Tag Archives: privatització

La CGT contra la reforma de la LOSU. El 6 de maig, ens veiem als carrers!

En aquests últims mesos estem assistint a l’enèsim intent de precaritzar el sistema universitari i cientificotècnic espanyol. La realitat, a dia d’avui, és que tots dos estan totalment subordinats als interessos del Capital. El Govern, en tant que administrador d’aquests interessos, pretén donar un pas més cap a la liberalització del sector. 

Tot això, com sempre, a costa dels drets laborals dels seus treballadors i treballadores, així com d’una recerca orientada al benefici col·lectiu i de la qualitat docent que rep l’estudiantat. 

Fa unes poques setmanes el Ministeri de Ciència i Innovació presentava l’avantprojecte pel qual es pretén reformar la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (LCTI), una reforma que s’ha topat amb crítiques per part de tots els sectors implicats. Molt resumidament, es tracta d’una proposta que aposta clarament per la col·laboració publico-privada o, dit d’una altra manera, per finançar amb fons públics les inversions empresarials, que amenaça l’autonomia d’investigadores i investigadors i que prima la contractació laboral per reemplaçar els llocs de caràcter funcionarial, en detriment dels drets laborals de la plantilla. Tot això, a més, sense aportar un finançament que permeti acabar amb la contractació irregular del personal. Aquesta nova reforma complementa l’intent del ministeri d’Universitats de reformar la Llei Orgànica d’Universitats (LOU), que ja s’ha trobat amb una oposició frontal per part dels sindicats. Entre altres coses, aquesta reforma incrementaria, encara més, l’explotació de la plantilla, lloant la mobilitat i consolidant la carrera professional com una carrera d’obstacles. 

I en aquest context, arriba el Reial Decret d’Organització dels Ensenyaments Universitaris, que el ministre Castells pretén aprovar a finals d’aquest curs, i que és la punta de llança de la futura LOSU, que s’espera surti a tràmit la tardor d’enguany. Aquest Reial decret arriba amb la intenció clara de supeditar els estudis universitaris a les necessitats del mercat laboral, per assegurar que les universitats tenen la suficient flexibilitat per satisfer a una o altra branca de la producció, segons el context econòmic ho demani, independentment de la formació íntegra de l’estudiantat; en definitiva, pretén avançar cap a una hiperespecialització tècnica. En paral·lel, el RD també busca introduir a la universitat la formació dual, que aniria acompanyada per un tipus contractual particular que permetria a les empreses contractar estudiants com a mà d’obra barata i amb nul·la estabilitat, fomentant així un mercat laboral flexible i desvalorant encara més la tasca dels i les treballadores, preparant el terreny per a futures retallades de drets laborals. A l’una, les empreses podrien utilitzar aquestes noves figures contractuals per pressionar a la baixa els salaris i drets laborals de la plantilla. La formació dual, a més, suposaria que gairebé el 50% de la “formació” es realitzaria en alguna empresa, incrementant encara més la influència de l’interès i el benefici privat en el sistema universitari. Mentrestant, les pràctiques externes no remunerades continuarien existint, mantenint així a l’estudiantat sotmès a l’explotació laboral, fins i tot després de pagar les taxes de matrícula. 

Davant d’aquesta situació no podem romandre immòbils, esperant que la “nova esquerra”, en col·laboració amb la vella socialdemocràcia, menystingui encara més els nostres drets. Per això, des de la CGT fem una crida a la unitat amb les mobilitzacions convocades per aquest 6M pel Front d’Estudiants i per Estudiants en Moviment com a primer pas per enfortir el moviment sindical i estudiantil davant del nou cicle de reformes neoliberals de la Universitat i la Ciència. 

La Universitat i el sistema científic han d’estar al servei de les necessitats de la classe treballadora, de manera que la col·laboració estreta entre treballadores i treballadors amb les organitzacions estudiantils és imprescindible per acabar amb l’explotació, per democratitzar la Universitat i per recuperar col·lectivament la Universitat i la Ciència.

La coordinadora d’investigació i universitats contra la reforma de la LOSU. El 6 de maig ens veiem als carrers!

Secció sindical de la CGT a la UAB

Cal aturar el desastre a les residències de gent gran

Si hi ha un col·lectiu vulnerable a la pandèmia de COVID19, aquest és el de la gent gran. No calia fer grans informes per preveure les conseqüències de l’entrada del virus en concentracions de persones tan sensibles: les residències.

Oficialment es reconeixen 1100 defuncions a les residències catalanes per COVID19. La realitat és que són moltes més perquè les morts ‘naturals’ sense contrast de test no sumen a la quantitat reconeguda com a tal. Moltes d’elles ocultades per evitar mala publicitat.

Les nostres seccions sindicals ens han fet arribar casos d’en què s’ordena als treballadors/es no portar màscares ‘perquè els avis estiguin tranquils’, després de no proporcionar EPIs homologats. En altres casos els EPIS es reparteixen només a infermers/es però no a asistentes o personal de neteja, com si el virus actués de forma diferent segons la professió.

La gestió de les residències privades o concertades s’ha demostrat tan nociva com la resta del sector sanitari privatitzat. S’imposa el control de cost per obtenir el màxim de benefici i els resultats els hem vist tots i totes. De la mateixa forma que per garantir el benestar comú calia posar tot el sector sanitari privat a les ordres de les indicacions públiques, és imperatiu posar sota el control públic les privades i no només la seva ‘gestió’ de forma temporal.

La Generalitat no actua tard, sino tardíssim. Els ulls grossos i manca de supervisió del  departament de Treball, afers socials i famílies amb aquestes empreses ens ha abocat a la situació actual. Ara bé, des del secretariat permanent de la CGT de Catalunya creiem que el que cal fer primer de tot és actuar enèrgicament per aturar aquest desastre. Cal que el Departament de Salut realitzi tests inmediatament per separar casos positius de la resta de la població de residències. Cal que es proporcionin JA equips EPI a TOT el personal, per evitar noves transmissions del virus i protegir als i les treballadores que estan tenint cura de les persones que hi viuen, així com a les persones usuàries. Hi ha moltes vides en joc.

I després caldrà exigir responsabilitats i evidentment posar en mans del sector públic la gestió i propietat de residències i centres sanitaris. La nostra salut no és un negoci.

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

 

Secció sindical de la CGT a la UAB

Comunicat arran de la vaga estudiantil dels dies 9 i 10 de maig

Des de la CGT a la UAB ens reiterem en els arguments exposats arran de anteriors convocatòries de vagues estudiantils relacionades amb la insuportable pujada de taxes a les Universitats a Catalunya (Comunicat del 28 de Febrer de 2017: https://cgtuab.wordpress.com/2017/02/28/en-defensa-de-la-universitat-publica/)

Seguim igual. Els darrers anys hem vist com la UAB i la resta d’universitats públiques catalanes, han perdut gran part del finançament que rebien l’any 2010 de la Generalitat. En aquella època vivíem una situació que, ni de lluny, era òptima. Amb recursos per sota la mitjana de la UE, ens trobàvem en plena implementació de l’anomenat Pla Bolonya. En comptes d’incrementar els recursos públics de les universitats, els successius governs catalans els han minoritzat de manera salvatge. Les conseqüències les patim tant nosaltres, els i les treballadores del PDI i del PAS, com les i els estudiants: reducció de les inversions en infraestructures, en actualització d’equips, programari i biblioteques, retallada brutal de plantilles, principalment de professorat, sobrecàrregues laborals, precarització de plantilles, en particular dels sectors mes febles, de  professorat i personal investigador en formació i de professorat associat. Tot plegat mentre han augmentat de manera alarmant les taxes universitàries (més del 150% des del 2008) i les activitats privades dins de les universitats.

Des de CGT-UAB pensem que hi ha motius de sobres per a mobilitzar-nos el conjunt de la comunitat universitària. En aquest sentit, considerem que la convocatòria de vaga estudiantil avui i demà,  dies 9 i 10 de maig, és una conseqüència lògica de la deriva que han pres les universitats i un intent per a revertir-la. És socialment urgent i indispensable rebaixar de manera significativa el preu dels estudis universitaris que, actualment, dificulta a alumnes de la classe treballadora poder completar, o fins i tot iniciar, els seus estudis universitaris. Igualment és necessari rescabalar les universitats del saqueig que, com a mínim en alguns espais, estan patint a mans d’activitats privades: cessió d’espais i franquícies a empreses privades, privatització d’espais docents, cessió d’una part de la política d’ajuts a l’estudi a entitats financeres, i un llarg etcètera.

Des de CGT-UAB considerem que cal fer un gir de 180 graus a les polítiques que involucren el model de taxes de serveis públics encaminades a beneficiar a les classes socials altes i, a l’àmbit universitari, a promoure una elitització dels estudis superiors. No creiem que sigui suficient reclamar una rebaixa d’un percentatge de les taxes, si no és, com a mínim, per anivellar els costos de les universitats catalanes amb els de les altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol, o millor encara, amb els de les universitats dels altres estats de la UE. Però això és tan sols un mínim, perquè reclamem un replantejament del sistema educatiu en el seu conjunt, per permeti que la classe treballadora no quedi apartada de la universitat, sinó que sigui prioritzada en les vies d’accés. Creiem imprescindible facilitar la formació a estudiants de classe treballadora des dels primeres etapes en l’ensenyament, eradicant els privilegis que comporta la mercantilització d’escoles i instituts, i la promoció que reben les formes d’estudi classistes i els que es beneficien d’elles, així com recuperar l’opció de compatibilitzar estudis i treball, que l’aplicació del Pla Bolonya ha relegat.

Així mateix, denunciem el procés de mercantilització de les universitats públiques per la via de crear entramats empresarials dels quals és lucra també una part del professorat. Aquest procés ha comportat, entre d’altres efectes, un augment exponencial en l’oferta de mestratges i graus a preus no subvencionats, amb la conseqüent selecció econòmica de l’alumnat. També ha generat un desviament de recursos públics cap a fundacions i altres ens jurídics que s’han anat creant a les universitats a fi de facilitar la depredació de recursos en benefici d’una minoria, tal com també passa amb la sanitat. La situació financera de la Universitat s’ha ressentit també amb tot això.

Des de CGT-UAB fem una crida a totes les treballadores i treballadors de la UAB, tant PDI com PAS, a construir cada dia la defensa de la UAB com una universitat pública i compromesa socialment. La vaga d’estudiants és una protesta que persegueix aquests objectius.

Secció Sindical de CGT a la UAB

 

 

CGT exigeix als rectors de les universitats catalanes que es deixin de declaracions i passin a accions contundents en defensa de la universitat pública

Davant la declaració formulada pel conjunt de rectors de les universitats públiques, CGT considera que ja no és hora de limitar-se a fer declaracions d’intencions enfront de les polítiques d’atacs constants a l’ensenyament, sinó que ha arribat el moment de demanar responsabilitats per la greu situació creada.

Les seccions sindicals de la CGT a les universitats públiques catalanes han emès un comunicat a la comunitat universitària en el qual denuncien la greu situació existent que posa en perill tot el sistema d’ensenyament superior i que es resumeix en els següents punts:

  1. Els impagaments i el menysteniment a les universitats públiques per part de la Generalitat de Catalunya no són fruit d’aquesta crisi-estafa, sinó que van començar l’any 2005. De fet, l’acumulació de l’anomenat deute històric (incompliment sistemàtic per part de la Conselleria d’Universitats de les aportacions econòmiques compromeses) s’eleva ja a prop de 270 milions d’euros.
  2. Des de llavors, s’han fet tres o quatre declaracions similars a l’afavorida el dilluns per la CRUE i reunions més o menys cordials en les quals la Generalitat ha acordat amb els diferents rectors catalans un model de finançament que segueix incomplint reiteradament i que està provocant greus problemes de gestió econòmica i xifres insuportables en pagaments en interessos bancaris. La Universitat Autònoma de Barcelona, per exemple, pagarà aquest exercici 1,9 milions d’euros en interessos.
  3. Mentrestant, hem vist com els diferents governs, estatal i autonòmic, han anat fomentant i alimentant universitats privades amb les despeses que ha suposat per a les arques públiques. En l’actualitat, a l’estat espanyol hi ha 29 universitats privades enfront de les 50 públiques.
  4. Paral·lelament, estem veient com l’elit de la Universitat, equips rectorals, degans, etc. s’ha anat tancant cada vegada més en una torre d’ivori mirant a una altra banda com si res no passés i deixant que els esdeveniments els depassin. La retallada global d’enguany suposarà una nova rebaixa dels pressupostos universitaris que, només a la UAB, per exemple, és del 4% però des de fa anys és constant la pèrdua de llocs de treball docents (per no reposició de places, no renovació de contractes i acomiadaments directes) i de personal administratiu així com les diferents privatitzacions realitzades i i afecta greument a la qualitat del servei públic.
  5. Perquè des de les mobilitzacions de Bolonya els equips rectorals segueixen fent oïdes sordes a les reivindicacions i reclamacions d’una part important de l’alumnat, preocupat en la defensa d’un autèntic model d’universitat pública, criticant durament les seues accions o deixant-los tots sols quan aquestes mobilitzacions són criminalitzades.
  6. Perquè volem una Universitat Pública de qualitat, oberta a la societat, lloc de debat i trobada, on tothom pugui accedir a les seves instal•lacions i que no quedi reduït a un espai cada vegada més acotat i subjecte a les lleis del mercat.
  7. Perquè més enllà de comunicats i declaracions, considerem que les postures de les universitats catalanes han de passar per l’adopció de mesures concretes actives que deixen constància davant la comunitat universitària, la Generalitat i el conjunt de la societat de la impossibilitat de continuar desenvolupant amb normalitat l’activitat universitària en aquestes condicions de finançament.

CGT-Universitats

cgt-ub@ub.edu

cgt.ensenyament@uab.es