Tag Archives: instrumentalització de la universitat

CGT-UAB rebutja el Model de Dedicació Acadèmica proposat per l’Equip de la Rectora Arboix

Atesa la convocatoria d’una Mesa de Negociació prevista per a demà en relació al Model de Dedicació Acadèmica, la Secció Sindical de CGT a la UAB rebutja el Model de Dedicació Acadèmica proposat per l’Equip de la Rectora Marga Arboix, i que pretén implantar-se en el curs 2018-2019. Aquest MDA continua i consolida els principis neoliberals i la perspectiva de gerència empresarial que va introduir l’Equip de la Rectora Anna Ripoll, i que va aprofundir l’Equip del Rector Ferran Sancho”. Més informació aquí:

1.- La instrumentalització de la docència:  https://cgtuab.wordpress.com/2016/04/26/861/

2.- https://cgtuab.wordpress.com/2017/06/21/desde-cgt-denunciem-la-continuitat-del-model-de-dedicacio-variable-a-la-uab/

3.- https://cgtuab.wordpress.com/2016/10/24/sobre-la-continuitat-del-model-de-dedicacio-del-2009-que-proposa-lequip-de-la-rectora-arboix-preliminars-per-a-una-analisi/

Secció sindical de la CGT a la UAB

Per una baixada de les taxes sense trampa

La secció sindical de CGT-UAB, en el context de les mobilitzacions que ha hagut a l´estat espanyol i que hi ha convocades demà dijous 17 de novembre, volem aprofitar per expressar la nostra posició i reclamar la reversió de les polítiques antisocials instades des de Brussel·les, el Govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya.

Amb l’excusa de la necessitat d’ajustar els recursos disponibles com a conseqüència de la crisi econòmica estem patint la destrucció dels pilars de la justícia social, en especial de la sanitat i de l’educació, tant universitària com no universitària. Tanmateix, alhora que els pressupostos destinats a ensenyament i sanitat han experimentat successives retallades, s’ha produït un desviament de recursos públics per facilitar el procés de mercantilització creixent, tant de sanitat com d’educació.

El guió és prou conegut: un determinat servei públic, en el nostre cas la Universitat, ha d’afrontar tensions econòmiques creixents que condueixen a la necessitat de transformar-la per tal que pugui sobreviure i continuar sent referent “d’excel·lència”. Amb l’excusa de facilitar la seva “salvació” ens venen amb l’enganyifa de que cal externalitzar serveis i obrir la gestió a empreses i fundacions privades.

Tot plegat amb la complicitat de certs estaments que suposadament haurien d’implicar-se activament amb la defensa dels principis bàsics de la justícia social però que, a canvi de treure’s abundosos sobresous, prefereixen mirar cap una altra banda i apuntar-se, amb la boca petita, a les reivindicacions dels que sempre han d’empassar-se els ajustos.

Si no fem el que ens ordenen i assumim els sacrificis que ens demanen, ens adverteixen que tot anirà a pitjor. Però qui són els que ens ho diuen? Els mateixos que des de fa anys han estat copant totes les esferes de poder, els que han estat prenent decisions “pel nostre bé”. Els mateixos que, quan fa temps ja se sabia que les coses no anaven bé, preferien continuar amb els seus rituals de legitimació democràtica per la via de sotmetre a votació el que ja estava decidit. I alhora mantenien els seus privilegis, els seus sobresous, les seves prebendes. La història de sempre: els beneficis a repartir entre uns pocs, les pèrdues a distribuir entre totes i tots.

Per tant, cridem als companys i companyes de PAS i PDI a que se solidaritzin amb la jornada de lluita i que aquesta no sigui un simple fet puntual sinó que es mantingui en el temps fins revertir la situació: que la crisi la paguin els que s’han beneficiat de depredar els recursos públics de totes i tots.

Salut i lluita llibertària


Secció Sindical de CGT a la UAB

Sobre la continuïtat del Model de Dedicació del 2009, que proposa l’Equip de la Rectora Arboix: Preliminars per a una anàlisi

rotomdd

DESTACATS

  • El “Model de Dedicació Acadèmica” del nou Equip de Govern representa la continuïtat del sistema de còmput de la docència introduït l’any 2009 (Equip d’Anna Ripoll) i aprofundit l’any 2014 (Equip de Ferran Sancho).
  • El Valor del Treball Docent no es recupera, sinó que, ben al contrari, es veu reduït mes, i perd encara més pes l’hora lectiva.
  • Es promou la competència i la mercantilització en la transferència: No es valora el treball docent o investigador real, sinó el volum de diners obtinguts, i un sistema de quartils suposa que si algú guanya en reducció docent (quartil superior) el seu treball serà assumit per un altre sector del professorat (quartil inferior).
  • Els retocs al “Model de Dedicació Acadèmica” aprofundiran en la sobrecàrrega de treball per al Professorat més Precari, o permetran les retallades de Plantilla, si és aquest l’objectiu.

 

Parlar de “Model de Dedicació Acadèmica” és parlar de com es reconeix el treball del professorat universitari. És parlar de quina és la màxima càrrega laboral que pot recaure sobre una professora o un professor, i de quina capacitat té el conjunt del professorat d’un Departament o d’una Facultat per realitzar la docència reglada en les titulacions oficials de Grau, Màster i Doctorat. Segons com es faci el recompte, una mateixa persona pot trobar-se que amb les mateixes tasques realitzades no siguin reconegudes de manera igualitària. És a dir que el Valor-Treball del professorat universitari fluctuï segons com sigui reconegut per la Universitat, que actua com a Empresa. D’això es derivaran els càlculs d’un “Model Teòric de Plantilla”, en correlacionar la capacitat docent del professorat, amb les càrregues docents a les quals ha de fer front la plantilla. Com menys computi la docència, menys professorat serà necessari, i estarà justificat reduir la plantilla de Departaments i Facultats, a costa que recaigui el treball a realitzar sobre qui manté el seu lloc el treball. O, alternativament, es beneficiarà amb reduccions de càrrega laboral a uns sectors del professorat, a costa de sobrecarregar-ne uns altres, si, com estem vivint en els últims anys, la suma ha de resultar “zero”, ja que no hi ha cap intenció d’incrementar les plantilles.

Com ha estat habitual en el marc històric del Capitalisme, en les lluites entre Patronal i Treballadors i Treballadores, les Empreses han buscat sempre comptabilitzar el treball, no pel temps invertit, que constitueix el patró de mesurament objectiu del treball que es realitza, sinó a partir d’altres criteris que facilitaven l’explotació laboral, i que permeten incrementar la plusvàlua. Per aquesta raó, enfront del “treball a preu fet”, les lluites sindicals van aconseguir implantar jornades laborals d’un temps determinat. D’aquí poc es compliran 100 anys que la Vaga de La Canadenca va aconseguir la jornada de 8 hores, l´any 1919.
En el cas del professorat universitari, fa més de 30 anys que es va establir també un límit màxim de càrrega laboral en la docència, fixat en 8 hores lectives setmanals (240 anuals), per a una dedicació a temps complet, a través del “Reial Decret 898/1985, de 30 d’abril, sobre Règim de Professorat Universitari”. Aquesta normativa segueix vigent avui, i estableix un límit que legalment no es pot superar en el pla docent de cap professor o professora.

La UAB, tenint en compte l’objectiu de promoure la investigació, sobre aquesta base, i sobre la base del Valor-Treball objectiu de la docència, havia fixat que la càrrega màxima del professorat es limitaria a 6 hores lectives setmanals (180 anuals), per afavorir la dedicació científica a la nostra universitat. Un “Model UAB” que va tenir notables beneficis i que es va plasmar en un exponencial creixement de l’activitat investigadora.

Aquell “Model UAB”, senzill i transparent, i que havia donat resultats positius, va començar a sofrir modificacions quan es van introduir criteris de còmput que desvirtuaven el Valor-Treball en la docència, i que contemplaven, d’acord amb criteris de gestió empresarial propis dels àmbits ultraliberals que s’havien fet amb el poder, una “dedicació variable”, que passava a tenir en compte la “productivitat”, entesa des d’una perspectiva on la mercantilització i la competència, considerats valors sagrats, es feien propietàries de la Universitat. El “Pla Bolonya” que s’havia imposat en el format dels Plans d’Estudis de Graus i de Màsters, va passar també a afectar als Plans Docents del professorat de la UAB.

Així, l’any 2009, l’Equip de la Rectora Ripoll, amb el Vicerector Gómez Pallarés, van aconseguir aprovar el nou “Model de Dedicació Variable”. En el mateix s’introduïa un paràmetre que ha tingut conseqüències greus en el Valor-Treball de la docència en la UAB: el nombre d’alumnes matriculats en un grup, com el nombre de clients en una empresa comercial, o el nombre d’objectes fabricats en una empresa industrial, passava a ser un factor determinant per computar la docència. No obstant això, i com una coartada perquè fos fàcilment assumit el model, també s’incorporaria el còmput de les hores de dedicació docent a la preparació de les sessions lectives, establint un barem 1=1 entre ambdues activitats (o sigui 1 hora de preparació per hora de classe presencial). La confusió que comportava que el càlcul d’hores de dedicació passava de les 240 anuals a una al.legal càrrega docent màxima de 560 hores, es convertia també en una cortina de fum que dificultava “traduir” en hores reals les suposades dedicacions del professorat. Així aquell model es va implementar, i es va fer palès altre cop que la UAB establia com a prioritari el “treball a preu fet”, el treball valorat segons el nombre d’alumnes-clients i el treball valorat segons la “productivitat científica”. Això per cert, acabaria incloent també la dedicació a activitats mercantils (docència privada, convenis amb empreses).

Pocs anys després, i en la línia de la “Dedicació Variable” implantada per l’Equip de la Rectora Ripoll, el “Decret Wert” (“Reial Decret-Llei 14/2012, de 20 d’abril, de Mesures Urgents de Racionalització de la Despesa Pública en el Àmbit Educatiu) consagrava la “Dedicació Variable”. Existeix constància que l’ideal ultraliberal d’universitat del Govern de la Generalitat de Catalunya no estava molt lluny, i que assessors d’entorn dels llavors responsables, Andreu Mas-Colell i Antoni Castella, van assessorar el Ministre. La “Racionalització de la Despesa Pública”, sinònim de retallades pressupostàries en la neo-llengua del ultraliberalisme imperant, comportava l’opció de reducció de càrrega docent al professorat que demostrés la seva dedicació científica a través dels “Sexennis d’Investigació”. Aquells “Trams de Productivitat”, introduïts per compensar la reduïda nòmina del professorat universitari, es convertien definitivament en una mesura de l’activitat investigadora. No és aquest el lloc per abordar la dubtosa capacitat de mesurar la investigació a través de publicacions valorades amb la intermediació de revistes propietat de corporacions multinacionals, però els dubtes no han fet més que incrementar-se amb el pas del temps.

El “Decret Wert” assentava la classificació del professorat en tres grups de dedicació, de 16, 24 i 32 crèdits docents, partint del dubtós supòsit que els “Trams” informen d’una dedicació a la investigació.

No obstant això, l’Equip del Rector Sancho, amb el Vicerector Donaire, afegiria de la seva collita, potser amb el mateix assessorament que havia tingut el Ministre Wert, modificacions que res no tenien a veure amb el “Decret Wert”, tal com denunciàvem a CGT-UAB als nostres comunicats de novembre de 2013 (1) i d’abril de 2016 (2). La conseqüència és que al gener de 2014 el Consell de Govern de la UAB, va aprovar un replantejament del “Model de Dedicació Acadèmica” anterior. Tal com vam exposar al seu moment, la revisió del model tenia la conseqüència que l’activitat docent reconeguda per la UAB es veia notablement minvada, i que per a una mateixa quantitat de treball docent dut a terme per qualsevol professor o professora, la UAB passava a comptabilitzar un menor nombre de “hores”.

El “Model Donaire” procedia a eliminar l’única aportació positiva que tenia el “Model de Dedicació Variable”. D’un cop de ploma desapareixia del còmput de dedicació el temps de preparació de classes. Però es mantenia, sobredimensionat, el pes del nombre d’ “alumnes-clients”. Incorporant un factor corrector, basat en algorismes matemàtics, que asseguraven que el còmput de docència s’ajustés als requisits de càrrega docent necessària en les titulacions de la UAB, malgrat que la plantilla de professorat era progressivament retallada. Professores i professors de la UAB van apreciar la sobrecàrrega docent des del curs 2014-2015.

Ara, amb el nou Equip de la Rectora Arboix, s’ha plantejat la imprescindible necessitat de discontinuar el “Model Donaire”. No obstant això, l’esborrany que ha començat a circular entre òrgans de representació sindical i direccions de departaments, mostra que la intenció no és canviar el model, sinó mantenir-lo, simplement amb retocs, per donar continuïtat als principis de mercantilització i competència, seguint així en la línia dels equips de Anna Ripoll i Ferrán Sancho.

El còmput de la docència segueix recaient en el nombre d’ “alumnes-clients”, però ara el model elimina els trams de desenes de matrícules, introduïts pel Vicerector Donaire, i que havien comportat nombroses distorsions. Però la nova fórmula de càlcul que s’introdueix suposa una reducció lineal del valor de l’Hora-Treball, amb el que tot el professorat podrà constatar que per a les mateixes hores lectives i el mateix nombre d’alumnes/as la seva docència computarà menys. Podem observar-ho clarament en el següent quadre, amb una simulació de l’aplicació del model.
 

Hores Reconegudes
(per el mateix Grup Docent)

Nº Alumn.

Model 2009

Model 2014

Model 2016

10

105

76,5

72

20

120

85,5

81

30

135

94,5

90

40

150

103,5

99

50

165

112,5

108

75

202,5

130,5

130,5

100

240

157,5

153

140

300

193,5

189

El Model de l’Equip de la Rectora Arboix no solament no recupera una valoració objectiva del temps de treball docent, sinó que s’allunya encara més de la primera versió del “Model de Dedicació Variable” introduïda en 2009, reduint encara més el valor del treball docent, tal com podem veure en aquest gràfic, derivat de la taula anterior:

taulamdd

D’altra banda, i per assenyalar un altre element notablement allunyat d’un còmput objectiu del treball acadèmic, podem destacar el mecanisme de comptabilització de la “transferència”, equiparada a convenis i contractes signats per la UAB, i que reporten ingressos dineraris. El que volem és subratllar el caràcter asimètric respecte als projectes d’investigació oficials o institucionals. Per a aquests últims la reducció docent que es defineix és objectiva i clara, i es basa en la participació en l’equip d’investigació, en qualitat d’investigadors o investigadores del professorat. No obstant això, la reducció docent que es deriva dels convenis-contractes fa ferum de “comissió comercial”: com més ingresses més et redueixes docència. Un premi a l’eficàcia comercial del professorat, que ens sembla completament qüestionable.

A més, el model de reducció docent a partir de “transferència” es basa en un esquema competitiu. Una estructura percentílica que defineixi quartils, classifica al professorat en tres categories (Quartil Superior, Quartils Mitjans i Quartil Inferior), segons la quantitat de diners obtinguda. Hi haurà qui guanyi en reducció docent en la mesura en què ingressi un volum important de diners a la UAB, però sempre hi haurà qui surti perdent. Perquè qui ingressi “poc” o gens, atès que no variarà la suma total de càrrega lectiva, haurà de fer-se càrrec de la docència de qui es beneficia de les reduccions.

En definitiva, considerem que els retocs al “Model de Dedicació” introduït en 2009 i modificat el 2014, no pretenen recuperar una valoració objectiva del treball docent. Se segueix mantenint la base del mateix model, perquè té la finalitat d’ajustar-se a la càrrega de docència necessària per continuar les titulacions actuals. Si es redueix d’una banda a cert nombre de professores i professors, la resta haurà de cobrir aquestes reduccions amb major càrrega laboral.

En una situació d’una universitat amb professorat envellit, precari, temporal, en el límit de la legalitat en molts casos, tal com ha denunciat l’Observatori del Sistema Universitari (3), els retocs al “Model de Dedicació” que està patint la UAB fa anys, sembla que no tenen una altra finalitat que seguir acomodant la plantilla del PDI a les necessitats laborals de la universitat, potser beneficiant parcialment certs sectors (professorat estable amb elevat volum d’ingressos mitjançant convenis), a costa que el valor de la docència segueixi decreixent encara més, perquè el volum total de treball es redistribueixi, segurament en perjudici de la majoria del professorat (sobretot els sectors més precaris).

Esperem que la Rectora Arboix i el seu equip reflexionin seriosament sobre les conseqüències de mantenir el “Model de Dedicació Variable” introduït l’any 2009, que ja s’allunyava del valor objectiu del treball docent. Però més encara que es pensi en profunditat perquè se segueix emprant una formulació matemàtica finalista per calcular un temps de treball docent fictici, que ni tan sols recupera el valor de la preparació de les classes que incloïa el primer model. Sabem que la finalitat del model, intencionada o no, segueix sent justificar que es pot “fer tot” amb la plantilla de professorat actual, o fins i tot amb menys. I si ara el que vindrà a continuació esperem que no siguin noves retallades de plantilla, ja molt delmada, del que no hi ha dubte és que amb total seguritat vindrà una sobrecàrrega de feina per al professorat més jove i més inestable.

Reclamem que es recuperin valors objectius del treball docent, que prevalgui el temps de treball invertit, per damunt d’altres vectors que distorsionen la valoració de les tasques lectives. I, per descomptat, recordem que el límit legal segueix estant en 8 hores lectives setmanals reals per al professorat a temps complet.

Secció Sindical de CGT a la UAB

_______________
(1) “El model de dedicació docent i els tripijocs del Vicerector Donaire”, 13.11.2013, URL: https://cgtuab.wordpress.com/2013/11/13/mdd_tripijocsdonaire

(2) La Instrumetalització de la Docencia. 26.4.2016. URL: https://cgtuab.wordpress.com/2016/04/26/861

(3) “El professorat universitari a Catalunya”, 26.9.2016. URL: http://www.observatoriuniversitari.org/blog/2016/09/26/el-professorat-universitari-a-catalunya

LA INSTRUMENTALITZACIÓ DE LA DOCÈNCIA

1. ANTECEDENTS

Una de les iniciatives de caràcter estratègic de l’Equip de Govern de la UAB va ser fer aprovar a través del Consell de Govern del 23-I-2014 un nou model de dedicació acadèmica, a l’empara del Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo – l’anomenat “decreto Wert”– que, entre d’altres mesures, estableix en el seu títol II un règim de dedicació variable en les obligacions del professorat funcionari de les universitats.

Com sabeu, el Real Decreto defineix tres perfils de dedicació, en funció exclusivament de les avaluacions positives rebudes sobre l’activitat investigadora: 16 crèdits ECTS, 24 crèdits ECTS i 32 crèdits ECTS. Tanmateix, l’Equip de Govern va instrumentalitzar la normativa anterior per desenvolupar un nou sistema de còmput de l’activitat docent, introduint normes ad hoc de reducció docent al marge de les contingues al Real Decreto i establint un sistema de quantificació de la docència que ha comportat, respecte al sistema vigent fins el curs 2013-2014, una sensible reducció en les hores d’activitat docent reconegudes al professorat per la seva tasca.

2. LES CONSEQÜÈNCIES SOBRE LA DEDICACIÓ DOCENT REGLADA OFICIAL

A partir del curs 2014-2015 el professorat es va trobar que l’activitat docent que se li consignava per impartir classe en un determinat grup es va veure sensiblement retallada respecte a la que se li reconeixia per haver fet classe en un grup idèntic (mateixa assignatura, mateix nombre d’estudiantes etc.) en el curs 2013-2014 sota el model de còmput de la docència vigent fins llavors. Per quins motius: tant per la desaparició de les hores reconegudes per preparació de classes, 45 hores fins llavors, com per la reducció en la valoració de les tasques de tutorització, seguiment i avaluació d’activitats dirigides. Per una anàlisi detallada podeu consultar el comunicat “El model de dedicació docent i els tripijocs del Vicerector Donaire”.

Com a resultat de l’anterior, una part important del professorat ha sofert un increment en la seva docència efectiva presencial respecte a la que havia de donar en el model anterior donat que l’Equip de Govern va imputar sobre aquest professorat els costos del desplegament del seu model i del seu sistema de reduccions a la carta. (Veure enllaç anterior així com taules comparatives).

Alhora, sense haver-ho aprovat en cap òrgan ni informar ningú, l’Equip de Govern va modificar una sèrie de paràmetres fonamentals del full del pla docent individual que ha de signar el professorat, fen molt més opaca i lesiva pels interessos de la majoria la gestió de l’activitat acadèmica (veure annex a peu de plana per a una descripció detallada).

Per últim, el model aprovat conté en la seva pròpia definició un element que distorsiona a la baixa la càrrega docent reconeguda al professorat com a conseqüència de calcular les hores reconegudes per tasques de seguiment segons la mida del grup definida per trams de deu en deu en lloc de fer-ho pel nombre real d’estudiants matriculats (veure apartat 5.2 del reglament de dedicació acadèmica del professorat). Per exemple, un professor/a amb un grup de 59 estudiants matriculats veu reconegudes les mateixes hores d’activitat docent que si en el grup tingués únicament 50 matriculats: 45 hores presencials*(1,5+0,2*Part sencera (59/10))=112,5hores. En realitat, caldria que el model li assignés 120,6 hores (=45*(1,5+0,2*(59/10)) per tal de ser menys biaixat. Això té, òbviament, efectes a l’hora de calcular les necessitats de plantilla: reconèixer menys hores de docència al professorat suposa incrementar de manera fictícia la capacitat teòrica individual de docència i, per tant, reduir la mida teòrica de plantilla. Podeu veure una anàlisi amb més detall al document biaixaments del MDA.

3. LA SUPEDITACIÓ DE LA DEDICACIÓ REGLADA OFICIAL ALS INTERESSOS PRIVATS

Simultàniament, i com a contrapunt a l’anterior, a determinat professorat se li va donar la possibilitat de fruir de reduccions docents en funció del volum de recursos generat per la seva activitat empresarial (en la neollengua de l’Equip: en tasques de transferència; veure apartat 4.3.d del model de dedicació acadèmica) per exemple – però no exclusivament – via l’activitat en spin-offs; empreses de base tecnològica etc.: veure acord 33/2014 de 30 d’octubre de la Comissió de Personal Acadèmic.

Sense cap escrúpol, es desvirtua també un dels arguments utilitzats per justificar us sistema de dedicació variable en el mateix moment en que el model de dedicació acadèmica en el seu punt 2.5 assimila sota certs supòsits un tram de gestió a un tram de recerca. Així mateix, aprofitant-se de la discrecionalitat que confereix el redactat del model de dedicació acadèmica, professorat que imparteix voluntàriament cursos MOOC (tal vegada perquè el Vicerector Donaire va ser una de les persones que els va iniciar a la UAB?) que no són ni reglats ni oficials, veu reconegut en el seu pla docent oficial una part de les hores que hi dedica (veure aquí així com acord 34/2014 de 30 d’octubre de la Comissió de Personal Acadèmic).

Un pas més enllà el suposa el fet de que la dedicació en mestratges oficials a preus no subvencionats, impartits a través de la Fundació UAB i que el professorat que els imparteix voluntàriament ho fa a canvi d’importants sobresous, passi a ser reconeguda en el pla docent oficial, tal com sembla desprendre’s del document annex al punt 4.1 del Consell de Govern del passat 10 de març (veure plana dos del document enllaçat).

De fet, una de les claus del model és precisament el menyspreu de la docència reglada oficial a preus públics, en benefici de tasques que no tenen res que veure amb la recerca acadèmica ni amb la docència pública oficial. En aquest sentit, no és excusable la hipocresia que suposa pretendre justificar un sistema de dedicació variable quan una part significativa del professorat funcionari que fa mans i mànigues per reduir-se la seva activitat docent en l’esfera pública de la UAB intenta desprès fer tanta docència com pot en mestratges i cursos en l’esfera privada de la UAB, tant via fundació UAB (que, recordi’s, acumula un important deute) com en centres propis; tant en el si d’espais de l’Esfera UAB com fent, en sentit literal, les Amèriques per tal d’anar a donar classes a canvi de sucosos sobresous en escoles i universitats privades, malgrat l’acord que es va aprovar per majoria en el Claustre de desembre de 16-XII-2010 (vegi’s text de la proposta aquí). Veure també els comunicats Corrupció a la UAB?, La UAB actua com una masia bananera , La trama 1.0 i Irregularitats i tractes de favor?

Es pot esperar cap mena d’autoregulació d’aquells que s’embutxaquen fins a 407€ nets per cada hora de classe i més de 40.000€ per tasques de coordinació? (podeu consultar el conveni en qüestió aquí; les xifres esmentades les trobareu a la darrera plana del document pdf.. Més informació aquí i aquí (pàg.3 en especial).

Què dir de l’Equip de Govern, donant el silenci com a resposta a peticions d’informació (la podeu consultar aquí) atesos els vincles d’alguns dels seus membres amb l’entramat muntat. Al respecte, veure el cas del Rector amb la Barcelona Graduate School i el MOVE.

Secció sindical CGT–UAB

ANNEX

1.- En molts casos, en especial el del professorat funcionari a temps complert que no està en règim de dedicació de 16 ECTS, el nombre d’hores setmanals que se li va fer constar com a docència impartida en el curs 2014-2015 superava el topall corresponent a la seva dedicació màxima (veure text ressaltat planes 1 i 2 del document 1). Pel curs 2015-2016 aquest fet queda emmascarat per la via de fer desaparèixer del full individual del pla docent la informació relativa a la seva dedicació setmanal (veure document 2). Així mateix, deixen de fer-se constar quantes són les hores nominals que ha de fer el professor/ra així com les hores d’exempció docent a les que pugui tenir-se dret (veure plana 1 document 2).

2.- El període de classes consignant en el full individual deixa de ser continu per passar a ser discontinu: si en una setmana es tenen classes en dies que són festius, com per exemple els corresponents a la festa del dia de la Mercè o la del 8 de desembre, la setmana en qüestió desapareix del període docent declarat al professorat (veure document 2, text ressaltat sobre dates) malgrat es facin activitats de tutories i de preparació de classes.

3.- Atès que una de les variables pel còmput docent és el nombre d’estudiants matriculats, caldria la màxima cura en la correcta quantificació de la xifra. Tanmateix, en la majoria de departaments l’encàrrec docent del professorat per un curs donat es determina de facto a partir de la xifra d’estudiants matriculats en el curs anterior. Suposadament, aquestes dades es corresponent amb les que es publiquen en l’aplicatiu de transparència del pla docent (TPD). No obstant això, es permet que en determinades Facultats es faci una gestió “singular” de determinats ítems, fins i tot una vegada tancades les actes de qualificació de les notes, en particular el que figura sota la denominació de “Alumnes internacionals, llicenciatura i d’altres..” que desprès distribueixen entre el professorat que imparteix l’assignatura de manera discrecional, generant-se greuges comparatius. Aquesta qüestió ja va ser denunciada el juny de l’any passat al Vicerector Donaire, sense que aquest donés, com és habitual, cap resposta. Alhora, hi ha constància documental de professorat al que, una vegada tancades actes, se li modifica a la baixa (per sota del nombre real de matriculats segons l’aplicatiu SIGMA-CDS) el nombre d’estudiants que se li imputa en el full de transparència del pla docent.

Dossier: [pmasters]

Finalment sembla que es desmantellarà un «xiringuito» anomenat pmasters que desenvolupa les seves activitats a Vila Universitària: aquí podeu fer un passeig virtual per les seves aules.

Una part de les activitats que s’hi desenvolupaven consistia en oferir cursos a preus privats. De fet, l’invent els hi anava molt bé: en el 2013-2014 d’una tacada van aprovar 8 mestratges amb uns ingressos previstos de 820.450€. Tant bé ha funcionat que fins i tot en les seves cerimònies hi assistia algun conegut ultralliberal de la dreta catalana (veure també aquí) i es celebraven actes de clausura d’alt nivell a la sala d’actes del Rectorat:

http://www.pmasters.es/documentos/clausura/Julio2013/video1a.mp4
http://www.pmasters.es/documentos/clausura/Julio2013/video2a.mp4

Tanmateix, sembla ser que algunes persones no en van tenir prou amb el tema econòmic. De fet, ens consta que es va haver d’activar un requeriment d’inspecció de Treball, amb data de 16-XII-2015.

Amb aquests antecedents, et demanem Rector, donada la teva condició de president del patronat de la FUAB, fundació que controla Vila Universitària S.L. en instal·lacions de la qual desenvolupa les seves activitats pmasters, que donis explicacions de les accions empreses en relació a pmasters així com sobre els seus responsables… Aquesta vegada, això sí, no ens menteixis tal com vas fer aquí.

La trama 1.0

La Fundació UAB (FUAB) és una fundació civil privada participada al 100% per la UAB que es va constituir davant notari el 6 de febrer de 1998. Segons els seus estatuts té com a objectiu “la col·laboració amb la UAB en el foment realització d’activitats docents, de recerca i de prestació de tots aquells serveis vinculats a l’activitat universitària” (vegis pàg. 9- 10 de L’informe 22/2013 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya). Controla, ja sigui com a soci únic ja sigui com a soci majoritari, diversos ens jurídics, entre els quals està l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral, Vila Universitària S. L. o els Serveis de Turisme i d’Hosteleria Campus S. A. (veure pàg. 13 i 21 del document esmentat). També hi forma part, entre d’altres ens, l’Hotel Campus S. L. (fins el 31 de juliol de 2010 anomenat hotel SERHS Campus, vinculat a Ramon Bagó i on es celebraven la majoria de consells nacionals del partit del cas del 3%) així com UAB-Formació Professional, dedicada a vendre cicles de formació professional, algun dels quals a 9450€.

Des de gener de 2015 (acord 5/2015 del Consell de Govern del 27-I-2015) té adscrita l’Escola Fundació Universitat Autònoma de Barcelona – fUABf – ens instrumental que gestiona l’oferta docent de diversos graus i mestratges oficials a preus privats on participa a títol lucratiu, entre d’altres, professorat funcionari de la UAB, que es treuen sucosos sobresous impartint classes: al respecte, veure per exemple la plana 3 de l’annex IV de l’acord relatiu al punt 4.1 de l’ordre del dia del Consell de Govern del 27-I-2015 (cal IP de la UAB) referit a l’anomenat Màster Universitari en Comptabilitat Superior i Auditoria, de caràcter oficial però ofertat a preus privats: 100€ per hora de classe impartida i 8000€ per tasques de coordinació.

Financerament la situació de la FUAB fa anys que és força problemàtica: tot i haver rebut de la UAB en concepte de “Subvencions, donacions i llegats rebuts” 7,7M€ el 2011 (veure plana 31 de l’Informe 22/2013) tenia subscrits dos préstecs sindicats (veure pàg. 32 l’Informe 22/2013)per import de 16,30M€ en un cas i de 11,88M€ en un altre, en relació als quals “Les obligacions assumides per la FUAB d’aquests dos préstecs sindicats estan garantides per la UAB”. De la mateixa manera, els resultats de l’exercicis fiscalitzats per la Sindicatura eren negatius: 0,13M€ en el 2011 (pàgs. 36 i 37 de l’Informe esmentat).

Actualment, segons dades que la Vicerectora Montserrat Farell va presentar en format PowerPoint – però que no va facilitar com a documentació de la sessió – en el Consell de Govern del 10 de desembre passat la situació no ha millorat pas: es reconeix un deute global a 31 de desembre de 2014 per import de 44,4M€ (veure plana 2 document) amb uns ingressos de l’exercici de 37,1M€ i unes despeses de l’exercici de 38,9M€ i, per tant, un resultat negatiu de l’exercici 2014 per import de 1,76M€ (veure plana 3 document).

Menció especial es mereixen certes “peculiaritats” en relació a determinades inversions immobiliàries: la FUAB va rebre 5,52M€ del Ministeri de l’Habitatge, més 5,40M€ de la Generalitat així com la subsidiació d’interessos per part del Ministeri per tal de finançar la construcció de 300 habitatges de protecció oficial. Tanmateix únicament es van construir 216 (veure plana 41 de l’Informe de la Sindicatura esmentat). A més, en ser de protecció oficial el preu màxim de lloguer està limitat per llei: atesa la seva gravetat reproduïm textualment el paràgraf de l’informe:

“Aquests habitatges estan qualificats com de protecció oficial en règim de lloguer. Per al curs 2011-2012 el preu màxim del lloguer dels habitatges protegits d’acord amb el Decret 13/2010, del 2 de febrer, era de 7,28 €/m2 útils mensuals, que equival a 233 € mensuals per habitatge tenint en compte els metres quadrats útils. El lloguer establert en el contracte entre la FUAB i Vila Universitària, SL (0,90 M€ pels 216 habitatges) és superior a aquest preu”.

“D’altra banda, s’ha tingut accés a dos contractes de lloguer formalitzats per Vila Universitària, SL (un del curs 2011-2012 i un altre del curs 2012-2013) i s’ha constatat que els preus mensuals totals són de 805 € i de 785 €, respectivament.

Totes les al·legacions que va presentar la FUAB sobre aquestes qüestions a la Sindicatura no van ser acceptades (veure plana 61 de l’Informe esmentat).

De fet, sense anar més lluny, demà mateix l’Equip de Govern pretén en el Consell de Govern que s’ha de celebrar que s’aprovi la creació d’un nou ens anomenat “Fundació Alumni i Amics de la UAB”: suposadament té entre les seves finalitats “Promoure la captació de recursos per a la UAB i el mecenatge” (veure pàg. 1 del document enllaçat; cal IP de la UAB). Tanmateix a la UAB l’operació li resulta força onerosa: es preveu que amb càrrec al pressupost de la UAB s’aporti durant els dos primers anys 161.742€ cada any i es cedeixi a títol gratuït la Torre Vila-Puig on s’ubicaria la seu de la Fundació assumint la UAB les seves despeses de funcionament, a més de donar 30.000€ per a facilitar la seva constitució (veure plana 4 del document Pla actuació Fundació Alumni Amics UAB; cal IP de la UAB). Recordeu, per altra banda, que l’Associació Amics de la UAB té la potestat de nombrar membres del Consell Social (veure pàg. 17 del Informe 17/2015 de la Sindicatura)…

La situació és un déjà vu a la UAB: primer tímidament s’inicien activitats mercantils superposades a les pròpies d’una Universitat Pública. Veient que ningú diu res i que s’obtenen importants rèdits personals, es professionalitza el procediment i es constitueixen ens amb personalitat jurídica pròpia per tal de fer més eficient el procés de depredació de recursos; per exemple per la via d’aprofitar-se dels avantatges en matèria de contractació que dona el paraigües d’una Fundació: veure el documentInstruccions internes de la fundació per als estudis de prevenció i seguretat integral, reguladores dels procediments d’adjudicació dels contractes d’obres, subministraments i serveis no subjectes a regulació harmonitzada”. Si hi ha problemes, sempre està la UAB per respondre dels mateixos, via transferències, avals de préstecs etc. donat que els capitostos del patronat acostumen a ser les autoritats acadèmiques de la UAB. Si tot i així, es mantenen les dificultats, la via fàcil és extingir l’ens problemàtic per tal de crear-ne un altre amb les mateixes funcions però lliure de les càrregues de l’anterior: és el que es va fer amb l’antiga Fundació per als Estudis de Prevenció i Seguretat Integral (FEPSI) que va ser absorbida per la FUAB el 9-IX-2014 i les seves funcions adscrites a una nova fundació: l’Escola Fundació Universitat Autònoma de Barcelona – fUABf – (veure acord 5/2015 del Consell de Govern de 27-I-2015 així com l’acord de desadscripció de la UAB del Consell de Govern de 20 de maig de 2015). A qui beneficia tot el procés? a la gent que s’hi lucra: alts càrrecs directius dels diversos ens; professorat dels cursos etc.

Qui té responsabilitat en tot plegat? Com d’altres fundacions, l’òrgan de govern de la FUAB és un Patronat. En el cas de la FUAB el president és el Rector, Sr. Ferran Sancho Pifarré, i les vice-presidentes la Secretària General de la UAB i l’adjunta a la Gerència per a la FUAB i la Formació Permanent, la Sra. Montserrat Balagueró. També hi forma part del Patronat el president del Consell Social, Gabriel Masfurroll (veure també “Gabriel Masfuroll, Carles Vilarrubí i un dirigent d’Unió van encaminar Urdangarin pel món dels negocis”) així com la Vicerectora d’Economia, Montserrat Farell i el Gerent de la UAB, Joan Melcion.

Més enllà de l’anàlisi de les dades anteriors, i, més encara, d’altres provinents de fonts distintes a la Sindicatura que més endavant explotarem, instem al Rector que acabi amb la sangria de diners públics que suposa la FUAB i doni explicacions del que ha estat passant a la FUAB els darrers anys. Aquesta vegada, això sí, no ens menteixis tal com vas fer aquí.

La UAB actua com una masia bananera

En un context on la corrupció, a força dels successius escàndols que han anat coneixent-se en múltiples àmbits, ha esdevingut quelcom “normal”, qui no forma part de la institució universitària sovint participa de la creença de la Universitat com un espai asèptic, lliure de les corrupteles i degradació d’altres institucions.

Malauradament, també en l’àmbit universitari la distància entre el que seria desitjable i la fosca realitat és ostensible. Més enllà de la instrumentalització de les estructures universitàries per la via de crear societats interposades en les seves múltiples variants (fundacions, consorcis etc.) que, amb l’excusa de ser instruments per a l’excel·lència acadèmica, en realitat esdevenen forats negres de recursos públics a millor “glòria” d’alguns grups (veure nota 1).

Tanmateix, si fa un temps informàvem de les denúncies que havíem hagut de presentar a Inspecció de Treball per irregularitats i possibles tractes de favor en determinades ofertes de contractació de professorat (veure nota 2) o l’existència de professorat sense contracte (veure nota 3) ara hem de fer el mateix en relació a una situació esperpèntica.

És possible que una Universitat Pública Catalana ofereixi places de professorat a través d’un portal privat? És possible que es faci oferta de places de professorat al marge dels canals establerts d’oferta pública d’ocupació? És possible que la UAB procedeixi al marge del que estableix el Conveni de les Universitats Públiques Catalanes (veure nota 4) i del mateix Reglament de Professorat de la UAB en el seu article 9? (veure nota 5). Pel que sembla sí que ho és segons la Open Position publicada a Akadeus per a Professorat Visitant (veure nota 6).

És possible que una Universitat Pública Catalana ofereixi places de professorat sense fer pública la Comissió de Contractació que ha de resoldre les places ni s’ha informat de tal convocatòria al Comitè d’Empresa del Personal Docent i Investigador laboral de la Universitat Autònoma de Barcelona ni tampoc als canals oficials d’oferta de places del PDI de la Universitat (veure nota 7)? Sembla que sí, que ho és, com demostra la publicació a Akadeus (veure nota 8).

És possible que una Universitat Pública Catalana ofereixi places de professorat mitjançant un portal privat de pagament? Sí, que ho és, a Akadeus (veure nota 9).

Per aquestes i d’altres raons hem presentat el dia 25 una denúncia per via urgent que ha estat admesa a tràmit per part del servei de guàrdia d’Inspecció de Treball i hem sol·licitat que es citi al Rector i al Vicerector de Professorat ateses les seves presumptes responsabilitats per raó de càrrec i donat a més que la figura de professorat visitant és una de les que consta en el document de Configuració de Plantilles de Professorat que s’ha tret de la màniga l’Equip de Govern (veure nota 10).

Secció Sindical de CGT a la UAB

Notes:
(1) Vegi’s, com avís per a navegants, entre molts d’altres, el cas del Parc Científic de la Universitat de Girona: http://www.eldiario.es/catalunya/burbuja-immotecnologica-estalla-Girona_0_345066368.html. Per altra banda, ja el 12 de gener de 2012 un mitjà tant “revolucionari” com ”La Vanguardia” es feia ressò dels problemes dels parcs científics: http://www.lavanguardia.com/economia/20120123/54245746026/parques-cientificos-catalanes-tienen-300-millones-deuda-impagable.html

(2) “Irregularitats i tractes de favor?” (https://cgtuab.wordpress.com/2015/06/15/irregularitats-i-tractes-de-favor/)

(3) “La UAB demana endarrerir la vista a Inspecció de Treball pel cas del Professorat sense Contracte” (https://cgtuab.wordpress.com/2014/09/12/la-uab-demana-endarrerir-la-vista-a-inspeccio-de-treball-pel-cas-del-professorat-sense-contracte/).

(4) “Conveni col·lectiu per al personal docent i investigador de les universitats públiques catalanes”, DOGC, 4821, 14.2.2007 (http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=429963&language=ca_ES).

(5)“Reglament del Personal Acadèmic de la Universitat Autònoma de Barcelona” (http://www.uab.cat/doc/Text_refos_reglament_personal_academic).

(6) Open Position: Universitat Autònoma de Barcelona. 6.11.2015 (https://www.akadeus.com/announcement,a1902.html).

(7) “PDI: Convocatories i Concursos” (https://www.uab.cat/web/professorat/concursos-de-places-de-professorat-1096479119189.html).

(8) Open Position: Universitat Autònoma de Barcelona. 6.11.2015 (https://www.akadeus.com/announcement,a1902.html).

(9) Akadeus: Pricing (https://www.akadeus.com/pricing,d36.html).

(10) “Configuració de les plantilles de professorat dels departaments de la UAB”, document presentat a la Comissió de Personal Acadèmic en data 29-X-2015.
https://webs2002.uab.es/o-coordinacio-institucional/1_Comissions/Personal_Academic/29-10-2015/PUNT3/punt3-document-CPA291015.pdf (cal IP de la UAB).

TREGUEM-NOS LA VENA DELS ULLS

Aquest divendres l’Equip de Govern s’ha reunit amb els directors/es dels departaments i centres adscrits a la UAB per a notificar-los les retallades en PDI. A grans trets, i segons hem pogut saber des de CGT, se’ls ha comunicat que el curs vinent se suprimien els recursos de reforç i substitució i, a part, a molts departaments retallades en places estructurals. En definitiva, l’Equip de Govern ha seguit una fulla de ruta que fa temps que ha traçat i l’ha comunicada als caps de departament abans de fer-la extensible als agents socials que només dos dies abans s’havien reunit amb els mateixos vicerectors.

Aquest fet evidencia la fal·làcia d’aquestes converses, on l’Equip de Govern hi ha arribat amb un programa pràcticament tancat i només ofereix flexibilitzar la seva postura en aspectes marginals de la seva proposta de retallades. És per aquesta raó i, en vista dels resultats de les trobades tingudes amb posterioritat a la vaga del 17-N, que des de la CGT demanem a la resta de seccions sindicals mantenir una postura de fermesa que eviti legitimar un procés que dista molt de ser una negociació real.

D’altra banda, des de la secció sindical de la CGT, som molt conscients de la minva de recursos a que està sent sotmesa la UAB amb la disminució de les subvencions que rep amb càrrec als pressupostos generals de la Generalitat. És per això que  hem traslladat en reiterades ocasions a l’Equip de Govern la nostra disposició a col·laborar en millorar la distribució i l’ús dels recursos econòmics i humans amb què compta la nostra universitat. A fi d’avaluar quina possibilitat hi ha de compensar la caiguda del finançament via Generalitat i les minves que suposen alguns excessos actuals, hem traslladat a l’equip de govern les preguntes que us adjuntem al final d’aquest escrit, sense haver obtingut, fins a la data, cap tipus de resposta. Igualment en aquest http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf_Algunes_de_les_nostres_alternatives_a_les_retallades.pdf  trobareu algunes propostes que, en matèria econòmica, fa temps que també hem fet arribar a diferents instàncies de l’Equip de Govern, i que CGT ja ha fet públiques les darreres setmanes davant tota la comunitat universitària, a través de diferents notes  informatives i comunicats.

Actualment s’està dirimint el futur de la universitat pública. Sota les retallades de plantilla i d’oferta docent hi ha una ferma voluntat de devaluar l’àmbit públic de la universitat. Hi ha alternatives a la pèrdua de varis centenars de professors/es i investigadors/es. Una pot ser usar la partida de més de 7,8 milions d’euros assignada a la contractació de professors/es externs per a la docència de màsters propis (l’any 2010 era de “només” 5 milions) a garantir la continuïtat a la UAB del PDI i PAS que es vol retallar. Però la UAB s’ha tancat en banda i es nega a estudiar-les. Ara mateix, de totes i totes nosaltres, professorat, investigadors/es, PAS i estudiants depèn fer que mesures alternatives d’aquest tipus, perfectament realitzables i més sostenibles econòmica i socialment passin a formar part de les agendes polítiques de les universitats.

Cal treure’ns la vena dels ulls i ser conscients del què hi ha en joc. Només la mobilització contínua i general podrà canviar el fosc horitzó que allotja, ara per ara, la universitat pública.

Petició d’informació econòmica adreçada al Vicerector d’Economia

Per tal de valorar i avaluar de manera acurada el projecte de pressupost de la UAB de l’any 2012 així com per conèixer de manera fefaent la situació econòmica de la Universitat i poder plantejar alternatives als possibles acomiadaments que es deriven dels ajustos pressupostaris que es volen imposar a la UAB, et sol·licitem que ens facilitis per escrit a la major brevetat la següent informació econòmica atesa la nostra participació com a delegats de personal de la secció sindical de CGT en la Mesa Negociadora de la UAB:

1.- Els quadres de la liquidació dels pressupostos de despeses i d’ingressos corresponents als exercicis 2001 al 2010; des del pressupost inicial fins a l’evolució detallada de les obligacions reconegudes i als drets liquidats, així com el nivell d’execució i el grau de pagament i de cobrament per capítols. Igualment, demanar que es facilitin els balanços i comptes de resultats econòmic-patrimonials i els comptes extra pressupostaris –tant de deutors com de creditors– corresponents als exercicis 2001 al 2010. En tots els casos fer-ho de manera desglossada tant per l’àmbit estricte de la Universitat com per a les Fundacions que formen part de l’anomenada Esfera UAB.

2.- En el cas de les fundacions, desglossar el capítol de despeses de personal corresponent als exercicis 2001 al 2010, indicant el volum de diners pagats a professorat funcionari amb dedicació a temps complert per: ocupació de càrrecs en les fundacions; retribucions per tasques docents (classes, tutories etc.) i de coordinació de cursos i mestratges gestionats des de les fundacions.

3.- Facilitar el volum d’ingressos i de despeses corresponent als exercicis 2001 al 2010 vinculats als distints mestratges i cursos propis gestionats des de l’Escola de Formació Continuada, detallant la xifra global percebuda per tasques de coordinació així com per a la  realització de classes.

4.- Proporcionar la relació de béns immobles amb titularitat o co-titularitat de la UAB o societats de l’esfera UAB així com, quan correspongui, els llogats o cedits a tercers així com els costos de manteniment des del 2001 fins al 2010.

5.- Informar del nivell de deute acumulat per les distintes fundacions en les que participa la UAB, desglossat any a any, pel període 2001-2010.

6.- Facilitar el volum d’ingressos i de despeses corresponent als exercicis 2001 al 2010 vinculats a convenis amb empreses detallant la xifra global ingressada com a retribució i pagament de serveis a professorat de la UAB.

7.- Proporcionar la relació no nominativa de professorat amb ingressos anuals superiors a 72.000€, detallant quina part de la remuneració obtinguda ho és per conceptes vinculats a l’article 83 de la LOU.

La coartada de la rectora

Els darrers dies, diferents mitjans de comunicació han donat per fet que la Generalitat retallarà 140 milions d’euros a les universitats catalanes, prop de 40 milions dels quals corresponen a la UAB.

 Davant d’aquest fet, la Rectora no només desqualifica un grup de treballadors de la nostra universitat que protestaven sonorament contra un Consell de Govern que havia de ratificar uns acomiadaments, sinó que banalitza i amaga que, ben aviat, un cop ratificat el pla de contenció de la despesa que es vol aprovar, s’obrirà la porta a dràstiques reduccions en el Capítol I (massa salarial, o sigui retribucions de professorat) que afectaran molts departaments. En comptes de demanar el suport a la comunitat universitària per plantar cara a les reduccions que venen de la Generalitat i en comptes d’escoltar els qui han proposat en diferents instàncies democràtiques (com ara el Claustre) formes d’estalviar recursos i de generar ingressos que no afectin els treballadors, l’Equip de Govern ha començat per l’esglaó més feble. Ens deixarem fer? Pararem l’altra galta i direm, sí senyora?

Assistim com a simples espectadors a un guió massa conegut: un determinat ens públic, en aquest cas la nostra Universitat, ha d’afrontar tensions econòmiques creixents que condueixen a la necessitat de transformar-la per tal que pugui sobreviure i continuar sent referent “d’excel·lència”. La crisi econòmica esdevé la coartada perfecta per a aquests propòsits: no és la Rectora i el seu equip de govern o els polítics del nostre país – o d’on sigui– els que volen reduir serveis o acomiadar gent, és la maleïda crisi i la “mà negra” d’uns suposats especuladors; que tampoc interessa identificar, no fos cas que alguns d’ells resultessin massa propers.

Si no fem el que ens ordenen i assumim els sacrificis que ens demanen, ens adverteixen que tot anirà a pitjor. Però qui són els que ens ho diuen? Els mateixos que des de fa anys han estat copant totes les esferes de poder, els que han estat prenent decisions “pel nostre bé”. Els mateixos que, quan fa temps ja se sabia que les coses no anaven bé, preferien continuar amb els seus rituals de legitimació democràtica per la via de sotmetre a votació el que ja estava decidit. I alhora mantenien els seus privilegis, els seus sobresous, les seves prebendes. Tot com sempre: accés, per a la majoria, limitat i fragmentari a la informació de la situació real de la UAB i de l’entramat empresarial que alguns han muntat en benefici propi des de fa anys (fundacions, mestratges i cursos cogestionats amb empreses, spin-offs o el que sigui, inclosos tractes amb empreses vinculades amb el conglomerat militar). Mentrestant la crisi, la maleïda crisi, esdevé un tel que tot ho amaga i serveix com a excusa per defugir responsabilitats.

El passat 1 d’abril la Rectora ens va dir que “malgrat tot, tinc l’esperança que aquesta crisi ens servirà per a prioritzar els nostres objectius i per a aconseguir ser una organització més àgil i més cohesionada, amb la finalitat de servir el nostre país”.

Tanmateix, no hem d’oblidar que a la nostra universitat ens trobem davant d’unes condicions generades pels últims governs de la UAB, així com per la Generalitat i el govern Central, en promoure unes polítiques que han defugit el caràcter públic de les nostres activitats de docència i d’investigació, donant prioritat a activitats de lucre privat i de negocis amb corporacions empresarials. Quan algunes d’aquestes activitats deixen de ser rendibles per a la casta que se n’aprofita, es tanquen i, si hi ha pèrdues, es traspassen a càrrec dels pressupostos generals. La història de sempre: els beneficis a repartir entre uns pocs, les pèrdues a distribuir entre totes i tots. Novament la crisi, com la coartada que tot ho justifica i tot ho amaga.

Tampoc podem acceptar que les advertències que es feien en l’Informe 21/2008 (http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/pdfs/21_08_ca.pdf de la Sindicatura de Comptes) sobre, entre d’altres, determinades pràctiques comptables i gestores caiguin en l’oblit. De fet, la Sindicatura de Comptes és la mateixa institució que en el seu moment va advertir dels fets del Palau de la Música (Millet i companyia) sense que inicialment ningú els fes cap cas. Cal que comencem a exigir responsabilitats a tots aquells i aquelles que han estat ocupant determinants càrrecs i que ara, en lloc d’assumir la seva part de responsabilitat, la volen diluir amb l’excusa de la crisi.

Prou de sacrificar-nos tots en benefici d’uns pocs: capgirem el guió i fem que siguin els que mai perden els que comencin a sacrificar-se, àdhuc la Rectora. Algunes de les nostres propostes les trobareu a http://webs2002.uab.es/secciocgt/Propostes.htm.

El claustre de la UAB no dóna suport a les polítiques de retallades de la Rectora i el seu Equip de Govern

El Claustre General de la UAB que ha tingut lloc el 16 de desembre ha fet palès el rebuig d’un sector cada cop més majoritari de la comunitat universitària envers la política autoritària i antisocial de l’equip de la Rectora.

L’informe de la Rectora va obtenir 84 vots a favor, 83 en contra 1 vot nul i 24 en blanc. De les 16 mocions presentades per diferents claustrals i que comptaven amb el suport explícit de diverses seccions sindicals dels PDI i del PAS així com de col·lectius d’estudiants van ser aprovades 12. El text de les distintes propostes (tal com van ser enviades l’1 de desembre als membres del Claustre com a documentació del punt 5 de l’ordre del dia i que és el que estava subjecte a aprovació atès que no va haver cap canvi en la documentació del punt en qüestió) el trobareu en els enllaços de més avall.

Del desenvolupament de la sessió i de les votacions efectuades resulta clar el caràcter transversal, de la oposició a l’equip de govern. Esperem que tant l’Equip com el Consell de Govern compleixin amb les decisions del Claustre que, no ho oblidem és el màxim òrgan de representació de la UAB, i entenguin el missatge.

Fem una crida al conjunt de la comunitat universitària a implicar-s’hi cada cop més en les diferents iniciatives per fer possible una altre UAB, veritablement pública, democràtica i de qualitat.

 Més informació a: Plataforma contra el PRIM

Propostes aprovades (en la majoria dels casos per més de 40 vots de diferència; per accedir als enllaços cal fer-ho des del Campus de la UAB o bé tenir configurada una VPN que assigni una IP de la UAB):

Proposta 1.  Proposta 3.  Proposta 5.  Proposta 6.  Proposta 8. Proposta 9.

Proposta 10. Proposta 11. Proposta 12. Proposta 13. Proposta 15. Proposta 16.

Propostes no aprovades (per molt pocs vots de diferència): Proposta 2. Proposta 4. Proposta 7 . Proposta 14.