Aquest dimarts 7 de juliol comença la selectivitat. Una selectivitat que se celebrarà en unes condicions totalment atípiques. Ara mateix, els futurs universitaris no saben en quines condicions entraran a la universitat. El que si que sabem és que el professorat i el personal d’administració de la universitat experimentarà (i ja ho està fent) una elevada sobrecàrrega de treball, que no es compensarà amb un increment de la plantilla, i, encara menys, amb la seva estabilització.
Per tal de conscienciar als futurs estudiants de la universitat de la precària universitat en la qual estan a punt d’entrar, el Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i la secció sindical de la CGT a la UAB estarem allà, per donar-los la benvinguda.
La mercantilització de la universitat, en tots els seus sentits, és avui en dia una realitat, una realitat que porta gestant-se durant dècades. En els últims anys hem assistit a un increment abusiu del preu de les matrícules, expulsant així a milers d’estudiants de classe treballadora. L’estabilització a la universitat ha passat a ser una quimera; tant la docència com les tasques de gestió i investigació són realitzades per personal temporal, sota unes condicions laborals absolutament precàries, com ara els falsos professors associats, o els investigadors predoctorals i postdoctorals.
Aquesta situació de precarietat en que trobem a l’anomenat personal docent i investigador (PDI), no millora en el personal d’administració i serveis (PAS), en els quals la inestabilitat, així com la realització de tasques que no corresponen amb el seu contracte, són les pràctiques habituals. Desgraciadament, també hem assistit a l’externalització dels serveis que la universitat considera “no essencials”, però sense els quals resulta difícil poder imaginar que la universitat funcioni; cafeteries, copisteries, serveis de neteja, etc. D’aquesta manera, ens trobem amb una universitat totalment infiltrada per l’empresa privada i per les empreses subcontractades, on, com sempre, preval el benefici del capital a la situació laboral dels treballadors.
A aquesta situació, ja de per si alarmant, s’hi suma la profunda atomització de la comunitat universitària. No tan sols entre PDI, PAS i estudiants, sinó fins i tot dins d’aquestes subcategories. Aquesta atomització porta a conseqüències kafkianes; com ara que dues persones amb el mateix contracte (però diferent convocatòria) tinguin remuneració i condicions laborals diferents. És habitual que els diferents equips de rectorat amenacin amb retallar el pressupost dedicat a alguna de les subcategories contractuals si es veuen obligats a incrementar la partida per una altra d’aquestes categories laborals, enfrontant així als treballadors entre ells i evitant així que s’exigeixin les responsabilitats als culpables reals de la situació, la direcció de la universitat (amb la connivència necessària de l’Estat).
En aquest procés de mercantilització l’Equip de Govern esdevé còmplice necessari per la via de promoure Fundacions i Consorcis per tal de vehicular les activitats empresarials (de transferència en la neollengua) que duen a terme estaments privilegiats del professorat. Així, quan alguna d’aquestes fundacions té problemes econòmics no té cap inconvenient en incórrer en males praxis, avalant els préstecs que han necessitat. Un exemple: segons l’Informe d’auditoria aprovat en la Comissió d’Economia del passat 30 de juny “Amb les entitats Caixabank, BBVA i Banco Santander s’ha fet un aval per import de 1.291.666,67 euros amb cada una de les entitats, i amb el FMS wertmanagement Service GmbH per import de 9.580.950,10 euros, per avalar el préstec demanat per Vila Universitària, SL. En data 31 de juliol de 2019, el DEPFA ACS Bank ha cedit el contracte de finançament a l’entitat FMS wertmanagement Service Gmb”.
D’igual manera, van rebaixar en la Comissió d’Economia del 11-IV-2018 el cànon sobre els sobresous vinculats a formació continuada en lloc de pujar-lo per tal de disposar de més recursos per la UAB. De fet, a menys cànon per la UAB més sobresou per als implicats en les tasques de mercantilització, intensificant-se les desigualtats. Cal tenir en compte que hi ha professorat que amb l’excusa de l’aplicació de l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats es pot treure sobresous de fins a 150.576,87€. Alguns membres d’aquest cercle de privilegiats són els mateixos que s’aprofiten de l’estructura de la UAB per anar copant càrrecs amb poder de decisió per la via de la cooptació. Alhora, es crea una situació de conflicte d’interessos: així alguns dels alts directius d’empreses creades a l’empara del Parc de la Recerca són membres de l’Equip de Govern. Un exemple aquí: https://www.vetgenomics.com/qui-som/# on un dels membres de l’Equip Directiu de l’empresa és el Vicerector de Recerca i de Transferència.
Ara, la crisi econòmica catalitzada per l’emergència sanitària empitjorarà, sens dubte, les ja de per si deplorables condicions de treball de la classe treballadora en general. Les universitats no en són pas una excepció. En temps de recessió, amb l’excusa d’obtenir liquiditat, la privatització dels serveis públics és una mesura que els governs acostumen a adoptar, siguin del color que siguin. És d’esperar, doncs, que en els propers mesos, ens trobem amb un nou embat pel qual haurem d’estar preparats. A les lluites que ja portàvem (creació de places d’estabilització, pròrroga dels contractes predoctorals…) s’hi sumaran les problemàtiques concretes que han aparegut arran de la nova situació; increment del teletreball i docència virtual, no renovació dels contractes, pròrrogues durant l’estat d’alarma, disminució de les noves contractacions, i un llarg etcètera.
Com sempre, seguirem dempeus i en lluita.
COL·LECTIU DE DOCTORANDES EN LLUITA
SECCIÓ SINDICAL DE LA CGT A LA UAB
CGT-UAB 
You must be logged in to post a comment.