Category Archives: comunicats

Eleccions sindicals del 20 de juny de 2019

Posicions i propostes per a les eleccions sindicals del 2019 PDI i PAS

Programa electoral resumit

Anuncis

Acord d’aplicació de l’EPIF a la UAB: 7 claus per entendre’l

El passat dimarts 4 de juny l’Equip de Govern i el sindicat CGT van arribar a un preacord per a l’aplicació de l’Estatut del personal Investigador en Formació (EPIF; RD 103/2019) a la UAB. Aquest acord va ser ratificat per l’assemblea de Personal Investigador en Formació convocada d’urgència. El mateix dia 4 es va notificar la desconvocatòria de la vaga dels dies 11, 12, 13 i 14 de juny a la mateixa universitat en compliment del darrer punt del text de l’acord.

El text íntegre de l’acord signat el podeu trobar en aquest enllaç.

En aquest escrit mirem de resoldre algunes preguntes que han sortit en relació el mateix acord.

 1.- Quin és el valor legal de l’acord?

El valor de l’acord prové de dues bandes. La primera és la voluntat de les parts implicades d’aplicar-lo i, en aquest cas, una d’elles és l’Equip de Govern de la UAB. La segona és la seva validesa legal. L’acord del 4 de juny de 2019 té el valor de conveni col·lectiu. La legislació actualment vigent (per exemple, l’RDL 17/1977) i diversa jurisprudència (STS de 07/02/2011, entre d’altres) indiquen que l’acord (pres en el procés de negociació i desconvocatòria d’una vaga) té aquest valor.

2.- Quin és l’àmbit d’aplicació de l’acord?

El seu àmbit d’aplicació és la Universitat Autònoma de Barcelona. Independentment d’això, des de CGT Catalunya intentarem que en altres universitats, o fins i tot a nivell del conjunt d’universitats catalanes, s’arribi a acords que permetin l’aplicació de l’EPIF en termes similars.

3.- A quins contractes predoctorals afecta l’acord?

La seva aplicació es fa sobre tots els contractes de Personal Investigador en Formació provinents de les convocatòries FPU, FPI, FI i PIF de la UAB finançats amb capítol I i que estiguessin vigents en el moment d’entrada en vigor de l’EPIF, el 16 de març de 2019.

Queden exclosos aquells contractes vinculats a un finançament procedent del Capítol VI. Sobre aquest aspecte caldrà plantejar a l’Equip de Govern l’extensió dels compromisos adquirits en l’acord del 4 de juny.

4.- Des de quin mes s’aplicarà l’increment salarial i quan es cobrarà?

S’aplicarà, amb efecte retroactiu, des de l’entrada en vigor de l’EPIF, el 16 de març. No obstant, atesos els problemes de tresoreria de la UAB, s’ha acordat que el seu cobrament a les nòmines (i dels endarreriments) es realitzarà a partir de setembre o octubre del 2019.

L’increment salarial es farà seguint les taules retributives que marca l’EPIF per a cada any de contracte, sent la retribució bruta anual del 4t any de 21.533 €.

5.- La pròrroga s’aplicarà a tots els contractes als que afecta l’acord?

Sí, sempre i quan la seva durada actual no sigui de 4 anys i es reuneixin les condicions de que no s’hagi dipositat la tesi i que s’obtingui l’avaluació positiva de la comissió de seguiment de la tesi doctoral. Respecte la “clàusula o una nota on s’indiqui que aquest és prorrogable fins a 4 anys, segons el que marca l’article 21 c) de la LCTI”, cal fer notar que tots els contractes consultats tenen aquesta nota al peu vinculada a la clàusula que estipula la seva durada, que excepte en els contractes FPU i FPI sempre és inferior a 4 anys. Cal remarcar, però, que qualsevol contracte predoctoral depèn de la Llei de Ciència, Tecnologia i Innovació (14/2011, LCTI), que, com es diu a l’acord, a l’article 21 c) defineix el contracte com a prorrogable anualment fins un màxim de 4 anys.

En el marc del desenvolupament de l’acord, actualment estem tractant com es realitzarà aquesta pròrroga i si caldrà que les persones afectades facin algun tipus de gestió. N’informarem quan disposem dels detalls oportuns.

6.- S’aplica sobre els contractes predoctorals (de capítol I) que han finalitzat entre el 16 de març i la data de signatura?

. L’increment salarial s’aplicarà a tots aquests contractes. La pròrroga s’aplicarà també a tots sempre i quan la seva durada fos inferior a 4 anys, no s’hagi completat la tesi doctoral i es passi l’avaluació favorable de la comissió de seguiment del doctorat.

En el marc del desenvolupament de l’acord, actualment estem tractant amb el rectorat, amb caràcter urgent, la forma en què s’aplicarà la pròrroga pactada.

7.- L’obtenció d’una pròrroga de contracte implica un canvi en les funcions de l’investigador/a predoctoral?

No. Són les mateixes que en els tres anys anteriors i continuen estant regulades per l’EPIF.

Per a més preguntes i suggeriments, no dubteu de contactar-nos al nostre correu (cgt.ensenyament@uab.cat)

Secció sindical de CGT-UAB, 6 de juny de 2019

 

URGENT: proposta acord aplicació EPIF a la UAB

Companys, companyes

Us enviem URGENTMENT la proposta d’aplicació de l’EPIF acordat entre la UAB, CGT i Col·lectiu de Doctorands en lluita. Hem guanyat al 100% de la seva aplicació.

Arran la convocatòria de Vaga del dia 28 de Maig, i la convocada pel dia 11, 12, 13 i 14 de juny, la empresa ha decidit cedir a les nostres demandes.

És de vital importància que aquest preacord sigui ratificat en assemblea de treballadores i treballadors de la UAB, convocada a les 13:00h d’avui, a la Sala annexa de l’Hotel d’Entitats, ubicat a la Plaça Cívica de la UAB.

Agraïm la implicació col·lectiva en les mobilitzacions que han permès arribar a aquest preacord. La organització i la lluita són l’únic camí.

Secció sindical CGT-UAB

Investigadores i investigadors d’”alt nivell” amb contractes de pràctiques a la UAB?

Fa temps que hem sentit, de manera reiterada, per part dels successius equips de govern l’aposta de la Universitat Autònoma de Barcelona per atraure investigadores i investigadors tant emergents com consolidats de cara a enfortir la recerca. El que no ens podíem imaginar és que a aquests investigadors i investigadores la Universitat Autònoma de Barcelona els faria un contracte en pràctiques, amb el codi 420 del Servicio Público de Empleo del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. Es repeteix una pràctica denunciada també per la nostra secció sindical el febrer de fa dos anys, en aquella ocasió aplicada al personal Investigació en Formació.

L’any 2017 la UAB es va veure obligada a rectificar. No obstant, per sorpresa nostra, sembla que només ho va fer en els contractes de PIF. En molts altres casos, que havien quedat lluny de les denúncies sindicals, la UAB ha preferit seguir utilitzant contractes de pràctiques per figures tals com: investigadors/es Juan de la Cierva, investigadors/es Ramón y Cajal, investigadors/es Marie Curie, investigadors/es postdocs de la UAB, directors/es d’investigació i investigadors/es distingits, entre d’altres.

A tall informatiu podem confirmar que altres institucions, com ara el CSIC i la Universitat de València, estan utilitzant per a figures similars contractes d’obra i servei (model 401) que suposen un major reconeixement de drets per al treballador/a.

contrace_pràctiques

Quins prejudicis comporta aquesta situació per al treballador/a?

A banda de la degradació del reconeixement legal de la pròpia activitat laboral, que es vincula a un procés d’aprenentatge després d’anys de dedicació a la recerca,

  1. Suposa la pèrdua de la indemnització a la finalització de contracte.
  2. Comporta limitacions en l’obtenció de la targeta sanitària europea.
  3. Es perd la possibilitat de demanar un contracte indefinit en aquells casos on hi ha encadenament de 2 o més contractes durant 24 mesos dels darrers 3 anys.

Quins beneficis pot buscar la UAB en la utilització fraudulenta d’aquest tipus de contracte?

A banda de posar traves en la possibilitat d’estabilització del treballador/a per encadenament de contractes, els contractes de pràctiques comporten importants bonificacions a les cotitzacions a la Seguretat Social. És a dir, la UAB deixa de pagar milers d’euros per a cada treballador contractat amb aquesta modalitat a la Seguretat Social en una època en que reiteradament se’ns informa de la seva descapitalització.

Des de la secció sindical de CGT de la UAB exigim a l’equip de govern que, amb caràcter immediat, corregeixi aquesta situació, doni les oportunes explicacions als treballadors/es afectades, al Comitè d’empresa i al conjunt de la comunitat universitària. En paral·lel, estem estudiant emprendre possibles accions legals si això no succeeix. Igualment, ens posem a la disposició de tots els afectats i afectades per a qualsevol reclamació al respecte.

 

Secció sindical de CGT-UAB

ERO’s encoberts i degradació de les condicions de treball a la UAB

El proper dia 30 de maig hi ha convocat un Claustre Extraordinari de caràcter monogràfic sobre la “Situació econòmica de la Universitat: Accions a portar a terme.”

Tenim constància que la Rectora i el seu Equip de Govern pretenen trobar suport a una sèrie de mesures que incidiran negativament en les condicions laborals del personal de la UAB.

Malgrat que part de la responsabilitat de la greu situació econòmica en la que està immersa la UAB està vinculada a la gestió de l’Equip de Govern, ja han començat a aplicar-se, amb la connivència de l’Equip, una sèrie de mesures que afecten negativament les condicions laborals.

És el cas de la Facultat de Traducció, on per al curs 2019-2020 es pretén forçar un increment en la dedicació docent del professorat a temps complert per tal de no haver de renovar contractes de professorat precari, o de la Facultat d’Economia i Empresa, on s’ha desprogramat part de l’oferta docent del curs vinent, per justificar l´acomiadament de professorat precaritzat per estalviar-se costos.

Instem a la Rectora i al seu Equip de Govern a que en lloc d’aplicar mesures lesives sobre el personal de la UAB actuï d’una vegada sobre l’entramat de Fundacions i corporacions ad hoc en benefici d’uns pocs, i a la vegada que acabi amb l’escenari actual de precarització creixent i d’instrumentalització de la docència. Alhora, instem a que actuï de manera més decidida sobre  el Govern de la Generalitat per tal d’obtenir el finançament necessari per dur a terme les activitats ordinàries de qualsevol universitat pública, que com a tal mereix un suport econòmic adequat.

I si no té capacitat per fer front als interessos privats o plantar cara al Govern, o no te la voluntat per fer-ho, que dimiteixi.

La convocatòria d’una vaga per al proper 28 de maig, ens involucra a tothom a la UAB, no únicament al professorat precaritzat, i no només per solidaritat amb el PDI en Formació o amb el Professorat Associat. Les deficients condicions del nostre treball, la sobrecàrrega docent, el risc d´acomiadament a curt termini, la pèrdua de perspectives de futur o el incompliment de una ja molt poc rigorosa legislació sobre drets laborals ens afecta en tots els casos. Sense oblidar que al mateix temps l´alumnat es veu davant la pèrdua de qualitat a les titulacions públiques amb l´increment de grandària del grups o amb la impossibilitat d’accedir o de continuar amb els seus estudis.

Per  les nostres condicions laborals, per mantenir els llocs de treball, per reclamar una universitat accessible a tothom i amb nivells reals de qualitat… fem vaga el proper 28 de Maig, i reclamem que l’Equip de Govern de la UAB sigui al costat de la part majoritària de la comunitat universitària.

Secció sindical de la CGT a la UAB

Comunicat arran de la vaga estudiantil dels dies 9 i 10 de maig

Des de la CGT a la UAB ens reiterem en els arguments exposats arran de anteriors convocatòries de vagues estudiantils relacionades amb la insuportable pujada de taxes a les Universitats a Catalunya (Comunicat del 28 de Febrer de 2017: https://cgtuab.wordpress.com/2017/02/28/en-defensa-de-la-universitat-publica/)

Seguim igual. Els darrers anys hem vist com la UAB i la resta d’universitats públiques catalanes, han perdut gran part del finançament que rebien l’any 2010 de la Generalitat. En aquella època vivíem una situació que, ni de lluny, era òptima. Amb recursos per sota la mitjana de la UE, ens trobàvem en plena implementació de l’anomenat Pla Bolonya. En comptes d’incrementar els recursos públics de les universitats, els successius governs catalans els han minoritzat de manera salvatge. Les conseqüències les patim tant nosaltres, els i les treballadores del PDI i del PAS, com les i els estudiants: reducció de les inversions en infraestructures, en actualització d’equips, programari i biblioteques, retallada brutal de plantilles, principalment de professorat, sobrecàrregues laborals, precarització de plantilles, en particular dels sectors mes febles, de  professorat i personal investigador en formació i de professorat associat. Tot plegat mentre han augmentat de manera alarmant les taxes universitàries (més del 150% des del 2008) i les activitats privades dins de les universitats.

Des de CGT-UAB pensem que hi ha motius de sobres per a mobilitzar-nos el conjunt de la comunitat universitària. En aquest sentit, considerem que la convocatòria de vaga estudiantil avui i demà,  dies 9 i 10 de maig, és una conseqüència lògica de la deriva que han pres les universitats i un intent per a revertir-la. És socialment urgent i indispensable rebaixar de manera significativa el preu dels estudis universitaris que, actualment, dificulta a alumnes de la classe treballadora poder completar, o fins i tot iniciar, els seus estudis universitaris. Igualment és necessari rescabalar les universitats del saqueig que, com a mínim en alguns espais, estan patint a mans d’activitats privades: cessió d’espais i franquícies a empreses privades, privatització d’espais docents, cessió d’una part de la política d’ajuts a l’estudi a entitats financeres, i un llarg etcètera.

Des de CGT-UAB considerem que cal fer un gir de 180 graus a les polítiques que involucren el model de taxes de serveis públics encaminades a beneficiar a les classes socials altes i, a l’àmbit universitari, a promoure una elitització dels estudis superiors. No creiem que sigui suficient reclamar una rebaixa d’un percentatge de les taxes, si no és, com a mínim, per anivellar els costos de les universitats catalanes amb els de les altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol, o millor encara, amb els de les universitats dels altres estats de la UE. Però això és tan sols un mínim, perquè reclamem un replantejament del sistema educatiu en el seu conjunt, per permeti que la classe treballadora no quedi apartada de la universitat, sinó que sigui prioritzada en les vies d’accés. Creiem imprescindible facilitar la formació a estudiants de classe treballadora des dels primeres etapes en l’ensenyament, eradicant els privilegis que comporta la mercantilització d’escoles i instituts, i la promoció que reben les formes d’estudi classistes i els que es beneficien d’elles, així com recuperar l’opció de compatibilitzar estudis i treball, que l’aplicació del Pla Bolonya ha relegat.

Així mateix, denunciem el procés de mercantilització de les universitats públiques per la via de crear entramats empresarials dels quals és lucra també una part del professorat. Aquest procés ha comportat, entre d’altres efectes, un augment exponencial en l’oferta de mestratges i graus a preus no subvencionats, amb la conseqüent selecció econòmica de l’alumnat. També ha generat un desviament de recursos públics cap a fundacions i altres ens jurídics que s’han anat creant a les universitats a fi de facilitar la depredació de recursos en benefici d’una minoria, tal com també passa amb la sanitat. La situació financera de la Universitat s’ha ressentit també amb tot això.

Des de CGT-UAB fem una crida a totes les treballadores i treballadors de la UAB, tant PDI com PAS, a construir cada dia la defensa de la UAB com una universitat pública i compromesa socialment. La vaga d’estudiants és una protesta que persegueix aquests objectius.

Secció Sindical de CGT a la UAB

 

 

Pel respecte dels drets del PDI més precari, la UAB ha de complir l’EPIF

Arran de la recent publicació de l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF), des de CGT-UAB volem fer una sèrie de valoracions sobre un dels principals punts regulats per aquest reial-decret (RD 103/2019), la pròrroga del contracte.

Tal i com diu el decret:

Cuando el contrato se hubiese concertado por una duración inferior a cuatro años podrá prorrogarse sucesivamente (…) Cuando el contrato resulte prorrogable, y el trabajador continúe desarrollando las actividades objeto del mismo, se entenderá prorrogado automáticamente,

De tal manera, l’EPIF especifica que els contractes de duració inferior a 4 anys (a la UAB són els contractes de PIF de la pròpia universitat i la convocatòria FI de la Generalitat) seran prorrogables automàticament fins a 4 anys, sempre que el treballador o treballadora tingui intenció de continuar desenvolupant les seves tasques. S’acaba, així, amb la contradicció que es presenta avui en dia en què, segons quina és l’entitat que concedeix la beca, el temps per realitzar una mateixa tasca, el doctorat, és major o menor.

Des de CGT-UAB exigim que, tal i com es dicta al decret, s’apliqui l’increment de duració del contracte de forma immediata, incloent els contractes vigents (RD 103/2019; Disposició derogatòria única i disposició final cinquena). Com és àmpliament conegut, fer una tesi amb només 3 anys de contracte és terriblement complicat, abocant a la doctoranda o doctorand a continuar la seva elaboració mentre es cobra el subsidi d’atur o, fins i tot sense cap mena de retribució. Aquest fet, a part de suposar un frau de llei, és tan sols una cara més de l’explotació laboral del personal investigador en formació.

La demanda de l’extensió de contracte fins a 4 anys dels PIF, no és res forassenyat, sinó que significa senzillament tornar a la situació anterior al 2013, l’any en què es va retallar la duració de les beques PIF a 3 anys, com són ara mateix, amb el consegüent perjudici a la qualitat de la recerca.

Així mateix, també volem assenyalar que l’EPIF implica un increment significatiu del salari: estableix un sou de 16.127 euros els dos primers anys, 17.279 el tercer any i 21.533 l’últim any. La denegació del quart any de pròrroga per a PIF i FI, a part de ser una flagrant il·legalitat, suposaria la privació no només d’un any de salari, sinó del més elevat, a un conjunt de treballadors i treballadores que ja pateixen una situació prou precària.

Des de CGT-UAB lluitarem perquè s’apliquin els increments salarials contemplats en l’EPIF, així com la pròrroga per contractes inferiors a 4 anys, sense descartar cap via per tal d’aconseguir aquestes reclamacions. Restem a la disposició dels treballadors i les treballadores que necessitin suport jurídic i organitzatiu per a les seves reclamacions.

Finalment, fem una crida al conjunt de treballadores i treballadors de la UAB, i en especial al PDI, a solidaritzar-se amb la lluita d’un dels sectors més precaritzats de la universitat pública i fer pressió per tal d’aconseguir un salari digne i unes condicions laborals justes en el col·lectiu que representa la base social investigadora de la universitat.

Secció sindical de CGT-UAB

Feixisme i repressió? Ni a la UAB ni enlloc

Avui hem tornat a veure el campus de la nostra universitat ple d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Avui, novament, els hem vist protegint actituds feixistes davant la legítima protesta de qui considera que les universitats també han de ser espais lliures del feixisme. Des de la CGT a la UAB sempre hem defensat la llibertat d’expressió, però també sempre ens hem oposat al totalitarisme, a la intolerància i a qui defensa o permet el feixisme. Enguany, que fa 90 anys de la victòria feixista a casa nostra, sembla ser que és imperiosament urgent recordar-ho. En aquest sentit, deplorem el comunicat fet públic per l’equip de govern arran dels fets ocorreguts al campus. Un comunicat ambigu on, bàsicament, s’assenyala als i les antifeixistes. En canvi, no identifica a qui ha organitzat un acte d’apologia de l’extrema dreta a la UAB amb l’exclusiva finalitat de pertorbar la vida al Campus, sortir als mitjans de comunicació i tractar d’arreplegar un grapat de vots competint amb altres partits d’extrema dreta.
Des de la secció sindical de la CGT-UAB fem una crida al conjunt de la UAB, i en especial als i les seves treballadores, a defensar el nostre lloc de treball i el conjunt de l’àmbit acadèmic com un espai lliure del feixisme. Al mateix temps, exigim més contundència i valentia a l’Equip de Govern de la UAB en combatre la utilització de la nostra universitat amb finalitats electoralistes per part d’una dreta cada vegada més extrema.

La docència del Personal Investigador en Formació (PIF) també existeix

Ens acostem al període en que les facultats, departaments i coordinacions de titulació comencen a planificar la programació del curs vinent, en aquest cas el 2019-2020. Des de fa anys a moltes titulacions una part de la docència la realitzen persones que tenen una beca o un contracte dins d’aquest ventall tant ampli que engloba el Personal Investigador en Formació (PIF). Com a CGT-UAB ja fa temps que ens hem posicionat en contra la utilització de mà d’obra mal pagada per cobrir tasques de docència, sovint estructural, a la universitat i ho reiterem. No obstant, donat que és una pràctica habitual traslladar docència al PIF i atès al fet que algunes de les convocatòries (com els contractes FPU) obliguen a la persona contractada a realitzar-la, considerem essencial fer aquest recordatori:

1) Les persones PIF són part del PDI de la UAB.

2) Tota la docència assignada al PDI de la UAB ha de quedar reflectida al seu pla docent individual i al del departament. Aquest aspecte és especialment important el en PDI jove, ja que si no és així no quedarà reflectida en la seva fulla de serveis i no tindrà cap efecte de cara a posteriors processos d’acreditació i de reconeixement curricular

3) La càrrega docent de les persones PIF no pot superar el màxim establert per la normativa de la UAB, de l’EPIF i de les diferents convocatòries. Per norma general no pot ser de més de 6 crèdits. A banda, en molts casos la realització de tasques docents és voluntària. En aquest darrer cas, si alguna persona es veu obligada o condicionada per algú a acceptar fer docència ho pot denunciar a través nostre.

4) Arribat el cas, com la resta del PDI les persones PIF han de poder conèixer i planificar la seva càrrega docent amb el temps suficient per a realitzar una docència de qualitat.

Fem una crida a les diferents instàncies de la UAB a ser vigilants en aquests aspectes. Igualment ens oferim a tot el PDI de la UAB, i en especial a aquelles i aquells en situació de PIF, a ajudar i ser una eina de lluita en la defensa dels drets com a treballadores i treballadors.

Secció sindical de CGT-UAB

Un pas més en la degradació de les condicions de treball. Desobeïm

Des de fa anys estem immersos en una progressiva precarització de les condicions de treball, de la qual la Universitat no ha estat una excepció. Tanmateix, el procés ha estat altament asimètric: mentre que per a una majoria les condicions són cada cop més dures, amb més pressions, incerteses i dificultats per poder tenir una feina – i una vida – dignes, una minoria s’aprofita de les posicions de poder de les que gaudeix per depredar recursos en el seu benefici, aprofundint l’escletxa social. El company o la companya ja no és vist com un potencial col·laborador sinó com un competidor o, segons l’escala social en el que el cap de torn el situi, algú al que utilitzar i explotar en la cada vegada més jerarquitzada i feudalitzada vida universitària. Termes com “excel·lència”, docència de “qualitat”, “eficiència” i explotació econòmica – que no transmissió – del coneixement formen part del vocabulari que ha acabat impregnant el llenguatge acadèmic, malgrat que amaguen una determinada ideologia neolliberal que ha convertit docència i recerca en uns bens de consum més i on l’estudiantat és tractat com un consumidor-client del sistema.

Tot aquest procés no es construeix de la res, sinó que va essent implementat progressivament, pas a pas, primer tímidament i en àmbits limitats a l’aguait de possibles reaccions, després de manera més accelerada i generalitzada. Si volem trencar aquesta dinàmica cal crear resistències, desobeir i actuar des del mateix moment en que algun dels estaments que ocupen el poder pretenen empitjorar les condicions laborals. En aquest sentit, denunciem que el Deganat de la Facultat de Economia i Empresa ha decidit implementar als graus, amb la connivència de l’Equip de Govern, les següents mesures que afecten les condicions laborals del professorat (veure comunicat degà) que en un futur proper poden estendre’s a la resta de la UAB:

1.- S’estableix un règim asimètric de reconeixement de la docència presencial en funció de si l’assignatura és obligatòria/troncal dels tres primers cursos o bé optativa del quart curs; escamotejant-se al professorat hores de docència presencial en el cas de les assignatures obligatòries/troncals. Així, qui imparteixi un grup docent d’una assignatura optativa té programades un total d’hores (45 hores a raó de 3,5 hores per setmana durant 13 setmanes) igual a les que se li reconeixen al seu pla docent (45 h); mentre qui imparteix assignatures troncals veu com se li programen més hores per grup (52 hores a raó de 4 hores per setmana durant 13 setmanes) de les reconegudes al seu pla docent (50 hores). No es reconeixen tampoc en el pla docent les hores presencials obligatòries (5 en total per cada assignatura) fixades pel Deganat per tal de fer les proves d’avaluació final i recuperació.

2.- Les hores de reconeixement acadèmic escamotejades és molt més gran que el simple diferencial nominal entre hores programades i hores reconegudes atès que, segons l’article 9.2 del MDA, les hores d’activitat acadèmica lligades a la presencialitat reconegudes al professorat es calculen aplicant un factor multiplicador:

nombre d’hores presencials (nhp) x 2,17 + nombre d’estudiants x (nhp/50) x 1,5

3.- S’introdueix una cinquena hora a la setmana, no recollida al pla docent, així com una 14è setmana amb 4 hores, que es programen per a la recuperació de classes.

4.- S’implementa un sistema de control per via electrònica que obliga al professorat a validar-se amb el seu NIU i nom i cognoms en un aplicatiu ad hoc en un ordinador habilitat a cada aula en la que imparteix classe. En cap cas s’assegura ni la confidencialitat de les dades introduïdes ni possibles escletxes de seguretat que podrien comprometre l’ús de les dades del professorat. Tampoc s’indiquen els tipus d’explotació que es farà de les dades obtingudes. Al igual, les raons de la discrecionalitat de la mesura no s’han justificat per part del Deganat ni tampoc han estat informats ni Comitè ni Junta del Personal Docent i Investigador.

Davant de les mesures anunciades des del Deganat, fem palès que:

1.- Ningú pot ser obligat a fer més hores presencials que les reconegudes en el seu pla docent. A més, en relació a la recuperació de classes ningú pot ser obligat a recuperar classes no realitzades per estar de baixa mèdica o haver seguit una vaga legalment convocada. De la mateixa manera, no es poden convertir en recuperables festivitats del calendari laboral que no ho són ni establir criteris asimètrics de reconeixement laboral segons la tipologia de l’assignatura. Entre d’altra legislació, consulti’s el text refòs de l’ Estatuto de los Trabajadores en els seus articles 17 i 37.

2.– La programació de les hores de presencialitat als graus de la Facultat d’Economia i Empresa per al curs 2018-2019 va ser objecte d’una enquesta entre el professorat de la Facultat, feta a iniciativa del Deganat. Els resultats de l’enquesta mai es van fer públics; tanmateix coneixem a través de l’acta de la Junta Permanent de la Facultat del 20-III-2018 que l’opció institucional va ser àmpliament derrotada:

“El degà explica les dues opcions: A) 15 setmanes de docència amb tres hores de docència presencial per assignatura, B) 13 setmanes de docència amb 4 hores de docència presencial per assignatura. Es va fer una enquesta amb caràcter consultiu i el resultat ha estat el següent: han participat 99 professors, 61,6% a favor de la proposta A i 38,4% a favor de la proposta B.

Malgrat els resultats, el Deganat s’entesta a seguir aplicant una mesura que, a més d’escamotejar hores de presencialitat (veure punts 1 i 2 de l’epígraf anterior) va en contra del manifestat per la majoria del professorat de la Facultat. A més, en el cas de les assignatures optatives de quart curs el comunicat del Deganat estableix que s’han de fer 3,5 hores per setmana però en els horaris fets públics i comunicats a l’estudiantat es declaren que es fan 4 hores (veure planes 7 i 8)

3.- No es pot obligar als treballadors i treballadores a passar per sistemes de control ad hoc que poden comprometre, entre d’altra legislació, el que estableix la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals.

Alhora, no es pot mirar cap a una altra banda i confiar que no passi res quan s’han denunciat, documentat i posat en coneixement de l’Equip Rectoral greus incompliments en matèria laboral i de dedicació docent produïts a la Facultat d’Economia i Empresa que afecten diverses persones sense que s’hagi pres cap mesura sobre els responsables.

Secció sindical de la CGT a la UAB