Tag Archives: negoci

Per una baixada de les taxes sense trampa

La secció sindical de CGT-UAB, en el context de les mobilitzacions que ha hagut a l´estat espanyol i que hi ha convocades demà dijous 17 de novembre, volem aprofitar per expressar la nostra posició i reclamar la reversió de les polítiques antisocials instades des de Brussel·les, el Govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya.

Amb l’excusa de la necessitat d’ajustar els recursos disponibles com a conseqüència de la crisi econòmica estem patint la destrucció dels pilars de la justícia social, en especial de la sanitat i de l’educació, tant universitària com no universitària. Tanmateix, alhora que els pressupostos destinats a ensenyament i sanitat han experimentat successives retallades, s’ha produït un desviament de recursos públics per facilitar el procés de mercantilització creixent, tant de sanitat com d’educació.

El guió és prou conegut: un determinat servei públic, en el nostre cas la Universitat, ha d’afrontar tensions econòmiques creixents que condueixen a la necessitat de transformar-la per tal que pugui sobreviure i continuar sent referent “d’excel·lència”. Amb l’excusa de facilitar la seva “salvació” ens venen amb l’enganyifa de que cal externalitzar serveis i obrir la gestió a empreses i fundacions privades.

Tot plegat amb la complicitat de certs estaments que suposadament haurien d’implicar-se activament amb la defensa dels principis bàsics de la justícia social però que, a canvi de treure’s abundosos sobresous, prefereixen mirar cap una altra banda i apuntar-se, amb la boca petita, a les reivindicacions dels que sempre han d’empassar-se els ajustos.

Si no fem el que ens ordenen i assumim els sacrificis que ens demanen, ens adverteixen que tot anirà a pitjor. Però qui són els que ens ho diuen? Els mateixos que des de fa anys han estat copant totes les esferes de poder, els que han estat prenent decisions “pel nostre bé”. Els mateixos que, quan fa temps ja se sabia que les coses no anaven bé, preferien continuar amb els seus rituals de legitimació democràtica per la via de sotmetre a votació el que ja estava decidit. I alhora mantenien els seus privilegis, els seus sobresous, les seves prebendes. La història de sempre: els beneficis a repartir entre uns pocs, les pèrdues a distribuir entre totes i tots.

Per tant, cridem als companys i companyes de PAS i PDI a que se solidaritzin amb la jornada de lluita i que aquesta no sigui un simple fet puntual sinó que es mantingui en el temps fins revertir la situació: que la crisi la paguin els que s’han beneficiat de depredar els recursos públics de totes i tots.

Salut i lluita llibertària


Secció Sindical de CGT a la UAB

Sobre la continuïtat del Model de Dedicació del 2009, que proposa l’Equip de la Rectora Arboix: Preliminars per a una anàlisi

rotomdd

DESTACATS

  • El “Model de Dedicació Acadèmica” del nou Equip de Govern representa la continuïtat del sistema de còmput de la docència introduït l’any 2009 (Equip d’Anna Ripoll) i aprofundit l’any 2014 (Equip de Ferran Sancho).
  • El Valor del Treball Docent no es recupera, sinó que, ben al contrari, es veu reduït mes, i perd encara més pes l’hora lectiva.
  • Es promou la competència i la mercantilització en la transferència: No es valora el treball docent o investigador real, sinó el volum de diners obtinguts, i un sistema de quartils suposa que si algú guanya en reducció docent (quartil superior) el seu treball serà assumit per un altre sector del professorat (quartil inferior).
  • Els retocs al “Model de Dedicació Acadèmica” aprofundiran en la sobrecàrrega de treball per al Professorat més Precari, o permetran les retallades de Plantilla, si és aquest l’objectiu.

 

Parlar de “Model de Dedicació Acadèmica” és parlar de com es reconeix el treball del professorat universitari. És parlar de quina és la màxima càrrega laboral que pot recaure sobre una professora o un professor, i de quina capacitat té el conjunt del professorat d’un Departament o d’una Facultat per realitzar la docència reglada en les titulacions oficials de Grau, Màster i Doctorat. Segons com es faci el recompte, una mateixa persona pot trobar-se que amb les mateixes tasques realitzades no siguin reconegudes de manera igualitària. És a dir que el Valor-Treball del professorat universitari fluctuï segons com sigui reconegut per la Universitat, que actua com a Empresa. D’això es derivaran els càlculs d’un “Model Teòric de Plantilla”, en correlacionar la capacitat docent del professorat, amb les càrregues docents a les quals ha de fer front la plantilla. Com menys computi la docència, menys professorat serà necessari, i estarà justificat reduir la plantilla de Departaments i Facultats, a costa que recaigui el treball a realitzar sobre qui manté el seu lloc el treball. O, alternativament, es beneficiarà amb reduccions de càrrega laboral a uns sectors del professorat, a costa de sobrecarregar-ne uns altres, si, com estem vivint en els últims anys, la suma ha de resultar “zero”, ja que no hi ha cap intenció d’incrementar les plantilles.

Com ha estat habitual en el marc històric del Capitalisme, en les lluites entre Patronal i Treballadors i Treballadores, les Empreses han buscat sempre comptabilitzar el treball, no pel temps invertit, que constitueix el patró de mesurament objectiu del treball que es realitza, sinó a partir d’altres criteris que facilitaven l’explotació laboral, i que permeten incrementar la plusvàlua. Per aquesta raó, enfront del “treball a preu fet”, les lluites sindicals van aconseguir implantar jornades laborals d’un temps determinat. D’aquí poc es compliran 100 anys que la Vaga de La Canadenca va aconseguir la jornada de 8 hores, l´any 1919.
En el cas del professorat universitari, fa més de 30 anys que es va establir també un límit màxim de càrrega laboral en la docència, fixat en 8 hores lectives setmanals (240 anuals), per a una dedicació a temps complet, a través del “Reial Decret 898/1985, de 30 d’abril, sobre Règim de Professorat Universitari”. Aquesta normativa segueix vigent avui, i estableix un límit que legalment no es pot superar en el pla docent de cap professor o professora.

La UAB, tenint en compte l’objectiu de promoure la investigació, sobre aquesta base, i sobre la base del Valor-Treball objectiu de la docència, havia fixat que la càrrega màxima del professorat es limitaria a 6 hores lectives setmanals (180 anuals), per afavorir la dedicació científica a la nostra universitat. Un “Model UAB” que va tenir notables beneficis i que es va plasmar en un exponencial creixement de l’activitat investigadora.

Aquell “Model UAB”, senzill i transparent, i que havia donat resultats positius, va començar a sofrir modificacions quan es van introduir criteris de còmput que desvirtuaven el Valor-Treball en la docència, i que contemplaven, d’acord amb criteris de gestió empresarial propis dels àmbits ultraliberals que s’havien fet amb el poder, una “dedicació variable”, que passava a tenir en compte la “productivitat”, entesa des d’una perspectiva on la mercantilització i la competència, considerats valors sagrats, es feien propietàries de la Universitat. El “Pla Bolonya” que s’havia imposat en el format dels Plans d’Estudis de Graus i de Màsters, va passar també a afectar als Plans Docents del professorat de la UAB.

Així, l’any 2009, l’Equip de la Rectora Ripoll, amb el Vicerector Gómez Pallarés, van aconseguir aprovar el nou “Model de Dedicació Variable”. En el mateix s’introduïa un paràmetre que ha tingut conseqüències greus en el Valor-Treball de la docència en la UAB: el nombre d’alumnes matriculats en un grup, com el nombre de clients en una empresa comercial, o el nombre d’objectes fabricats en una empresa industrial, passava a ser un factor determinant per computar la docència. No obstant això, i com una coartada perquè fos fàcilment assumit el model, també s’incorporaria el còmput de les hores de dedicació docent a la preparació de les sessions lectives, establint un barem 1=1 entre ambdues activitats (o sigui 1 hora de preparació per hora de classe presencial). La confusió que comportava que el càlcul d’hores de dedicació passava de les 240 anuals a una al.legal càrrega docent màxima de 560 hores, es convertia també en una cortina de fum que dificultava “traduir” en hores reals les suposades dedicacions del professorat. Així aquell model es va implementar, i es va fer palès altre cop que la UAB establia com a prioritari el “treball a preu fet”, el treball valorat segons el nombre d’alumnes-clients i el treball valorat segons la “productivitat científica”. Això per cert, acabaria incloent també la dedicació a activitats mercantils (docència privada, convenis amb empreses).

Pocs anys després, i en la línia de la “Dedicació Variable” implantada per l’Equip de la Rectora Ripoll, el “Decret Wert” (“Reial Decret-Llei 14/2012, de 20 d’abril, de Mesures Urgents de Racionalització de la Despesa Pública en el Àmbit Educatiu) consagrava la “Dedicació Variable”. Existeix constància que l’ideal ultraliberal d’universitat del Govern de la Generalitat de Catalunya no estava molt lluny, i que assessors d’entorn dels llavors responsables, Andreu Mas-Colell i Antoni Castella, van assessorar el Ministre. La “Racionalització de la Despesa Pública”, sinònim de retallades pressupostàries en la neo-llengua del ultraliberalisme imperant, comportava l’opció de reducció de càrrega docent al professorat que demostrés la seva dedicació científica a través dels “Sexennis d’Investigació”. Aquells “Trams de Productivitat”, introduïts per compensar la reduïda nòmina del professorat universitari, es convertien definitivament en una mesura de l’activitat investigadora. No és aquest el lloc per abordar la dubtosa capacitat de mesurar la investigació a través de publicacions valorades amb la intermediació de revistes propietat de corporacions multinacionals, però els dubtes no han fet més que incrementar-se amb el pas del temps.

El “Decret Wert” assentava la classificació del professorat en tres grups de dedicació, de 16, 24 i 32 crèdits docents, partint del dubtós supòsit que els “Trams” informen d’una dedicació a la investigació.

No obstant això, l’Equip del Rector Sancho, amb el Vicerector Donaire, afegiria de la seva collita, potser amb el mateix assessorament que havia tingut el Ministre Wert, modificacions que res no tenien a veure amb el “Decret Wert”, tal com denunciàvem a CGT-UAB als nostres comunicats de novembre de 2013 (1) i d’abril de 2016 (2). La conseqüència és que al gener de 2014 el Consell de Govern de la UAB, va aprovar un replantejament del “Model de Dedicació Acadèmica” anterior. Tal com vam exposar al seu moment, la revisió del model tenia la conseqüència que l’activitat docent reconeguda per la UAB es veia notablement minvada, i que per a una mateixa quantitat de treball docent dut a terme per qualsevol professor o professora, la UAB passava a comptabilitzar un menor nombre de “hores”.

El “Model Donaire” procedia a eliminar l’única aportació positiva que tenia el “Model de Dedicació Variable”. D’un cop de ploma desapareixia del còmput de dedicació el temps de preparació de classes. Però es mantenia, sobredimensionat, el pes del nombre d’ “alumnes-clients”. Incorporant un factor corrector, basat en algorismes matemàtics, que asseguraven que el còmput de docència s’ajustés als requisits de càrrega docent necessària en les titulacions de la UAB, malgrat que la plantilla de professorat era progressivament retallada. Professores i professors de la UAB van apreciar la sobrecàrrega docent des del curs 2014-2015.

Ara, amb el nou Equip de la Rectora Arboix, s’ha plantejat la imprescindible necessitat de discontinuar el “Model Donaire”. No obstant això, l’esborrany que ha començat a circular entre òrgans de representació sindical i direccions de departaments, mostra que la intenció no és canviar el model, sinó mantenir-lo, simplement amb retocs, per donar continuïtat als principis de mercantilització i competència, seguint així en la línia dels equips de Anna Ripoll i Ferrán Sancho.

El còmput de la docència segueix recaient en el nombre d’ “alumnes-clients”, però ara el model elimina els trams de desenes de matrícules, introduïts pel Vicerector Donaire, i que havien comportat nombroses distorsions. Però la nova fórmula de càlcul que s’introdueix suposa una reducció lineal del valor de l’Hora-Treball, amb el que tot el professorat podrà constatar que per a les mateixes hores lectives i el mateix nombre d’alumnes/as la seva docència computarà menys. Podem observar-ho clarament en el següent quadre, amb una simulació de l’aplicació del model.
 

Hores Reconegudes
(per el mateix Grup Docent)

Nº Alumn.

Model 2009

Model 2014

Model 2016

10

105

76,5

72

20

120

85,5

81

30

135

94,5

90

40

150

103,5

99

50

165

112,5

108

75

202,5

130,5

130,5

100

240

157,5

153

140

300

193,5

189

El Model de l’Equip de la Rectora Arboix no solament no recupera una valoració objectiva del temps de treball docent, sinó que s’allunya encara més de la primera versió del “Model de Dedicació Variable” introduïda en 2009, reduint encara més el valor del treball docent, tal com podem veure en aquest gràfic, derivat de la taula anterior:

taulamdd

D’altra banda, i per assenyalar un altre element notablement allunyat d’un còmput objectiu del treball acadèmic, podem destacar el mecanisme de comptabilització de la “transferència”, equiparada a convenis i contractes signats per la UAB, i que reporten ingressos dineraris. El que volem és subratllar el caràcter asimètric respecte als projectes d’investigació oficials o institucionals. Per a aquests últims la reducció docent que es defineix és objectiva i clara, i es basa en la participació en l’equip d’investigació, en qualitat d’investigadors o investigadores del professorat. No obstant això, la reducció docent que es deriva dels convenis-contractes fa ferum de “comissió comercial”: com més ingresses més et redueixes docència. Un premi a l’eficàcia comercial del professorat, que ens sembla completament qüestionable.

A més, el model de reducció docent a partir de “transferència” es basa en un esquema competitiu. Una estructura percentílica que defineixi quartils, classifica al professorat en tres categories (Quartil Superior, Quartils Mitjans i Quartil Inferior), segons la quantitat de diners obtinguda. Hi haurà qui guanyi en reducció docent en la mesura en què ingressi un volum important de diners a la UAB, però sempre hi haurà qui surti perdent. Perquè qui ingressi “poc” o gens, atès que no variarà la suma total de càrrega lectiva, haurà de fer-se càrrec de la docència de qui es beneficia de les reduccions.

En definitiva, considerem que els retocs al “Model de Dedicació” introduït en 2009 i modificat el 2014, no pretenen recuperar una valoració objectiva del treball docent. Se segueix mantenint la base del mateix model, perquè té la finalitat d’ajustar-se a la càrrega de docència necessària per continuar les titulacions actuals. Si es redueix d’una banda a cert nombre de professores i professors, la resta haurà de cobrir aquestes reduccions amb major càrrega laboral.

En una situació d’una universitat amb professorat envellit, precari, temporal, en el límit de la legalitat en molts casos, tal com ha denunciat l’Observatori del Sistema Universitari (3), els retocs al “Model de Dedicació” que està patint la UAB fa anys, sembla que no tenen una altra finalitat que seguir acomodant la plantilla del PDI a les necessitats laborals de la universitat, potser beneficiant parcialment certs sectors (professorat estable amb elevat volum d’ingressos mitjançant convenis), a costa que el valor de la docència segueixi decreixent encara més, perquè el volum total de treball es redistribueixi, segurament en perjudici de la majoria del professorat (sobretot els sectors més precaris).

Esperem que la Rectora Arboix i el seu equip reflexionin seriosament sobre les conseqüències de mantenir el “Model de Dedicació Variable” introduït l’any 2009, que ja s’allunyava del valor objectiu del treball docent. Però més encara que es pensi en profunditat perquè se segueix emprant una formulació matemàtica finalista per calcular un temps de treball docent fictici, que ni tan sols recupera el valor de la preparació de les classes que incloïa el primer model. Sabem que la finalitat del model, intencionada o no, segueix sent justificar que es pot “fer tot” amb la plantilla de professorat actual, o fins i tot amb menys. I si ara el que vindrà a continuació esperem que no siguin noves retallades de plantilla, ja molt delmada, del que no hi ha dubte és que amb total seguritat vindrà una sobrecàrrega de feina per al professorat més jove i més inestable.

Reclamem que es recuperin valors objectius del treball docent, que prevalgui el temps de treball invertit, per damunt d’altres vectors que distorsionen la valoració de les tasques lectives. I, per descomptat, recordem que el límit legal segueix estant en 8 hores lectives setmanals reals per al professorat a temps complet.

Secció Sindical de CGT a la UAB

_______________
(1) “El model de dedicació docent i els tripijocs del Vicerector Donaire”, 13.11.2013, URL: https://cgtuab.wordpress.com/2013/11/13/mdd_tripijocsdonaire

(2) La Instrumetalització de la Docencia. 26.4.2016. URL: https://cgtuab.wordpress.com/2016/04/26/861

(3) “El professorat universitari a Catalunya”, 26.9.2016. URL: http://www.observatoriuniversitari.org/blog/2016/09/26/el-professorat-universitari-a-catalunya

LA INSTRUMENTALITZACIÓ DE LA DOCÈNCIA

1. ANTECEDENTS

Una de les iniciatives de caràcter estratègic de l’Equip de Govern de la UAB va ser fer aprovar a través del Consell de Govern del 23-I-2014 un nou model de dedicació acadèmica, a l’empara del Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo – l’anomenat “decreto Wert”– que, entre d’altres mesures, estableix en el seu títol II un règim de dedicació variable en les obligacions del professorat funcionari de les universitats.

Com sabeu, el Real Decreto defineix tres perfils de dedicació, en funció exclusivament de les avaluacions positives rebudes sobre l’activitat investigadora: 16 crèdits ECTS, 24 crèdits ECTS i 32 crèdits ECTS. Tanmateix, l’Equip de Govern va instrumentalitzar la normativa anterior per desenvolupar un nou sistema de còmput de l’activitat docent, introduint normes ad hoc de reducció docent al marge de les contingues al Real Decreto i establint un sistema de quantificació de la docència que ha comportat, respecte al sistema vigent fins el curs 2013-2014, una sensible reducció en les hores d’activitat docent reconegudes al professorat per la seva tasca.

2. LES CONSEQÜÈNCIES SOBRE LA DEDICACIÓ DOCENT REGLADA OFICIAL

A partir del curs 2014-2015 el professorat es va trobar que l’activitat docent que se li consignava per impartir classe en un determinat grup es va veure sensiblement retallada respecte a la que se li reconeixia per haver fet classe en un grup idèntic (mateixa assignatura, mateix nombre d’estudiantes etc.) en el curs 2013-2014 sota el model de còmput de la docència vigent fins llavors. Per quins motius: tant per la desaparició de les hores reconegudes per preparació de classes, 45 hores fins llavors, com per la reducció en la valoració de les tasques de tutorització, seguiment i avaluació d’activitats dirigides. Per una anàlisi detallada podeu consultar el comunicat “El model de dedicació docent i els tripijocs del Vicerector Donaire”.

Com a resultat de l’anterior, una part important del professorat ha sofert un increment en la seva docència efectiva presencial respecte a la que havia de donar en el model anterior donat que l’Equip de Govern va imputar sobre aquest professorat els costos del desplegament del seu model i del seu sistema de reduccions a la carta. (Veure enllaç anterior així com taules comparatives).

Alhora, sense haver-ho aprovat en cap òrgan ni informar ningú, l’Equip de Govern va modificar una sèrie de paràmetres fonamentals del full del pla docent individual que ha de signar el professorat, fen molt més opaca i lesiva pels interessos de la majoria la gestió de l’activitat acadèmica (veure annex a peu de plana per a una descripció detallada).

Per últim, el model aprovat conté en la seva pròpia definició un element que distorsiona a la baixa la càrrega docent reconeguda al professorat com a conseqüència de calcular les hores reconegudes per tasques de seguiment segons la mida del grup definida per trams de deu en deu en lloc de fer-ho pel nombre real d’estudiants matriculats (veure apartat 5.2 del reglament de dedicació acadèmica del professorat). Per exemple, un professor/a amb un grup de 59 estudiants matriculats veu reconegudes les mateixes hores d’activitat docent que si en el grup tingués únicament 50 matriculats: 45 hores presencials*(1,5+0,2*Part sencera (59/10))=112,5hores. En realitat, caldria que el model li assignés 120,6 hores (=45*(1,5+0,2*(59/10)) per tal de ser menys biaixat. Això té, òbviament, efectes a l’hora de calcular les necessitats de plantilla: reconèixer menys hores de docència al professorat suposa incrementar de manera fictícia la capacitat teòrica individual de docència i, per tant, reduir la mida teòrica de plantilla. Podeu veure una anàlisi amb més detall al document biaixaments del MDA.

3. LA SUPEDITACIÓ DE LA DEDICACIÓ REGLADA OFICIAL ALS INTERESSOS PRIVATS

Simultàniament, i com a contrapunt a l’anterior, a determinat professorat se li va donar la possibilitat de fruir de reduccions docents en funció del volum de recursos generat per la seva activitat empresarial (en la neollengua de l’Equip: en tasques de transferència; veure apartat 4.3.d del model de dedicació acadèmica) per exemple – però no exclusivament – via l’activitat en spin-offs; empreses de base tecnològica etc.: veure acord 33/2014 de 30 d’octubre de la Comissió de Personal Acadèmic.

Sense cap escrúpol, es desvirtua també un dels arguments utilitzats per justificar us sistema de dedicació variable en el mateix moment en que el model de dedicació acadèmica en el seu punt 2.5 assimila sota certs supòsits un tram de gestió a un tram de recerca. Així mateix, aprofitant-se de la discrecionalitat que confereix el redactat del model de dedicació acadèmica, professorat que imparteix voluntàriament cursos MOOC (tal vegada perquè el Vicerector Donaire va ser una de les persones que els va iniciar a la UAB?) que no són ni reglats ni oficials, veu reconegut en el seu pla docent oficial una part de les hores que hi dedica (veure aquí així com acord 34/2014 de 30 d’octubre de la Comissió de Personal Acadèmic).

Un pas més enllà el suposa el fet de que la dedicació en mestratges oficials a preus no subvencionats, impartits a través de la Fundació UAB i que el professorat que els imparteix voluntàriament ho fa a canvi d’importants sobresous, passi a ser reconeguda en el pla docent oficial, tal com sembla desprendre’s del document annex al punt 4.1 del Consell de Govern del passat 10 de març (veure plana dos del document enllaçat).

De fet, una de les claus del model és precisament el menyspreu de la docència reglada oficial a preus públics, en benefici de tasques que no tenen res que veure amb la recerca acadèmica ni amb la docència pública oficial. En aquest sentit, no és excusable la hipocresia que suposa pretendre justificar un sistema de dedicació variable quan una part significativa del professorat funcionari que fa mans i mànigues per reduir-se la seva activitat docent en l’esfera pública de la UAB intenta desprès fer tanta docència com pot en mestratges i cursos en l’esfera privada de la UAB, tant via fundació UAB (que, recordi’s, acumula un important deute) com en centres propis; tant en el si d’espais de l’Esfera UAB com fent, en sentit literal, les Amèriques per tal d’anar a donar classes a canvi de sucosos sobresous en escoles i universitats privades, malgrat l’acord que es va aprovar per majoria en el Claustre de desembre de 16-XII-2010 (vegi’s text de la proposta aquí). Veure també els comunicats Corrupció a la UAB?, La UAB actua com una masia bananera , La trama 1.0 i Irregularitats i tractes de favor?

Es pot esperar cap mena d’autoregulació d’aquells que s’embutxaquen fins a 407€ nets per cada hora de classe i més de 40.000€ per tasques de coordinació? (podeu consultar el conveni en qüestió aquí; les xifres esmentades les trobareu a la darrera plana del document pdf.. Més informació aquí i aquí (pàg.3 en especial).

Què dir de l’Equip de Govern, donant el silenci com a resposta a peticions d’informació (la podeu consultar aquí) atesos els vincles d’alguns dels seus membres amb l’entramat muntat. Al respecte, veure el cas del Rector amb la Barcelona Graduate School i el MOVE.

Secció sindical CGT–UAB

ANNEX

1.- En molts casos, en especial el del professorat funcionari a temps complert que no està en règim de dedicació de 16 ECTS, el nombre d’hores setmanals que se li va fer constar com a docència impartida en el curs 2014-2015 superava el topall corresponent a la seva dedicació màxima (veure text ressaltat planes 1 i 2 del document 1). Pel curs 2015-2016 aquest fet queda emmascarat per la via de fer desaparèixer del full individual del pla docent la informació relativa a la seva dedicació setmanal (veure document 2). Així mateix, deixen de fer-se constar quantes són les hores nominals que ha de fer el professor/ra així com les hores d’exempció docent a les que pugui tenir-se dret (veure plana 1 document 2).

2.- El període de classes consignant en el full individual deixa de ser continu per passar a ser discontinu: si en una setmana es tenen classes en dies que són festius, com per exemple els corresponents a la festa del dia de la Mercè o la del 8 de desembre, la setmana en qüestió desapareix del període docent declarat al professorat (veure document 2, text ressaltat sobre dates) malgrat es facin activitats de tutories i de preparació de classes.

3.- Atès que una de les variables pel còmput docent és el nombre d’estudiants matriculats, caldria la màxima cura en la correcta quantificació de la xifra. Tanmateix, en la majoria de departaments l’encàrrec docent del professorat per un curs donat es determina de facto a partir de la xifra d’estudiants matriculats en el curs anterior. Suposadament, aquestes dades es corresponent amb les que es publiquen en l’aplicatiu de transparència del pla docent (TPD). No obstant això, es permet que en determinades Facultats es faci una gestió “singular” de determinats ítems, fins i tot una vegada tancades les actes de qualificació de les notes, en particular el que figura sota la denominació de “Alumnes internacionals, llicenciatura i d’altres..” que desprès distribueixen entre el professorat que imparteix l’assignatura de manera discrecional, generant-se greuges comparatius. Aquesta qüestió ja va ser denunciada el juny de l’any passat al Vicerector Donaire, sense que aquest donés, com és habitual, cap resposta. Alhora, hi ha constància documental de professorat al que, una vegada tancades actes, se li modifica a la baixa (per sota del nombre real de matriculats segons l’aplicatiu SIGMA-CDS) el nombre d’estudiants que se li imputa en el full de transparència del pla docent.