Category Archives: comunicats

DAVANT EL MODEL D´UNIVERSITAT QUE PROMOU LA COMPETÈNCIA I EL LUCRE PRIVAT. CONSIDERACIONS SOBRE EL CLAUSTRE DEL 22.11.2017

  • El Model de dedicació acadèmica (MDA) suposa una pèrdua del valor-treball en la docència i s’assenta sobre bases arbitràries (veure taula i gràfic comparatius, abaix)
  • El MDA dona carta de naturalesa a un model de caràcter empresarial i facilita remuneracions al marge del salari.
  • El MDA no promou la investigació, però sí la competència, i està en contra del principi de “a igual treball, igual salari”. 
  • El Model de Plantilla Teòrica dels departaments no és una relació de llocs de treball, perquè es basa en un model de dedicació variable i no involucra a tota la plantilla.
  • Des de CGT-UAB defensem una Universitat oberta al servei de la classe treballadora, on es valori el treball i no el rendiment mercantil, i on els beneficis acadèmics no s’orientin al lucre privat.

Aquest Dimecres, 22 de novembre, l’equip de la Rectora Arboix presenta per a la seva aprovació al Claustre de la nostra Universitat el seu model de dedicació acadèmica (MDA) i el seu model de plantilla teòrica del PDI per als departaments. El caràcter de Claustre Extraordinari ja ens indica que estem davant normatives de primer ordre per a la reglamentació de l’activitat laboral en la UAB, i que la seva aprovació pel Claustre, òrgan reconegut de representació dels diferents estaments de la universitat, s’entén com un objectiu estratègic per legitimar tota aquesta normativa.

Sobre els models que es presenten per a la seva aprovació al Claustre, ja hem apuntat algunes claus en anteriors comunicats del nostre sindicat (notas 1 y 2). Ara solament anem a assenyalar alguns aspectes (però hi ha més) que deixen en evidència els objectius estratègics subjacents, i la lògica que vincula el MDA a un insostenible model de Plantilles Teòriques.

1º) El MDA suposa una pèrdua del valor-treball a la docència universitària, aprofundint en l’objectiu dels models de dedicació variable implantats en la UAB de reduir costos, rebaixant la valoració d’una part fonamental de l’activitat laboral del PDI. Podem veure com per a un grup docent d’una mateixa grandària s’ha retallat el còmput d’hores reconegudes al professorat. Per exemple, amb un grup amb 50 matriculats/des, el còmput era de 165 hores docents reconegudes, i amb el MDA actual es de 109 hores (veure taula i gràfic comparatius).

2º) El MDA es basa en càlculs arbitràris, ja que no comptabilitza l’alumnat inscrit en un grup docent, sinó previsions a partir de l’estimació de cursos previs o repartiments discrecionals, no subjectes a cap normativa de control, que faciliten ajustos interessats (nota 3).

3º) El MDA dóna carta de naturalesa a un model de caràcter empresarial: El MDA facilita la dedicació de tasques remunerades al marge del salari a alguns membres del PDI, a canvi de desvirtuar el valor-treball de la docència reglada oficial, i que la càrrega laboral recaigui en qui no realitzen activitats remunerades. Segueix tècniques empresarials amb bonificacions per incentius segons els interessos del moment. La docència pública reglada oficial esdevé un objecte de mercadeig on el que importa, en darrer terme, es gaudir de tantes reduccions com es pugui i disposar més temps per a destinar-lo a activitats lucratives, algunes d’elles en forma de docència remunerada en forma de sobresous a cursos i mestratges a “preus privats”.

4º ) El MDA no promou la investigació com a alternativa de dedicació a la docència. El problema de fons radica en com s’avalua la propia investigación a agències com l’AQU i l’ANECA. Es prioritza la publicació de treballs breus en revistes indexades, es menystenen recerques a més llarg termini i que generen treballs monogràfics, i es perjudica el treball en equip. I això s’expresa en la política de trams i acreditacions. A mes, es es mantindria, recargarregan l´infravalorada activitat lectiva del professorat, sobretot de les categories amb contractes més precaris.

5º ) El MDA està en contra del principi de “a igual treball igual salari”, ja que prioritza el còmput d’ingressos mercantils en “transferències” (“recursos econòmics generats”) a l’hora de reduir la càrrega docent.

6º) El MDA promou la competència, mitjançant una jerarquització per quartils, en la qual els beneficis a qui ocupen rangs superiors són a costa de penalitzar a qui ocupen els inferiors.

7º) Un model de dedicació variable impedeix el disseny d’una plantilla teòrica. El Model de Plantilles de Departaments en un brindis al sol, retòrica aplicada, que solament facilitarà negociacions finalistes amb certs Departaments, probablement en la mesura en què donin suport a l’equip de govern corresponent.

8º) Un model de plantilla teòrica ha d’involucrar a tota la plantilla d’una unitat (departament, institut, …), no solament al professorat, sinó també al conjunt de personal investigador, incloent personal en formació i altres tipus de contractacions, i, per descomptat, al personal d’administració i al personal tècnic. L’activitat docent i investigadora no és possible sense personal que realitzi la totalitat de treballs necessaris. Per tant, sense la correspondència entre PDI i la resta de la Plantilla qualsevol model serà inconseqüent amb les finalitats que es pretenguin.

Des de CGT considerem que és absolutament necessari establir com és el valor del treball d’un col·lectiu i com és la relació de llocs de treball en una organització. Fer-ho permet analitzar les condicions laborals en qualsevol empresa i quins són la línies estratègiques que marcaran el futur de la mateixa. És a dir, quines són les intencions de qui dirigeix una organització i què vol que sigui en el futur. En conseqüència, les normes que es pretenen aprovar en el Claustre d’aquest dimecres busquen un determinat model d’Universitat, assenyalant el que es valora, el que es pretén promoure i el que es vol penalitzar en la vida acadèmica i laboral de la UAB.

Per aquesta raó, des del nostre sindicat, quan comprovem que l’equip de la Rectora Arboix donava per bo i seguia impulsant el mateix model d’universitat liberal que anteriors equips de govern (rectora Ripoll i rector Sancho) havien definit ), vam entendre que no podíem ser còmplices, ni donar per bones les formes i objectius subjacents en els models que es pretenen aprovar en el Claustre.

Estem davant un model d’universitat liberal basat en (1) una gestió derivada d’una racionalitat empresarial que busca l’eficiència  en la relació cost-benefici, (2) un abaratiment de costos, incloent el salari dels i les que hi treballem, (3) una orientació cap a la mercantilització del coneixement i de l’activitat acadèmica que busca, a través dels anomenats mecanismes de “transferència”, la cessió a qui posseeixen la propietat del Capital dels beneficis que puguin generar els avanços científics, i (4) la competència entre persones i col·lectius, prevalent o castigant segons s’ajusti o no a la lògica empresarial el que es faci. És un model que a l’Estat Español s’ha vingut impulsant des de fa una dècada des de l’entorn de les corporacions privades, sobretot des de la intermediació de la ministra Garmendia durant el Govern de Rodríguez Zapatero i del conseller Mas-Colell i els seus “Chicago boys” en el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Aquest model està a les antípodes del que des de CGT entenem que hauria de ser una Universitat, com a espai relacional dedicat a la creació i transmissió de coneixement per al benefici de la majoria social, de la classe treballadora i de les classes populars. Considerem preeminents els valors de cooperació i solidaritat, la promoció de l’equitat i l’activitat oberta orientada a l’interès col·lectiu, i no al lucre privat.

Per això, davant la proposta de normes elaborada per l’equip de la Rectora Arboix, donant continuïtat a aquests objectius estratègics aliens al que defensem, des de CGT no hem volgut ser còmplices, ni entrar en la negociació i el pacte de petits detalls del MDA o del Model de Plantilles. En conseqüència, hem abandonat les Taules de Negociació que s’han realitzat, on solament es podien abordar matisos i retocs formals, sense entrar en el fons.

Des de CGT en la UAB, en la mesura en què les correlacions de forces ho permetin, lluitarem per abolir el MDA i les seves normes derivades, en cas que siguin aprovades en el Claustre Extraordinari d’aquest Dimecres. Seguirem defensant una Universitat oberta al servei de la classe treballadora, on es valori el treball i no el rendiment mercantil, i on els beneficis acadèmics no s’orientin al lucre privat.

Secció Sindical de CGT a la UAB

 

TAULA I GRÀFIC COMPARATIUS

Tabla MDA

 Función MDA

 

NOTES:

Nota 1: La Instrumentalització de la Docencia, Comunicat de CGTUAB, del 26.4.2016 (URL: https://cgtuab.wordpress.com/2016/04/26/861/ ).

Nota 2: Desde CGT denunciem la continuitat del Model de Dedicació Variable a la UAB, Comunicat de CGTUAB, del 21.6.2017 (URL: https://cgtuab.wordpress.com/2017/06/21/desde-cgt-denunciem-la-continuitat-del-model-de-dedicacio-variable-a-la-uab/ ).

Nota 3: Per acords de Plenari, es va emetre per correu electrònic un comunicat sobre aquest tema desde la JPDI, amb data del 5 de maig de 2016, i desde el Comité d´Empresa del PDI, amb data del 2 de juny de 2016.

Nota 4: El vicerrector Donaire vol que treballis per sobre del que exigeix el decret Wert. Comunicat de CGTUAB del 21.12.2013 (URL: https://cgtuab.wordpress.com/2013/12/21/mes-hores-decret-wert/ ).

Nota 5: Donaire aixeca les cartes, Comunicat de CGTUAB del 10.3.2014 (URL: https://cgtuab.wordpress.com/2014/03/10/donaire-aixeca-les-cartes/ ).

 

Anuncis

CGT-UAB DAVANT ELS FETS D’AQUESTS DIES I LES MOBILITZACIONS DE DIMECRES, DIJOUS I DIVENDRES

chaplin_2017-10-24_20-24-58

Els propers dies hi ha convocades a la UAB i a Catalunya una sèrie de mobilitzacions contra la repressió política exercida pel govern espanyol i l’amenaça d’aplicar l’article 155 que suposa la intervenció de les institucions catalanes. Concretament, a la UAB hi ha convocada vaga d’estudiants per dimecres 25, dijous 26 i divendres 27.

Tot i que des de CGT, i des de l’anarcosindicalisme en general, no defensarem les institucions de representació parlamentaria del govern central o autonòmiques, tampoc podem restar aliens al que esta passant aquests dies. Volem expressar la nostra preocupació per la repressió creixent de l’estat espanyol i perquè una intervenció completament abusiva i desproporcionada  dels serveis públics per part del govern central pot laminar encara més l’escassa autonomia existent en ells. Això afectarà especialment a l’educació, però també pot repercutir en altres serveix públics. Una intervenció d’aquest tipus pot retallar de nou tant els drets dels treballadors/es públics/es com de la població que els utilitza.

Per tant, davant la situació que estem vivint les darreres setmanes i les mobilitzacions convocades per fer-hi front volem expressar el següent:

  • Donem suport a la vaga convocada pels estudiants en l’àmbit de la UAB; Ens manifestem en contra de la intenció del govern de l’estat de prendre per la força el control de escoles, instituts i universitats públiques. El mateix val per la resta de serveis públics. Ens solidaritzem amb tots els treballadors/es d’aquests serveis que en puguin resultar afectades i amb la població que els utilitza.
  • Rebutgem de nou la repressió exercida pel govern espanyol en forma de agressions (especialment greu el 1-O), arrestos, escorcolls i empresonaments indefinits (com ara els Jordis) per promoure manifestacions o pel seu activisme social, sindical i polític.
  • Animem als treballadors/es de la UAB a recolzar en la mesura de les seves possibilitats les convocatòries dels propers dies com a defensa de l’ensenyament i sanitat públiques i lliures d’intervencions, tant a la pròpia universitat com als diferents pobles i ciutats. Animem també a defensar els drets civils, laborals i les llibertats bàsiques dels treballadors/es d’aquests serveis i de tota la població.

Secció sindical de CGT-UAB, 24 d’octubre de 2017

Més de mig milió d’euros de fiança per denunciar xiringuitos i corrupteles a la UAB

Reproduïm la part textual d’un artícle aparegut el passat 28 de maig al diari Público, per entendre les raons per les que arrel d’una denúncia inicial de l’anterior Equip de Govern de la UAB, 25 estudiants i ex-estudiants de la UAB, un treballador d’administració i serveis i un professor enfronten un judici penal on el fiscal els ha demanat, per a cadascun d’ells/es, penes d’entre 11 anys i 5 mesos de presó i 14 anys de presó, a banda de quantioses multes i 5 anys d’allunyament de la universitat.

Font: http://www.publico.es/sociedad/subida-tasas-medio-millon-euros.html

Medio millón de euros de fianza para los 27 okupas que denunciaron los chiringuitos universitarios

Los imputados en el macrojuicio enfrentan además penas de hasta 14 años de prisión por protestar contra la subida de las tasas y la mercantilización de la enseñanza.

Ni hoy es 28 de diciembre ni esto es una broma”, aseguraba esta semana el profesor universitario Ermengol Gassiot Ballbé al dar a conocer un auto judicial dictado el pasado 5 de mayo por el que se le exige, junto a otro miembro del personal administrativo y de servicios (PAS) y a 25 estudiantes y ex estudiantes entre los que se halla el alcalde de Argentona por la CUP (Eudald Calvo), el desembolso de una fianza de 511.835 euros, con el pretexto de garantizar la reparación de los daños supuestamente provocados por los imputados durante un encierro de protesta contra la subida de las tasas y la mercantilización de la enseñanza que tuvo lugar en el rectorado de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) en la primavera de 2013.

No es, ni de lejos, la primera vez que los estudiantes ocupan un campus universitario catalán porque, de hecho, las movilizaciones que ahora se juzgan acontecieron un año después de que otro grupo de activistas llevaran a cabo acciones similares en la Universidad de Barcelona. Tampoco fue, ni por asomo el encierro más violento y, sin embargo, no existe un caso precedente conocido tras la caída del franquismo de represalias políticas y judiciales contra estudiantes de semejante magnitud. De acuerdo al relato de los hechos construido por la fiscalía con arreglo a la denuncia inicial del rectorado y ahora asumido como probable por el juez instructor, se colige que los 27 procesados formaban parte de un “entramado criminal” que conspiraba de forma coordinada en las catacumbas del sistema para derribar la institución mediante procedimientos violentos de algún modo inspirados en la kale borroka.

Si 26 de ellos se declararan insolventes, el tribunal embargaría a uno de los 27.

El abono de la fianza por responsabilidad civil deberá ser efectuado en un plazo no superior a las 24 horas, contadas desde el momento en que se les notifique la acusación y sean formalmente requeridos para ello. A partir de entonces y de manera inmediata, serán embargados los bienes de los encausados que no certifiquen su insolvencia. El pago debe realizarse de forma solidaria por uno, varios o todos los imputados, lo que significa, por ilustrarlo con un ejemplo, que si 26 de ellos se declararan insolventes, el tribunal embargaría a uno de los 27, hasta cubrir la suma total de la fianza.

Todas las nóminas de los encausados que, como Ermengol Gassiot, posean un empleo, serán embargadas en los porcentajes máximos establecidos por la ley si tal y como parece, no son capaces de hacer frente a la fianza. A juicio de los colectivos que, como el grupo Som 27 y més, se han solidarizado con los procesados, dicha decisión es una condena tácita anterior a la sentencia que vulnera su derecho a la presunción de inocencia y que comprometerá seriamente las posibilidades de subsistencia de un grupo de personas, en su mayoría jóvenes, que viven ya de hecho en precarias condiciones.

“Las pérdidas diversas de los servicios del rectorado”

Se da la circunstancia de que el magistrado del Juzgado de Instrucción Número 2 de Cerdanyola del Vallés que ha dictado el auto de apertura del juicio oral -Claudio Alejandro Montero Fernández- no sólo no ha rebajado la petición de fianza realizada por la fiscalía en el escrito de acusación, sino que la ha endurecido incrementándola en 126.997 euros (casi un 25 por ciento). En su petición de medidas cautelares, el fiscal solicitaba que se pagara 384,838,38 euros, de acuerdo a un peritaje de los desperfectos causados durante el encierro que el rectorado de la UAB incluyó en su primera denuncia.

En la valoración citada de los daños y perjuicios a la que inicialmente se aferraba el rectorado, se culpaba a los imputados de la pérdida de horas laborales por valor de 227.245 euros; en 58.780 euros se fijaban los gastos por horas de trabajo dedicadas a plan de contingencia y en 41.760 euros, las pérdidas ocasionadas por los gastos derivados de la gestión del conflicto. Finalmente, se cifraban en 25.032, los costes de los servicios de vigilancia; en 17.240 euros, “las pérdidas diversas de los servicios del rectorado” y en 14.780, los desperfectos materiales en pintura, rotulación, jardinería, cristales y mobiliario.

El nuevo rectorado de la UAB de oposición moderada que reemplazó al equipo de Ferran Sancho intentó posteriormente enmendar a la baja el peritaje tras conocer la dureza de las medidas cautelares solicitadas por la fiscalía a tenor de su denuncia, presentando una segunda valoración de las responsabilidades civiles que reducía hasta los 10.000 euros la estimación de los desperfectos supuestamente provocados. Ésta, sin embargo, no fue aceptada por el juzgado que instruía el sumario, dado que el rectorado había retirado para entonces su demanda y, por lo tanto, no formaba parte de la acusación particular. Los imputados especulan con que el juez Montero Fernández haya incrementado la petición de fianza de la fiscalía atendiendo a un tercer peritaje, “todavía más desorbitado, y realizado a instancias de alguna de las acusaciones particulares que también concurren al proceso”.

En el mismo acto de apertura del juicio oral dictado por el Juzgado de Cerdanyola del Vallés se imputa a los 27 encausados un delito continuado de desórdenes públicos, otro de allanamiento de domicilio de una persona jurídica mediante la intimidación, así como daños y coacciones orientadas a restringir el acceso de 526 trabajadores a sus puestos de trabajo. Siete de los imputados son también acusados de “un delito continuado de coacciones encaminado a restringir la libertad ambulatoria y de expresión de los supuestamente perjudicados”, traducción penal del “escrache” que los activistas realizaron a Silvia Carrasco Pons. Esta afiliada de Iniciativa per Catalunya Verds y Comisiones Obreras era la cuestionada interlocutora de los ocupantes del claustro, tras ser elegida como vicerectora de Estudiantes y Cooperación con sólo un 10 por ciento de los votos de los alumnos de la facultad donde ejercía sus labores docentes.

Juicio político

Las penas de prisión que el fiscal solicita para estos siete últimos procesados son de catorce años. Al resto se le pide once y medio más cinco de alejamiento de las dependencias universitarias, lo que implicaría de facto el despido inmediato de los dos encausados que trabajan en la UAB, el ya citado Ermengol Gassiot y Jordi Gassiot, primo del anterior, y miembro del personal de servicios y administrativo (PAS). De este modo, el primero ha atesorado los dos dudosos honores de ser el primer profesor universitario denunciado por su rectorado desde 1966 amén de uno de los pocos líderes sindicales que, junto a Diego Cañamero, del Sindicato de Obreros del Campo (SOC), han sido procesados desde la caída del régimen franquista.

Además de profesor de Prehistoria y arqueólogo forense especializado en inhumaciones de fosas de la Guerra Civil, Ermengol Gassiot ocupa la secretaría general de la Confederación General del Trabajo (CGT) de Catalunya desde abril de 2014, un año después de que tuvieran lugar los hechos del campus de Bellaterra que ahora se juzgan. Antes de eso y desde 2010, había desempeñado el cargo de secretario de Acción Social. A partir de 2006, formaba parte también del comité de empresa de la UAB, lo que explica, entre otras cosas, su implicación en la lucha por la que se le juzga, junto al resto de encausados.

Al abogado de los estudiantes, Eduardo Cáliz, no le cabe duda alguna de que lo que se halla en marcha es un juicio político contra los líderes estudiantiles y sindicales y contra las organizaciones que, a juicio del rectorado, venían señalándose en la lucha por los derechos del alumnado y el personal docente, administrativo y de servicios. Los grupos de solidaridad con los imputados van todavía más allá cuando afirman que el proceso tiene algo también de ajuste de cuentas contra quienes se atrevieron a denunciar, con nombres y apellidos, los chiringuitos privados, privilegios e irregularidades de los responsables universitarios que patrocinaron la denuncia.

El encierro en el campus que ha dado lugar a este proceso judicial se gestó en el contexto de una serie de movilizaciones estudiantiles en contra de los recortes del presupuesto educativo y de los despidos de personal a los que presumiblemente estos iban a dar origen. En diciembre de 2012, el claustro anual de la UAB -constituido por los estudiantes y por representantes del personal universitario- logró aprobar un documento no vinculante donde se solicitaba, entre otras cosas, al rectorado presidido por Ferran Sancho que no aplicara el incremento de las tasas de matrícula (de hasta un 66,7 por ciento, en el caso de Catalunya), que concediera al alumnado de la UAB bonificaciones de transporte y que emprendiera una política de transparencia que impidiera que la universidad pública fuera un vívero de fundaciones y consorcios privados a cuya sombra se han lucrado algunos de sus responsables y docentes.

Las sospechas de corrupción se extendían sobre el propio rector Ferran Sancho, su antecesora Ana Ripoll, y alguno de los colaboradores más estrechos de ambos, directamente vinculados con algunas de las fundaciones a las que acusa de irregularidades la CGT, primera fuerza sindical entre el profesorado precario de la UAB y la Universidad de Barcelona. La avalancha de dudas fundadas sobre la limpieza de las actividades de la UAB y sus gestores fue dada a conocer mediante sucesivos escritos de denuncia en los que se pedían explicaciones, entre otras muchas cosas, acerca del “funcionamiento irregular” de “ciertos chiringuitos” como la Barcelona Graduate School, el Parc de la Recerca, la Fundació UAB (FUAB) o MOVE, beneficiarios todos ellos en “dudosas condiciones” de millones de euros procedentes de las arcas públicas.

La CGT denunció también que algunos docentes habían suscrito convenios privados con empresas bajo el paraguas de la institución y apuntó directamente a Sancho como uno de los responsables de un consorcio público-privado que proporcionaba personal para la docencia sin efectuar concursos. Por su parte, este último respondió en su día amenazando con interponer una demanda por injurias que jamás llegó a materializarse. En su lugar, algunos de los denunciantes han terminado criminalmente enjuiciados en el proceso cuya vista oral acaba de abrirse, lo que en opinión de los procesados viene a respaldar la idea del “ajuste de cuentas”.

Sancho fue elegido como rector de la UAB, para reemplazar a Ana Ripoll, en junio de 2012, pese a que la candidatura de oposición de Pere Solà que apoyaban los ahora imputados obtuvo en la primera vuelta casi el 80 por ciento de los votos totales. Esto fue posible, entre otras cosas, gracias a un cuestionado sistema electoral que otorga a los docentes funcionarios el 51 por ciento del voto ponderado y que como consecuencia, margina tanto a los estudiantes como al resto de los empleados.

En ese contexto de movilizaciones y huelgas deciden ocupar el rectorado de Bellaterra un centenar y medio de estudiantes el 16 de abril de 2013. Un sólo punto concretaba sus reivindicaciones: el deseo de que el rectorado negociara el cumplimiento de la moción aprobada por el “parlamento de la UAB” o claustro. Una semana después de que diera inicio la ocupación, en vísperas de Sant Jordi, la Plataforma para la Universidad Pública (PUC) -de la que también forman parte, entre otros, CCOO y la UGT- solicitaba al profesorado y al resto de la comunidad universitaria que se unieran al encierro. Fue a partir de ese llamamiento cuando se adhirieron a las movilizaciones los dos delegados sindicales -Ermengol y Jordi Gassiot- incluidos en la lista de 27 imputados.

El entierro se prolongó durante 31 días, pero sólo a partir de la tercera semana se cerraron las puertas de las instalaciones para impedir el acceso de los trabajadores, a modo de medida de presión y a imitación de lo que habían hecho recientemente otros activistas en la Universidad de Barcelona contra los que, sin embargo, no hubo represalias. A mediados de mayo de 2013 y sin que la policia interviniera en el desalojo, los estudiantes abandonaron el edificio de vacío.

Ni hubo concesiones, ni se produjeron detenciones o se abrieron expedientes, pero al cabo de los días, Silvia Carrasco, se presentó en unas dependencias policiales como vicerectora de Estudiantes para presentar una denuncia contra uno de los imputados, Oriol Guerra, a quien responsabilizaba especialmente del escrache del que había sido víctima. Esta denuncia fue ampliada posteriormente en una segunda demanda interpuesta por el rectorado de la UAB, que adjuntó un documento de 600 páginas donde se detallaban pormenorizadas descripciones de las actividades de la oposición, “producto del espionaje”.

La ficción que, a juicio de la defensa, construyó la rectoría con la ayuda de Carrasco y de varios becarios venía a asegurar que existía un entramado criminal compuesto por las secciones sindicales del profesorado precario y los trabajadores de servicios y la administración, asi como por la CGT, el Sindicat d’Estudians dels Paisos Catalans (cercano a la izquierda independentista catalana) y los Colectivos Asamblearios de la Universidad y la Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC). Fue también en esas denuncias donde se propocionaba el listado de los 27 participantes en la ocupación que finalmente van a ser procesados, de acuerdo a una petición del fiscal que, según los imputados, asume a pies juntillas “el constructo fantasioso de la rectoría para represaliar por la vía judicial cualquier intento no tutelado de disidencia”.

El juez acepta los argumentos del fiscal

En palabras de Ermengol Gassiot Ballbé, “el listado de 27 incriminados presentado por Carrasco y posteriormente asumido por la rectoría y la fiscalía incluía a dos estudiantes señalados de cada facultad, lo que viene a confirmar la voluntad política que tenían los denunciantes de decapitar el movimiento estudiantil endureciendo la represión de los movimientos sociales en los campus. Esto es una tendencia general en todo el estado español, donde vienen produciéndose de forma sucesiva un goteo de denuncias contra los líderes estudiantes de protestas en universidades del País Vasco, Lleida o Cantabria, entre otras. Es obvio también que cargaron contra la CGT debido a la fuerza y la representatividad que el sindicato anarquista ha ido cobrando entre el profesorado precario de las universidades barcelonesas”.

Entre las prácticas franquistas que en opinión de los imputados utilizó contra ellos el anterior equipo rector de la UAB se hallaba la utilización de fondos públicos para espiar las actividades públicas de los líderes más señalados sirviéndose de los servicios universitarios de seguridad. “La universidad identificó y estigmatizó a algunos de nosotros, mientras trataba de extender la falsa idea de que algunos profesores entre los que me cuento nos servíamos de los campus para fabricar kale borroka y arrojar a los estudiantes contra el sistema”, precisa Gassiot Ballbé.  Incluso el modo en que la fiscalía estructuró su escrito de acusación guarda semejanzas con el del sumario 18/98 contra entornos abertzales del País Vasco”.

A la defensa de los 27 encausados le ha sorprendido que el magistrado de Cerdanyola del Vallés haya aceptado los argumentos del fiscal en su acto de apertura oral del juicio, aunque el juez Claudio Alejandro Montero Fernández era ya bien conocido por otros polémicos autos anteriores, como el que dictó el 27 de septiembre de 2012 ordenando el desalojo de la masía de Can Piella en un plazo de diez días, contradiciendo así la jurisprudencia de las audiencias provinciales de Girona, Barcelona, Madrid y Guipúzcoa, que en su día dictaminaron que ese tipo de litigios relacionados con la ocupación de fincas abandonadas deberían dirimirse por la vía civil.

Por otro lado, en el transcurso de las movilizaciones que se han llevado a cabo contra el juicio desde la primavera de 2013, resultó quemada la furgoneta personal de Ermengol Gassiot, cuando permanecía estacionada en la población de Terrassa. Los hechos sucedieron en septiembre del pasado año, tan sólo un día después de una protesta contra el procesamiento judicial de los 27 activistas. Gassiot ignora las razones de los hechos o si, en verdad, se hallan vinculadas con su participación en este caso. De lo que no alberga duda alguna es que el vehículo fue quemado deliberadamente en represalia por alguna de sus actividades anarcosindicales. Los 4.000 euros en los que se cifró el valor del vehículo fueron recogidos en tan sólo unas horas mediante una campaña de crowdfunding organizada en beneficio de Gassiot.”

Capítol VI: Qui posa pals a les rodes?

Pals a les rodes

Fa molt temps que tenim paciència… És un exercici de contenció que només qui el fa el pot entendre. És l’esforç de llevar-se cada matí sabent que t’etiqueten com un/a treballadora de segona. És adonar-se que per la mateixa feina cobraràs menys que el/la companya del costat.  És reduir les teves expectatives laborals a l’esperança de mantenir la feina.

Podríem seguir amb la llista, però no hem vingut aquí per queixar-nos.
La queixa pot ser un bon inici, però per si sola no ha canviat mai res.

Per això optem per ignorar les mitges veritats i les mentides dels que ens diuen, per enèsima vegada, que “hem entrat per la porta del darrere” o que som uns/es privilegiades perquè “no fitxem”. Si no tenen més arguments que aquests, la batalla del discurs ja està guanyada.

Durant els darrers anys, entre tots i totes hem passat de ser invisibles a existir com a col·lectiu. De ser ignorades a ocupar les agendes dels diferents equips de govern. No és mèrit de cap sindicat. És per la feina feta per tots i totes vosaltres. Però la realitat és que seguim on érem, amb feines precàries i retallades sobre les retallades, sense expectatives i cansades de falses promeses.

Continua llegint

MÉS DE 11 ANYS DE PRESÓ

Per defensar la universitat pública en una roda de premsa... més de 11 anys de presó

La Secció Sindical de la CGT a la UAB davant la greu imputació, a totes llums fora de lloc, a 27 persones de la UAB, entre elles el nostre company, Delegat de Personal al Comité d´Empresa i Secretari General de CGT a Catalunya:

Volem informar que estem davant d’un judici polític, sustanciat a l’escrit d’acusació de la Fiscalia, contra les protestes estudiantils i sindicals a la UAB, durant la primavera del 2013, realitzades a l’Edifici del Rectorat del Campus de la UAB.

En una sèrie d’imputacions que qualifiquem de despropòsits aberrants, s’acumulen peticions de presó que arriben fins els 11 anys i 5 mesos pel nostre company, el professor Ermengol Gassiot, i peticions semblants per a 25 estudiants i un treballador del PAS, delegat al Comitè d’Empresa del PAS pel sindicat CAU-IAC.

L’Ermengol, com a portaveu de la Confederació General del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Comitè d’Empresa, va donar suport als estudiants que van mantenir les protestes a l’Edifici del Rectorat l’any 2013, que posteriorment es van convertir en una presència continuada en aquests espais de tots els col·lectius en lluita de la UAB, en el marc de les mobilitzacions universitàries que es van realitzar durant el curs 2012-2013. En aquest context, es va mantenir una ferma lluita sindical contra l’anterior Equip de Govern de la UAB. Durant aquesta ocupació, una sèrie de professores i professors, i de personal d’administració i serveis (PAS) van mostrar la seva solidaritat amb la seva presència a l’edifici. I durant molts dies es van estar fent classes als espais de l’Edifici del Rectorat per part de PDI, tan vinculat al nostre sindicat com professorat de diversa procedència i sensibilitat, que volien mostrar el seu suport a les reivincacions estudiantils, com sempre ha passat en moments similars a diferents temps i llocs, desde la lluita contra el feixisme del règim del General Franco, como a altres moments en que la dissidència s’ha mantigut en defensa d’una universitat crítica i lliure.

La Universitat Autònoma de Barcelona es va personar com a acusació particular del present procediment (a dia d’avui la UAB ens han informat que es retira de l’acusació particular, quedant encara pendent la retirada de la responsabilitat civil). I es tracta de la primera vegada des del franquisme que una universitat pública denuncia penalment un professor i un membre del PAS per la seva pràctica sindical, per les seves postures polítiques i per la seva defensa d’una possició de dissidencia. I també és una situació quasi inèdita el fet que una universitat pública hagi denunciat penalment els seus propis estudiants.

La UAB no només es va personar com a acusació particular, sinó que també ha redactat informes per a la policia i ha perseguit clarament a aquelles persones que van ser contràries a la candidatura de l’anterior rector, Ferran Sancho. Tot plegat ha fet que el present procediment conformi una persecució indiscriminada de la lluita sindical i, per tant, en una clara vulneració de l’exercici de drets fonamentals. Una persecució absolutament inadmissible en un àmbit universitari, on s’esperaria trobar veus crítiques i plantejaments alternatius, postures disconformes i accions reivindicatives, característiques que conformen el sentit de la Universitat com a lloc de creació de coneixements, de reflexió i revisió dels dogmes, per fer avançar a la societat.

Aquesta brutal repressió i aquestes peticions fiscals, basades en la revenja ideològica, tenen com a objectiu acoquinar l’estudiantat, la comunitat universitària i a toda la població en general.

Denunciem la persecució ideològica a la UAB contra tota oposició a la política de retallades i agressions a la universitat pública. Denunciem la responsabilitat i instigació de l’equip de Ferran Sancho i d’ell mateix en aquesta denúncia. Denunciem les mentides i revenges de l’ex-vicerectora Sílvia Carrasco, personada com acusació particular a la causa.

I recordem que a la Secció Sindical de CGT a la UAB, quan ens toquen a una ens toquen a totes. Per tant, no ens quedarem de braços creuats mirant com actituds dictatorials i que pretenen anular tota oposició política, suposin portar a pressó al nostre company i a 26 persones més, que simplement feien una mobilització en defensa dels drets de totes i tots a una universitat pública, social i de qualitat.

Secció Sindical de CGT a la UAB
12 de juliol de 2016

BOICOT A REPRESENTANTS DE LA GENCAT EN L’ACTE DE PRESA DE POSSESSIÓ DE LA RECTORA ARBOIX

La secció sindical de la CGT a la UAB considera que ha de rebutjar-se la presència en l’acte de presa de possessió de la nova Rectora de representants de la Conselleria de Empresa i Coneixement o de la Secretaria d´Universitats i Recerca del Govern de Catalunya, membres de Convergència, responsable directa de moltes de les retallades en Sanitat, Educació, Universitats i Ciència en Catalunya, ja que en res han canviat les directrius i objectius traçats per Mas Colell i el seu entorn, que impliquen una deriva elitista, privatitzadora, mercantilista i competitiva de la Universitat. Així mateix, emplacem a la nova Rectora i al seu equip a que es desmarquin públicament de la línia política i econòmica imposada pel Govern de la Generalitat sobre les Universitats Públiques a Catalunya.

Com a treballadores i treballadors de la UAB, que hem sofert la precarització, les rebaixes de salaris, la sobrecàrrega laboral i la pressió competitiva dels últims Governs de Catalunya i de la UAB, i que hem vist com han perdut el seu lloc de treball nombroses companyes i companys, considerem inacceptable que qui han portat a la nostra Universitat a l’actual situació de misèria científica i docent pugui ser rebut cordialment en un acte públic.

LA INSTRUMENTALITZACIÓ DE LA DOCÈNCIA

1. ANTECEDENTS

Una de les iniciatives de caràcter estratègic de l’Equip de Govern de la UAB va ser fer aprovar a través del Consell de Govern del 23-I-2014 un nou model de dedicació acadèmica, a l’empara del Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo – l’anomenat “decreto Wert”– que, entre d’altres mesures, estableix en el seu títol II un règim de dedicació variable en les obligacions del professorat funcionari de les universitats.

Com sabeu, el Real Decreto defineix tres perfils de dedicació, en funció exclusivament de les avaluacions positives rebudes sobre l’activitat investigadora: 16 crèdits ECTS, 24 crèdits ECTS i 32 crèdits ECTS. Tanmateix, l’Equip de Govern va instrumentalitzar la normativa anterior per desenvolupar un nou sistema de còmput de l’activitat docent, introduint normes ad hoc de reducció docent al marge de les contingues al Real Decreto i establint un sistema de quantificació de la docència que ha comportat, respecte al sistema vigent fins el curs 2013-2014, una sensible reducció en les hores d’activitat docent reconegudes al professorat per la seva tasca.

2. LES CONSEQÜÈNCIES SOBRE LA DEDICACIÓ DOCENT REGLADA OFICIAL

A partir del curs 2014-2015 el professorat es va trobar que l’activitat docent que se li consignava per impartir classe en un determinat grup es va veure sensiblement retallada respecte a la que se li reconeixia per haver fet classe en un grup idèntic (mateixa assignatura, mateix nombre d’estudiantes etc.) en el curs 2013-2014 sota el model de còmput de la docència vigent fins llavors. Per quins motius: tant per la desaparició de les hores reconegudes per preparació de classes, 45 hores fins llavors, com per la reducció en la valoració de les tasques de tutorització, seguiment i avaluació d’activitats dirigides. Per una anàlisi detallada podeu consultar el comunicat “El model de dedicació docent i els tripijocs del Vicerector Donaire”.

Com a resultat de l’anterior, una part important del professorat ha sofert un increment en la seva docència efectiva presencial respecte a la que havia de donar en el model anterior donat que l’Equip de Govern va imputar sobre aquest professorat els costos del desplegament del seu model i del seu sistema de reduccions a la carta. (Veure enllaç anterior així com taules comparatives).

Alhora, sense haver-ho aprovat en cap òrgan ni informar ningú, l’Equip de Govern va modificar una sèrie de paràmetres fonamentals del full del pla docent individual que ha de signar el professorat, fen molt més opaca i lesiva pels interessos de la majoria la gestió de l’activitat acadèmica (veure annex a peu de plana per a una descripció detallada).

Per últim, el model aprovat conté en la seva pròpia definició un element que distorsiona a la baixa la càrrega docent reconeguda al professorat com a conseqüència de calcular les hores reconegudes per tasques de seguiment segons la mida del grup definida per trams de deu en deu en lloc de fer-ho pel nombre real d’estudiants matriculats (veure apartat 5.2 del reglament de dedicació acadèmica del professorat). Per exemple, un professor/a amb un grup de 59 estudiants matriculats veu reconegudes les mateixes hores d’activitat docent que si en el grup tingués únicament 50 matriculats: 45 hores presencials*(1,5+0,2*Part sencera (59/10))=112,5hores. En realitat, caldria que el model li assignés 120,6 hores (=45*(1,5+0,2*(59/10)) per tal de ser menys biaixat. Això té, òbviament, efectes a l’hora de calcular les necessitats de plantilla: reconèixer menys hores de docència al professorat suposa incrementar de manera fictícia la capacitat teòrica individual de docència i, per tant, reduir la mida teòrica de plantilla. Podeu veure una anàlisi amb més detall al document biaixaments del MDA.

3. LA SUPEDITACIÓ DE LA DEDICACIÓ REGLADA OFICIAL ALS INTERESSOS PRIVATS

Simultàniament, i com a contrapunt a l’anterior, a determinat professorat se li va donar la possibilitat de fruir de reduccions docents en funció del volum de recursos generat per la seva activitat empresarial (en la neollengua de l’Equip: en tasques de transferència; veure apartat 4.3.d del model de dedicació acadèmica) per exemple – però no exclusivament – via l’activitat en spin-offs; empreses de base tecnològica etc.: veure acord 33/2014 de 30 d’octubre de la Comissió de Personal Acadèmic.

Sense cap escrúpol, es desvirtua també un dels arguments utilitzats per justificar us sistema de dedicació variable en el mateix moment en que el model de dedicació acadèmica en el seu punt 2.5 assimila sota certs supòsits un tram de gestió a un tram de recerca. Així mateix, aprofitant-se de la discrecionalitat que confereix el redactat del model de dedicació acadèmica, professorat que imparteix voluntàriament cursos MOOC (tal vegada perquè el Vicerector Donaire va ser una de les persones que els va iniciar a la UAB?) que no són ni reglats ni oficials, veu reconegut en el seu pla docent oficial una part de les hores que hi dedica (veure aquí així com acord 34/2014 de 30 d’octubre de la Comissió de Personal Acadèmic).

Un pas més enllà el suposa el fet de que la dedicació en mestratges oficials a preus no subvencionats, impartits a través de la Fundació UAB i que el professorat que els imparteix voluntàriament ho fa a canvi d’importants sobresous, passi a ser reconeguda en el pla docent oficial, tal com sembla desprendre’s del document annex al punt 4.1 del Consell de Govern del passat 10 de març (veure plana dos del document enllaçat).

De fet, una de les claus del model és precisament el menyspreu de la docència reglada oficial a preus públics, en benefici de tasques que no tenen res que veure amb la recerca acadèmica ni amb la docència pública oficial. En aquest sentit, no és excusable la hipocresia que suposa pretendre justificar un sistema de dedicació variable quan una part significativa del professorat funcionari que fa mans i mànigues per reduir-se la seva activitat docent en l’esfera pública de la UAB intenta desprès fer tanta docència com pot en mestratges i cursos en l’esfera privada de la UAB, tant via fundació UAB (que, recordi’s, acumula un important deute) com en centres propis; tant en el si d’espais de l’Esfera UAB com fent, en sentit literal, les Amèriques per tal d’anar a donar classes a canvi de sucosos sobresous en escoles i universitats privades, malgrat l’acord que es va aprovar per majoria en el Claustre de desembre de 16-XII-2010 (vegi’s text de la proposta aquí). Veure també els comunicats Corrupció a la UAB?, La UAB actua com una masia bananera , La trama 1.0 i Irregularitats i tractes de favor?

Es pot esperar cap mena d’autoregulació d’aquells que s’embutxaquen fins a 407€ nets per cada hora de classe i més de 40.000€ per tasques de coordinació? (podeu consultar el conveni en qüestió aquí; les xifres esmentades les trobareu a la darrera plana del document pdf.. Més informació aquí i aquí (pàg.3 en especial).

Què dir de l’Equip de Govern, donant el silenci com a resposta a peticions d’informació (la podeu consultar aquí) atesos els vincles d’alguns dels seus membres amb l’entramat muntat. Al respecte, veure el cas del Rector amb la Barcelona Graduate School i el MOVE.

Secció sindical CGT–UAB

ANNEX

1.- En molts casos, en especial el del professorat funcionari a temps complert que no està en règim de dedicació de 16 ECTS, el nombre d’hores setmanals que se li va fer constar com a docència impartida en el curs 2014-2015 superava el topall corresponent a la seva dedicació màxima (veure text ressaltat planes 1 i 2 del document 1). Pel curs 2015-2016 aquest fet queda emmascarat per la via de fer desaparèixer del full individual del pla docent la informació relativa a la seva dedicació setmanal (veure document 2). Així mateix, deixen de fer-se constar quantes són les hores nominals que ha de fer el professor/ra així com les hores d’exempció docent a les que pugui tenir-se dret (veure plana 1 document 2).

2.- El període de classes consignant en el full individual deixa de ser continu per passar a ser discontinu: si en una setmana es tenen classes en dies que són festius, com per exemple els corresponents a la festa del dia de la Mercè o la del 8 de desembre, la setmana en qüestió desapareix del període docent declarat al professorat (veure document 2, text ressaltat sobre dates) malgrat es facin activitats de tutories i de preparació de classes.

3.- Atès que una de les variables pel còmput docent és el nombre d’estudiants matriculats, caldria la màxima cura en la correcta quantificació de la xifra. Tanmateix, en la majoria de departaments l’encàrrec docent del professorat per un curs donat es determina de facto a partir de la xifra d’estudiants matriculats en el curs anterior. Suposadament, aquestes dades es corresponent amb les que es publiquen en l’aplicatiu de transparència del pla docent (TPD). No obstant això, es permet que en determinades Facultats es faci una gestió “singular” de determinats ítems, fins i tot una vegada tancades les actes de qualificació de les notes, en particular el que figura sota la denominació de “Alumnes internacionals, llicenciatura i d’altres..” que desprès distribueixen entre el professorat que imparteix l’assignatura de manera discrecional, generant-se greuges comparatius. Aquesta qüestió ja va ser denunciada el juny de l’any passat al Vicerector Donaire, sense que aquest donés, com és habitual, cap resposta. Alhora, hi ha constància documental de professorat al que, una vegada tancades actes, se li modifica a la baixa (per sota del nombre real de matriculats segons l’aplicatiu SIGMA-CDS) el nombre d’estudiants que se li imputa en el full de transparència del pla docent.

Imatge

La UAB condemnada a readmetre i indemnitzar a una treballadora

image002

Benvolgudes companyes i companys,

Fa uns mesos us vam informar del vergonyós acomiadament de la companya Merce Márquez.

La Merce, que tenia i té un contracte estabilitzat de capítol VI (també anomenat “indefinit no fixe”), ha estat la cara visible dels que volíem mantenir oberta l’escola bressol Gespa, participa en la lluita per l’estructuralització de les treballadores amb contractes de Capítol VI, i és delegada del comitè d’empresa per la CGT.

Llavors ja vam dir que es tractava d’un acomiadament il·legal per encobrir un nou intent de reprimir a aquelles que decideixen alçar la veu en contra de les polítiques de l’equip de govern.

La Merce va portar el seu cas als jutjats i ara celebrem informar que la jutgessa ha declarat NUL l’acomiadament, donat la raó a la treballadora.

La sentencia és contundent, però volem destacar el següent paràgraf:

“Así mismo, he analizado que los contratos temporales no tenían una finalidad en si, sino que como hemos dicho el trabajado que desarrolló siempre la actora, contratada por la UAB … como empleador aparente, siempre fue el mismo y era un trabajo estructural, necesario para el funcionamiento del servicio científico técnico…”
La resolució obliga a la UAB a readmetre la treballadora al seu lloc de treball com si l’acomiadament no hagués succeït mai, exigeix que la UAB pagui tots els sous endarrerits i condemna a indemnitzar la companya per vulneració dels seus drets fonamentals.

D’aquesta resolució se’n deriva que els futurs salaris que percebrà la companya no podran vincular-se a un projecte específic, sinó que els haurà de pagar directament la UAB.

El reconeixement de l’estructuralitat de les tasques i que aquestes no depenen de temporalitat ni de recursos externs torna a evidenciar que a aquesta universitat s’ha estat i s’està contractant com a obra i servei (capítol VI) a personal que hauria d’estar ocupant places de capítol I. En aquest sentit aquesta sentència valida la lluita històrica del Capítol VI per ser reconeguts com a plantilla pròpia de la UAB i no com a obra i servei, enforteix els conflictes col·lectius que estan en marxa, i obre les portes a que altres treballadores del Capítol VI denunciïn la seva situació irregular.

Fins i tot, d’existir voluntat política, aquesta sentència permetria a la UAB iniciar les gestions pertinents per reclamar pressupost per l’apertura d’una nova plaça de capítol I. Però la UAB no facilitarà l’estructuralització de la companya sinó que recorrerà el veredicte.

Ja no sorprèn l’estratègia del recurs ad nauseam, al tractar-se de la pràctica habitual de l’empresa i trobar-nos davant d’un revés molt important a les seves polítiques, però cal fer notar que aquest cop és un jutge qui evidència el caràcter repressiu de l’equip de govern, a la vegada que reconeix l’estructuralitat de la feina realitzada per una treballadora temporal del capítol VI.

De nou, els que han utilitzat la crisi econòmica per retallar els nostres drets, no veuen inconvenient ni contradicció en sagnar l’erari públic per fer un nou recurs o pagar sous de tràmit i indemnitzacions per casos que saben que estan perduts.

No ens faran callar.
No dubtarem a denunciar el malbaratament de diner públic.
No dubtarem a denunciar la repressió.
No dubtarem a defensar els nostres drets.

Salut i lluita!

image004
CGT-UAB

“Exercir el poder corromp, sotmetres al poder degrada”

Dossier: [pmasters]

Finalment sembla que es desmantellarà un «xiringuito» anomenat pmasters que desenvolupa les seves activitats a Vila Universitària: aquí podeu fer un passeig virtual per les seves aules.

Una part de les activitats que s’hi desenvolupaven consistia en oferir cursos a preus privats. De fet, l’invent els hi anava molt bé: en el 2013-2014 d’una tacada van aprovar 8 mestratges amb uns ingressos previstos de 820.450€. Tant bé ha funcionat que fins i tot en les seves cerimònies hi assistia algun conegut ultralliberal de la dreta catalana (veure també aquí) i es celebraven actes de clausura d’alt nivell a la sala d’actes del Rectorat:

http://www.pmasters.es/documentos/clausura/Julio2013/video1a.mp4
http://www.pmasters.es/documentos/clausura/Julio2013/video2a.mp4

Tanmateix, sembla ser que algunes persones no en van tenir prou amb el tema econòmic. De fet, ens consta que es va haver d’activar un requeriment d’inspecció de Treball, amb data de 16-XII-2015.

Amb aquests antecedents, et demanem Rector, donada la teva condició de president del patronat de la FUAB, fundació que controla Vila Universitària S.L. en instal·lacions de la qual desenvolupa les seves activitats pmasters, que donis explicacions de les accions empreses en relació a pmasters així com sobre els seus responsables… Aquesta vegada, això sí, no ens menteixis tal com vas fer aquí.

La trama 1.0

La Fundació UAB (FUAB) és una fundació civil privada participada al 100% per la UAB que es va constituir davant notari el 6 de febrer de 1998. Segons els seus estatuts té com a objectiu “la col·laboració amb la UAB en el foment realització d’activitats docents, de recerca i de prestació de tots aquells serveis vinculats a l’activitat universitària” (vegis pàg. 9- 10 de L’informe 22/2013 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya). Controla, ja sigui com a soci únic ja sigui com a soci majoritari, diversos ens jurídics, entre els quals està l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral, Vila Universitària S. L. o els Serveis de Turisme i d’Hosteleria Campus S. A. (veure pàg. 13 i 21 del document esmentat). També hi forma part, entre d’altres ens, l’Hotel Campus S. L. (fins el 31 de juliol de 2010 anomenat hotel SERHS Campus, vinculat a Ramon Bagó i on es celebraven la majoria de consells nacionals del partit del cas del 3%) així com UAB-Formació Professional, dedicada a vendre cicles de formació professional, algun dels quals a 9450€.

Des de gener de 2015 (acord 5/2015 del Consell de Govern del 27-I-2015) té adscrita l’Escola Fundació Universitat Autònoma de Barcelona – fUABf – ens instrumental que gestiona l’oferta docent de diversos graus i mestratges oficials a preus privats on participa a títol lucratiu, entre d’altres, professorat funcionari de la UAB, que es treuen sucosos sobresous impartint classes: al respecte, veure per exemple la plana 3 de l’annex IV de l’acord relatiu al punt 4.1 de l’ordre del dia del Consell de Govern del 27-I-2015 (cal IP de la UAB) referit a l’anomenat Màster Universitari en Comptabilitat Superior i Auditoria, de caràcter oficial però ofertat a preus privats: 100€ per hora de classe impartida i 8000€ per tasques de coordinació.

Financerament la situació de la FUAB fa anys que és força problemàtica: tot i haver rebut de la UAB en concepte de “Subvencions, donacions i llegats rebuts” 7,7M€ el 2011 (veure plana 31 de l’Informe 22/2013) tenia subscrits dos préstecs sindicats (veure pàg. 32 l’Informe 22/2013)per import de 16,30M€ en un cas i de 11,88M€ en un altre, en relació als quals “Les obligacions assumides per la FUAB d’aquests dos préstecs sindicats estan garantides per la UAB”. De la mateixa manera, els resultats de l’exercicis fiscalitzats per la Sindicatura eren negatius: 0,13M€ en el 2011 (pàgs. 36 i 37 de l’Informe esmentat).

Actualment, segons dades que la Vicerectora Montserrat Farell va presentar en format PowerPoint – però que no va facilitar com a documentació de la sessió – en el Consell de Govern del 10 de desembre passat la situació no ha millorat pas: es reconeix un deute global a 31 de desembre de 2014 per import de 44,4M€ (veure plana 2 document) amb uns ingressos de l’exercici de 37,1M€ i unes despeses de l’exercici de 38,9M€ i, per tant, un resultat negatiu de l’exercici 2014 per import de 1,76M€ (veure plana 3 document).

Menció especial es mereixen certes “peculiaritats” en relació a determinades inversions immobiliàries: la FUAB va rebre 5,52M€ del Ministeri de l’Habitatge, més 5,40M€ de la Generalitat així com la subsidiació d’interessos per part del Ministeri per tal de finançar la construcció de 300 habitatges de protecció oficial. Tanmateix únicament es van construir 216 (veure plana 41 de l’Informe de la Sindicatura esmentat). A més, en ser de protecció oficial el preu màxim de lloguer està limitat per llei: atesa la seva gravetat reproduïm textualment el paràgraf de l’informe:

“Aquests habitatges estan qualificats com de protecció oficial en règim de lloguer. Per al curs 2011-2012 el preu màxim del lloguer dels habitatges protegits d’acord amb el Decret 13/2010, del 2 de febrer, era de 7,28 €/m2 útils mensuals, que equival a 233 € mensuals per habitatge tenint en compte els metres quadrats útils. El lloguer establert en el contracte entre la FUAB i Vila Universitària, SL (0,90 M€ pels 216 habitatges) és superior a aquest preu”.

“D’altra banda, s’ha tingut accés a dos contractes de lloguer formalitzats per Vila Universitària, SL (un del curs 2011-2012 i un altre del curs 2012-2013) i s’ha constatat que els preus mensuals totals són de 805 € i de 785 €, respectivament.

Totes les al·legacions que va presentar la FUAB sobre aquestes qüestions a la Sindicatura no van ser acceptades (veure plana 61 de l’Informe esmentat).

De fet, sense anar més lluny, demà mateix l’Equip de Govern pretén en el Consell de Govern que s’ha de celebrar que s’aprovi la creació d’un nou ens anomenat “Fundació Alumni i Amics de la UAB”: suposadament té entre les seves finalitats “Promoure la captació de recursos per a la UAB i el mecenatge” (veure pàg. 1 del document enllaçat; cal IP de la UAB). Tanmateix a la UAB l’operació li resulta força onerosa: es preveu que amb càrrec al pressupost de la UAB s’aporti durant els dos primers anys 161.742€ cada any i es cedeixi a títol gratuït la Torre Vila-Puig on s’ubicaria la seu de la Fundació assumint la UAB les seves despeses de funcionament, a més de donar 30.000€ per a facilitar la seva constitució (veure plana 4 del document Pla actuació Fundació Alumni Amics UAB; cal IP de la UAB). Recordeu, per altra banda, que l’Associació Amics de la UAB té la potestat de nombrar membres del Consell Social (veure pàg. 17 del Informe 17/2015 de la Sindicatura)…

La situació és un déjà vu a la UAB: primer tímidament s’inicien activitats mercantils superposades a les pròpies d’una Universitat Pública. Veient que ningú diu res i que s’obtenen importants rèdits personals, es professionalitza el procediment i es constitueixen ens amb personalitat jurídica pròpia per tal de fer més eficient el procés de depredació de recursos; per exemple per la via d’aprofitar-se dels avantatges en matèria de contractació que dona el paraigües d’una Fundació: veure el documentInstruccions internes de la fundació per als estudis de prevenció i seguretat integral, reguladores dels procediments d’adjudicació dels contractes d’obres, subministraments i serveis no subjectes a regulació harmonitzada”. Si hi ha problemes, sempre està la UAB per respondre dels mateixos, via transferències, avals de préstecs etc. donat que els capitostos del patronat acostumen a ser les autoritats acadèmiques de la UAB. Si tot i així, es mantenen les dificultats, la via fàcil és extingir l’ens problemàtic per tal de crear-ne un altre amb les mateixes funcions però lliure de les càrregues de l’anterior: és el que es va fer amb l’antiga Fundació per als Estudis de Prevenció i Seguretat Integral (FEPSI) que va ser absorbida per la FUAB el 9-IX-2014 i les seves funcions adscrites a una nova fundació: l’Escola Fundació Universitat Autònoma de Barcelona – fUABf – (veure acord 5/2015 del Consell de Govern de 27-I-2015 així com l’acord de desadscripció de la UAB del Consell de Govern de 20 de maig de 2015). A qui beneficia tot el procés? a la gent que s’hi lucra: alts càrrecs directius dels diversos ens; professorat dels cursos etc.

Qui té responsabilitat en tot plegat? Com d’altres fundacions, l’òrgan de govern de la FUAB és un Patronat. En el cas de la FUAB el president és el Rector, Sr. Ferran Sancho Pifarré, i les vice-presidentes la Secretària General de la UAB i l’adjunta a la Gerència per a la FUAB i la Formació Permanent, la Sra. Montserrat Balagueró. També hi forma part del Patronat el president del Consell Social, Gabriel Masfurroll (veure també “Gabriel Masfuroll, Carles Vilarrubí i un dirigent d’Unió van encaminar Urdangarin pel món dels negocis”) així com la Vicerectora d’Economia, Montserrat Farell i el Gerent de la UAB, Joan Melcion.

Més enllà de l’anàlisi de les dades anteriors, i, més encara, d’altres provinents de fonts distintes a la Sindicatura que més endavant explotarem, instem al Rector que acabi amb la sangria de diners públics que suposa la FUAB i doni explicacions del que ha estat passant a la FUAB els darrers anys. Aquesta vegada, això sí, no ens menteixis tal com vas fer aquí.