2011 a 2013 que ha tingut uns efectes catastròfics per a les universitats públiques: pèrdua d’un 23% del PDI, eixamplament de bosses de PAS i PDI interins, fre a les iniciatives per eradicar la precarietat laboral, pèrdua de drets socials dels i les treballadores, increment salvatge de les taxes universitàries, privatitzacions encobertes i reducció de l’oferta docent pública, restriccions en la recerca i desviament de diners públics cap a fundacions, parcs científics i altres entramats utilitzats per vehicular la mercantilització de la docència i la recerca en benefici de determinats grups d’interès, etc. 
  • A l’articulat de la llei d’acompanyament dels pressupostos es consolida també la política de contenció de la despesa i de limitació de la reposició de places que, en el cas del PDI, es realitzarà només dins del programa Serra Hunter.

 En definitiva, en comptes de corregir la desastrosa situació a la que s’han vist abocades les universitats públiques, opten per a consolidar-la i definir un futur negre per a l’educació superior i la recerca. 

 És per aquestes raons que cridem a la comunitat universitària, i en especial als seus treballadors/es (PAS i PDI amb contracte i als/les investigadors/es que sense contracte fan recerca en projectes i laboratoris) a recolzar activament la vaga de l’ensenyament públic no universitari del dia 18 de gener. A fer-ho de manera descentralitzada, organitzant assemblees i difonent els motius de la vaga. I participar i divulgar les properes convocatòries de lluita per l’educació i, en definitiva, per la qualitat de vida del conjunt de la població.

 Cridem també a la participació a la concentració del 18 de gener, a les 12h. davant del Parlament de Catalunya. Comencem a reconstruir, també, les universitats. Revertim les retallades i privatitzacions.

 18 de gener, punt de trobada d’universitats: 10:30 a Plaça Sant Jaume (Barcelona). I a les 12h., tothom a la concentració davant el Parlament.

CGT – Universitats

COMUNICAT CONTRA LA PRESÈNCIA DE LA POLICIA A L UAB

Companyes,

davant l’entrada d’agents de la BRIMO dels Mossos d’Esquadra al campus de la UAB, que ha tingut lloc aquest dilluns, CGT-UAB vol manifestar a la comunitat universitària la seva protesta més inequívoca i contundent. La nostra secció ha expressat sempre el seu rebuig a la presència de forces policials al Campus quan això s’ha produït, sigui quin sigui el pretext esgrimit per les autoritats acadèmiques, i en qualsevol circumstància.  Fem responsable l’equip de Govern, ja sigui per acció o per omissió,  de no respectar aquesta norma universitària no escrita.

Fora les forces policials de la UAB

CGT-UAB

Dilluns, 12 de desembre de 2016

20161212_13315720161212_14121920161212_135023

COMUNICAT EN REFERÈNCIA AL PROCÉS DE MEDIACIÓ DEL CAS SOM 27 I MÉS

0UXFRSca_400x400

COMUNICAT EN REFERÈNCIA AL PROCÉS DE MEDIACIÓ DEL CAS SOM 27 I MÉS

 Ahir dilluns 28 de novembre, s’iniciava una mediació entre la UAB i les nostres advocades. Les imputades de Som 27 i més volem comunicar que no participarem del procés de mediació que l’Equip de Govern de Marga Arboix vol impulsar.

No acceptem ni reconeixem aquest procés, ja que la Universitat Autònoma de Barcelona s’hi presenta a la vegada com a part i com a mediadora, mentre la Fiscalia continua demanant-nos 300 anys de presó i el procés judicial no ha estat aturat. Al nostre entendre, la neutralitat no està garantida ja que la mateixa institució de la UAB ha estat qui ha imposat els criteris de la mediació i els mateixos mediadors, quan és part implicada en el conflicte. A més a més, tampoc mereix la nostra confiança que un dels mediadors sigui el Síndic de Greuges de la UAB, escollit a dit per l’Equip de Govern anterior i no per vies democràtiques.

No podem acceptar un procés de mediació mentre tenim un procés judicial obert que pot hipotecar les nostres vides. No podem acceptar un procés de mediació quan la institució de la UAB va optar per solucionar un conflicte polític als jutjats. Recórrer a la via judicial no ha fet més que criminalitzar la protesta estudiantil, i presentar un procés de mediació tres anys després quan aquesta era la principal demanda de les estudiants durant el mes de tancada al Rectorat, és un acte de cinisme i de rentat de cara de l’equip de Govern actual, que no vol pagar els errors de l’anterior. Un cop s’ha acabat el procés d’instrucció no té cap sentit iniciar una mediació, ja que no podrà parar aquest procés judicial, la mediació s’hauria d’haver iniciat abans. Només hi ha una manera d’esmenar l’error: retirar la demanda de Responsabilitat Civil (més de 384.000€) i sol·licitar l’arxivament del nostre cas a la Fiscalia.

El seu joc de rentat de cara exigeix que les persones imputades assumim els actes de que se’ns acusa. No reconeixem aquests actes com a delictius, ja que ens emparem en el legítim dret a la protesta, que no és altra que la defensa de la Universitat Pública. El conflicte va ser i continua sent polític, i és per això que emplacem a la UAB a establir una taula de negociació amb els agents convocats a la tancada del Rectorat l’any 2013 per encarar, d’una vegada per totes, la solució política i l’aplicació de les mocions aprovades al Claustre del 21 i 22 de març de 2013. Aquests agents són la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i els sindicats dels treballadores, que continuen en lluita contra el desmantellament de la Universitat pública i contra la manca de democràcia de la UAB.

Imputades de Som 27 i més Barcelona, 29 de novembre de 2016

Per una baixada de les taxes sense trampa

La secció sindical de CGT-UAB, en el context de les mobilitzacions que ha hagut a l´estat espanyol i que hi ha convocades demà dijous 17 de novembre, volem aprofitar per expressar la nostra posició i reclamar la reversió de les polítiques antisocials instades des de Brussel·les, el Govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya.

Amb l’excusa de la necessitat d’ajustar els recursos disponibles com a conseqüència de la crisi econòmica estem patint la destrucció dels pilars de la justícia social, en especial de la sanitat i de l’educació, tant universitària com no universitària. Tanmateix, alhora que els pressupostos destinats a ensenyament i sanitat han experimentat successives retallades, s’ha produït un desviament de recursos públics per facilitar el procés de mercantilització creixent, tant de sanitat com d’educació.

El guió és prou conegut: un determinat servei públic, en el nostre cas la Universitat, ha d’afrontar tensions econòmiques creixents que condueixen a la necessitat de transformar-la per tal que pugui sobreviure i continuar sent referent “d’excel·lència”. Amb l’excusa de facilitar la seva “salvació” ens venen amb l’enganyifa de que cal externalitzar serveis i obrir la gestió a empreses i fundacions privades.

Tot plegat amb la complicitat de certs estaments que suposadament haurien d’implicar-se activament amb la defensa dels principis bàsics de la justícia social però que, a canvi de treure’s abundosos sobresous, prefereixen mirar cap una altra banda i apuntar-se, amb la boca petita, a les reivindicacions dels que sempre han d’empassar-se els ajustos.

Si no fem el que ens ordenen i assumim els sacrificis que ens demanen, ens adverteixen que tot anirà a pitjor. Però qui són els que ens ho diuen? Els mateixos que des de fa anys han estat copant totes les esferes de poder, els que han estat prenent decisions “pel nostre bé”. Els mateixos que, quan fa temps ja se sabia que les coses no anaven bé, preferien continuar amb els seus rituals de legitimació democràtica per la via de sotmetre a votació el que ja estava decidit. I alhora mantenien els seus privilegis, els seus sobresous, les seves prebendes. La història de sempre: els beneficis a repartir entre uns pocs, les pèrdues a distribuir entre totes i tots.

Per tant, cridem als companys i companyes de PAS i PDI a que se solidaritzin amb la jornada de lluita i que aquesta no sigui un simple fet puntual sinó que es mantingui en el temps fins revertir la situació: que la crisi la paguin els que s’han beneficiat de depredar els recursos públics de totes i tots.

Salut i lluita llibertària


Secció Sindical de CGT a la UAB

Sobre la continuïtat del Model de Dedicació del 2009, que proposa l’Equip de la Rectora Arboix: Preliminars per a una anàlisi

rotomdd

DESTACATS

  • El “Model de Dedicació Acadèmica” del nou Equip de Govern representa la continuïtat del sistema de còmput de la docència introduït l’any 2009 (Equip d’Anna Ripoll) i aprofundit l’any 2014 (Equip de Ferran Sancho).
  • El Valor del Treball Docent no es recupera, sinó que, ben al contrari, es veu reduït mes, i perd encara més pes l’hora lectiva.
  • Es promou la competència i la mercantilització en la transferència: No es valora el treball docent o investigador real, sinó el volum de diners obtinguts, i un sistema de quartils suposa que si algú guanya en reducció docent (quartil superior) el seu treball serà assumit per un altre sector del professorat (quartil inferior).
  • Els retocs al “Model de Dedicació Acadèmica” aprofundiran en la sobrecàrrega de treball per al Professorat més Precari, o permetran les retallades de Plantilla, si és aquest l’objectiu.

 

Parlar de “Model de Dedicació Acadèmica” és parlar de com es reconeix el treball del professorat universitari. És parlar de quina és la màxima càrrega laboral que pot recaure sobre una professora o un professor, i de quina capacitat té el conjunt del professorat d’un Departament o d’una Facultat per realitzar la docència reglada en les titulacions oficials de Grau, Màster i Doctorat. Segons com es faci el recompte, una mateixa persona pot trobar-se que amb les mateixes tasques realitzades no siguin reconegudes de manera igualitària. És a dir que el Valor-Treball del professorat universitari fluctuï segons com sigui reconegut per la Universitat, que actua com a Empresa. D’això es derivaran els càlculs d’un “Model Teòric de Plantilla”, en correlacionar la capacitat docent del professorat, amb les càrregues docents a les quals ha de fer front la plantilla. Com menys computi la docència, menys professorat serà necessari, i estarà justificat reduir la plantilla de Departaments i Facultats, a costa que recaigui el treball a realitzar sobre qui manté el seu lloc el treball. O, alternativament, es beneficiarà amb reduccions de càrrega laboral a uns sectors del professorat, a costa de sobrecarregar-ne uns altres, si, com estem vivint en els últims anys, la suma ha de resultar “zero”, ja que no hi ha cap intenció d’incrementar les plantilles.

Com ha estat habitual en el marc històric del Capitalisme, en les lluites entre Patronal i Treballadors i Treballadores, les Empreses han buscat sempre comptabilitzar el treball, no pel temps invertit, que constitueix el patró de mesurament objectiu del treball que es realitza, sinó a partir d’altres criteris que facilitaven l’explotació laboral, i que permeten incrementar la plusvàlua. Per aquesta raó, enfront del “treball a preu fet”, les lluites sindicals van aconseguir implantar jornades laborals d’un temps determinat. D’aquí poc es compliran 100 anys que la Vaga de La Canadenca va aconseguir la jornada de 8 hores, l´any 1919.
En el cas del professorat universitari, fa més de 30 anys que es va establir també un límit màxim de càrrega laboral en la docència, fixat en 8 hores lectives setmanals (240 anuals), per a una dedicació a temps complet, a través del “Reial Decret 898/1985, de 30 d’abril, sobre Règim de Professorat Universitari”. Aquesta normativa segueix vigent avui, i estableix un límit que legalment no es pot superar en el pla docent de cap professor o professora.

La UAB, tenint en compte l’objectiu de promoure la investigació, sobre aquesta base, i sobre la base del Valor-Treball objectiu de la docència, havia fixat que la càrrega màxima del professorat es limitaria a 6 hores lectives setmanals (180 anuals), per afavorir la dedicació científica a la nostra universitat. Un “Model UAB” que va tenir notables beneficis i que es va plasmar en un exponencial creixement de l’activitat investigadora.

Aquell “Model UAB”, senzill i transparent, i que havia donat resultats positius, va començar a sofrir modificacions quan es van introduir criteris de còmput que desvirtuaven el Valor-Treball en la docència, i que contemplaven, d’acord amb criteris de gestió empresarial propis dels àmbits ultraliberals que s’havien fet amb el poder, una “dedicació variable”, que passava a tenir en compte la “productivitat”, entesa des d’una perspectiva on la mercantilització i la competència, considerats valors sagrats, es feien propietàries de la Universitat. El “Pla Bolonya” que s’havia imposat en el format dels Plans d’Estudis de Graus i de Màsters, va passar també a afectar als Plans Docents del professorat de la UAB.

Així, l’any 2009, l’Equip de la Rectora Ripoll, amb el Vicerector Gómez Pallarés, van aconseguir aprovar el nou “Model de Dedicació Variable”. En el mateix s’introduïa un paràmetre que ha tingut conseqüències greus en el Valor-Treball de la docència en la UAB: el nombre d’alumnes matriculats en un grup, com el nombre de clients en una empresa comercial, o el nombre d’objectes fabricats en una empresa industrial, passava a ser un factor determinant per computar la docència. No obstant això, i com una coartada perquè fos fàcilment assumit el model, també s’incorporaria el còmput de les hores de dedicació docent a la preparació de les sessions lectives, establint un barem 1=1 entre ambdues activitats (o sigui 1 hora de preparació per hora de classe presencial). La confusió que comportava que el càlcul d’hores de dedicació passava de les 240 anuals a una al.legal càrrega docent màxima de 560 hores, es convertia també en una cortina de fum que dificultava “traduir” en hores reals les suposades dedicacions del professorat. Així aquell model es va implementar, i es va fer palès altre cop que la UAB establia com a prioritari el “treball a preu fet”, el treball valorat segons el nombre d’alumnes-clients i el treball valorat segons la “productivitat científica”. Això per cert, acabaria incloent també la dedicació a activitats mercantils (docència privada, convenis amb empreses).

Pocs anys després, i en la línia de la “Dedicació Variable” implantada per l’Equip de la Rectora Ripoll, el “Decret Wert” (“Reial Decret-Llei 14/2012, de 20 d’abril, de Mesures Urgents de Racionalització de la Despesa Pública en el Àmbit Educatiu) consagrava la “Dedicació Variable”. Existeix constància que l’ideal ultraliberal d’universitat del Govern de la Generalitat de Catalunya no estava molt lluny, i que assessors d’entorn dels llavors responsables, Andreu Mas-Colell i Antoni Castella, van assessorar el Ministre. La “Racionalització de la Despesa Pública”, sinònim de retallades pressupostàries en la neo-llengua del ultraliberalisme imperant, comportava l’opció de reducció de càrrega docent al professorat que demostrés la seva dedicació científica a través dels “Sexennis d’Investigació”. Aquells “Trams de Productivitat”, introduïts per compensar la reduïda nòmina del professorat universitari, es convertien definitivament en una mesura de l’activitat investigadora. No és aquest el lloc per abordar la dubtosa capacitat de mesurar la investigació a través de publicacions valorades amb la intermediació de revistes propietat de corporacions multinacionals, però els dubtes no han fet més que incrementar-se amb el pas del temps.

El “Decret Wert” assentava la classificació del professorat en tres grups de dedicació, de 16, 24 i 32 crèdits docents, partint del dubtós supòsit que els “Trams” informen d’una dedicació a la investigació.

No obstant això, l’Equip del Rector Sancho, amb el Vicerector Donaire, afegiria de la seva collita, potser amb el mateix assessorament que havia tingut el Ministre Wert, modificacions que res no tenien a veure amb el “Decret Wert”, tal com denunciàvem a CGT-UAB als nostres comunicats de novembre de 2013 (1) i d’abril de 2016 (2). La conseqüència és que al gener de 2014 el Consell de Govern de la UAB, va aprovar un replantejament del “Model de Dedicació Acadèmica” anterior. Tal com vam exposar al seu moment, la revisió del model tenia la conseqüència que l’activitat docent reconeguda per la UAB es veia notablement minvada, i que per a una mateixa quantitat de treball docent dut a terme per qualsevol professor o professora, la UAB passava a comptabilitzar un menor nombre de “hores”.

El “Model Donaire” procedia a eliminar l’única aportació positiva que tenia el “Model de Dedicació Variable”. D’un cop de ploma desapareixia del còmput de dedicació el temps de preparació de classes. Però es mantenia, sobredimensionat, el pes del nombre d’ “alumnes-clients”. Incorporant un factor corrector, basat en algorismes matemàtics, que asseguraven que el còmput de docència s’ajustés als requisits de càrrega docent necessària en les titulacions de la UAB, malgrat que la plantilla de professorat era progressivament retallada. Professores i professors de la UAB van apreciar la sobrecàrrega docent des del curs 2014-2015.

Ara, amb el nou Equip de la Rectora Arboix, s’ha plantejat la imprescindible necessitat de discontinuar el “Model Donaire”. No obstant això, l’esborrany que ha començat a circular entre òrgans de representació sindical i direccions de departaments, mostra que la intenció no és canviar el model, sinó mantenir-lo, simplement amb retocs, per donar continuïtat als principis de mercantilització i competència, seguint així en la línia dels equips de Anna Ripoll i Ferrán Sancho.

El còmput de la docència segueix recaient en el nombre d’ “alumnes-clients”, però ara el model elimina els trams de desenes de matrícules, introduïts pel Vicerector Donaire, i que havien comportat nombroses distorsions. Però la nova fórmula de càlcul que s’introdueix suposa una reducció lineal del valor de l’Hora-Treball, amb el que tot el professorat podrà constatar que per a les mateixes hores lectives i el mateix nombre d’alumnes/as la seva docència computarà menys. Podem observar-ho clarament en el següent quadre, amb una simulació de l’aplicació del model.
 

Hores Reconegudes
(per el mateix Grup Docent)

Nº Alumn.

Model 2009

Model 2014

Model 2016

10

105

76,5

72

20

120

85,5

81

30

135

94,5

90

40

150

103,5

99

50

165

112,5

108

75

202,5

130,5

130,5

100

240

157,5

153

140

300

193,5

189

El Model de l’Equip de la Rectora Arboix no solament no recupera una valoració objectiva del temps de treball docent, sinó que s’allunya encara més de la primera versió del “Model de Dedicació Variable” introduïda en 2009, reduint encara més el valor del treball docent, tal com podem veure en aquest gràfic, derivat de la taula anterior:

taulamdd

D’altra banda, i per assenyalar un altre element notablement allunyat d’un còmput objectiu del treball acadèmic, podem destacar el mecanisme de comptabilització de la “transferència”, equiparada a convenis i contractes signats per la UAB, i que reporten ingressos dineraris. El que volem és subratllar el caràcter asimètric respecte als projectes d’investigació oficials o institucionals. Per a aquests últims la reducció docent que es defineix és objectiva i clara, i es basa en la participació en l’equip d’investigació, en qualitat d’investigadors o investigadores del professorat. No obstant això, la reducció docent que es deriva dels convenis-contractes fa ferum de “comissió comercial”: com més ingresses més et redueixes docència. Un premi a l’eficàcia comercial del professorat, que ens sembla completament qüestionable.

A més, el model de reducció docent a partir de “transferència” es basa en un esquema competitiu. Una estructura percentílica que defineixi quartils, classifica al professorat en tres categories (Quartil Superior, Quartils Mitjans i Quartil Inferior), segons la quantitat de diners obtinguda. Hi haurà qui guanyi en reducció docent en la mesura en què ingressi un volum important de diners a la UAB, però sempre hi haurà qui surti perdent. Perquè qui ingressi “poc” o gens, atès que no variarà la suma total de càrrega lectiva, haurà de fer-se càrrec de la docència de qui es beneficia de les reduccions.

En definitiva, considerem que els retocs al “Model de Dedicació” introduït en 2009 i modificat el 2014, no pretenen recuperar una valoració objectiva del treball docent. Se segueix mantenint la base del mateix model, perquè té la finalitat d’ajustar-se a la càrrega de docència necessària per continuar les titulacions actuals. Si es redueix d’una banda a cert nombre de professores i professors, la resta haurà de cobrir aquestes reduccions amb major càrrega laboral.

En una situació d’una universitat amb professorat envellit, precari, temporal, en el límit de la legalitat en molts casos, tal com ha denunciat l’Observatori del Sistema Universitari (3), els retocs al “Model de Dedicació” que està patint la UAB fa anys, sembla que no tenen una altra finalitat que seguir acomodant la plantilla del PDI a les necessitats laborals de la universitat, potser beneficiant parcialment certs sectors (professorat estable amb elevat volum d’ingressos mitjançant convenis), a costa que el valor de la docència segueixi decreixent encara més, perquè el volum total de treball es redistribueixi, segurament en perjudici de la majoria del professorat (sobretot els sectors més precaris).

Esperem que la Rectora Arboix i el seu equip reflexionin seriosament sobre les conseqüències de mantenir el “Model de Dedicació Variable” introduït l’any 2009, que ja s’allunyava del valor objectiu del treball docent. Però més encara que es pensi en profunditat perquè se segueix emprant una formulació matemàtica finalista per calcular un temps de treball docent fictici, que ni tan sols recupera el valor de la preparació de les classes que incloïa el primer model. Sabem que la finalitat del model, intencionada o no, segueix sent justificar que es pot “fer tot” amb la plantilla de professorat actual, o fins i tot amb menys. I si ara el que vindrà a continuació esperem que no siguin noves retallades de plantilla, ja molt delmada, del que no hi ha dubte és que amb total seguritat vindrà una sobrecàrrega de feina per al professorat més jove i més inestable.

Reclamem que es recuperin valors objectius del treball docent, que prevalgui el temps de treball invertit, per damunt d’altres vectors que distorsionen la valoració de les tasques lectives. I, per descomptat, recordem que el límit legal segueix estant en 8 hores lectives setmanals reals per al professorat a temps complet.

Secció Sindical de CGT a la UAB

_______________
(1) “El model de dedicació docent i els tripijocs del Vicerector Donaire”, 13.11.2013, URL: https://cgtuab.wordpress.com/2013/11/13/mdd_tripijocsdonaire

(2) La Instrumetalització de la Docencia. 26.4.2016. URL: https://cgtuab.wordpress.com/2016/04/26/861

(3) “El professorat universitari a Catalunya”, 26.9.2016. URL: http://www.observatoriuniversitari.org/blog/2016/09/26/el-professorat-universitari-a-catalunya