Category Archives: Noticies

Ja es poden convertir en indefinits els contractes temporals en frau

eneko-15-03-30silla

  • A la UAB hi ha més d’un centenar de contractes temporals en frau de llei.
  • Els darrers anys, no s’han convertit a indefinits per la prohibició dels pressupostos del 2017.
  • Recentment el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional aquesta prohibició (STC 122/2018).

Benvolgudes companyes / Benvolguts companys,

Com hem informat en diferents assemblees, estimem que a la UAB hi ha més d’un centenar de treballadores/rs temporals en frau de llei.

En el passat, per corregir aquest frau, aquests contractes es convertien en indefinits, donant pas a la peculiar figura de l’indefinit no fix.

Malauradament, els Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2017 (LPGE’17) van prohibir que l’Administració pública fes aquesta conversió d’ofici i era necessari que el treballador interposés primer una denúncia.

Recentment hem sabut que el 31 d’octubre de 2018 el Tribunal Constitucional (Sentència STC 122/2018) va declarar inconstitucional dita prohibició i, per tant, des d’aquella data, la UAB ja pot tornar a fer contractes indefinits sense necessitat que el/la treballadora/treballador ho denunciï.

Ens preocupa que, sigui per deixadesa o per mala fe, la Gerència no hagi traslladat aquesta qüestió als sindicats en els diferents espais on n’ha tingut l’oportunitat.

Volem creure que no té cap relació amb l’oportunitat perduda d’ampliar la llista de treballadores beneficiades per l’acord d’estructuralització del capítol VI signat el desembre passat.

En tot cas, en tant que ja no hi ha cap impediment legal, informem que acabem d’entrar per registre una petició a la Gerència perquè es comenci a fer la transformació a indefinit del personal que es troba en frau de llei.

Si no es fan les conversions pertinents, traslladarem la situació a la Inspecció de Treball.

Si teniu cap dubte, podeu contactar amb nosaltres a cgt.ensenyament@uab.cat.

Salut i lluita,

Secció sindical de la CGT a la UAB

 

Anuncis

PAS de capítol VI: Un acord insuficient i amb aspectes polèmics

trocearPobrezaMora

  • No estabilitza, ni de llarg, la totalitat del PAS Capítol VI estructural.
  • Imposa una doble escala salarial.
  • No garanteix un increment del pressupost per cobrir les despeses de l’estructuralització.
  • El redactat és excessivament obert i poc garantista.
  • Signar l’acord impedeix accions legals.

Fa anys que des de la CGT reclamem, ens manifestem i lluitem per l’equiparació[1] de drets i l’estructuralització[2] del PAS de capítol VI.

Primer ho vam fer donant suport a la Plataforma de Capítol VI i més tard com a secció sindical, presentar-nos amb aquesta finalitat com a punt rellevant del nostre programa a les eleccions del Comitè d’empresa del PAS Laboral.

És just afirmar que la nostra lluita i la presència per primera vegada al comitè d’empresa han sigut un factor clau per a fer possible l’acord que les diferents forces sindicals del comitè d’empresa han signat aquesta setmana amb la UAB.

Malauradament, quan arriba el moment del reconeixement de la feina feta, el que podria ser un moment de satisfacció i orgull, ens genera un sentiment agredolç. Bàsicament, perquè el text definitiu de l’acord és per nosaltres, com a secció sindical de la CGT, inassumible. Us expliquem perquè.

  1. No estabilitza, ni de llarg, la totalitat del PAS Capítol VI estructural. En iniciar el procés negociador, l’any 2015, i amb un cens de 100 persones més que a data d’avui, els criteris d’estructuralitat acordats per treballadores i sindicats implicava exigir l’estructuralització de, com a mínim, 314 treballadores.L’any 2017, el Gerent, la Rectora i el Consell de Govern es veuen obligats a reconèixer l’estructuralitat de tot el personal indefinit no fix: 267 persones.L’acord que s’acaba de signar només estructuralitza a personal indefinit no fix amb finançament 75-100% UAB: 142 persones, gairebé la meitat de les que va acceptar l’empresa fa un any.
  2. Imposa una doble escala salarial. Signar l’acord implica acceptar que, fins d’aquí 3 anys, no hi haurà una equiparació total de drets, legitimitzant així una doble escala salarial. Per tant es reconeixen i es donen per bones diferències retributives respecte el personal de capítol I i fins i tot dins del propi capítol VI.
  3. No garanteix un increment del pressupost per cobrir les despeses de l’estructuralització. En un context de congelació pressupostària, l’acord ha d’oferir garanties de que no afectarà a altres despeses de salaris de treballadores. L’acord ha de reconèixer explícitament que es garantirà prou finançament per que la millora d’uns no suposi mai retallades per d’altres.
  4. El redactat és excessivament obert i masses qüestions depenen de la “bona fe” de l’empresa.
    • La continuitat del personal indefinit o temporal en frau no està garantida.
    • Tampoc hi ha garanties de que s’incorpori a estructura el personal que ha quedat fora de l’estruturaliztació.
    • L’analisi dels perfils es farà sense un catàleg de llocs de treball, ni uns criteris clars sobre els grups i especialitats, el que fàcilment derivarà en nous perfils arbitraris i/o creats sota critèris merament econòmics.
    • Davant de possibles reubicacions, caldrà estar molt atentes per evitar consolidar places assignades a ens jurídics externs a la UAB. Caldrà estructuralitzar aquest personal precari però assegurar que el servei on treballen torna a fer la seva activitat a la UAB.
  5. L’empresa ja ha demostrat la seva manca de “bona fe”. El que havia de ser un acord de “punt i final”, neix viciat. En el moment de la signatura l’acord contradiu els seus propis termes i es deixa fora de l’annex a personal indefinit no fix que compleix els requisits d’estructuralització.
  6. Signar l’acord impedeix accions legals. Signar l’acord, suposa assumir-lo en la seva totalitat, i per tant, qui ho faci tindrà les mans lligades i no podrà denunciar-lo total o parcialment.

En definitiva, tot i incorporar aspectes positius, l’acord no liquida la problemàtica de tot el col·lectiu, sinó que perpetua la existència de treballadores de primera i de segona, fet que és sindicalment inassumible.

No signar aquest acord, és un altre pas necessari per a defensar el conjunt del col·lectiu en el camí cap una plena igualtat de drets i per la defensa del servei públic en el marc de la UAB i per tant, com ja vam avançar a la darrera assemblea, des de la CGT estem treballant amb la nostra advocada per emprendre les accions legals pertinents.

A la vegada, com ha fet evident el resultat del procès de negociació, només un col·lectiu fort permet una postura de força, per tant fem una crida a una nova autoorganització de les treballadores per continuar amb la lluita.

Us anirem informant de com evoluciona tot plegat. Per qualsevol dubte ens podeu contactar a cgt.ensenyament@uab.cat

L’acord per la regularització del capítol VI està format per 2 documents:

Podeu accedir al nostre resum/valoració de l’acord a aquest enllaç.

Secció sindical de la CGT a la UAB


[1] L’equiparació de condicions laborals es fonamenta en la Constitució espanyola i la Directiva EU 99/70 (entre d’altres) per defensar que totes les treballadores han de gaudir dels mateixos drets i deures, sense importar la durada del seu contracte.
[2] L’estructuralització de la plantilla consisteix en afegir a la RLT (relació de llocs de treball) tot el personal laboral indefinit no fix o en frau.

CONVOCATÒRIA FRAUDULENTA DE PLACES DE PROFESSORAT VISITANT

La Direcció del Departament d’Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona reincideix en pràctiques fraudulentes obrint una convocatòria de professorat visitant que infringeix tant el Conveni Col·lectiu del Personal Docent i Investigador com el reglament del professorat de la Universitat (veure document 1).

La convocatòria ha estat publicitada únicament en una info-job privada, en nom de la Universitat, i segons les bases de la mateixa donaria lloc a contractes de 3 anys amb possibilitats d’estendre’ls per cinc anys més (veure document 2). La convocatòria està actualment en curs i oberta a la presentació de sol·licituds fins el 30 de novembre d’enguany.

A més, hi ha sospites fonamentades de que les places convocades es financin en bona part a compte d’haver reduït la categoria contractual i salarial de la majoria del professorat associat del Departament d’Empresa, amb contractes de nivell A2 en lloc de A3. Aquest fet incompleix els acords de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el Comitè d’Empresa del Personal Docent i Investigador i ja va ser denunciat en una Mesa Negociadora entre el Comitè d’Empresa del PDI i el Vicerector de Personal Acadèmic celebrada el 28 de juny de 2018, a més de poder suposar una presumpta desviació de fons pressupostats.

La Direcció del Departament d’Empresa ja va ser denunciada per fets similars, que van motivar diverses resolucions per part de la Inspecció de Treball (veure documents 3 i 4), per la qual cosa hem denunciat de nou a la Direcció del Departament d’Empresa davant d’Inspecció de Treball (veure document 1).

Més informació aquí:

  1. Denúncia presentada
  2. Bases de la convocatòria publicades al portal Akadeus.
  3. Resolució 8/0033780/15 d’Inspecció de Treball
  4. Resolució 8/0008441/15 d’Inspecció de Treball

Secció sindical de la CGT a la UAB

 

COMUNICAT DE PREMSA conjunt CGT & CAU-IAC

Avui, 14 de novembre, es procedeix a posar en coneixement de fiscalia unes actuacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que podrien ser constitutives d’una infracció de l’article 316 del codi penal. La UAB, al nostre parer, ha infringit les normes de prevenció de riscs laborals i, tot hi estar-ne legalment obligada, no ha facilitat els mitjans necessaris perquè les persones treballadores del personal d’administració i serveis (PAS) desenvolupin la seva activitat amb les mesures de seguretat, en matèria de riscs psicosocials, adequades. D’aquesta manera s’ha posat en perill greu la seva salut. Aquest vulneració es podria castigar amb penes d’entre 6 mesos i 3 anys de presó.

Aquesta infracció es deriva del desgavell inadmissible del Servei d’ocupabilitat, on el juliol del 2017, es va tancar l’avaluació de riscs psicosocial, amb uns resultat que proposaven 28 mesures correctives, 11 amb la qualificació de prioritat moderada i 17 de prioritat alta.

A hores d’ara, les mesures correctives proposades no han estat implementades. Les 28 mesures correctives es troben ja fora dels terminis establerts. La no implementació d’aquestes mesures suposen un incompliment dels articles 14 i 42 de la Leyde Prevención de Riesgos Laboralesi del 12 de la Ley sobre Infracciones y Sanciones en el Orden Social.

En matèria de riscs psicosocials s’ha incomplertla planificació, programació, organització i control de la gestió relacionada amb la millora de las condicions de treball i la protecció de la seguretat i salut de les persones treballadores. L’empresa ha incomplert les seves obligacions donant lloc a responsabilitats administratives, així com, possibles responsabilitats penals i civils.

Ha incomplert també una sèrie de 10 mesures considerades “molt greus” com son: la no implementació del pla de prevenció; no donar compte dels accidents de treball derivats dels riscs psicosocials, ni investigar-los, ni posar mesures preventives; incomplir la planificació de l’activitat preventiva; mantenir l’adscripció de persones treballadores en situació de risc; l’exposició a agents nocius; dels drets d’informació i consulta; de la no implementació dels resultats de les avaluacions de riscs psicosocials i de protecció col·lectiva i individual. Tot això, com hem dit, pot suposar un incompliment de l’article 316 del codi penal.

A tot això s’hi suma la problemàtica, respecte a riscs psicosocials, del malestar en el PAS, que s’arrossega a l’Escola de postgrau de la UAB. La generació real de l’actual problema és una actitud de tracte inadequat i degradant cap el personal. L’actual situació ha derivat en una accidentabilitat, en riscs psicosocials, que ha afectat al 25% de la plantilla, unes xifres insostenibles.

La UAB es nega a considerar com a accidents de treball els derivats dels riscs psicosocials. Aquesta negativa implica que, els accidents no es reconeixen, no apareixen a les estadístiques, no s’investiguen, no es proposen mesures correctives i, per tant, no existeix política ni preventiva ni de salut psicosocial. La representació de les persones treballadores ha proposat mesures respecte a circuïts de diagnosi-tractament-investigació-propostes-correcció, així com processos de seguiment de mesures correctives que han estat sempre desestimats per l’empresa sense presentar propostes alternatives.

Des del juny del 2016, amb l’arribada del nou equip de govern de la UAB, hi ha hagut prou temps per a abordar una problemàtica tant dolosa com és la que afecta a la salut laboral psicosocial del conjunt del PAS. Aquesta responsabilitat no només no s’ha assumit si no que s’ha defugit, de formes que considerem desidioses i incompetents.

Per part tot això el passat 7 de novembre, les seccions sindicals de la UAB dels CAU-IAC, CGT i UGT, vàrem presentat denúncia a inspecció de treball i anirem tan lluny com sigui necessari per a assumir les nostres responsabilitats en la protecció i defensa de la salut laboral del PAS de la UAB. La salut des les persones treballadores no pot ser objecte ni de negociació, ni d’intercanvi, ni de paciència. Presentem aquesta escrit a fiscalia, i en fem denuncia pública als mitjans de comunicació amb l’exigència de mesures correctives immediates; i seguirem exigint responsabilitats polítiques. Per què des de la representació de les persones treballadores no estem disposats ser còmplices de la desídia, irresponsabilitat i incompetència que ha caracteritzat a la UAB en la prevenció dels riscs psicosocials.

Els riscs psicosocials com son l’estrès i burnout, la violència laboral, l’assetjament laboral, l’assetjament sexual, la inseguretat contractual, el conflicte família-treball (conciliació), el malestar físic-psíquic o la violència ocupacional poden generar malalties: cardiovasculars, respiratòries, immunitàries, gastrointestinals, dermatològica, endocrinalògiques, musculoesquelètiques i mentals. Les mentals poden generar depressió, trastorns obsessius, paranoia, trastorns del son, estres posttraumàtic, pànic, agorafòbia… Poden ocasionar el col·lapse mental, precisar medicació de per vida i empènyer a les víctimes a les drogodependències i al suïcidi.

Més informació:

 

Confederació General del Treball (CGT)
Col·lectius Assemblearis d’Universitat – Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC)

 

 

La UAB incompleix el codi penal

El dimecres 14 de novembre, es procedirà a posar en coneixement de fiscalia unes actuacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que podrien ser constitutives d’una infracció de l’article 316 del codi penal. La UAB, al nostre entendre, ha infringit les normes de prevenció de riscs laborals i, tot i estar-ne legalment obligada, no ha facilitat els mitjans necessaris perquè les persones treballadores del personal d’administració i serveis (PAS) desenvolupin la seva activitat amb les mesures de seguretat, en matèria de riscs psicosocials, adequats. S’ha posat així en perill greu la seva salut. Aquest vulneració es podria castigar amb penes d’entre 6 mesos i 3 anys de presó.

Us convoquem doncs, en petita roda de premsa, aquest 14 de novembre, a les 10:30, a la porta de la Fiscalia Provincial de Barcelona.  Gran Via de les Corts Catalanes, 111.  Edifici F – planta 11. Ciutat de la Justicia Barcelona 08014

Més info:

Seccions sindicals de la UAB dels CAU-IAC i de la CGT

Irregularitats

Benvolguda Rectora,

Com has tingut coneixement pel correu enviat pel nostre company David Pujolar el passat 8 de novembre, en el Departament d’Empresa continua havent-hi irregularitats en la configuració dels plans docents de, com a mínim, alguns professors. Aquesta situació s’afegeix a d’altres que el propi David Pujolar, així com d’altres professors, han denunciat els darrers mesos. Al respecte, tenim coneixement que en alguns dels casos, les persones perjudicades per aquestes pràctiques són delegades sindicals, amb pràctiques sindicals públiques i notòries, especialment en el cas del nostre company. Aquest fet podria indicar que estem davant d’una situació de vulneració de la llibertat sindical de, com a mínim, el nostre company. En el cas del nostre company s’afegeix a més que aquest tipus de situacions són recurrents des de fa anys. Com saps, ja es va veure obligat a denunciar fa més de dos anys la situació d’assetjament laboral i sindical que pateix arran, entre d’altres fets, dels correus vexatoris que li va enviar un membre de la Direcció del Departament, amb responsabilitats en la configuració dels plans d’estudi; sense que per part vostre es prenguessin mesures efectives per acabar amb aquesta mena de situacions.

Considerem que és imprescindible evitar que aquestes pràctiques es cronifiquin i establir les mesures correctores oportunes amb la màxima celeritat per tal d’evitar majors greuges a les persones afectades. En aquest sentit, t’instem que prenguis un rol actiu en aquest procés, amb mesures concretes si cal sobre els responsables, atès que l’experiència indica la reincidència de la direcció del Departament d’Empresa en aquestes actuacions.

Secció sindical de la CGT a la UAB. Si ens toquen a una ens toquen a totes.

L’ICAM permetrà la presència sindical en les avaluacions mèdiques

Segons ha traslladat la Conselleria de Treball a la CGT de Catalunya (aquí podeu trobar la comunicació), l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) permetrà la presència sindical en les avaluacions mèdiques que es facin a treballadors i treballadores en situació de baixa laboral.

Aquest canvi ve motivat com a conseqüència de la campanya de protestes, i posteriors reunions, que es va realitzar des de la CGT de Catalunya contra el que enteníem una actitud economicista de l’ens públic. L’Institut denega incapacitats permanents basant-se en criteris d’estalvi econòmic i no en situació objectiva del treballador o treballadora. A més altes mèdiques, més ingressos percebuts des de la Seguretat Social, segons una clàusula del conveni de col·laboració entre aquests dos organismes (+ info en aquest enllaç).

Per aquest motiu, des de la CGT de Catalunya, vam realitzar diverses concentracions i ocupacions de la seu de l’ICAM situada a Barcelona.

Ara, gràcies a aquesta lluita, qualsevol treballador o treballadora podrà ser acompanyat sindicalment o per qualsevol persona de la seva confiança quan hagi d’anar a l’ICAM per un tema relacionat amb la seva salut laboral, amb tot el recolzament que comporta. Tenim clar que la nostra salut és una part central de la nostra lluita sindical i ara recollim un fruit de la pressió exercida. Un resultat que ens anima a perseverar en la defensa de la nostra salut com a treballadores i treballadors, davant l’ICAM, les mútues i allà on calgui.

Un cop més, l’experiència ens demostra que la lluita dóna resultats

25 d’octubre PDI de la UB en vaga. PROU EXPLOTACIÓ. PROU PRECARIETAT

Company, companya
Aquest proper dijous 25 d’octubre tot el professorat de la Universitat
de Barcelona farà un dia de vaga per lluitar contra la precarietat laboral i per defensar les condicions de treball de tot el PDI a la universitat pública. A banda de la nostra solidaritat, ens han demanat que el PDI de totes les universitats públiques catalanes participem activament a l’assemblea que han convocat al Pati de lletres de l’Edifici Històric de la UB (Plaça Unievrsitat, Barcelona) el mateix dia 25 d’octubre a les 16h.
Us adjuntem el text que ens han fet arribar i us animem a difondre’l i a participar a l’assemblea.
Secció sindical de CGT UAB, dilluns 22 d’octubre de 2018
____________________________________________
Iniciem un nou curs i les condicions del professorat a les universitats catalanes continuen sent molt preocupants. La precarietat laboral continua sent una realitat per una gran part del professorat a totes les universitats. Un curs més, el professorat associat, continuem assumint funcions i tasques que no es corresponen ni a la nostra situació contractual ni a la nostra formació acadèmica. Portem anys i anys de denúncia i reivindicació, però tot segueix igual. Fins i tot, diverses sentències judicials han reconegut la situació de fraudulència en que ens trobem, però la Generalitat de Catalunya i els rectorats semblen no estar disposats a fer passos ferms per resoldre la situació que estem vivint. Davant una situació que no es resol, que no fa més que complicar-se i que portem denunciant ja fa massa anys, el professorat precaritzat de la UB ens proposem que aquest sigui un curs ple de mobilitzacions en què exigirem respostes clares als rectorats i a les administracions.
Obeint el mandat de l’assemblea de professorat UB del dia 16 d’octubre de 2018 convoquem:
DINAR DE LA PRECARIETAT DIJOUS 25 D’OCTUBRE A LES 14h AL PATI DE LLETRES DE L’EDIFICI HISTÒRIC DE LA UB DE PLAÇA UNIVERSITAT. Porta la teva carmanyola!!!
ASSEMBLEA DE PDI DE TOTES LES UNIVERSITATS CATALANES EL MATEIX DIA A LES 16h AL PATI DE LLETRES DE L’EDIFICI HISTÒRIC DE LA UB DE PLAÇA UNIVERSITAT. No hi faltis!!!
Amb aquesta jornada de lluita, l’assemblea de PDI UB va decidir unir-se a les mobilitzacions i les vagues convocades el 24 i 25 d’octubre a altres universitats de l’Estat Espanyol. Creiem que és imprescindible que ens reunim el PDI de totes les universitats catalanes per decidir conjuntament què fem i acordar mobilitzacions.
Els temes que volem tractar a l’assemblea són:
-Situació del professorat associat a les universitats catalanes (sentències, falsos associats, no renovacions, taules de negociació, etc.).
-Situació dels investigadors i investigadores predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins.
-Possibilitats de futur en la trajectòria acadèmica i enduriment dels requisits de les acreditacions de l’AQU.
-Situació judicial i repressió del PDI, PAS i estudiants que han lluitat per la Universitat pública.
-Mobilitzacions de futur (en concret adhesió a la vaga convocada a finals de novembre a altres universitats de l’Estat Espanyol).
Us hi esperem!!!
 
PROU EXPLOTACIÓ. PROU PRECARIETAT

Professorat precari UB

Un horitzó fosc per a la docència a la UAB?

Ja fa mesos que l’Equip de Govern de la UAB, en diversos espais i fòrums, ha anat deixant caure que pel curs 2019-2020 es fixaran uns nous criteris de programació de la docència oficial a la universitat. En aquest sentit, el rectorat proposa aprovar a la Comissió d’Afers Acadèmics del proper dia 23 d’octubre un document titulat Criteris de programació dels estudis oficials de la Universitat Autònoma de Barcelona. En contra del que seria esperable, les línies bàsiques subjacents a aquests criteris no responen a consideracions pedagògiques sobre la docència sinó a uns paràmetres estrictament econòmics fruit de les polítiques austericides que han delmat les universitats els darrers anys.

En aquests criteris, un dels objectius principals és obligar a les diferents titulacions de la UAB a seguir les ràtios alumne – professor/a fixades per la Generalitat en l’època més dura de les retallades. I ho pretenen aconseguir mitjançant diverses vies:

  • Fixar a la baixa la presencialitat màxima per a les diferents tipologies docents
  • Incrementar de facto les dimensions dels grups de classe per a les diferents tipologies docents
  • Reduir l’optativitat en moltes de les titulacions

No costa gaire de preveure les conseqüències directes d’una eventual aprovació d’aquestes directius:

  1. Massificació d’alguns grups de docència, no necessàriament només de caràcter teòric, sinó també de moltes tipologies de pràctiques
  2. Limitar la possibilitat d’adequar presencialitats variables a les característiques específiques d’algunes assignatures i titulacions
  3. Suprimir alguns dels itineraris que reconeixen algunes titulacions i deixar als/les alumnes actuals sense la possibilitat de cursar una opció que potser va motivar la seva matriculació a uns estudis determinats
  4. Reduir les necessitats docents dels departaments i, en paral·lel, les plantilles
  5. Promoure una devaluació general de la docència pública

L’actual Equip de Govern, després d’impulsar i implantar un Model de Dedicació Acadèmica que ha suposat una pèrdua del valor del treball del professorat, encara que amb contraprestacions de reduccions docents als sectors còmplices de les seves polítiques, ara fa un pas més cap a un model d’universitat mercantilitzada, gestionada amb criteris empresarials de reducció de costos, i on el deteriorarment de l’educació pública beneficiarà als àmbits privats del món universitari, reforçant el seu caràcter classista i elitista.

Alhora, continua la depredació de recursos públics per la via de traslladar-los al sector privat que alguns s’han muntat per al seu lucre; un cas paradigmàtic del qual és el Parc de la Recerca on diferent professorat, entre ells algun membre de l’actual Equip de Govern, te muntades empreses (spin-offs, EBTs etc.) de les quals se’n beneficia. Un exemple: en l’any 2016 es van carregar al pressupost de la UAB 7.134.503€ per fer front al deute del Parc de la Recerca, malgrat ser un ens amb personalitat jurídica diferenciada de la UAB (veure plana 68 document enllaçat) més 300.000€ en concepte de subvenciones a la Fundació del Parc (pàg. 68) més 572.199€ en concepte d’ interessos de demora i d’altres despeses financeres (pàg. 17 i 26 epígraf 35). La transferència de recursos ha continuat en els exercicis de 2017 i 2018…

Davant d’això, des de CGT-UAB fem una crida a tota la comunitat universitària de la UAB de mostrar, de forma clara e inequívoca el rebuig a aquesta política. I a l’Equip de Govern a rectificar de manera immediata i posar-se al servei d’una docència pública i de qualitat, al servei de les necessitats socials.

Secció sindical de CGT-UAB

Una sentència del TS resol que el capítol 6 pot participar en els concursos interns i té dret a carrera professional

roto01

  • El Tribunal Suprem (TS) ens dona la raó i reconeix que la prohibició d’accés a concurs intern del personal indefinit no fix és discriminatòria.
  • El personal no fix també tindrà dret a carrera professional, doncs ha de ser equiparat en drets a tots els efectes amb el personal indefinit fix.
  • Finalment s’assoleix una postura unitària per signar un acord consensuat per equiparar al personal no fix i fer estructurals els indefinits no fixos.
  • Es corregirà qualsevol acord ja signat que sigui discriminatori. 


Benvolguts/des companyes,

Fins l’últim moment hem estat temptats de fer-vos arribar un text poc constructiu i molt de rèplica envers el mailing que va enviar fa poc la força majoritària del comitè. El volíem titular “Un nou insult a la intel·ligència” o “Maldita hemeroteca”. Però hi ha massa feina per fer, per això hem decidit no entrar en el seu joc, perquè sabem de la vostra bona memòria.

No volem redundar en allò que ja hem explicat, doncs pensem que és més important explicar-vos què ha passat, on som i cap a on creiem que ens dirigim.

 

Què ha passat?

El Tribunal Suprem (TS) ha reconegut allò que fa gairebé dos anys que diem i reclamem. Finalment, el passat mes d’abril, la progressia del TS ha resolt a favor del conflicte col·lectiu interposat per la CGT i, per tant, reconeix que la prohibició d’accés a concurs intern del personal indefinit no fix és discriminatòria.

En paraules del Suprem:

“Que cerca de 250 personas (HP Primero) puedan quedar privadas de su derecho a la promoción profesional, al parecer durante muchos años, como consecuencia de la pasividad del empleador (que ni amortiza ni convoca sus plazas) constituye un resultado contrario al derecho (constitucional y legal) a la promoción profesional, casa mal con la equiparación de derechos a que debe tenderse entre los colectivos de referencia y no encuentra amparo en nuestra actual doctrina, partidaria de equiparar el respectivo estatuto en todo aquello que no sea la específica causa extintiva ya mencionada”


Sí, ho has llegit bé. Allò que per a alguns sindicats (i els seus experts jurídics) era impossible, ridícul o fins i tot absurd, ara resulta que té rang de llei. El màxim tribunal, amb un argumentari molt similar al de l’informe jurídic que us vam fer arribar farà un any i mig, i apel·lant a l’Estatut dels Treballadors, a la Constitució Espanyola i a la Directiva EU 99/70, ha sentenciat que el personal indefinit no fix pot accedir a concurs intern, té dret a carrera professional i ha de ser equiparat en drets a tots els efectes amb el personal fix.

 

On som?

Davant l’exasperant lentitud de tot aquest procés, a la CGT tenim clar que hem de transitar a la vegada per totes aquelles vies que ens permetin resoldre o, si més no, pal·liar la situació precària del personal no fix. Si no ho fem correm el risc de fer crònica la precarietat del col·lectiu, com ha passat fins avui dia.

Ara mateix aquestes vies són equiparació de condicions laborals [1] i estructuralització de la plantilla [2].

Malgrat que no n’és l’objecte, la sentència també parla sobre l’accés a plaça, i no ho fa de manera favorable. La sentència afirma que, en cas que una persona amb contracte indefinit no fix guanyi un concurs intern, no vol dir que se li atorgui la condició de personal fix. El fet que aquest argument es posi en dubte en el vot particular a la mateixa sentència (en què es diu que, de facto, ja se l’ha de considerar personal fix) sona a preludi de futures dissertacions jurídiques. Us anirem informant.

En qualsevol cas, volem aprofitar per recordar al sindicat majoritari del comitè que el dret d’accés a concurs intern no és cap eina d’estructuralització per al col·lectiu, sinó una reivindicació legítima i justa del personal no fix, que ha de tenir els mateixos drets laborals que el personal fix. Per dignitat.

En definitiva, tot i la confusió generada al voltant de l’estructuralització, la sentència del TS suposa un important avenç en l’equiparació de condicions laborals entre no fixos i fixos. Per tant, podem celebrar que queden liquidades totes les discrepàncies que hem tingut els darrers dos anys amb els sindicats que no reconeixien la igualtat de drets entre col·lectius.

 

I ara què?

Pendents d’escoltar la vostra veu a les assemblees, fem un primer llistat dels efectes d’aquesta sentència:

a) Equiparació (reconeixement de drets): Amb efecte immediat (no fer-ho seria prevaricar) al personal indefinit no fix se li ha de reconèixer les mateixes condicions laborals que al personal fix (concurs intern, carrera professional, complements salarials, etc.).

Amb la legitimitat que ens dona una sentència favorable del TS exigirem a gerència, en les pròximes comissions i negociadores, l’equiparació immediata de tots els drets laborals de tot el personal no fix.

b) Consensos: Per fi tots els sindicats podrem presentar-nos davant l’empresa amb un acord comú d’estructuralització i equiparació del personal indefinit no fix.

L’acord (o conjunt d’acords) ha de contemplar l’equiparació total i l’adjudicació directa de les places que hauria d’ocupar el personal indefinit no fix. Com hem defensat sempre, els/les treballadores no poden ser responsables del disseny dels concursos, o de que el comitè mirés cap a un altre costat, o de les proves que l’empresa n’ha conservat.

c) Temporals en frau: La negociació amb l’empresa per al reconeixement com a personal indefinit dels / de les treballadores en frau de llei és una via morta. Els nostres advocats confirmen que l’única opció que resta és la denúncia individual.

Seguirem treballant en les diferents comissions per fer aflorar les places en frau i estarem vigilants al recurs que hi ha contra la la llei de pressupostos que no permet resoldre la situació. Us podem posar en contacte amb l’advocada que ens assessora per tirar endavant la vostra denúncia.

d) Revisió dels acords discriminatoris: Caldrà fer extensius els acords ja signats que només milloren les condicions laborals del personal fix i n’exclouen el no fix. En el futur, ni el comitè ni cap sindicat podran signar nous acords que excloguin el personal no fix. Si això passés suposaria discriminació i es podrien denunciar.

Revisarem els acords i els traslladarem a gerència perquè els apliqui immediatament al personal no fix.


A la CGT defensem que les decisions les han de prendre els/les treballadores i considerem que els sindicats no hem de ser res més que portaveus d’aquestes decisions.

Veiem aquest nou escenari amb optimisme, i que ara més que mai és important fiscalitzar la feina dels sindicats, que reviseu els acords i ens digueu que espereu de nosaltres perquè juntes decidirem cap a on volem anar.

Si ningú no treballa per tu, que ningú no decideixi per tu.

CGT- UAB

 


[1] L’equiparació de condicions laborals es fonamenta en la Constitució espanyola i la Directiva EU 99/70 (entre d’altres) per defensar que totes les treballadores han de gaudir dels mateixos drets i deures, sense importar la durada del seu contracte.
[2]  L’estructuralització de la plantilla busca afegir a la RLT (relació de llocs de treball) tot el personal laboral indefinit no fix o en frau.