Category Archives: comunicats

Irregularitats

Benvolguda Rectora,

Com has tingut coneixement pel correu enviat pel nostre company David Pujolar el passat 8 de novembre, en el Departament d’Empresa continua havent-hi irregularitats en la configuració dels plans docents de, com a mínim, alguns professors. Aquesta situació s’afegeix a d’altres que el propi David Pujolar, així com d’altres professors, han denunciat els darrers mesos. Al respecte, tenim coneixement que en alguns dels casos, les persones perjudicades per aquestes pràctiques són delegades sindicals, amb pràctiques sindicals públiques i notòries, especialment en el cas del nostre company. Aquest fet podria indicar que estem davant d’una situació de vulneració de la llibertat sindical de, com a mínim, el nostre company. En el cas del nostre company s’afegeix a més que aquest tipus de situacions són recurrents des de fa anys. Com saps, ja es va veure obligat a denunciar fa més de dos anys la situació d’assetjament laboral i sindical que pateix arran, entre d’altres fets, dels correus vexatoris que li va enviar un membre de la Direcció del Departament, amb responsabilitats en la configuració dels plans d’estudi; sense que per part vostre es prenguessin mesures efectives per acabar amb aquesta mena de situacions.

Considerem que és imprescindible evitar que aquestes pràctiques es cronifiquin i establir les mesures correctores oportunes amb la màxima celeritat per tal d’evitar majors greuges a les persones afectades. En aquest sentit, t’instem que prenguis un rol actiu en aquest procés, amb mesures concretes si cal sobre els responsables, atès que l’experiència indica la reincidència de la direcció del Departament d’Empresa en aquestes actuacions.

Secció sindical de la CGT a la UAB. Si ens toquen a una ens toquen a totes.

Anuncis

Un horitzó fosc per a la docència a la UAB?

Ja fa mesos que l’Equip de Govern de la UAB, en diversos espais i fòrums, ha anat deixant caure que pel curs 2019-2020 es fixaran uns nous criteris de programació de la docència oficial a la universitat. En aquest sentit, el rectorat proposa aprovar a la Comissió d’Afers Acadèmics del proper dia 23 d’octubre un document titulat Criteris de programació dels estudis oficials de la Universitat Autònoma de Barcelona. En contra del que seria esperable, les línies bàsiques subjacents a aquests criteris no responen a consideracions pedagògiques sobre la docència sinó a uns paràmetres estrictament econòmics fruit de les polítiques austericides que han delmat les universitats els darrers anys.

En aquests criteris, un dels objectius principals és obligar a les diferents titulacions de la UAB a seguir les ràtios alumne – professor/a fixades per la Generalitat en l’època més dura de les retallades. I ho pretenen aconseguir mitjançant diverses vies:

  • Fixar a la baixa la presencialitat màxima per a les diferents tipologies docents
  • Incrementar de facto les dimensions dels grups de classe per a les diferents tipologies docents
  • Reduir l’optativitat en moltes de les titulacions

No costa gaire de preveure les conseqüències directes d’una eventual aprovació d’aquestes directius:

  1. Massificació d’alguns grups de docència, no necessàriament només de caràcter teòric, sinó també de moltes tipologies de pràctiques
  2. Limitar la possibilitat d’adequar presencialitats variables a les característiques específiques d’algunes assignatures i titulacions
  3. Suprimir alguns dels itineraris que reconeixen algunes titulacions i deixar als/les alumnes actuals sense la possibilitat de cursar una opció que potser va motivar la seva matriculació a uns estudis determinats
  4. Reduir les necessitats docents dels departaments i, en paral·lel, les plantilles
  5. Promoure una devaluació general de la docència pública

L’actual Equip de Govern, després d’impulsar i implantar un Model de Dedicació Acadèmica que ha suposat una pèrdua del valor del treball del professorat, encara que amb contraprestacions de reduccions docents als sectors còmplices de les seves polítiques, ara fa un pas més cap a un model d’universitat mercantilitzada, gestionada amb criteris empresarials de reducció de costos, i on el deteriorarment de l’educació pública beneficiarà als àmbits privats del món universitari, reforçant el seu caràcter classista i elitista.

Alhora, continua la depredació de recursos públics per la via de traslladar-los al sector privat que alguns s’han muntat per al seu lucre; un cas paradigmàtic del qual és el Parc de la Recerca on diferent professorat, entre ells algun membre de l’actual Equip de Govern, te muntades empreses (spin-offs, EBTs etc.) de les quals se’n beneficia. Un exemple: en l’any 2016 es van carregar al pressupost de la UAB 7.134.503€ per fer front al deute del Parc de la Recerca, malgrat ser un ens amb personalitat jurídica diferenciada de la UAB (veure plana 68 document enllaçat) més 300.000€ en concepte de subvenciones a la Fundació del Parc (pàg. 68) més 572.199€ en concepte d’ interessos de demora i d’altres despeses financeres (pàg. 17 i 26 epígraf 35). La transferència de recursos ha continuat en els exercicis de 2017 i 2018…

Davant d’això, des de CGT-UAB fem una crida a tota la comunitat universitària de la UAB de mostrar, de forma clara e inequívoca el rebuig a aquesta política. I a l’Equip de Govern a rectificar de manera immediata i posar-se al servei d’una docència pública i de qualitat, al servei de les necessitats socials.

Secció sindical de CGT-UAB

Davant les detencions per la vaga general del 8-N, entre elles d’un afiliat a CGT-UAB

Avui dimecres 16 de maig els Mossos d’Esquadra han detingut al company Guillem Salvador Baiges, treballador de la Universitat Autònoma de Barcelona i afiliat de CGT UAB, per negar-se a declarar davant del jutge en el marc d’un dels processos penals iniciat per la fiscalia en relació la vaga general del 8N. S’han dut a terme 5 detencions més per aquests fets on també hi ha imputats diversos estudiants de la UAB. Finalment totes les persones han estat deixades en llibertat fa pocs minuts.


Des de la secció sindical de la CGT a la UAB exigim que s’aturi immediatament la repressió penal i policial contra vaguistes. Emplacem al conjunt de la UAB a mostrar la nostra solidaritat cap els i les companyes treballadores (PAS i PDI) i estudiants encausades per les darreres vagues generals i demanem a la UAB que sigui valenta en la defensa de les llibertats i drets civils.

Secció sindical de CGT-UAB, dimecres 16 de maig de 2018

índex

La repressió a la universitat avança. Primera detenció dels 27i+

Ahir diumenge 7 de gener els Mossos d’Esquadra van detenir al Carles D., antic estudiant de la UAB i una de les persones encausades en el cas conegut com “27 i més”. Recordem que el cas dels “27 i més” va iniciar arran de diverses denúncies de l’anterior equip de govern de la UAB contra 25 (ara antics) estudiants i dos treballadors, un PAS i un PDI, que havien sigut actius en les protestes universitàries dels cursos 2011-2012 i 2012-2013 contra l’increment de les matrícules, els acomiadaments de professorat, les retallades i les privatitzacions. Unes denúncies que van comportar que la fiscalia, recollint el relat presentat per l’aleshores rector,  secretària general i vicerectora d’estudiants, estigui demanant penes de presó d’entre 11 i 14 anys per a cada encausat/da, a banda de 5 anys d’allunyament de la UAB, multes de 9.500 € i una responsabilitat civil que finalment han rebaixat a 14.000 €. Com a resultat d’això ahir, possiblement per primera vegada a la història de la UAB, un (ex)estudiant va ser detingut per la policia després d’una denúncia feta per motius polítics per la pròpia universitat. Una imatge que ens remet, directament, al franquisme.

Els darrers mesos hem tornat a sentir a parlar de presos i preses polítiques. I hem vist com una repressió que mai havia acabat de marxar torna a estar a l’ordre del dia. Ahir en vam viure un altre capítol que, tot indica, tot just ha començat. I aquest cop ens afecta directament, perquè es tracta d’un procés endegat per qui, en teoria, hauria de representar el conjunt de la comunitat universitària com és l’Equip de Govern. Ens pertoca, per tant, ser actius i actives per intentar frenar una nova barbaritat del sistema judicial de l’Estat espanyol.

És per això que demanem al conjunt de la comunitat universitària de la UAB que estigueu atents i atentes a les convocatòries que vagin sortint del grup d’encausats/des (Més informació aquí) Però també emplacem a l’actual equip de govern a ser valent i a comprometre’s de manera clara i inequívoca amb la defensa de la llibertat també al nostre campus. Som conscients/es que aquesta és una situació que han rebut en herència de l’equip de Ferran Sancho. També som conscients/es que han enretirat la seva acusació particular de l’àmbit penal (no deixa de ser curiós que l’anterior equip sempre va negar que hagués formulat mai cap denúncia) i que han rebaixat la petició de responsabilitat civil. Però tot això no és suficient per desactivar una acció judicial que pot portar a la presó a25 ex estudiants, un tècnic i un professor de la UAB. Emplacem directament a la rectora a:

  1. Retirar del tot la demanda de responsabilitat civil per uns actes que es van dur a terme en el marc de protestes universitàries
  2. Contribuir activament a desmuntar, des de la UAB, les falsedats que en nom de la mateixa UAB es van dir davant de la policia i del jutge i que incriminen les 27 persones encausades.

No només no volem ser còmplices de cap empresonament per causes polítiques a la UAB, sinó que ho volem revertir. I la rectora, en honor a la història de lluita que ella mateixa reivindica, n’ha de ser un agent actiu. Li demanem que concreti en fets les seves paraules.

Secció sindical de CGT-UAB

Refusem un nou cas repressiu que afecta a membres de la UAB

Fa pocs dies hem conegut que un treballador i tres estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona,  junt a dues persones més, han rebut una petició de 6 anys de presó per a cadascú per una acció de protesta realitzada el passat mes de març davant de la seu del Partit Popular de Barcelona. Cal notar que l’acció, on es defensava el dret a autodeterminació, va ser simbòlica i en tot moment es va realitzar a la via pública, fora de la seu de l’esmentat partit.

Ens preocupa enormement l’escalada de la repressió que estem vivint. Des de ja fa uns anys hem vist com la reforma del codi penal, l’aprovació de la “Ley de Seguridad ciutadana” o llei mordassa i la tipificació coma delictiva de conductes que fins ara no es consideraven il·lícites retalla de manera perillosa la llibertat d’expressió i els drets civils més bàsics. Volem recordar que ara mateix la UAB ja té un membre del seu PDI a la presó i que hi ha dos treballadors i 25 exestudiants que s’enfronten a peticions penals d’entre 11 i 14 anys de presó. A aquesta realitat preocupant ara s’hi afegeix el nou embat repressiu que amplia la xifra de membres de la UAB que pateixen una amenaça real contra el seu futur i la seva llibertat.

Fem una crida al conjunt de la comunitat universitària, i en especial al seu equip de govern, a comprometre’s de manera ferma en la defensa dels drets més bàsics, començant per la llibertat d’expressió. No podem deixar que la repressió esdevingui quelcom habitual a les nostres vides.

Secció sindical de CGT-UAB

llibertatsCGT

DAVANT EL MODEL D´UNIVERSITAT QUE PROMOU LA COMPETÈNCIA I EL LUCRE PRIVAT. CONSIDERACIONS SOBRE EL CLAUSTRE DEL 22.11.2017

  • El Model de dedicació acadèmica (MDA) suposa una pèrdua del valor-treball en la docència i s’assenta sobre bases arbitràries (veure taula i gràfic comparatius, abaix)
  • El MDA dona carta de naturalesa a un model de caràcter empresarial i facilita remuneracions al marge del salari.
  • El MDA no promou la investigació, però sí la competència, i està en contra del principi de “a igual treball, igual salari”. 
  • El Model de Plantilla Teòrica dels departaments no és una relació de llocs de treball, perquè es basa en un model de dedicació variable i no involucra a tota la plantilla.
  • Des de CGT-UAB defensem una Universitat oberta al servei de la classe treballadora, on es valori el treball i no el rendiment mercantil, i on els beneficis acadèmics no s’orientin al lucre privat.

Aquest Dimecres, 22 de novembre, l’equip de la Rectora Arboix presenta per a la seva aprovació al Claustre de la nostra Universitat el seu model de dedicació acadèmica (MDA) i el seu model de plantilla teòrica del PDI per als departaments. El caràcter de Claustre Extraordinari ja ens indica que estem davant normatives de primer ordre per a la reglamentació de l’activitat laboral en la UAB, i que la seva aprovació pel Claustre, òrgan reconegut de representació dels diferents estaments de la universitat, s’entén com un objectiu estratègic per legitimar tota aquesta normativa.

Sobre els models que es presenten per a la seva aprovació al Claustre, ja hem apuntat algunes claus en anteriors comunicats del nostre sindicat (notas 1 y 2). Ara solament anem a assenyalar alguns aspectes (però hi ha més) que deixen en evidència els objectius estratègics subjacents, i la lògica que vincula el MDA a un insostenible model de Plantilles Teòriques.

1º) El MDA suposa una pèrdua del valor-treball a la docència universitària, aprofundint en l’objectiu dels models de dedicació variable implantats en la UAB de reduir costos, rebaixant la valoració d’una part fonamental de l’activitat laboral del PDI. Podem veure com per a un grup docent d’una mateixa grandària s’ha retallat el còmput d’hores reconegudes al professorat. Per exemple, amb un grup amb 50 matriculats/des, el còmput era de 165 hores docents reconegudes, i amb el MDA actual es de 109 hores (veure taula i gràfic comparatius).

2º) El MDA es basa en càlculs arbitràris, ja que no comptabilitza l’alumnat inscrit en un grup docent, sinó previsions a partir de l’estimació de cursos previs o repartiments discrecionals, no subjectes a cap normativa de control, que faciliten ajustos interessats (nota 3).

3º) El MDA dóna carta de naturalesa a un model de caràcter empresarial: El MDA facilita la dedicació de tasques remunerades al marge del salari a alguns membres del PDI, a canvi de desvirtuar el valor-treball de la docència reglada oficial, i que la càrrega laboral recaigui en qui no realitzen activitats remunerades. Segueix tècniques empresarials amb bonificacions per incentius segons els interessos del moment. La docència pública reglada oficial esdevé un objecte de mercadeig on el que importa, en darrer terme, es gaudir de tantes reduccions com es pugui i disposar més temps per a destinar-lo a activitats lucratives, algunes d’elles en forma de docència remunerada en forma de sobresous a cursos i mestratges a “preus privats”.

4º ) El MDA no promou la investigació com a alternativa de dedicació a la docència. El problema de fons radica en com s’avalua la propia investigación a agències com l’AQU i l’ANECA. Es prioritza la publicació de treballs breus en revistes indexades, es menystenen recerques a més llarg termini i que generen treballs monogràfics, i es perjudica el treball en equip. I això s’expresa en la política de trams i acreditacions. A mes, es es mantindria, recargarregan l´infravalorada activitat lectiva del professorat, sobretot de les categories amb contractes més precaris.

5º ) El MDA està en contra del principi de “a igual treball igual salari”, ja que prioritza el còmput d’ingressos mercantils en “transferències” (“recursos econòmics generats”) a l’hora de reduir la càrrega docent.

6º) El MDA promou la competència, mitjançant una jerarquització per quartils, en la qual els beneficis a qui ocupen rangs superiors són a costa de penalitzar a qui ocupen els inferiors.

7º) Un model de dedicació variable impedeix el disseny d’una plantilla teòrica. El Model de Plantilles de Departaments en un brindis al sol, retòrica aplicada, que solament facilitarà negociacions finalistes amb certs Departaments, probablement en la mesura en què donin suport a l’equip de govern corresponent.

8º) Un model de plantilla teòrica ha d’involucrar a tota la plantilla d’una unitat (departament, institut, …), no solament al professorat, sinó també al conjunt de personal investigador, incloent personal en formació i altres tipus de contractacions, i, per descomptat, al personal d’administració i al personal tècnic. L’activitat docent i investigadora no és possible sense personal que realitzi la totalitat de treballs necessaris. Per tant, sense la correspondència entre PDI i la resta de la Plantilla qualsevol model serà inconseqüent amb les finalitats que es pretenguin.

Des de CGT considerem que és absolutament necessari establir com és el valor del treball d’un col·lectiu i com és la relació de llocs de treball en una organització. Fer-ho permet analitzar les condicions laborals en qualsevol empresa i quins són la línies estratègiques que marcaran el futur de la mateixa. És a dir, quines són les intencions de qui dirigeix una organització i què vol que sigui en el futur. En conseqüència, les normes que es pretenen aprovar en el Claustre d’aquest dimecres busquen un determinat model d’Universitat, assenyalant el que es valora, el que es pretén promoure i el que es vol penalitzar en la vida acadèmica i laboral de la UAB.

Per aquesta raó, des del nostre sindicat, quan comprovem que l’equip de la Rectora Arboix donava per bo i seguia impulsant el mateix model d’universitat liberal que anteriors equips de govern (rectora Ripoll i rector Sancho) havien definit ), vam entendre que no podíem ser còmplices, ni donar per bones les formes i objectius subjacents en els models que es pretenen aprovar en el Claustre.

Estem davant un model d’universitat liberal basat en (1) una gestió derivada d’una racionalitat empresarial que busca l’eficiència  en la relació cost-benefici, (2) un abaratiment de costos, incloent el salari dels i les que hi treballem, (3) una orientació cap a la mercantilització del coneixement i de l’activitat acadèmica que busca, a través dels anomenats mecanismes de “transferència”, la cessió a qui posseeixen la propietat del Capital dels beneficis que puguin generar els avanços científics, i (4) la competència entre persones i col·lectius, prevalent o castigant segons s’ajusti o no a la lògica empresarial el que es faci. És un model que a l’Estat Español s’ha vingut impulsant des de fa una dècada des de l’entorn de les corporacions privades, sobretot des de la intermediació de la ministra Garmendia durant el Govern de Rodríguez Zapatero i del conseller Mas-Colell i els seus “Chicago boys” en el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Aquest model està a les antípodes del que des de CGT entenem que hauria de ser una Universitat, com a espai relacional dedicat a la creació i transmissió de coneixement per al benefici de la majoria social, de la classe treballadora i de les classes populars. Considerem preeminents els valors de cooperació i solidaritat, la promoció de l’equitat i l’activitat oberta orientada a l’interès col·lectiu, i no al lucre privat.

Per això, davant la proposta de normes elaborada per l’equip de la Rectora Arboix, donant continuïtat a aquests objectius estratègics aliens al que defensem, des de CGT no hem volgut ser còmplices, ni entrar en la negociació i el pacte de petits detalls del MDA o del Model de Plantilles. En conseqüència, hem abandonat les Taules de Negociació que s’han realitzat, on solament es podien abordar matisos i retocs formals, sense entrar en el fons.

Des de CGT en la UAB, en la mesura en què les correlacions de forces ho permetin, lluitarem per abolir el MDA i les seves normes derivades, en cas que siguin aprovades en el Claustre Extraordinari d’aquest Dimecres. Seguirem defensant una Universitat oberta al servei de la classe treballadora, on es valori el treball i no el rendiment mercantil, i on els beneficis acadèmics no s’orientin al lucre privat.

Secció Sindical de CGT a la UAB

 

TAULA I GRÀFIC COMPARATIUS

Tabla MDA

 Función MDA

 

NOTES:

Nota 1: La Instrumentalització de la Docencia, Comunicat de CGTUAB, del 26.4.2016 (URL: https://cgtuab.wordpress.com/2016/04/26/861/ ).

Nota 2: Desde CGT denunciem la continuitat del Model de Dedicació Variable a la UAB, Comunicat de CGTUAB, del 21.6.2017 (URL: https://cgtuab.wordpress.com/2017/06/21/desde-cgt-denunciem-la-continuitat-del-model-de-dedicacio-variable-a-la-uab/ ).

Nota 3: Per acords de Plenari, es va emetre per correu electrònic un comunicat sobre aquest tema desde la JPDI, amb data del 5 de maig de 2016, i desde el Comité d´Empresa del PDI, amb data del 2 de juny de 2016.

Nota 4: El vicerrector Donaire vol que treballis per sobre del que exigeix el decret Wert. Comunicat de CGTUAB del 21.12.2013 (URL: https://cgtuab.wordpress.com/2013/12/21/mes-hores-decret-wert/ ).

Nota 5: Donaire aixeca les cartes, Comunicat de CGTUAB del 10.3.2014 (URL: https://cgtuab.wordpress.com/2014/03/10/donaire-aixeca-les-cartes/ ).

 

CGT-UAB DAVANT ELS FETS D’AQUESTS DIES I LES MOBILITZACIONS DE DIMECRES, DIJOUS I DIVENDRES

chaplin_2017-10-24_20-24-58

Els propers dies hi ha convocades a la UAB i a Catalunya una sèrie de mobilitzacions contra la repressió política exercida pel govern espanyol i l’amenaça d’aplicar l’article 155 que suposa la intervenció de les institucions catalanes. Concretament, a la UAB hi ha convocada vaga d’estudiants per dimecres 25, dijous 26 i divendres 27.

Tot i que des de CGT, i des de l’anarcosindicalisme en general, no defensarem les institucions de representació parlamentaria del govern central o autonòmiques, tampoc podem restar aliens al que esta passant aquests dies. Volem expressar la nostra preocupació per la repressió creixent de l’estat espanyol i perquè una intervenció completament abusiva i desproporcionada  dels serveis públics per part del govern central pot laminar encara més l’escassa autonomia existent en ells. Això afectarà especialment a l’educació, però també pot repercutir en altres serveix públics. Una intervenció d’aquest tipus pot retallar de nou tant els drets dels treballadors/es públics/es com de la població que els utilitza.

Per tant, davant la situació que estem vivint les darreres setmanes i les mobilitzacions convocades per fer-hi front volem expressar el següent:

  • Donem suport a la vaga convocada pels estudiants en l’àmbit de la UAB; Ens manifestem en contra de la intenció del govern de l’estat de prendre per la força el control de escoles, instituts i universitats públiques. El mateix val per la resta de serveis públics. Ens solidaritzem amb tots els treballadors/es d’aquests serveis que en puguin resultar afectades i amb la població que els utilitza.
  • Rebutgem de nou la repressió exercida pel govern espanyol en forma de agressions (especialment greu el 1-O), arrestos, escorcolls i empresonaments indefinits (com ara els Jordis) per promoure manifestacions o pel seu activisme social, sindical i polític.
  • Animem als treballadors/es de la UAB a recolzar en la mesura de les seves possibilitats les convocatòries dels propers dies com a defensa de l’ensenyament i sanitat públiques i lliures d’intervencions, tant a la pròpia universitat com als diferents pobles i ciutats. Animem també a defensar els drets civils, laborals i les llibertats bàsiques dels treballadors/es d’aquests serveis i de tota la població.

Secció sindical de CGT-UAB, 24 d’octubre de 2017

Més de mig milió d’euros de fiança per denunciar xiringuitos i corrupteles a la UAB

Reproduïm la part textual d’un artícle aparegut el passat 28 de maig al diari Público, per entendre les raons per les que arrel d’una denúncia inicial de l’anterior Equip de Govern de la UAB, 25 estudiants i ex-estudiants de la UAB, un treballador d’administració i serveis i un professor enfronten un judici penal on el fiscal els ha demanat, per a cadascun d’ells/es, penes d’entre 11 anys i 5 mesos de presó i 14 anys de presó, a banda de quantioses multes i 5 anys d’allunyament de la universitat.

Font: http://www.publico.es/sociedad/subida-tasas-medio-millon-euros.html

Medio millón de euros de fianza para los 27 okupas que denunciaron los chiringuitos universitarios

Los imputados en el macrojuicio enfrentan además penas de hasta 14 años de prisión por protestar contra la subida de las tasas y la mercantilización de la enseñanza.

Ni hoy es 28 de diciembre ni esto es una broma”, aseguraba esta semana el profesor universitario Ermengol Gassiot Ballbé al dar a conocer un auto judicial dictado el pasado 5 de mayo por el que se le exige, junto a otro miembro del personal administrativo y de servicios (PAS) y a 25 estudiantes y ex estudiantes entre los que se halla el alcalde de Argentona por la CUP (Eudald Calvo), el desembolso de una fianza de 511.835 euros, con el pretexto de garantizar la reparación de los daños supuestamente provocados por los imputados durante un encierro de protesta contra la subida de las tasas y la mercantilización de la enseñanza que tuvo lugar en el rectorado de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) en la primavera de 2013.

No es, ni de lejos, la primera vez que los estudiantes ocupan un campus universitario catalán porque, de hecho, las movilizaciones que ahora se juzgan acontecieron un año después de que otro grupo de activistas llevaran a cabo acciones similares en la Universidad de Barcelona. Tampoco fue, ni por asomo el encierro más violento y, sin embargo, no existe un caso precedente conocido tras la caída del franquismo de represalias políticas y judiciales contra estudiantes de semejante magnitud. De acuerdo al relato de los hechos construido por la fiscalía con arreglo a la denuncia inicial del rectorado y ahora asumido como probable por el juez instructor, se colige que los 27 procesados formaban parte de un “entramado criminal” que conspiraba de forma coordinada en las catacumbas del sistema para derribar la institución mediante procedimientos violentos de algún modo inspirados en la kale borroka.

Si 26 de ellos se declararan insolventes, el tribunal embargaría a uno de los 27.

El abono de la fianza por responsabilidad civil deberá ser efectuado en un plazo no superior a las 24 horas, contadas desde el momento en que se les notifique la acusación y sean formalmente requeridos para ello. A partir de entonces y de manera inmediata, serán embargados los bienes de los encausados que no certifiquen su insolvencia. El pago debe realizarse de forma solidaria por uno, varios o todos los imputados, lo que significa, por ilustrarlo con un ejemplo, que si 26 de ellos se declararan insolventes, el tribunal embargaría a uno de los 27, hasta cubrir la suma total de la fianza.

Todas las nóminas de los encausados que, como Ermengol Gassiot, posean un empleo, serán embargadas en los porcentajes máximos establecidos por la ley si tal y como parece, no son capaces de hacer frente a la fianza. A juicio de los colectivos que, como el grupo Som 27 y més, se han solidarizado con los procesados, dicha decisión es una condena tácita anterior a la sentencia que vulnera su derecho a la presunción de inocencia y que comprometerá seriamente las posibilidades de subsistencia de un grupo de personas, en su mayoría jóvenes, que viven ya de hecho en precarias condiciones.

“Las pérdidas diversas de los servicios del rectorado”

Se da la circunstancia de que el magistrado del Juzgado de Instrucción Número 2 de Cerdanyola del Vallés que ha dictado el auto de apertura del juicio oral -Claudio Alejandro Montero Fernández- no sólo no ha rebajado la petición de fianza realizada por la fiscalía en el escrito de acusación, sino que la ha endurecido incrementándola en 126.997 euros (casi un 25 por ciento). En su petición de medidas cautelares, el fiscal solicitaba que se pagara 384,838,38 euros, de acuerdo a un peritaje de los desperfectos causados durante el encierro que el rectorado de la UAB incluyó en su primera denuncia.

En la valoración citada de los daños y perjuicios a la que inicialmente se aferraba el rectorado, se culpaba a los imputados de la pérdida de horas laborales por valor de 227.245 euros; en 58.780 euros se fijaban los gastos por horas de trabajo dedicadas a plan de contingencia y en 41.760 euros, las pérdidas ocasionadas por los gastos derivados de la gestión del conflicto. Finalmente, se cifraban en 25.032, los costes de los servicios de vigilancia; en 17.240 euros, “las pérdidas diversas de los servicios del rectorado” y en 14.780, los desperfectos materiales en pintura, rotulación, jardinería, cristales y mobiliario.

El nuevo rectorado de la UAB de oposición moderada que reemplazó al equipo de Ferran Sancho intentó posteriormente enmendar a la baja el peritaje tras conocer la dureza de las medidas cautelares solicitadas por la fiscalía a tenor de su denuncia, presentando una segunda valoración de las responsabilidades civiles que reducía hasta los 10.000 euros la estimación de los desperfectos supuestamente provocados. Ésta, sin embargo, no fue aceptada por el juzgado que instruía el sumario, dado que el rectorado había retirado para entonces su demanda y, por lo tanto, no formaba parte de la acusación particular. Los imputados especulan con que el juez Montero Fernández haya incrementado la petición de fianza de la fiscalía atendiendo a un tercer peritaje, “todavía más desorbitado, y realizado a instancias de alguna de las acusaciones particulares que también concurren al proceso”.

En el mismo acto de apertura del juicio oral dictado por el Juzgado de Cerdanyola del Vallés se imputa a los 27 encausados un delito continuado de desórdenes públicos, otro de allanamiento de domicilio de una persona jurídica mediante la intimidación, así como daños y coacciones orientadas a restringir el acceso de 526 trabajadores a sus puestos de trabajo. Siete de los imputados son también acusados de “un delito continuado de coacciones encaminado a restringir la libertad ambulatoria y de expresión de los supuestamente perjudicados”, traducción penal del “escrache” que los activistas realizaron a Silvia Carrasco Pons. Esta afiliada de Iniciativa per Catalunya Verds y Comisiones Obreras era la cuestionada interlocutora de los ocupantes del claustro, tras ser elegida como vicerectora de Estudiantes y Cooperación con sólo un 10 por ciento de los votos de los alumnos de la facultad donde ejercía sus labores docentes.

Juicio político

Las penas de prisión que el fiscal solicita para estos siete últimos procesados son de catorce años. Al resto se le pide once y medio más cinco de alejamiento de las dependencias universitarias, lo que implicaría de facto el despido inmediato de los dos encausados que trabajan en la UAB, el ya citado Ermengol Gassiot y Jordi Gassiot, primo del anterior, y miembro del personal de servicios y administrativo (PAS). De este modo, el primero ha atesorado los dos dudosos honores de ser el primer profesor universitario denunciado por su rectorado desde 1966 amén de uno de los pocos líderes sindicales que, junto a Diego Cañamero, del Sindicato de Obreros del Campo (SOC), han sido procesados desde la caída del régimen franquista.

Además de profesor de Prehistoria y arqueólogo forense especializado en inhumaciones de fosas de la Guerra Civil, Ermengol Gassiot ocupa la secretaría general de la Confederación General del Trabajo (CGT) de Catalunya desde abril de 2014, un año después de que tuvieran lugar los hechos del campus de Bellaterra que ahora se juzgan. Antes de eso y desde 2010, había desempeñado el cargo de secretario de Acción Social. A partir de 2006, formaba parte también del comité de empresa de la UAB, lo que explica, entre otras cosas, su implicación en la lucha por la que se le juzga, junto al resto de encausados.

Al abogado de los estudiantes, Eduardo Cáliz, no le cabe duda alguna de que lo que se halla en marcha es un juicio político contra los líderes estudiantiles y sindicales y contra las organizaciones que, a juicio del rectorado, venían señalándose en la lucha por los derechos del alumnado y el personal docente, administrativo y de servicios. Los grupos de solidaridad con los imputados van todavía más allá cuando afirman que el proceso tiene algo también de ajuste de cuentas contra quienes se atrevieron a denunciar, con nombres y apellidos, los chiringuitos privados, privilegios e irregularidades de los responsables universitarios que patrocinaron la denuncia.

El encierro en el campus que ha dado lugar a este proceso judicial se gestó en el contexto de una serie de movilizaciones estudiantiles en contra de los recortes del presupuesto educativo y de los despidos de personal a los que presumiblemente estos iban a dar origen. En diciembre de 2012, el claustro anual de la UAB -constituido por los estudiantes y por representantes del personal universitario- logró aprobar un documento no vinculante donde se solicitaba, entre otras cosas, al rectorado presidido por Ferran Sancho que no aplicara el incremento de las tasas de matrícula (de hasta un 66,7 por ciento, en el caso de Catalunya), que concediera al alumnado de la UAB bonificaciones de transporte y que emprendiera una política de transparencia que impidiera que la universidad pública fuera un vívero de fundaciones y consorcios privados a cuya sombra se han lucrado algunos de sus responsables y docentes.

Las sospechas de corrupción se extendían sobre el propio rector Ferran Sancho, su antecesora Ana Ripoll, y alguno de los colaboradores más estrechos de ambos, directamente vinculados con algunas de las fundaciones a las que acusa de irregularidades la CGT, primera fuerza sindical entre el profesorado precario de la UAB y la Universidad de Barcelona. La avalancha de dudas fundadas sobre la limpieza de las actividades de la UAB y sus gestores fue dada a conocer mediante sucesivos escritos de denuncia en los que se pedían explicaciones, entre otras muchas cosas, acerca del “funcionamiento irregular” de “ciertos chiringuitos” como la Barcelona Graduate School, el Parc de la Recerca, la Fundació UAB (FUAB) o MOVE, beneficiarios todos ellos en “dudosas condiciones” de millones de euros procedentes de las arcas públicas.

La CGT denunció también que algunos docentes habían suscrito convenios privados con empresas bajo el paraguas de la institución y apuntó directamente a Sancho como uno de los responsables de un consorcio público-privado que proporcionaba personal para la docencia sin efectuar concursos. Por su parte, este último respondió en su día amenazando con interponer una demanda por injurias que jamás llegó a materializarse. En su lugar, algunos de los denunciantes han terminado criminalmente enjuiciados en el proceso cuya vista oral acaba de abrirse, lo que en opinión de los procesados viene a respaldar la idea del “ajuste de cuentas”.

Sancho fue elegido como rector de la UAB, para reemplazar a Ana Ripoll, en junio de 2012, pese a que la candidatura de oposición de Pere Solà que apoyaban los ahora imputados obtuvo en la primera vuelta casi el 80 por ciento de los votos totales. Esto fue posible, entre otras cosas, gracias a un cuestionado sistema electoral que otorga a los docentes funcionarios el 51 por ciento del voto ponderado y que como consecuencia, margina tanto a los estudiantes como al resto de los empleados.

En ese contexto de movilizaciones y huelgas deciden ocupar el rectorado de Bellaterra un centenar y medio de estudiantes el 16 de abril de 2013. Un sólo punto concretaba sus reivindicaciones: el deseo de que el rectorado negociara el cumplimiento de la moción aprobada por el “parlamento de la UAB” o claustro. Una semana después de que diera inicio la ocupación, en vísperas de Sant Jordi, la Plataforma para la Universidad Pública (PUC) -de la que también forman parte, entre otros, CCOO y la UGT- solicitaba al profesorado y al resto de la comunidad universitaria que se unieran al encierro. Fue a partir de ese llamamiento cuando se adhirieron a las movilizaciones los dos delegados sindicales -Ermengol y Jordi Gassiot- incluidos en la lista de 27 imputados.

El entierro se prolongó durante 31 días, pero sólo a partir de la tercera semana se cerraron las puertas de las instalaciones para impedir el acceso de los trabajadores, a modo de medida de presión y a imitación de lo que habían hecho recientemente otros activistas en la Universidad de Barcelona contra los que, sin embargo, no hubo represalias. A mediados de mayo de 2013 y sin que la policia interviniera en el desalojo, los estudiantes abandonaron el edificio de vacío.

Ni hubo concesiones, ni se produjeron detenciones o se abrieron expedientes, pero al cabo de los días, Silvia Carrasco, se presentó en unas dependencias policiales como vicerectora de Estudiantes para presentar una denuncia contra uno de los imputados, Oriol Guerra, a quien responsabilizaba especialmente del escrache del que había sido víctima. Esta denuncia fue ampliada posteriormente en una segunda demanda interpuesta por el rectorado de la UAB, que adjuntó un documento de 600 páginas donde se detallaban pormenorizadas descripciones de las actividades de la oposición, “producto del espionaje”.

La ficción que, a juicio de la defensa, construyó la rectoría con la ayuda de Carrasco y de varios becarios venía a asegurar que existía un entramado criminal compuesto por las secciones sindicales del profesorado precario y los trabajadores de servicios y la administración, asi como por la CGT, el Sindicat d’Estudians dels Paisos Catalans (cercano a la izquierda independentista catalana) y los Colectivos Asamblearios de la Universidad y la Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC). Fue también en esas denuncias donde se propocionaba el listado de los 27 participantes en la ocupación que finalmente van a ser procesados, de acuerdo a una petición del fiscal que, según los imputados, asume a pies juntillas “el constructo fantasioso de la rectoría para represaliar por la vía judicial cualquier intento no tutelado de disidencia”.

El juez acepta los argumentos del fiscal

En palabras de Ermengol Gassiot Ballbé, “el listado de 27 incriminados presentado por Carrasco y posteriormente asumido por la rectoría y la fiscalía incluía a dos estudiantes señalados de cada facultad, lo que viene a confirmar la voluntad política que tenían los denunciantes de decapitar el movimiento estudiantil endureciendo la represión de los movimientos sociales en los campus. Esto es una tendencia general en todo el estado español, donde vienen produciéndose de forma sucesiva un goteo de denuncias contra los líderes estudiantes de protestas en universidades del País Vasco, Lleida o Cantabria, entre otras. Es obvio también que cargaron contra la CGT debido a la fuerza y la representatividad que el sindicato anarquista ha ido cobrando entre el profesorado precario de las universidades barcelonesas”.

Entre las prácticas franquistas que en opinión de los imputados utilizó contra ellos el anterior equipo rector de la UAB se hallaba la utilización de fondos públicos para espiar las actividades públicas de los líderes más señalados sirviéndose de los servicios universitarios de seguridad. “La universidad identificó y estigmatizó a algunos de nosotros, mientras trataba de extender la falsa idea de que algunos profesores entre los que me cuento nos servíamos de los campus para fabricar kale borroka y arrojar a los estudiantes contra el sistema”, precisa Gassiot Ballbé.  Incluso el modo en que la fiscalía estructuró su escrito de acusación guarda semejanzas con el del sumario 18/98 contra entornos abertzales del País Vasco”.

A la defensa de los 27 encausados le ha sorprendido que el magistrado de Cerdanyola del Vallés haya aceptado los argumentos del fiscal en su acto de apertura oral del juicio, aunque el juez Claudio Alejandro Montero Fernández era ya bien conocido por otros polémicos autos anteriores, como el que dictó el 27 de septiembre de 2012 ordenando el desalojo de la masía de Can Piella en un plazo de diez días, contradiciendo así la jurisprudencia de las audiencias provinciales de Girona, Barcelona, Madrid y Guipúzcoa, que en su día dictaminaron que ese tipo de litigios relacionados con la ocupación de fincas abandonadas deberían dirimirse por la vía civil.

Por otro lado, en el transcurso de las movilizaciones que se han llevado a cabo contra el juicio desde la primavera de 2013, resultó quemada la furgoneta personal de Ermengol Gassiot, cuando permanecía estacionada en la población de Terrassa. Los hechos sucedieron en septiembre del pasado año, tan sólo un día después de una protesta contra el procesamiento judicial de los 27 activistas. Gassiot ignora las razones de los hechos o si, en verdad, se hallan vinculadas con su participación en este caso. De lo que no alberga duda alguna es que el vehículo fue quemado deliberadamente en represalia por alguna de sus actividades anarcosindicales. Los 4.000 euros en los que se cifró el valor del vehículo fueron recogidos en tan sólo unas horas mediante una campaña de crowdfunding organizada en beneficio de Gassiot.”

Capítol VI: Qui posa pals a les rodes?

Pals a les rodes

Fa molt temps que tenim paciència… És un exercici de contenció que només qui el fa el pot entendre. És l’esforç de llevar-se cada matí sabent que t’etiqueten com un/a treballadora de segona. És adonar-se que per la mateixa feina cobraràs menys que el/la companya del costat.  És reduir les teves expectatives laborals a l’esperança de mantenir la feina.

Podríem seguir amb la llista, però no hem vingut aquí per queixar-nos.
La queixa pot ser un bon inici, però per si sola no ha canviat mai res.

Per això optem per ignorar les mitges veritats i les mentides dels que ens diuen, per enèsima vegada, que “hem entrat per la porta del darrere” o que som uns/es privilegiades perquè “no fitxem”. Si no tenen més arguments que aquests, la batalla del discurs ja està guanyada.

Durant els darrers anys, entre tots i totes hem passat de ser invisibles a existir com a col·lectiu. De ser ignorades a ocupar les agendes dels diferents equips de govern. No és mèrit de cap sindicat. És per la feina feta per tots i totes vosaltres. Però la realitat és que seguim on érem, amb feines precàries i retallades sobre les retallades, sense expectatives i cansades de falses promeses.

Continua llegint

MÉS DE 11 ANYS DE PRESÓ

Per defensar la universitat pública en una roda de premsa... més de 11 anys de presó

La Secció Sindical de la CGT a la UAB davant la greu imputació, a totes llums fora de lloc, a 27 persones de la UAB, entre elles el nostre company, Delegat de Personal al Comité d´Empresa i Secretari General de CGT a Catalunya:

Volem informar que estem davant d’un judici polític, sustanciat a l’escrit d’acusació de la Fiscalia, contra les protestes estudiantils i sindicals a la UAB, durant la primavera del 2013, realitzades a l’Edifici del Rectorat del Campus de la UAB.

En una sèrie d’imputacions que qualifiquem de despropòsits aberrants, s’acumulen peticions de presó que arriben fins els 11 anys i 5 mesos pel nostre company, el professor Ermengol Gassiot, i peticions semblants per a 25 estudiants i un treballador del PAS, delegat al Comitè d’Empresa del PAS pel sindicat CAU-IAC.

L’Ermengol, com a portaveu de la Confederació General del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Comitè d’Empresa, va donar suport als estudiants que van mantenir les protestes a l’Edifici del Rectorat l’any 2013, que posteriorment es van convertir en una presència continuada en aquests espais de tots els col·lectius en lluita de la UAB, en el marc de les mobilitzacions universitàries que es van realitzar durant el curs 2012-2013. En aquest context, es va mantenir una ferma lluita sindical contra l’anterior Equip de Govern de la UAB. Durant aquesta ocupació, una sèrie de professores i professors, i de personal d’administració i serveis (PAS) van mostrar la seva solidaritat amb la seva presència a l’edifici. I durant molts dies es van estar fent classes als espais de l’Edifici del Rectorat per part de PDI, tan vinculat al nostre sindicat com professorat de diversa procedència i sensibilitat, que volien mostrar el seu suport a les reivincacions estudiantils, com sempre ha passat en moments similars a diferents temps i llocs, desde la lluita contra el feixisme del règim del General Franco, como a altres moments en que la dissidència s’ha mantigut en defensa d’una universitat crítica i lliure.

La Universitat Autònoma de Barcelona es va personar com a acusació particular del present procediment (a dia d’avui la UAB ens han informat que es retira de l’acusació particular, quedant encara pendent la retirada de la responsabilitat civil). I es tracta de la primera vegada des del franquisme que una universitat pública denuncia penalment un professor i un membre del PAS per la seva pràctica sindical, per les seves postures polítiques i per la seva defensa d’una possició de dissidencia. I també és una situació quasi inèdita el fet que una universitat pública hagi denunciat penalment els seus propis estudiants.

La UAB no només es va personar com a acusació particular, sinó que també ha redactat informes per a la policia i ha perseguit clarament a aquelles persones que van ser contràries a la candidatura de l’anterior rector, Ferran Sancho. Tot plegat ha fet que el present procediment conformi una persecució indiscriminada de la lluita sindical i, per tant, en una clara vulneració de l’exercici de drets fonamentals. Una persecució absolutament inadmissible en un àmbit universitari, on s’esperaria trobar veus crítiques i plantejaments alternatius, postures disconformes i accions reivindicatives, característiques que conformen el sentit de la Universitat com a lloc de creació de coneixements, de reflexió i revisió dels dogmes, per fer avançar a la societat.

Aquesta brutal repressió i aquestes peticions fiscals, basades en la revenja ideològica, tenen com a objectiu acoquinar l’estudiantat, la comunitat universitària i a toda la població en general.

Denunciem la persecució ideològica a la UAB contra tota oposició a la política de retallades i agressions a la universitat pública. Denunciem la responsabilitat i instigació de l’equip de Ferran Sancho i d’ell mateix en aquesta denúncia. Denunciem les mentides i revenges de l’ex-vicerectora Sílvia Carrasco, personada com acusació particular a la causa.

I recordem que a la Secció Sindical de CGT a la UAB, quan ens toquen a una ens toquen a totes. Per tant, no ens quedarem de braços creuats mirant com actituds dictatorials i que pretenen anular tota oposició política, suposin portar a pressó al nostre company i a 26 persones més, que simplement feien una mobilització en defensa dels drets de totes i tots a una universitat pública, social i de qualitat.

Secció Sindical de CGT a la UAB
12 de juliol de 2016