Tag Archives: entramat empresarial

Un pas més en la degradació de les condicions de treball. Desobeïm

Des de fa anys estem immersos en una progressiva precarització de les condicions de treball, de la qual la Universitat no ha estat una excepció. Tanmateix, el procés ha estat altament asimètric: mentre que per a una majoria les condicions són cada cop més dures, amb més pressions, incerteses i dificultats per poder tenir una feina – i una vida – dignes, una minoria s’aprofita de les posicions de poder de les que gaudeix per depredar recursos en el seu benefici, aprofundint l’escletxa social. El company o la companya ja no és vist com un potencial col·laborador sinó com un competidor o, segons l’escala social en el que el cap de torn el situi, algú al que utilitzar i explotar en la cada vegada més jerarquitzada i feudalitzada vida universitària. Termes com “excel·lència”, docència de “qualitat”, “eficiència” i explotació econòmica – que no transmissió – del coneixement formen part del vocabulari que ha acabat impregnant el llenguatge acadèmic, malgrat que amaguen una determinada ideologia neolliberal que ha convertit docència i recerca en uns bens de consum més i on l’estudiantat és tractat com un consumidor-client del sistema.

Tot aquest procés no es construeix de la res, sinó que va essent implementat progressivament, pas a pas, primer tímidament i en àmbits limitats a l’aguait de possibles reaccions, després de manera més accelerada i generalitzada. Si volem trencar aquesta dinàmica cal crear resistències, desobeir i actuar des del mateix moment en que algun dels estaments que ocupen el poder pretenen empitjorar les condicions laborals. En aquest sentit, denunciem que el Deganat de la Facultat de Economia i Empresa ha decidit implementar als graus, amb la connivència de l’Equip de Govern, les següents mesures que afecten les condicions laborals del professorat (veure comunicat degà) que en un futur proper poden estendre’s a la resta de la UAB:

1.- S’estableix un règim asimètric de reconeixement de la docència presencial en funció de si l’assignatura és obligatòria/troncal dels tres primers cursos o bé optativa del quart curs; escamotejant-se al professorat hores de docència presencial en el cas de les assignatures obligatòries/troncals. Així, qui imparteixi un grup docent d’una assignatura optativa té programades un total d’hores (45 hores a raó de 3,5 hores per setmana durant 13 setmanes) igual a les que se li reconeixen al seu pla docent (45 h); mentre qui imparteix assignatures troncals veu com se li programen més hores per grup (52 hores a raó de 4 hores per setmana durant 13 setmanes) de les reconegudes al seu pla docent (50 hores). No es reconeixen tampoc en el pla docent les hores presencials obligatòries (5 en total per cada assignatura) fixades pel Deganat per tal de fer les proves d’avaluació final i recuperació.

2.- Les hores de reconeixement acadèmic escamotejades és molt més gran que el simple diferencial nominal entre hores programades i hores reconegudes atès que, segons l’article 9.2 del MDA, les hores d’activitat acadèmica lligades a la presencialitat reconegudes al professorat es calculen aplicant un factor multiplicador:

nombre d’hores presencials (nhp) x 2,17 + nombre d’estudiants x (nhp/50) x 1,5

3.- S’introdueix una cinquena hora a la setmana, no recollida al pla docent, així com una 14è setmana amb 4 hores, que es programen per a la recuperació de classes.

4.- S’implementa un sistema de control per via electrònica que obliga al professorat a validar-se amb el seu NIU i nom i cognoms en un aplicatiu ad hoc en un ordinador habilitat a cada aula en la que imparteix classe. En cap cas s’assegura ni la confidencialitat de les dades introduïdes ni possibles escletxes de seguretat que podrien comprometre l’ús de les dades del professorat. Tampoc s’indiquen els tipus d’explotació que es farà de les dades obtingudes. Al igual, les raons de la discrecionalitat de la mesura no s’han justificat per part del Deganat ni tampoc han estat informats ni Comitè ni Junta del Personal Docent i Investigador.

Davant de les mesures anunciades des del Deganat, fem palès que:

1.- Ningú pot ser obligat a fer més hores presencials que les reconegudes en el seu pla docent. A més, en relació a la recuperació de classes ningú pot ser obligat a recuperar classes no realitzades per estar de baixa mèdica o haver seguit una vaga legalment convocada. De la mateixa manera, no es poden convertir en recuperables festivitats del calendari laboral que no ho són ni establir criteris asimètrics de reconeixement laboral segons la tipologia de l’assignatura. Entre d’altra legislació, consulti’s el text refòs de l’ Estatuto de los Trabajadores en els seus articles 17 i 37.

2.– La programació de les hores de presencialitat als graus de la Facultat d’Economia i Empresa per al curs 2018-2019 va ser objecte d’una enquesta entre el professorat de la Facultat, feta a iniciativa del Deganat. Els resultats de l’enquesta mai es van fer públics; tanmateix coneixem a través de l’acta de la Junta Permanent de la Facultat del 20-III-2018 que l’opció institucional va ser àmpliament derrotada:

“El degà explica les dues opcions: A) 15 setmanes de docència amb tres hores de docència presencial per assignatura, B) 13 setmanes de docència amb 4 hores de docència presencial per assignatura. Es va fer una enquesta amb caràcter consultiu i el resultat ha estat el següent: han participat 99 professors, 61,6% a favor de la proposta A i 38,4% a favor de la proposta B.

Malgrat els resultats, el Deganat s’entesta a seguir aplicant una mesura que, a més d’escamotejar hores de presencialitat (veure punts 1 i 2 de l’epígraf anterior) va en contra del manifestat per la majoria del professorat de la Facultat. A més, en el cas de les assignatures optatives de quart curs el comunicat del Deganat estableix que s’han de fer 3,5 hores per setmana però en els horaris fets públics i comunicats a l’estudiantat es declaren que es fan 4 hores (veure planes 7 i 8)

3.- No es pot obligar als treballadors i treballadores a passar per sistemes de control ad hoc que poden comprometre, entre d’altra legislació, el que estableix la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals.

Alhora, no es pot mirar cap a una altra banda i confiar que no passi res quan s’han denunciat, documentat i posat en coneixement de l’Equip Rectoral greus incompliments en matèria laboral i de dedicació docent produïts a la Facultat d’Economia i Empresa que afecten diverses persones sense que s’hagi pres cap mesura sobre els responsables.

Secció sindical de la CGT a la UAB

Anuncis

Un horitzó fosc per a la docència a la UAB?

Ja fa mesos que l’Equip de Govern de la UAB, en diversos espais i fòrums, ha anat deixant caure que pel curs 2019-2020 es fixaran uns nous criteris de programació de la docència oficial a la universitat. En aquest sentit, el rectorat proposa aprovar a la Comissió d’Afers Acadèmics del proper dia 23 d’octubre un document titulat Criteris de programació dels estudis oficials de la Universitat Autònoma de Barcelona. En contra del que seria esperable, les línies bàsiques subjacents a aquests criteris no responen a consideracions pedagògiques sobre la docència sinó a uns paràmetres estrictament econòmics fruit de les polítiques austericides que han delmat les universitats els darrers anys.

En aquests criteris, un dels objectius principals és obligar a les diferents titulacions de la UAB a seguir les ràtios alumne – professor/a fixades per la Generalitat en l’època més dura de les retallades. I ho pretenen aconseguir mitjançant diverses vies:

  • Fixar a la baixa la presencialitat màxima per a les diferents tipologies docents
  • Incrementar de facto les dimensions dels grups de classe per a les diferents tipologies docents
  • Reduir l’optativitat en moltes de les titulacions

No costa gaire de preveure les conseqüències directes d’una eventual aprovació d’aquestes directius:

  1. Massificació d’alguns grups de docència, no necessàriament només de caràcter teòric, sinó també de moltes tipologies de pràctiques
  2. Limitar la possibilitat d’adequar presencialitats variables a les característiques específiques d’algunes assignatures i titulacions
  3. Suprimir alguns dels itineraris que reconeixen algunes titulacions i deixar als/les alumnes actuals sense la possibilitat de cursar una opció que potser va motivar la seva matriculació a uns estudis determinats
  4. Reduir les necessitats docents dels departaments i, en paral·lel, les plantilles
  5. Promoure una devaluació general de la docència pública

L’actual Equip de Govern, després d’impulsar i implantar un Model de Dedicació Acadèmica que ha suposat una pèrdua del valor del treball del professorat, encara que amb contraprestacions de reduccions docents als sectors còmplices de les seves polítiques, ara fa un pas més cap a un model d’universitat mercantilitzada, gestionada amb criteris empresarials de reducció de costos, i on el deteriorarment de l’educació pública beneficiarà als àmbits privats del món universitari, reforçant el seu caràcter classista i elitista.

Alhora, continua la depredació de recursos públics per la via de traslladar-los al sector privat que alguns s’han muntat per al seu lucre; un cas paradigmàtic del qual és el Parc de la Recerca on diferent professorat, entre ells algun membre de l’actual Equip de Govern, te muntades empreses (spin-offs, EBTs etc.) de les quals se’n beneficia. Un exemple: en l’any 2016 es van carregar al pressupost de la UAB 7.134.503€ per fer front al deute del Parc de la Recerca, malgrat ser un ens amb personalitat jurídica diferenciada de la UAB (veure plana 68 document enllaçat) més 300.000€ en concepte de subvenciones a la Fundació del Parc (pàg. 68) més 572.199€ en concepte d’ interessos de demora i d’altres despeses financeres (pàg. 17 i 26 epígraf 35). La transferència de recursos ha continuat en els exercicis de 2017 i 2018…

Davant d’això, des de CGT-UAB fem una crida a tota la comunitat universitària de la UAB de mostrar, de forma clara e inequívoca el rebuig a aquesta política. I a l’Equip de Govern a rectificar de manera immediata i posar-se al servei d’una docència pública i de qualitat, al servei de les necessitats socials.

Secció sindical de CGT-UAB

LA INSTRUMENTALITZACIÓ DE LA DOCÈNCIA

1. ANTECEDENTS

Una de les iniciatives de caràcter estratègic de l’Equip de Govern de la UAB va ser fer aprovar a través del Consell de Govern del 23-I-2014 un nou model de dedicació acadèmica, a l’empara del Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo – l’anomenat “decreto Wert”– que, entre d’altres mesures, estableix en el seu títol II un règim de dedicació variable en les obligacions del professorat funcionari de les universitats.

Com sabeu, el Real Decreto defineix tres perfils de dedicació, en funció exclusivament de les avaluacions positives rebudes sobre l’activitat investigadora: 16 crèdits ECTS, 24 crèdits ECTS i 32 crèdits ECTS. Tanmateix, l’Equip de Govern va instrumentalitzar la normativa anterior per desenvolupar un nou sistema de còmput de l’activitat docent, introduint normes ad hoc de reducció docent al marge de les contingues al Real Decreto i establint un sistema de quantificació de la docència que ha comportat, respecte al sistema vigent fins el curs 2013-2014, una sensible reducció en les hores d’activitat docent reconegudes al professorat per la seva tasca.

2. LES CONSEQÜÈNCIES SOBRE LA DEDICACIÓ DOCENT REGLADA OFICIAL

A partir del curs 2014-2015 el professorat es va trobar que l’activitat docent que se li consignava per impartir classe en un determinat grup es va veure sensiblement retallada respecte a la que se li reconeixia per haver fet classe en un grup idèntic (mateixa assignatura, mateix nombre d’estudiantes etc.) en el curs 2013-2014 sota el model de còmput de la docència vigent fins llavors. Per quins motius: tant per la desaparició de les hores reconegudes per preparació de classes, 45 hores fins llavors, com per la reducció en la valoració de les tasques de tutorització, seguiment i avaluació d’activitats dirigides. Per una anàlisi detallada podeu consultar el comunicat “El model de dedicació docent i els tripijocs del Vicerector Donaire”.

Com a resultat de l’anterior, una part important del professorat ha sofert un increment en la seva docència efectiva presencial respecte a la que havia de donar en el model anterior donat que l’Equip de Govern va imputar sobre aquest professorat els costos del desplegament del seu model i del seu sistema de reduccions a la carta. (Veure enllaç anterior així com taules comparatives).

Alhora, sense haver-ho aprovat en cap òrgan ni informar ningú, l’Equip de Govern va modificar una sèrie de paràmetres fonamentals del full del pla docent individual que ha de signar el professorat, fen molt més opaca i lesiva pels interessos de la majoria la gestió de l’activitat acadèmica (veure annex a peu de plana per a una descripció detallada).

Per últim, el model aprovat conté en la seva pròpia definició un element que distorsiona a la baixa la càrrega docent reconeguda al professorat com a conseqüència de calcular les hores reconegudes per tasques de seguiment segons la mida del grup definida per trams de deu en deu en lloc de fer-ho pel nombre real d’estudiants matriculats (veure apartat 5.2 del reglament de dedicació acadèmica del professorat). Per exemple, un professor/a amb un grup de 59 estudiants matriculats veu reconegudes les mateixes hores d’activitat docent que si en el grup tingués únicament 50 matriculats: 45 hores presencials*(1,5+0,2*Part sencera (59/10))=112,5hores. En realitat, caldria que el model li assignés 120,6 hores (=45*(1,5+0,2*(59/10)) per tal de ser menys biaixat. Això té, òbviament, efectes a l’hora de calcular les necessitats de plantilla: reconèixer menys hores de docència al professorat suposa incrementar de manera fictícia la capacitat teòrica individual de docència i, per tant, reduir la mida teòrica de plantilla. Podeu veure una anàlisi amb més detall al document biaixaments del MDA.

3. LA SUPEDITACIÓ DE LA DEDICACIÓ REGLADA OFICIAL ALS INTERESSOS PRIVATS

Simultàniament, i com a contrapunt a l’anterior, a determinat professorat se li va donar la possibilitat de fruir de reduccions docents en funció del volum de recursos generat per la seva activitat empresarial (en la neollengua de l’Equip: en tasques de transferència; veure apartat 4.3.d del model de dedicació acadèmica) per exemple – però no exclusivament – via l’activitat en spin-offs; empreses de base tecnològica etc.: veure acord 33/2014 de 30 d’octubre de la Comissió de Personal Acadèmic.

Sense cap escrúpol, es desvirtua també un dels arguments utilitzats per justificar us sistema de dedicació variable en el mateix moment en que el model de dedicació acadèmica en el seu punt 2.5 assimila sota certs supòsits un tram de gestió a un tram de recerca. Així mateix, aprofitant-se de la discrecionalitat que confereix el redactat del model de dedicació acadèmica, professorat que imparteix voluntàriament cursos MOOC (tal vegada perquè el Vicerector Donaire va ser una de les persones que els va iniciar a la UAB?) que no són ni reglats ni oficials, veu reconegut en el seu pla docent oficial una part de les hores que hi dedica (veure aquí així com acord 34/2014 de 30 d’octubre de la Comissió de Personal Acadèmic).

Un pas més enllà el suposa el fet de que la dedicació en mestratges oficials a preus no subvencionats, impartits a través de la Fundació UAB i que el professorat que els imparteix voluntàriament ho fa a canvi d’importants sobresous, passi a ser reconeguda en el pla docent oficial, tal com sembla desprendre’s del document annex al punt 4.1 del Consell de Govern del passat 10 de març (veure plana dos del document enllaçat).

De fet, una de les claus del model és precisament el menyspreu de la docència reglada oficial a preus públics, en benefici de tasques que no tenen res que veure amb la recerca acadèmica ni amb la docència pública oficial. En aquest sentit, no és excusable la hipocresia que suposa pretendre justificar un sistema de dedicació variable quan una part significativa del professorat funcionari que fa mans i mànigues per reduir-se la seva activitat docent en l’esfera pública de la UAB intenta desprès fer tanta docència com pot en mestratges i cursos en l’esfera privada de la UAB, tant via fundació UAB (que, recordi’s, acumula un important deute) com en centres propis; tant en el si d’espais de l’Esfera UAB com fent, en sentit literal, les Amèriques per tal d’anar a donar classes a canvi de sucosos sobresous en escoles i universitats privades, malgrat l’acord que es va aprovar per majoria en el Claustre de desembre de 16-XII-2010 (vegi’s text de la proposta aquí). Veure també els comunicats Corrupció a la UAB?, La UAB actua com una masia bananera , La trama 1.0 i Irregularitats i tractes de favor?

Es pot esperar cap mena d’autoregulació d’aquells que s’embutxaquen fins a 407€ nets per cada hora de classe i més de 40.000€ per tasques de coordinació?  (podeu consultar el conveni en qüestió aquí; les xifres esmentades les trobareu a la penúltima plana del document pdf. El conveni en qüestió, pel que sembla, estava vinculat a un programa de doctorat oficial (CREA/EDP) de la UAB que van “aconseguir” poder-lo oferir a la vegada com a “màster d’investigació a preu privat“: veure aquí.  Més informació aquí i aquí (pàg.3 en especial).

Què dir de l’Equip de Govern, donant el silenci com a resposta a peticions d’informació (la podeu consultar aquí) atesos els vincles d’alguns dels seus membres amb l’entramat muntat. Al respecte, veure el cas del Rector amb la Barcelona Graduate School i el MOVE.

Secció sindical CGT–UAB

ANNEX

1.- En molts casos, en especial el del professorat funcionari a temps complert que no està en règim de dedicació de 16 ECTS, el nombre d’hores setmanals que se li va fer constar com a docència impartida en el curs 2014-2015 superava el topall corresponent a la seva dedicació màxima (veure text ressaltat planes 1 i 2 del document 1). Pel curs 2015-2016 aquest fet queda emmascarat per la via de fer desaparèixer del full individual del pla docent la informació relativa a la seva dedicació setmanal (veure document 2). Així mateix, deixen de fer-se constar quantes són les hores nominals que ha de fer el professor/ra així com les hores d’exempció docent a les que pugui tenir-se dret (veure plana 1 document 2).

2.- El període de classes consignant en el full individual deixa de ser continu per passar a ser discontinu: si en una setmana es tenen classes en dies que són festius, com per exemple els corresponents a la festa del dia de la Mercè o la del 8 de desembre, la setmana en qüestió desapareix del període docent declarat al professorat (veure document 2, text ressaltat sobre dates) malgrat es facin activitats de tutories i de preparació de classes.

3.- Atès que una de les variables pel còmput docent és el nombre d’estudiants matriculats, caldria la màxima cura en la correcta quantificació de la xifra. Tanmateix, en la majoria de departaments l’encàrrec docent del professorat per un curs donat es determina de facto a partir de la xifra d’estudiants matriculats en el curs anterior. Suposadament, aquestes dades es corresponent amb les que es publiquen en l’aplicatiu de transparència del pla docent (TPD). No obstant això, es permet que en determinades Facultats es faci una gestió “singular” de determinats ítems, fins i tot una vegada tancades les actes de qualificació de les notes, en particular el que figura sota la denominació de “Alumnes internacionals, llicenciatura i d’altres..” que desprès distribueixen entre el professorat que imparteix l’assignatura de manera discrecional, generant-se greuges comparatius. Aquesta qüestió ja va ser denunciada el juny de l’any passat al Vicerector Donaire, sense que aquest donés, com és habitual, cap resposta. Alhora, hi ha constància documental de professorat al que, una vegada tancades actes, se li modifica a la baixa (per sota del nombre real de matriculats segons l’aplicatiu SIGMA-CDS) el nombre d’estudiants que se li imputa en el full de transparència del pla docent.

La trama 1.0

La Fundació UAB (FUAB) és una fundació civil privada participada al 100% per la UAB que es va constituir davant notari el 6 de febrer de 1998. Segons els seus estatuts té com a objectiu “la col·laboració amb la UAB en el foment realització d’activitats docents, de recerca i de prestació de tots aquells serveis vinculats a l’activitat universitària” (vegis pàg. 9- 10 de L’informe 22/2013 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya). Controla, ja sigui com a soci únic ja sigui com a soci majoritari, diversos ens jurídics, entre els quals està l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral, Vila Universitària S. L. o els Serveis de Turisme i d’Hosteleria Campus S. A. (veure pàg. 13 i 21 del document esmentat). També hi forma part, entre d’altres ens, l’Hotel Campus S. L. (fins el 31 de juliol de 2010 anomenat hotel SERHS Campus, vinculat a Ramon Bagó i on es celebraven la majoria de consells nacionals del partit del cas del 3%) així com UAB-Formació Professional, dedicada a vendre cicles de formació professional, algun dels quals a 9450€.

Des de gener de 2015 (acord 5/2015 del Consell de Govern del 27-I-2015) té adscrita l’Escola Fundació Universitat Autònoma de Barcelona – fUABf – ens instrumental que gestiona l’oferta docent de diversos graus i mestratges oficials a preus privats on participa a títol lucratiu, entre d’altres, professorat funcionari de la UAB, que es treuen sucosos sobresous impartint classes: al respecte, veure per exemple la plana 3 de l’annex IV de l’acord relatiu al punt 4.1 de l’ordre del dia del Consell de Govern del 27-I-2015 (cal IP de la UAB) referit a l’anomenat Màster Universitari en Comptabilitat Superior i Auditoria, de caràcter oficial però ofertat a preus privats: 100€ per hora de classe impartida i 8000€ per tasques de coordinació.

Financerament la situació de la FUAB fa anys que és força problemàtica: tot i haver rebut de la UAB en concepte de “Subvencions, donacions i llegats rebuts” 7,7M€ el 2011 (veure plana 31 de l’Informe 22/2013) tenia subscrits dos préstecs sindicats (veure pàg. 32 l’Informe 22/2013)per import de 16,30M€ en un cas i de 11,88M€ en un altre, en relació als quals “Les obligacions assumides per la FUAB d’aquests dos préstecs sindicats estan garantides per la UAB”. De la mateixa manera, els resultats de l’exercicis fiscalitzats per la Sindicatura eren negatius: 0,13M€ en el 2011 (pàgs. 36 i 37 de l’Informe esmentat).

Actualment, segons dades que la Vicerectora Montserrat Farell va presentar en format PowerPoint – però que no va facilitar com a documentació de la sessió – en el Consell de Govern del 10 de desembre passat la situació no ha millorat pas: es reconeix un deute global a 31 de desembre de 2014 per import de 44,4M€ (veure plana 2 document) amb uns ingressos de l’exercici de 37,1M€ i unes despeses de l’exercici de 38,9M€ i, per tant, un resultat negatiu de l’exercici 2014 per import de 1,76M€ (veure plana 3 document).

Menció especial es mereixen certes “peculiaritats” en relació a determinades inversions immobiliàries: la FUAB va rebre 5,52M€ del Ministeri de l’Habitatge, més 5,40M€ de la Generalitat així com la subsidiació d’interessos per part del Ministeri per tal de finançar la construcció de 300 habitatges de protecció oficial. Tanmateix únicament es van construir 216 (veure plana 41 de l’Informe de la Sindicatura esmentat). A més, en ser de protecció oficial el preu màxim de lloguer està limitat per llei: atesa la seva gravetat reproduïm textualment el paràgraf de l’informe:

“Aquests habitatges estan qualificats com de protecció oficial en règim de lloguer. Per al curs 2011-2012 el preu màxim del lloguer dels habitatges protegits d’acord amb el Decret 13/2010, del 2 de febrer, era de 7,28 €/m2 útils mensuals, que equival a 233 € mensuals per habitatge tenint en compte els metres quadrats útils. El lloguer establert en el contracte entre la FUAB i Vila Universitària, SL (0,90 M€ pels 216 habitatges) és superior a aquest preu”.

“D’altra banda, s’ha tingut accés a dos contractes de lloguer formalitzats per Vila Universitària, SL (un del curs 2011-2012 i un altre del curs 2012-2013) i s’ha constatat que els preus mensuals totals són de 805 € i de 785 €, respectivament.

Totes les al·legacions que va presentar la FUAB sobre aquestes qüestions a la Sindicatura no van ser acceptades (veure plana 61 de l’Informe esmentat).

De fet, sense anar més lluny, demà mateix l’Equip de Govern pretén en el Consell de Govern que s’ha de celebrar que s’aprovi la creació d’un nou ens anomenat “Fundació Alumni i Amics de la UAB”: suposadament té entre les seves finalitats “Promoure la captació de recursos per a la UAB i el mecenatge” (veure pàg. 1 del document enllaçat; cal IP de la UAB). Tanmateix a la UAB l’operació li resulta força onerosa: es preveu que amb càrrec al pressupost de la UAB s’aporti durant els dos primers anys 161.742€ cada any i es cedeixi a títol gratuït la Torre Vila-Puig on s’ubicaria la seu de la Fundació assumint la UAB les seves despeses de funcionament, a més de donar 30.000€ per a facilitar la seva constitució (veure plana 4 del document Pla actuació Fundació Alumni Amics UAB; cal IP de la UAB). Recordeu, per altra banda, que l’Associació Amics de la UAB té la potestat de nombrar membres del Consell Social (veure pàg. 17 del Informe 17/2015 de la Sindicatura)…

La situació és un déjà vu a la UAB: primer tímidament s’inicien activitats mercantils superposades a les pròpies d’una Universitat Pública. Veient que ningú diu res i que s’obtenen importants rèdits personals, es professionalitza el procediment i es constitueixen ens amb personalitat jurídica pròpia per tal de fer més eficient el procés de depredació de recursos; per exemple per la via d’aprofitar-se dels avantatges en matèria de contractació que dona el paraigües d’una Fundació: veure el documentInstruccions internes de la fundació per als estudis de prevenció i seguretat integral, reguladores dels procediments d’adjudicació dels contractes d’obres, subministraments i serveis no subjectes a regulació harmonitzada”. Si hi ha problemes, sempre està la UAB per respondre dels mateixos, via transferències, avals de préstecs etc. donat que els capitostos del patronat acostumen a ser les autoritats acadèmiques de la UAB. Si tot i així, es mantenen les dificultats, la via fàcil és extingir l’ens problemàtic per tal de crear-ne un altre amb les mateixes funcions però lliure de les càrregues de l’anterior: és el que es va fer amb l’antiga Fundació per als Estudis de Prevenció i Seguretat Integral (FEPSI) que va ser absorbida per la FUAB el 9-IX-2014 i les seves funcions adscrites a una nova fundació: l’Escola Fundació Universitat Autònoma de Barcelona – fUABf – (veure acord 5/2015 del Consell de Govern de 27-I-2015 així com l’acord de desadscripció de la UAB del Consell de Govern de 20 de maig de 2015). A qui beneficia tot el procés? a la gent que s’hi lucra: alts càrrecs directius dels diversos ens; professorat dels cursos etc.

Qui té responsabilitat en tot plegat? Com d’altres fundacions, l’òrgan de govern de la FUAB és un Patronat. En el cas de la FUAB el president és el Rector, Sr. Ferran Sancho Pifarré, i les vice-presidentes la Secretària General de la UAB i l’adjunta a la Gerència per a la FUAB i la Formació Permanent, la Sra. Montserrat Balagueró. També hi forma part del Patronat el president del Consell Social, Gabriel Masfurroll (veure també “Gabriel Masfuroll, Carles Vilarrubí i un dirigent d’Unió van encaminar Urdangarin pel món dels negocis”) així com la Vicerectora d’Economia, Montserrat Farell i el Gerent de la UAB, Joan Melcion.

Més enllà de l’anàlisi de les dades anteriors, i, més encara, d’altres provinents de fonts distintes a la Sindicatura que més endavant explotarem, instem al Rector que acabi amb la sangria de diners públics que suposa la FUAB i doni explicacions del que ha estat passant a la FUAB els darrers anys. Aquesta vegada, això sí, no ens menteixis tal com vas fer aquí.