Category Archives: Noticies

El 21 d’octubre convoquem vaga d’àmbit estatal de tot el personal universitari. Per una recerca i una educació al servei de la classe treballadora

Els últims anys, i particularment els últims mesos, la classe obrera hem viscut un empobriment de les condicions de treball, en general, i del món universitari i de la recerca, en particular. La COVID19 únicament ha accelerat aquest procés, però ha ofert una oportunitat d’or a la patronal de les universitats i centres de recerca per devaluar, encara més, les condicions de treball de les persones que fem possible el seu funcionament.

La nostra incapacitat com a treballadors per organitzar una resposta contundent durant el període de confinament i la posterior tornada a la “normalitat” s’ha traduït en la posada en pràctica de mesures despòtiques per part dels Equips de Govern i de les institucions. Per exemple, en moltes universitats no s’ha comptat amb les treballadores per planificar la tornada a la feina i s’han suspès negociacions per “no ser prioritàries”. No només això, en un moment en què clarament calen més professionals per assegurar la salut, literal i figuradament, del sistema universitari i de recerca, s’ha aprofundit encara més en la precarietat, no renovant contractes i utilitzant l’excusa del teletreball per difuminar els límits de la jornada laboral.

Per això considerem que, ara més que mai, se’ns ha acabat el temps. No podem continuar mostrant-nos pacients: és urgent que confrontem obertament la gestió capitalista d’un sector científic i universitari que només entén la formació i la recerca com una mercaderia.

Per tant, resulta evident que les greus problemàtiques del món de la recerca i de la universitat continuen tant vigents com abans de la pandèmia. Es continuen produint contractacions fraudulentes i precàries (com en el cas del professorat associat) en els centres públics. No hi ha hagut cap millora respecte les demandes d’estabilització ni del PDI ni del PAS. Els serveis bàsics de les universitats i centres de recerca (cafeteries, neteja, etc.) continuen privatitzats. Cada dia s’aprofundeix més en l’absurda jerarquització acadèmica, trencant el principi “a igual feina, igual salari”. La universitat, lluny de ser pública i gratuïta, manté taxes elevades i preus de matrícula que expulsen els estudiants de classe obrera i popular. Els criteris d’avaluació continuen fomentant un model competitiu que, juntament amb la precarietat, creen un ambient ideal per l’aparició del frau científic, i repercuteix fortament en la salut mental del personal investigador.

Davant de tot això, la nostra proposta és clara: un model d’investigació i d’Universitat pública, al servei de les necessitats de la classe treballadora i no del capital. Per tot això, proposem:

  1. Erradicar la intromissió del capital al sistema universitari i la recerca. Els models curriculars i la recerca no han de variar en funció dels interessos del capitalista. Cal desenvolupar un sistema de finançament totalment públic i controlat per les persones que fan funcionar la universitat i els centres de recerca: el personal investigador, personal tècnic, professorat, PAS i estudiants.
  2. Acabar amb l’obsolet sistema de beques. La universitat ha de ser totalment gratuïta sense condicionants.
  3. Eliminar la contractació fraudulenta i la jerarquització i assegurar l’estabilització de la plantilla i la creació d’un cos únic de professorat. A la màxima “a igual feina, igual salari” hi afegim “i igual capacitat de decisió”. Només prenent el control de les decisions que es prenen als centres de recerca i les universitats aconseguirem que deixin d’estar controlades per agents externs.
  4. Desenvolupar un model de conciliació personal i domèstica que permeti acabar amb el dilema de “o carrera professional o vida familiar/personal”.
  5. Posar fi a la subcontractació de serveis bàsics i adoptar un model de contractació directa.
  6. Canviar els criteris d’avaluació per fomentar la cooperació en lloc de la competència. Fer visibles els resultats de la recerca en un format d’accés obert que no comporti el transvasament de fons públics a editorials privades.
  7. Reorientar les polítiques contra la COVID19 en universitats i centres de recerca per prioritzar la salut de les persones que hi treballen i estudien.

Aquestes només són algunes de les demandes més immediates i urgents. No calen més raons perquè ens posem en marxa, perquè ens unim més enllà dels estaments en què ens han dividit per atomitzar la lluita, en definitiva, per passar a l’ofensiva.

Per tot això, aquest 21 d’octubre cridem tot el personal de les universitats i centres de recerca a la vaga i a la manifestació que sortirà de Plaça Universitat a les 18:00 del mateix dia.

Sols el poble salva el poble, a la vaga!

Convocatòria de vaga els dies 9 i 21 d’octubre. Assemblea oberta de la Comunitat Universitària de la UAB: Dijous 8, 12.30h, Pl. Cívica.

Companys i companyes,

Com bé sabeu, la situació a la Universitat és ja insostenible. Des de fa anys portem denunciant la precarització, cada vegada més profunda, de gran part de la plantilla, incloent-ne el PDI, el PAS i els i les treballadores de les empreses subcontractades que presten servei dins dels Campus. La no renovació de la plantilla, juntament a les poques places d’estabilització que surten cada any, fa que moltes persones que fem possible el funcionament de la universitat dia a dia visquem en un estat d’indefensió i angoixa contínua, per no saber si l’any vinent continuarem o no treballant. Aquesta paupèrrima situació, a més a més, s’ha agreujat amb la COVID19. A la falta d’un protocol clar d’actuació, que moltes vegades ja ha posat en risc la salut del personal de les universitats i del estudiantat, s’hi suma la manca de voluntat de negociar els termes en què s’ha produït la tornada a l’activitat per part dels equips de govern. Un exemple més de la mala praxis per part de les universitats és que, en un any on s’han de reduïr les ràtios d’alumnes i on s’han incrementat la matrícula no s’ha contractat més personal.

Per part seva, les institucions, autonòmiques i estatals, es limiten a fer anuncis buits de contingut real, que només pretenen calmar els ànims però que, a la llarga, no es transformen ni en un increment real del finançament de la universitat, ni en una millora tangible de les condicions de treball de la plantilla. A més a més, tot aprofitant la pandèmia, moltes de les negociacions col·lectives que s’estaven duent a terme s’han vist paralitzades, ignorant, una vegada més, el conjunt dels col.lectius de treballadores i treballadors.

Davant del que considerem una actuació de mala fe, no podem romandre més temps sense fer res. Ha quedat clar que ni el Govern espanyol, ni la Generalitat ni les Universitats actuaran de bona fe per resoldre els problemes d’una plantilla cada cop més precària. Un exemple clar és el nou Estatut del PDI, que en definitiva, pretén establir un marc legal per justificar aquesta precarització.

Atesa la nefasta gestió de la COVID19, la CGT crida a la vaga en el sector d’ensenyament català, tant universitari com no universitari, el proper dia 9 d’octubre (http://cgtense.pangea.org/spip.php?article5864), i de Universitats i Centres de Recerca el proper 21 d´octubre a tot l’Estat, tot exigint que primi la salut de les que treballen i estudien a la nostra Universitat, juntament amb altres  exigències per tal de revertir la situació del sector universitari i científic:

  1. Erradicar la intromissió del capital en el sistema universitari desenvolupant un sistema de finançament totalment públic sota el control dels col.lectius de treballadors i treballadores.
  2. Establir un sistema universitari totalment gratuït, sense condicionants.
  3. Eliminar la contractació fraudulenta i la jerarquització mitjançant un cos únic de PDI i de PAS, així com assegurar l’estabilització de la plantilla.
  4. Desenvolupar un model de conciliació personal i domèstica.
  5. Posar fi a la subcontractació de serveis bàsics mitjançant la contractació directa.
  6. Canviar els criteris avaluadors per tal de fomentar la cooperació per damunt de la competitivitat.
  7. Reorientar les polítiques respecte la COVID19 posant per davant la salut dels i les treballadores i de l’estudiantat.

Per tots aquests motius cridem a la vaga els propers 9 i 21 d’octubre i us animem a participar a l’assemblea oberta que se celebrarà el proper dijous 8 d’octubre a les 12.30 h a la Plaça Cívica.

Una abraçada i us hi esperem

Secció Sindical de la CGT a la UAB.

 

 

No deixis que posin en risc la teva salut

Un dels fets que ha quedat de manifest en la pandèmia que estem patint ha estat la incompetència i la manca d’escrúpols d’aquells que, en raó dels càrrecs que ocupen, es consideren legitimats per prendre decisions que afecten les nostres vides. Tant es val que siguin responsables de la Unió Europea, de l’Estat o de la Generalitat. En tots els casos, la gestió ha sigut i és un desastre: residències de gent gran on, literalment, s’ha deixat morir persones; personal sanitari amb manca d’equipament o amb equipament “fake”; persones hospitalitzades o malaltes de llarga duració que han hagut de patir les retallades que s’arrosseguen des de fa anys en la sanitat pública. Ningú s’ha fet responsable malgrat el desastre ni dimiteix per incompetència manifesta.

En l’àmbit universitari està passant el mateix: un Ministre que improvisa sobre la marxa i que espera fins el darrer moment per intentar plantejar unes mesures de mínims, totalment insuficients a la llum de les evidències científiques. El mateix succeeix en l’àmbit del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat que, entre els seus àmbits d’actuació, té les universitats catalanes.

Què dir quant a la Rectora i aquest Equip de Govern que patim? Els fets són també evidents: han preferit sempre anar de la maneta del Ministeri i dels òrgans polítics de torn per intentar disposar de les corresponents excuses que emmascaren la seva incompetència i manca d’escrúpols. El 21 de juliol van aprovar en Consell de Govern un “Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UABque ja vam denunciar en el seu moment per comprometre qüestions bàsiques de salut a la UAB en relació a la pandèmia així com per pretendre transferir al professorat responsabilitats que no li corresponen: veure aquí i aquí.

En lloc d’aprofitar l’experiència i els punts forts guanyats mitjançant la docència i el treball virtual que es va fer en el darrer semestre, prefereixen forçar les coses i imposar una falsa creença de normalitat seguint les directrius del Ministeri a partir de la màxima que la nostra és una universitat presencial. Però obliden que la situació dista molt de estar normalitzada. Obliden que la taxa de contagis porta setmanes disparada. Van “oblidar” també convocar un Claustre extraordinari telemàtic on estudiantat, PAS i professorat pogués expressar i debatre les seves opinions i inquietuds. Obliden fins i tot incorporar les darreres mesures que s’ha vist obligat a introduir el Ministre de torn: obligatorietat de les mascaretes en tots els espais dels centres així com assegurar una distància mínima d’almenys 1,5 m.

Per oblidar, obliden també les condicions en les què hauran de fer-se les classes presencials: si no vol posar-se en risc la salut les classes s’hauran de fer amb mascareta, preferiblement FFPII si es vol evitar tant contagiar com resultar contagiat. Tanmateix, en diverses Facultats, les assignatures s’imparteixen en franges de dues hores seguides. Ha intentat algun membre de l’Equip de Govern experimentar amb la situació de parlar en públic durant dues hores amb mascareta? De segur que també s’han oblidat. De fet, la majoria d’ells no haurà de fer cap classe presencial al llarg del curs 2020-2021 en raó de les reduccions docents per ocupació de càrrec i els sabàtics de gestió.

Ara bé, nosaltres no oblidem ni oblidarem i actuarem en conseqüència: l’Equip de Govern i tots aquells que en el Consell de Govern del 21 de juliol van votar a favor del Pla de Contingència són els responsables de posar en perill la salut de milers de persones: la de les estudiantes, la del PAS i la del professorat amb docència presencial.

 

 

 

 

Secció Sindical de la CGT a la UAB.

Salut i drets laborals

El passat 21 de juliol el Consell de Govern de la UAB va aprovar l’anomenat “Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB”.

Tanmateix, ignora les darreres evidències científiques existents (veure apartat 11 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB) i resulta que, entre d’altres fets, estableix el següent:

  • Estableix uns criteris d’ocupació d’aules amb un aforament d’un 50% que en cap cas s’han acreditat documentalment per part de la Direcció d’Arquitectura i Logística en termes de la superfície ocupable màxima d’acord al que estableix el Reial-Decret Llei 21/2020 i segons el nombre de matriculats en el curs 2020-2021 (veure apartat 6.2 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB).
  • Posa en risc la seguretat del professorat en establir que, mentre s’imparteix docència, no és obligatori l’ús de mascaretes sempre que es pugui garantir una distància mínima d’1,5m. (veure apartat 6.1 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB) malgrat l’evidència científica de la necessitat de les mateixes en espais tancats ateses les facilitats de contagi per via aèria. Veure, entre molts d’altres referències, Lewis, D. (Nature, 2020). Així mateix, en cap cas concreta la tipologia de mascaretes que es distribuiran, la seva homologació i la periodicitat, malgrat les importants diferències a efectes de protecció: veure aquí.
  • No s’estableixen protocols efectius per a evitar situacions d’aglomeració a les entrades dels edificis ni als espais comuns com biblioteques i sales d’estudi posant en risc potencial tant a l’estudiantat com al personal d’administració i serveis i al professorat. Per altra banda, els protocols de neteja es configuren en termes de mínims, a banda de les necessitats especials derivades de la situació sanitària (veure apartat 6.6 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB). Així mateix, es defineixen mesures de ventilació i climatització que es queden en un mera declaració d’intencions (veure apartat 6.5.2 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB).
  • Tampoc s’estableixen protocols que assegurin adequadament i de manera efectiva la protecció del personal d’administració i serveis en els seus àmbits de treball que, com sabeu, abasten tasques molt àmplies: des de realitzar tasques a SLIPIS i serveis d’informàtica com també a laboratoris (cas dels TSR), assistència a aules d’informàtica, pràctiques a laboratoris o activitats administratives (veure apartat 6.3 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB).
  • Estableix que les mesures sobre espais docents tancats (veure apartat 6.2 del Pla de Contingència i Protocol d’Organització de la UAB) s’aplicaran d’acord a la Instrucció sobre Planificació de la Docència i de la Matrícula del curs 2020-2021 aprovada en el Consell de Govern del 2 de juliol. Cada Facultat pot organitzar de manera autònoma la planificació de les tasques docents que, en alguns casos, suposen sobrecarregar al professorat a fer tant activitat presencial com telemàtica. A més, en alguns centres hi ha constància documental que continuen planificant (veure aquí fets que ja vam denunciar) els calendaris acadèmics sense reconèixer a efectes de còmput en els plans docents oficials els dies de classe que cauen en festivitats malgrat el que estableix la legislació vigent. Fer desaparèixer per al professorat els festius a efectes docents suposa conculcar l’article 37 del Estatuto de los Trabajadores ni que sigui per la via d’ emmascarar-ho fent creure que no s’han d’incloure o allargant de manera ad hoc el calendari del curs en funció de cada grup docent d’una assignatura. Així mateix, el no reconeixement d’aquestes hores suposa traslladar al professorat afectat els ajustos de personal que impliquen, a nivell macro, reduir la necessitat de contractar més personal.

No són precisament els membres de l’Equip de Govern actual els que patiran els riscos de posar en perill la seva salut donat que la majoria d’ells s’aprofitaran dels anomenats sabàtics de gestió per tal de no haver d’impartir docència presencial durant el curs 2020-2021.

En conseqüència, i atesos els riscos sobre la salut i els perjudicis sobre els drets laborals apuntats, us recordem que l’article 31 del Reial Decret-Llei 21/2020 en el seu apartat 4 habilita als serveis d’Inspecció de Treball per estendre, si s’escau, les corresponents actes d’infracció. Podeu contactar amb nosaltres per posar-nos en coneixement de qualsevol fet que pugui posar en perill la vostra salut.Secció Sindical de la CGT a la UAB.

Comunicat CGT Mesa d’Universitats

Aquest dimecres, la CGT d’Universitats no assistirem a la reunió de la mesa negociadora del conveni col·lectiu de les universitats públiques catalanes. Hem decidit fer-ho després d’una llarga reflexió i observant els esdeveniments dels darrers mesos a les diferents universitats catalanes. Per sobre les especificitats de les diferents universitats, que moltes vegades els porten a denominar de forma diversa a les mateixes situacions i processos, constatem amb preocupació, entre d’altres, els següents aspectes:

  1. A les diferents universitats es mantenen situacions clarament fraudulentes en la contractació que condemnen a una part rellevant del PDI a la precarietat: associats/des, alguns postdocs, interins…. Malauradament, no es tracta de casos aïllats, cosa que de per si ja seria inacceptable, sinó que formen part del dia a dia d’un percentatge important del PDI. Al marge de declaracions buides de contingut real, les universitats s’aprofiten i promouen aquesta realitat, de tal manera que han condicionat part del seu funcionament a l’existència d’aquesta precarietat.
  1. Les universitats segueixen negant-se a aplicar el 4rt any que diu la llei als PIF, abocant a desenes d’acomiadaments fraudulents els propers mesos. Molts d’ells, en plena pandèmia. Excepte la UAB, on després d’un seguit de vagues el seu equip de govern va accedir a aplicar-lo, la resta d’universitats catalanes continuen sense complir l’obligació de pròrroga de 4rt any dels contractes predoctorals propis i FI-DGR. Incompleixen conscientment una norma legal que, en aquest cas, protegeix mínimament els i les investigadores joves que, en teoria, són el futur de la recerca.
  2. Les universitats no mouen un dit per erradicar les concatenacions fraudulentes de contractes de centenars de PDI (que salten d’una figura a una altra, de PAS a PDI i viceversa). No només això, esquiven activament les exigències legals d’estabilitzar els treballadors/es precaris. Les seves actuacions són, de nou, conscients, per tal d’esquivar tota mena de preceptes legals i, el que és més greu, condemnar a la precarietat i a la incertesa a centenars de membres del PDI. Possiblement es tracta, a banda d’una manera de mantenir pressupostos baixos, d’una via per intentar domesticar el PDI obligant-lo a mantenir una constant carrera d’obstacles i competitivitat amb altres companys/es si volen seguir treballant a la universitat.
  3. Les universitats segueixen situant les exigències pressupostàries al centre, renunciant a la defensa dels seus treballadors/es i dels seus estudiants, a qui amb precarietat, abusos i matrícules encara desorbitades, fan pagar les polítiques de retallades.

No assistir a una mesa negociadora pot semblar una renúncia a defensar els nostres postulats que, en definitiva, són els d’una universitat pública, social i respectuosa amb els seus treballadors/es. En som conscients. Però també som conscients que una mesa negociadora fixada per un dia de finals de juliol a la tarda, amb un ordre del dia de 12 punts tindrà molt poc espai per a tractar temes rellevants i arribar a cap conclusió. A més, aquesta mesa arriba quan els mateixos rectorats ja han implementat de forma unilateral accions tan rellevants com la contractació del curs vinent, les mesures de protecció davant la COVID-19 i les condicions del teletreball. No assistint a la reunió d’avui, des de la CGT refermem el nostre compromís amb una defensa real dels i les treballadores de les universitats i exigim als rectorats que es prenguin seriosament els fòrums de negociació.

Aprofitem per fer una crida al conjunt dels treballadors i les treballadores de les universitats a preparar, en tornar de vacances, la defensa necessària de les nostres condicions laborals, per una universitat pública, social i al servei de la classe treballadora.

 

Rebrot de COVID-19. Exigim a la gerència i a l’equip de govern de la UAB l’aplicació de mesures

 Donat el comunicat del govern de Catalunya anunciant que s’ha detectat un rebrot a causa del COVID-19 a l’àrea metropolitana de Barcelona exigim a la gerència i a l’equip de govern de la UAB l’aplicació de mesures en el mateix sentit.

  • La flexibilització total del treball des de casa. Totes les persones vulnerables, les que tinguin menors o persones dependents a càrrec i les que puguin fer-ho i vulguin han de poder treballar des de casa els 5 dies de la setmana.
  • Que es proporcionin mascaretes protectores homologades (FFP2 o N95) regularment i de manera continuada a totes les persones que hagin d’anar a treballar presencialment així com als i a les estudiantes que hagin de fer activitats presencials a la UAB.

Aplicar aquestes mesures és un acte de responsabilitat, respecte i solidaritat envers les persones, companys i companyes, que han d’anar a treballar presencialment perquè la seva feina així ho requereix.

Pel mateix motiu, és del tot irresponsable per part de la Rectora i la gerència de la UAB obligar a treballar presencialment al personal que pot fer-ho des de casa incrementant el nombre de persones que estan presents als espais de la nostra universitat i afavorint, així, la propagació dels contagis.

 A TOT EL PERSONAL DE LA UAB: Si alguna persona et força a anar a treballar presencialment o a fer treball a distància de manera desproporcionada avisa’ns a cgt.ensenyament@uab.cat

 

 

 

Secció sindical de la CGT a la UAB

El Pla de contingència de l’Equip de Govern és il·legal i ens posarà en perill

Demà hi ha una sessió extraordinària del Comitè de Seguretat i Salut presidit pel Vicerector de Personal d’Administració i Serveis, José Aguilera. Es presenta un “Pla de contingència i protocol d’organització de la UAB” per aplicar a partir del mes de setembre de 2020.

Malgrat la transcendència que té per a la salut de tots i totes, estudiantes, PAS i PDI, la difusió que s’ha fet és molt limitada, així com també la possibilitat d’incidir en el seu contingut. De fet, en la convocatòria rebuda es llegeix: “La convocatòria és extraordinària i el document no es sotmetrà a votació ni a negociació”. Tampoc hi està convocat cap membre de l’estudiantat, per bé que és un col·lectiu directament afectat.

En conseqüència, hem decidit, per raons del bé comú, posar-lo a l’abast de tothom: ho podeu consultar aquí (ENLLAÇ). Alhora, volem fer palès dues qüestions especialment greus:

1.- El document conté elements que no s’ajusten a la legalitat, que a més poden posar en perill la salut de les persones, en ometre normatives d’obligat compliment en matèria de seguretat com és l’articulat del Reial-Decret Llei de 9 de juny de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi ocasionada pel COVID-19; que estableix que:

 caldrà assegurar que s’adopten les mesures necessàries per a garantir una distància interpersonal mínima de, al menys, 1,5 metres així com el degut control per evitar aglomeracions”.

 En contraposició, a l’epígraf “6.2 Mesures organitzatives a l’àmbit docent” referit a les mesures relatives als espais docents tancats de la Universitat (plana 7 del Pla de contingència) es llegeix:

La distància no pot ser inferior a 1 metre entre persones sense contacte habitual en espais tancats, excepte en les pràctiques que així ho requereixin.”

L’eufemisme “persones sense contacte habitual en espais tancats” va referit a els i les estudiantes, a les que, pel que sembla, pretenen exposar a distàncies menors de les establertes legalment. Tanmateix, a la literatura mèdica sobre el SARS-CoV-2 ha quedat establert la importància de mantenir mesures de distanciament apropiades. Citem dues referències:

Stadnytskyi et al. (PNAS, 2020):Speech droplets generated by asymptomatic carriers of severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 (SARS-CoV-2) are increasingly considered to be a likely mode of disease transmission. […] These observations confirm that there is a substantial probability that normal speaking causes airborne virus transmission in confined environments.”

 Bahl et al. (The Journal of Infectious Diseases, 2020): “[…] We found that the evidence base for current guidelines is sparse, and the available data do not support the 1- to 2-meter (≈3–6 feet) rule of spatial separation. Of 10 studies on horizontal droplet distance, 8 showed droplets travel more than 2 meters (≈6 feet), in some cases up to 8 meters (≈26 feet). […] Moreover, evidence suggests that infections cannot neatly be separated into the dichotomy of droplet versus airborne transmission routes. Available studies also show that SARS-CoV-2 can be detected in the air, and remain viable 3 hours after aerosolization.”

2.- El pla de contingència no preveu proporcionar regularment i de manera continuada mascaretes als i les estudiantes. Únicament es parla de distribució de mascaretes en l’apartat “6.1 Mesures de protecció individual” al personal, sense especificar ni la tipologia ni la periodicitat de subministrament de les mateixes. Tanmateix, si recorrem una altra vegada a l’evidència científica ens trobem que:

Zhang et al. (PNAS, 2020): “[…] Here we show that airborne transmission is highly virulent and represents the dominant route to spread the disease. By analyzing the trend and mitigation measures in Wuhan, China, Italy, and NewYork City, from January 23 to May 9, 2020, we illustrate that the impacts of mitigation measures are discernable from the trends of the pandemic. Our analysis reveals that the difference with and without mandated face covering represents the determinant in shaping the pandemic trends in the three epicenters. This protective measure alone significantly reduced the number of infections, that is, by over 78,000 in Italy from April 6 to May 9 and over 66,000 in New York City from April 17 to May 9.”

En conseqüència, exigim a l’Equip de Govern que deixi d’improvisar i presenti un pla de contingència que s’ajusti a la legalitat així com a les evidències científiques, alhora que posi èmfasi en la salut de les persones. Alhora, exigim que hi puguin participar tots els col·lectius implicats, entre ells l’estudiantat.

Secció Sindical de la CGT a la UAB.

 

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA! SI ENS AGREDEIXEN A UNA, ENS AGREDEIXEN A TOTES!

Una de les xacres en les relacions laborals és la de l’assetjament. Sovint s’analitza i es contextualitza l’assetjament des d’una dimensió psicosocial, emfatitzant els danys que pateixen els assetjats com a conseqüència dels abusos dels assetjadors, que poden prendre diverses formes: des dels danys psicològics i/o emocionals als físics i sexuals.

Tanmateix, hi ha un tipus d’assetjament que cal entendre’l com a forma de repressió. En aquests casos, l’assetjament es desencadena com a reacció per part dels grups de poder contra aquelles persones que, com a conseqüència de les seves activitats (polítiques, sindicals, de lluita pels drets; veure aquí: ANNEX 1), qüestionen i posen en perill les estructures sobre les quals aquests grups han bastit una xarxa de privilegis econòmics i de control sobre les relacions sociolaborals, quan no de corrupteles i d’interessos inconfessables (veure, a tall d’exemple, “Negocis privats en una universitat pública en declivi”).

Aquesta repressió emmascarada d’assetjament pretén desactivar les persones que posen en perill les estructures de poder i de privilegis per la via d’intentar desacreditar-los, desgastar-los i agredir-los laboral i personalment, fins al punt d’intentar expulsar-los del seu àmbit laboral i de la seva activitat sindical (veure aquí: “La universitat que volem persegueix penalment estudiants, PAS i professors?” i aquí “El jutge dicta ordre de cerca i detenció contra l’Ermengol Gassiot, professor de la UAB i Secretari General de la CGT de Catalunya.“).

Sovint les persones que han escollit lluitar contra determinades estructures de poder es troben que, en denunciar l’assetjament que pateixen, esdevenen indefenses en recórrer als circuits institucionals que, suposadament, haurien de lluitar contra els assetjadors. Aquesta indefensió és conseqüència del fet mateix que els càrrecs institucionals als que arriben les denúncies per aquest tipus d’assetjament acaben per intentar silenciar-les, atès que ells mateixos formen part de les estructures privilegiades i no volen assumir els costos d’actuar contra els assetjadors, donada la capacitat de pressió i d’influència política d’aquests.

Com trencar el cercle d’assetjament i repressió silenci institucional més repressió i assetjament? Fent allò que menys agrada als repressors-assetjadors i als seus encobridors: denunciant-los fora dels àmbits que controlen i exposant-los públicament.

Atesa la falta de resposta efectiva de la Rectora (veure el comunicat “Irregularitats, assetjament i repressió”) sol·licitant que prengués mesures davant l’assetjament laboral i sindical a les denúncies degudament documentades que se li han anat presentant al llarg dels darrers anys, hem denunciat com a secció sindical a diversos càrrecs i ex càrrecs acadèmics del Departament d’Empresa i de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB. Una d’aquestes denúncies involucra a l’anterior Directora del Departament d’Empresa, Magda Solà, així com al seu Ex-Secretari i ex coordinador de titulació de la Facultat esmentada, John Slof (veure aquí: ANNEX 2). Unes altres, atesa la gravetat dels fets succeïts els darrers mesos contra la nostre companya Carmina, delegada sindical i de personal, ha estat contra l’actual director del departament d’Empresa, Josep Rialp (veure aquí: ANNEX 3) i dues professores del mateix departament: Immaculada Vilardell i Maria Antònia Tarrazón (veure ANNEX 4·i aquí ANNEX 5). Però no s’acaba aquí. Hi ha altres denúncies i accions en marxa.

Si ens agredeixen a una, ens agredeixen a totes!

Secció Sindical de la CGT a la UAB.

Comunicat Postdocs

Company, companya

Si ets PDI de la UAB els darrers dies hauràs rebut dos correus, un del vicerector de personal acadèmic i un altre de la secció sindical de CCOO a la UAB en relació a la contractació de professors/es sota la figura de “investigador postdoctoral”. De manera força curiosa, tots dos correus compartien to, excuses i assenyalaments, de tal manera que sovint s’esvaeixen els límits entre equip de govern i “sindicat”, una situació que, històricament, quan ha succeït no ha sigut mai beneficiosa pels treballadors/es. Per sort, hi ha més sindicats a la UAB.

Com que ens hem sentit interpel·lats/des directament pels dos correus, els responem conjuntament amb arguments estructurats per punts. Ho fem des del convenciment que una institució pública com la UAB ha de ser escrupolosa en el compliment de les lleis laborals i, en especial, amb aquells preceptes que fixen els drets dels seus treballadors/es. Uns preceptes que, a més, en el cas que ens ocupen, també van adreçats a garantir la qualitat de la recerca i la docència a la UAB, dos valors que el propi Equip de Govern hauria de defensar sempre.

Punt previ. Des de CGT UAB ja vam fer pública [veure enllaç] la nostra posició sobre la proposta que l’Equip de Govern feia en relació els contractes postdoctorals de capítol I. Una proposta que essencialment demanava un procés d’estabilització com a forma de resoldre les greus irregularitats actuals. Si altres sindicats o l’assemblea de postdocs de la UAB han arribat a conclusions similars a les nostres, ho han fet fruit de processos autònoms de reflexió. Qualsevol insinuació en un altre sentit és pròpia de qui no pot acceptar que les persones, per elles mateixes, s’organitzin i prenguin les decisions que considerin apropiades en cada moment.

Punt 1. Com hem dit sempre des de fa temps, tant a les meses negociadores, al Comitè d’empresa del PDI, com en assemblees i comunicats, els contractes d’investigadors postdoctorals són contractes de formació per decisió de la pròpia UAB, en aplicació de l’art. 22 de la Llei 14/2011 de la Ciència. Això és fruit de la política de l’Equip de Govern, que fa anys va decidir canviar uns contractes postdoctorals d’obra i servei efectuats amb finalitats docents per aquest tipus per tal d’evitar possibles sancions judicials per contractació fraudulenta de professorat.

Punt 2. La contractació actual de professorat amb contractes d’investigador postdoctoral a l’empara de l’art 22 de la Llei de la Ciència és irregular en diversos aspectes:

  • En la dedicació docent. L’art. 22e de la llei especifica clarament que la dedicació docent màxima és de 80 hores (8 crèdits) en comptes dels 18 crèdits que els assignava la UAB fins ara. Així ho hem estat comunicant a l’Equip de Govern des de fa anys i, concretament, el mes de juny passat vam demanar al vicerector una negociació al respecte. En cap moment, en la proposta d’acord que va facilitar al comitè d’empresa a finals de maig de 2020 contemplava adequar la dedicació docent dels i les professores amb aquest tipus contractual als límits legals. Finalment, en la seva instrucció del 6 de juliol el vicerector reconeix aquest fet.
  • En el salari. L’art. 22d especifica que la retribució d’aquest tipus de contractes no pot ser inferior a la del personal investigador que realitzi activitats anàlogues. El mateix mes de juny de 2019 des de CGT vam fer notar a l’Equip de Govern que el salari a inicis del curs 2019/2020 per als i les postdocs de capítol I era inferior als del Personal Investigador en Formació de 4rt any, un salari que venia fixat per l’EPIF. La resposta de l’equip de govern ha sigut extremadament lenta (ha necessitat un curs) i clarament insuficient. S’ha dedicat a apujar el salari el just per no pagar a un investigador/a doctor/a per sota d’un investigador/a predoctoral i n’ha traslladat una part del cost als departaments. Amb tot, l’increment plantejat queda clarament per sota les retribucions d’altres contractes de la mateixa tipologia a la mateixa UAB (per exemple, Juan de la Cierva i Beatriu de Pinós), amb salaris clarament superiors. Aquest fet suposa una segona vulneració clara de la llei.
  • En la tipologia de contracte. En juny del 2019 vam exposar una sèrie d’irregularitats en l’ús de contractes de pràctiques per investigadors/res postdoctorals. El Vicerector ha informat que els postdocs de Capítol I passaran a obra i servei, però, amb el requisit d’estar vinculats a projectes de recerca. Ens preocupa que alguns investigadors postdoctorals no tinguin la possibilitat de vincular-se a projectes de recerca de cara al setembre i, com a conseqüència, no es puguin renovar els seus contractes.

Punt 3. D’aquests fet s’ha anat informant clarament a l’equip de govern, per part de CGT entre d’altres. A fi de poder fer factible l’adequació dels contractes a la normativa legal aplicable, i sent conscients de les limitacions pressupostàries que travessa la Universitat, hem proposat reiteradament a l’Equip de Govern i, en especial, al vicerector de personal acadèmic, fixar un període transitori orientat a la progressiva estabilització de les places afectades. Entenem que aquestes places actualment cobreixen 18 crèdits de docència (i de vegades més) i, per tant, tenen un arrelament a les necessitats docents dels diferents departaments. En el marc d’aquest procés, s’haurien pogut cercar situacions transitòries pel que fa a les condicions salarials i de dedicació. La resposta de l’Equip de Govern sempre ha sigut negativa i, de fet, mai han volgut analitzar quantes i quines places es podrien estabilitzar anualment en els propers 4 anys i quin cost hauria suposat per a la UAB.

Punt 4. Observem amb preocupació que el vicerector de personal acadèmic en cap moment garanteix la continuïtat pel curs vinent de totes i tots els postdocs de capítol I contractats aquest curs. Tampoc es compromet a mantenir més enllà de l’agost de 2021 aquells contractes que es realitzin pel proper curs. Per compensar la reducció docent dels investigadors postdoctorals de 180 a 80 hores docents, es preveu incrementar la dotació de plantilla B dels departaments afectats. Aquesta dotació està prevista nomes per al curs 2020-2021, però, perjudicant la renovació dels contractes dels postdocs cara als cursos vinents.

Punt 5. La funció de tot sindicat hauria de ser la defensa dels interessos dels i les treballadores. Per aquesta raó la CGT no podia acceptar, com exigia la UAB, que amb la seva signatura legalitzés desenes de situacions de precarietat en clara vulneració de la llei, privant així qualsevol opció de reclamació legal per part de les persones que l’estan patint. No tenim cap aspiració de formar part de cap Equip de Govern de la UAB i, per tant, ens sentim amb les mans lliures de seguir defensant els interessos dels i les treballadores.

Punt 6. Analitzarem totes les accions possibles, legals i sindicals, per frenar aquest xantatge cap els i les professores amb contractes postdoctorals de capítol I.

 

 

 

Secció sindical de la CGT a la UAB

 

ACTE PRECARIETAT A LA UNIVERSITAT PER LA SELECTIVITAT. DIMARTS 7 DE JULIOL, 9:00, UNIVERSITAT AUTONÒMA DE BARCELONA

Aquest dimarts 7 de juliol comença la selectivitat. Una selectivitat que se celebrarà en unes condicions totalment atípiques. Ara mateix, els futurs universitaris no saben en quines condicions entraran a la universitat. El que si que sabem és que el professorat i el personal d’administració de la universitat experimentarà (i ja ho està fent) una elevada sobrecàrrega de treball, que no es compensarà amb un increment de la plantilla, i, encara menys, amb la seva estabilització.

Per tal de conscienciar als futurs estudiants de la universitat de la precària universitat en la qual estan a punt d’entrar, el Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i la secció sindical de la CGT a la UAB estarem allà, per donar-los la benvinguda.

La mercantilització de la universitat, en tots els seus sentits, és avui en dia una realitat, una realitat que porta gestant-se durant dècades. En els últims anys hem assistit a un increment abusiu del preu de les matrícules, expulsant així a milers d’estudiants de classe treballadora. L’estabilització a la universitat ha passat a ser una quimera; tant la docència com les tasques de gestió i investigació són realitzades per personal temporal, sota unes condicions laborals absolutament precàries, com ara els falsos professors associats, o els investigadors predoctorals i postdoctorals.

Aquesta situació de precarietat en que trobem a l’anomenat personal docent i investigador (PDI), no millora en el personal d’administració i serveis (PAS), en els quals la inestabilitat, així com la realització de tasques que no corresponen amb el seu contracte, són les pràctiques habituals. Desgraciadament, també hem assistit a l’externalització dels serveis que la universitat considera “no essencials”, però sense els quals resulta difícil poder imaginar que la universitat funcioni; cafeteries, copisteries, serveis de neteja, etc. D’aquesta manera, ens trobem amb una universitat totalment infiltrada per l’empresa privada i per les empreses subcontractades, on, com sempre, preval el benefici del capital a la situació laboral dels treballadors.

A aquesta situació, ja de per si alarmant, s’hi suma la profunda atomització de la comunitat universitària. No tan sols entre PDI, PAS i estudiants, sinó fins i tot dins d’aquestes subcategories. Aquesta atomització porta a conseqüències kafkianes; com ara que dues persones amb el mateix contracte (però diferent convocatòria) tinguin remuneració i condicions laborals diferents. És habitual que els diferents equips de rectorat amenacin amb retallar el pressupost dedicat a alguna de les subcategories contractuals si es veuen obligats a incrementar la partida per una altra d’aquestes categories laborals, enfrontant així als treballadors entre ells i evitant així que s’exigeixin les responsabilitats als culpables reals de la situació, la direcció de la universitat (amb la connivència necessària de l’Estat).

En aquest procés de mercantilització l’Equip de Govern esdevé còmplice necessari per la via de promoure Fundacions i Consorcis per tal de vehicular les activitats empresarials (de transferència en la neollengua) que duen a terme estaments privilegiats del professorat. Així, quan alguna d’aquestes fundacions té problemes econòmics no té cap inconvenient en incórrer en males praxis, avalant els préstecs que han necessitat. Un exemple: segons l’Informe d’auditoria aprovat en la Comissió d’Economia del passat 30 de juny “Amb les entitats Caixabank, BBVA i Banco Santander s’ha fet un aval per import de 1.291.666,67 euros amb cada una de les entitats, i amb el FMS wertmanagement Service GmbH per import de 9.580.950,10 euros, per avalar el préstec demanat per Vila Universitària, SL. En data 31 de juliol de 2019, el DEPFA ACS Bank ha cedit el contracte de finançament a l’entitat FMS wertmanagement Service Gmb”.

D’igual manera, van rebaixar en la Comissió d’Economia del 11-IV-2018 el cànon sobre els sobresous vinculats a formació continuada en lloc de pujar-lo per tal de disposar de més recursos per la UAB. De fet, a menys cànon per la UAB més sobresou per als implicats en les tasques de mercantilització, intensificant-se les desigualtats. Cal tenir en compte que hi ha professorat que amb l’excusa de l’aplicació de l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats es pot treure sobresous de fins a 150.576,87€. Alguns membres d’aquest cercle de privilegiats són els mateixos que s’aprofiten de l’estructura de la UAB per anar copant càrrecs amb poder de decisió per la via de la cooptació. Alhora, es crea una situació de conflicte d’interessos: així alguns dels alts directius d’empreses creades a l’empara del Parc de la Recerca són membres de l’Equip de Govern. Un exemple aquí: https://www.vetgenomics.com/qui-som/# on un dels membres de l’Equip Directiu de l’empresa és el Vicerector de Recerca i de Transferència.

 Ara, la crisi econòmica catalitzada per l’emergència sanitària empitjorarà, sens dubte, les ja de per si deplorables condicions de treball de la classe treballadora en general. Les universitats no en són pas una excepció. En temps de recessió, amb l’excusa d’obtenir liquiditat, la privatització dels serveis públics és una mesura que els governs acostumen a adoptar, siguin del color que siguin. És d’esperar, doncs, que en els propers mesos, ens trobem amb un nou embat pel qual haurem d’estar preparats. A les lluites que ja portàvem (creació de places d’estabilització, pròrroga dels contractes predoctorals…) s’hi sumaran les problemàtiques concretes que han aparegut arran de la nova situació; increment del teletreball i  docència virtual, no renovació dels contractes, pròrrogues durant l’estat d’alarma, disminució de les noves contractacions, i un llarg etcètera.

Com sempre, seguirem dempeus i en lluita.

COL·LECTIU DE DOCTORANDES EN LLUITA

SECCIÓ SINDICAL DE LA CGT A LA UAB