Tag Archives: corrupteles

Convocatòria de vaga els dies 9 i 21 d’octubre. Assemblea oberta de la Comunitat Universitària de la UAB: Dijous 8, 12.30h, Pl. Cívica.

Companys i companyes,

Com bé sabeu, la situació a la Universitat és ja insostenible. Des de fa anys portem denunciant la precarització, cada vegada més profunda, de gran part de la plantilla, incloent-ne el PDI, el PAS i els i les treballadores de les empreses subcontractades que presten servei dins dels Campus. La no renovació de la plantilla, juntament a les poques places d’estabilització que surten cada any, fa que moltes persones que fem possible el funcionament de la universitat dia a dia visquem en un estat d’indefensió i angoixa contínua, per no saber si l’any vinent continuarem o no treballant. Aquesta paupèrrima situació, a més a més, s’ha agreujat amb la COVID19. A la falta d’un protocol clar d’actuació, que moltes vegades ja ha posat en risc la salut del personal de les universitats i del estudiantat, s’hi suma la manca de voluntat de negociar els termes en què s’ha produït la tornada a l’activitat per part dels equips de govern. Un exemple més de la mala praxis per part de les universitats és que, en un any on s’han de reduïr les ràtios d’alumnes i on s’han incrementat la matrícula no s’ha contractat més personal.

Per part seva, les institucions, autonòmiques i estatals, es limiten a fer anuncis buits de contingut real, que només pretenen calmar els ànims però que, a la llarga, no es transformen ni en un increment real del finançament de la universitat, ni en una millora tangible de les condicions de treball de la plantilla. A més a més, tot aprofitant la pandèmia, moltes de les negociacions col·lectives que s’estaven duent a terme s’han vist paralitzades, ignorant, una vegada més, el conjunt dels col.lectius de treballadores i treballadors.

Davant del que considerem una actuació de mala fe, no podem romandre més temps sense fer res. Ha quedat clar que ni el Govern espanyol, ni la Generalitat ni les Universitats actuaran de bona fe per resoldre els problemes d’una plantilla cada cop més precària. Un exemple clar és el nou Estatut del PDI, que en definitiva, pretén establir un marc legal per justificar aquesta precarització.

Atesa la nefasta gestió de la COVID19, la CGT crida a la vaga en el sector d’ensenyament català, tant universitari com no universitari, el proper dia 9 d’octubre (http://cgtense.pangea.org/spip.php?article5864), i de Universitats i Centres de Recerca el proper 21 d´octubre a tot l’Estat, tot exigint que primi la salut de les que treballen i estudien a la nostra Universitat, juntament amb altres  exigències per tal de revertir la situació del sector universitari i científic:

  1. Erradicar la intromissió del capital en el sistema universitari desenvolupant un sistema de finançament totalment públic sota el control dels col.lectius de treballadors i treballadores.
  2. Establir un sistema universitari totalment gratuït, sense condicionants.
  3. Eliminar la contractació fraudulenta i la jerarquització mitjançant un cos únic de PDI i de PAS, així com assegurar l’estabilització de la plantilla.
  4. Desenvolupar un model de conciliació personal i domèstica.
  5. Posar fi a la subcontractació de serveis bàsics mitjançant la contractació directa.
  6. Canviar els criteris avaluadors per tal de fomentar la cooperació per damunt de la competitivitat.
  7. Reorientar les polítiques respecte la COVID19 posant per davant la salut dels i les treballadores i de l’estudiantat.

Per tots aquests motius cridem a la vaga els propers 9 i 21 d’octubre i us animem a participar a l’assemblea oberta que se celebrarà el proper dijous 8 d’octubre a les 12.30 h a la Plaça Cívica.

Una abraçada i us hi esperem

Secció Sindical de la CGT a la UAB.

 

 

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA! SI ENS AGREDEIXEN A UNA, ENS AGREDEIXEN A TOTES!

Una de les xacres en les relacions laborals és la de l’assetjament. Sovint s’analitza i es contextualitza l’assetjament des d’una dimensió psicosocial, emfatitzant els danys que pateixen els assetjats com a conseqüència dels abusos dels assetjadors, que poden prendre diverses formes: des dels danys psicològics i/o emocionals als físics i sexuals.

Tanmateix, hi ha un tipus d’assetjament que cal entendre’l com a forma de repressió. En aquests casos, l’assetjament es desencadena com a reacció per part dels grups de poder contra aquelles persones que, com a conseqüència de les seves activitats (polítiques, sindicals, de lluita pels drets; veure aquí: ANNEX 1), qüestionen i posen en perill les estructures sobre les quals aquests grups han bastit una xarxa de privilegis econòmics i de control sobre les relacions sociolaborals, quan no de corrupteles i d’interessos inconfessables (veure, a tall d’exemple, “Negocis privats en una universitat pública en declivi”).

Aquesta repressió emmascarada d’assetjament pretén desactivar les persones que posen en perill les estructures de poder i de privilegis per la via d’intentar desacreditar-los, desgastar-los i agredir-los laboral i personalment, fins al punt d’intentar expulsar-los del seu àmbit laboral i de la seva activitat sindical (veure aquí: “La universitat que volem persegueix penalment estudiants, PAS i professors?” i aquí “El jutge dicta ordre de cerca i detenció contra l’Ermengol Gassiot, professor de la UAB i Secretari General de la CGT de Catalunya.“).

Sovint les persones que han escollit lluitar contra determinades estructures de poder es troben que, en denunciar l’assetjament que pateixen, esdevenen indefenses en recórrer als circuits institucionals que, suposadament, haurien de lluitar contra els assetjadors. Aquesta indefensió és conseqüència del fet mateix que els càrrecs institucionals als que arriben les denúncies per aquest tipus d’assetjament acaben per intentar silenciar-les, atès que ells mateixos formen part de les estructures privilegiades i no volen assumir els costos d’actuar contra els assetjadors, donada la capacitat de pressió i d’influència política d’aquests.

Com trencar el cercle d’assetjament i repressió silenci institucional més repressió i assetjament? Fent allò que menys agrada als repressors-assetjadors i als seus encobridors: denunciant-los fora dels àmbits que controlen i exposant-los públicament.

Atesa la falta de resposta efectiva de la Rectora (veure el comunicat “Irregularitats, assetjament i repressió”) sol·licitant que prengués mesures davant l’assetjament laboral i sindical a les denúncies degudament documentades que se li han anat presentant al llarg dels darrers anys, hem denunciat com a secció sindical a diversos càrrecs i ex càrrecs acadèmics del Departament d’Empresa i de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB. Una d’aquestes denúncies involucra a l’anterior Directora del Departament d’Empresa, Magda Solà, així com al seu Ex-Secretari i ex coordinador de titulació de la Facultat esmentada, John Slof (veure aquí: ANNEX 2). Unes altres, atesa la gravetat dels fets succeïts els darrers mesos contra la nostre companya Carmina, delegada sindical i de personal, ha estat contra l’actual director del departament d’Empresa, Josep Rialp (veure aquí: ANNEX 3) i dues professores del mateix departament: Immaculada Vilardell i Maria Antònia Tarrazón (veure ANNEX 4·i aquí ANNEX 5). Però no s’acaba aquí. Hi ha altres denúncies i accions en marxa.

Si ens agredeixen a una, ens agredeixen a totes!

Secció Sindical de la CGT a la UAB.

ACTE PRECARIETAT A LA UNIVERSITAT PER LA SELECTIVITAT. DIMARTS 7 DE JULIOL, 9:00, UNIVERSITAT AUTONÒMA DE BARCELONA

Aquest dimarts 7 de juliol comença la selectivitat. Una selectivitat que se celebrarà en unes condicions totalment atípiques. Ara mateix, els futurs universitaris no saben en quines condicions entraran a la universitat. El que si que sabem és que el professorat i el personal d’administració de la universitat experimentarà (i ja ho està fent) una elevada sobrecàrrega de treball, que no es compensarà amb un increment de la plantilla, i, encara menys, amb la seva estabilització.

Per tal de conscienciar als futurs estudiants de la universitat de la precària universitat en la qual estan a punt d’entrar, el Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i la secció sindical de la CGT a la UAB estarem allà, per donar-los la benvinguda.

La mercantilització de la universitat, en tots els seus sentits, és avui en dia una realitat, una realitat que porta gestant-se durant dècades. En els últims anys hem assistit a un increment abusiu del preu de les matrícules, expulsant així a milers d’estudiants de classe treballadora. L’estabilització a la universitat ha passat a ser una quimera; tant la docència com les tasques de gestió i investigació són realitzades per personal temporal, sota unes condicions laborals absolutament precàries, com ara els falsos professors associats, o els investigadors predoctorals i postdoctorals.

Aquesta situació de precarietat en que trobem a l’anomenat personal docent i investigador (PDI), no millora en el personal d’administració i serveis (PAS), en els quals la inestabilitat, així com la realització de tasques que no corresponen amb el seu contracte, són les pràctiques habituals. Desgraciadament, també hem assistit a l’externalització dels serveis que la universitat considera “no essencials”, però sense els quals resulta difícil poder imaginar que la universitat funcioni; cafeteries, copisteries, serveis de neteja, etc. D’aquesta manera, ens trobem amb una universitat totalment infiltrada per l’empresa privada i per les empreses subcontractades, on, com sempre, preval el benefici del capital a la situació laboral dels treballadors.

A aquesta situació, ja de per si alarmant, s’hi suma la profunda atomització de la comunitat universitària. No tan sols entre PDI, PAS i estudiants, sinó fins i tot dins d’aquestes subcategories. Aquesta atomització porta a conseqüències kafkianes; com ara que dues persones amb el mateix contracte (però diferent convocatòria) tinguin remuneració i condicions laborals diferents. És habitual que els diferents equips de rectorat amenacin amb retallar el pressupost dedicat a alguna de les subcategories contractuals si es veuen obligats a incrementar la partida per una altra d’aquestes categories laborals, enfrontant així als treballadors entre ells i evitant així que s’exigeixin les responsabilitats als culpables reals de la situació, la direcció de la universitat (amb la connivència necessària de l’Estat).

En aquest procés de mercantilització l’Equip de Govern esdevé còmplice necessari per la via de promoure Fundacions i Consorcis per tal de vehicular les activitats empresarials (de transferència en la neollengua) que duen a terme estaments privilegiats del professorat. Així, quan alguna d’aquestes fundacions té problemes econòmics no té cap inconvenient en incórrer en males praxis, avalant els préstecs que han necessitat. Un exemple: segons l’Informe d’auditoria aprovat en la Comissió d’Economia del passat 30 de juny “Amb les entitats Caixabank, BBVA i Banco Santander s’ha fet un aval per import de 1.291.666,67 euros amb cada una de les entitats, i amb el FMS wertmanagement Service GmbH per import de 9.580.950,10 euros, per avalar el préstec demanat per Vila Universitària, SL. En data 31 de juliol de 2019, el DEPFA ACS Bank ha cedit el contracte de finançament a l’entitat FMS wertmanagement Service Gmb”.

D’igual manera, van rebaixar en la Comissió d’Economia del 11-IV-2018 el cànon sobre els sobresous vinculats a formació continuada en lloc de pujar-lo per tal de disposar de més recursos per la UAB. De fet, a menys cànon per la UAB més sobresou per als implicats en les tasques de mercantilització, intensificant-se les desigualtats. Cal tenir en compte que hi ha professorat que amb l’excusa de l’aplicació de l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats es pot treure sobresous de fins a 150.576,87€. Alguns membres d’aquest cercle de privilegiats són els mateixos que s’aprofiten de l’estructura de la UAB per anar copant càrrecs amb poder de decisió per la via de la cooptació. Alhora, es crea una situació de conflicte d’interessos: així alguns dels alts directius d’empreses creades a l’empara del Parc de la Recerca són membres de l’Equip de Govern. Un exemple aquí: https://www.vetgenomics.com/qui-som/# on un dels membres de l’Equip Directiu de l’empresa és el Vicerector de Recerca i de Transferència.

 Ara, la crisi econòmica catalitzada per l’emergència sanitària empitjorarà, sens dubte, les ja de per si deplorables condicions de treball de la classe treballadora en general. Les universitats no en són pas una excepció. En temps de recessió, amb l’excusa d’obtenir liquiditat, la privatització dels serveis públics és una mesura que els governs acostumen a adoptar, siguin del color que siguin. És d’esperar, doncs, que en els propers mesos, ens trobem amb un nou embat pel qual haurem d’estar preparats. A les lluites que ja portàvem (creació de places d’estabilització, pròrroga dels contractes predoctorals…) s’hi sumaran les problemàtiques concretes que han aparegut arran de la nova situació; increment del teletreball i  docència virtual, no renovació dels contractes, pròrrogues durant l’estat d’alarma, disminució de les noves contractacions, i un llarg etcètera.

Com sempre, seguirem dempeus i en lluita.

COL·LECTIU DE DOCTORANDES EN LLUITA

SECCIÓ SINDICAL DE LA CGT A LA UAB

Inspecció de Treball sanciona la UAB per irregularitats en la contractació de professorat visitant

L’expedient sancionador és conseqüència d’una denúncia de CGT

La secció sindical de CGT a la UAB havia denunciat reiteradament les irregularitats en la contractació de professorat visitant

Des de la secció sindical de CGT a la UAB hem hagut de denunciar reiteradament davant d’ Inspecció de Treball diverses irregularitats i incompliments de la normativa laboral que afecta a la contractació de professorat visitant. Entre d’altres, veure aquí i aquí. Malgrat que Inspecció de Treball ha anat estenent diversos requeriments a la UAB instant a que la contractació del professorat visitant s’ajustés a la normativa legal, des de la Direcció del Departament d’Empresa s’ha reincidit en la utilització fraudulenta d’aquesta figura contractual. Per aquesta raó, el 22-XI-2018 vam haver de tornar a presentar una nova denúncia.

 En aquesta darrera denúncia vam posar en coneixement d’Inspecció que la Direcció del Departament d’Empresa havia obert una convocatòria de professorat visitant que:

  • 1.- Infringia tant el Conveni Col·lectiu del Personal Docent i Investigador com el reglament del professorat de la Universitat (veure document 1).
  • 2.- La convocatòria havia estat publicitada en una info-job privada, en nom de la Universitat, i segons les bases de la mateixa donaria lloc a contractes de 3 anys amb possibilitats d’estendre’ls per cinc anys més (veure document 2).

El 20 de desembre passat vam rebre la resolució d’Inspecció, en la que constata que s’han infringit els següents preceptes legals (veure planes 4 i 5 del document enllaçat):

  • 1.- Article 54 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats.
  • 2.- Article 51 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’Universitats de Catalunya.
  • 3.- Article 20 del Reial Decret 898/1985, de 30 d’abril, sobre règim de professorat universitari.
  • 4.- Article 11 de la Resolució TRE/309/2006, de 21 de desembre, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu per al personal docent i investigador de les universitats publiques catalanes

Les mesures derivades de l’actuació inspectora han donat lloc a (veure plana 5 document):

“En base a las actuaciones practicadas y a los hechos constatados, se procede a:

  •  Extender acta de infracción a la UAB por realización de contratos de profesor visitante sin cumplir con los requisitos establecidos en la normativa.
  •  Dicha acta supone· el inicio de un procedimiento sancionador cuyo conocimiento y resolución corresponde al Director dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Treball, Afers Socia_ls i Families de la Generalitat  de Catalunya […]”

Des de la secció sindical de la CGT a la UAB instem novament a l’Equip de Govern a que s’acabi amb pràctiques de contractació que clarament se situen fora de la legalitat i que afecten negativament a tota la UAB.

Secció sindical de CGT a la UAB

Control, vigilància i pèrdua de drets: La “Gran Germana” et vigila

Fa unes setmanes distints mitjans es feien ressò de la pretensió de la Fiscalia General de l’Estat d’instal·lar càmeres de videovigilància en les aules de centres educatius (veure nota 1).

La pretensió no és gens original: al Regne Unit ja porten anys amb càmeres instal·lades als centres educatius, fins i tot als lavabos (veure nota 2). En l’àmbit universitari, amb la “Counter-Terrorism and Security Act 2015les universitats britàniques s’han vist implicades en processos de control i supervisió de persones que, pel mer fet de formar part de determinats col·lectius, esdevenen sospitosos (veure nota 3).

A la UAB, desprès dels precedents en l’ús de sistemes de vigilància i control en el que es va veure implicat l’anterior Rector (veure nota 4), així com l’actual Rectora (veure nota 5), volen fer una passa més en el control de persones i la conseqüent pèrdua de llibertats.

Amb la cantilena habitual de la neollengua sobre l’eficiència i millor gestió dels recursos, des de fa uns mesos s’està desplegant un sistema de control informàtic que obliga el professorat a identificar-se en un aplicatiu quan imparteixen classes presencials i a quedar-se connectat en aquest aplicatiu amb el seu NIU i contrasenya, tal com ja vam avançar el passat febrer (veure nota 6).

A banda de diversos incompliments de caràcter jurídic, entre els quals està el fet de que la mesura no ha estat negociada, ni s’ha informat les representants de les treballadores, cal tenir en compte que en cap cas s’assegura la confidencialitat de les dades introduïdes ni l’absència d’escletxes de seguretat que poden comprometre l’ús de les dades i les contrasenyes del professorat. Tampoc es garanteix que les dades no s’utilitzin per fer una supervisió en temps real de les classes impartides, a càrrec d’algú i de manera no declarada.

De fet, fa un temps i per tal de posar a prova la seguretat del sistema no vam tenir cap dificultat en acreditar-nos com a professors que havíem d’impartir classe a certa aula, malgrat que l’acreditació la vam realitzar com a CGT, estant a molts kilòmetres de la UAB i des d’un servidor situat fora de l’Estat (veure nota 7).

Hi ha moltes altres raons de pes per rebutjar la vidoeovigilància en les aules. Esmentem una: quan s’ha demostrat documentalment que calien realment sistemes de control per acabar amb determinades pràctiques fraudulentes de certs capitostos de la UAB que, entre d’altres aspectes, han suposat falsejar reiteradament el pla docent oficial de certes companyes o imposar-los de manera arbitrària determinades mesures, la Rectora ha preferit mirar cap una altra banda. Perquè com sempre, els sistemes de controls són asimètrics: invasius i coercitius per a la majoria, però inefectius per a la minoria que ocupa determinats càrrecs amb poder i vincles amb certs entramats econòmics…

Contra la repressió i el control, vingui d’on vingui; organitza’t, desobeeix i lluitem!!!

Secció sindical de la CGT a la UAB

NOTES

(1) Veure, per exemple, aquí o aquí.

(2) Veure, entre moltes d’altres referències, la publicada al The Telegraph, 12.9.2012.

(3) Veure  The Guardian, 3.7.2017 o Critical Legal Thinking, 1.4.2016.

(4) Veure Espionatge polític a la UAB a càrrec del Servei de Seguretat i Vigilància de la Universitat Autònoma de Barcelona, aquí La universitat que volem persegueix penalment estudiants, PAS i professors? o aquí Repressió, criminalització i mentides a la UAB.

(5) Veure Directa, 22.2.2018.

(6) Veure Un pas més en la degradació de les condicions de treball. Desobeïm.

(7) Veure Captura de pantalla del 26.3.2019.

ERO’s encoberts i degradació de les condicions de treball a la UAB

El proper dia 30 de maig hi ha convocat un Claustre Extraordinari de caràcter monogràfic sobre la “Situació econòmica de la Universitat: Accions a portar a terme.”

Tenim constància que la Rectora i el seu Equip de Govern pretenen trobar suport a una sèrie de mesures que incidiran negativament en les condicions laborals del personal de la UAB.

Malgrat que part de la responsabilitat de la greu situació econòmica en la que està immersa la UAB està vinculada a la gestió de l’Equip de Govern, ja han començat a aplicar-se, amb la connivència de l’Equip, una sèrie de mesures que afecten negativament les condicions laborals.

És el cas de la Facultat de Traducció, on per al curs 2019-2020 es pretén forçar un increment en la dedicació docent del professorat a temps complert per tal de no haver de renovar contractes de professorat precari, o de la Facultat d’Economia i Empresa, on s’ha desprogramat part de l’oferta docent del curs vinent, per justificar l´acomiadament de professorat precaritzat per estalviar-se costos.

Instem a la Rectora i al seu Equip de Govern a que en lloc d’aplicar mesures lesives sobre el personal de la UAB actuï d’una vegada sobre l’entramat de Fundacions i corporacions ad hoc en benefici d’uns pocs, i a la vegada que acabi amb l’escenari actual de precarització creixent i d’instrumentalització de la docència. Alhora, instem a que actuï de manera més decidida sobre  el Govern de la Generalitat per tal d’obtenir el finançament necessari per dur a terme les activitats ordinàries de qualsevol universitat pública, que com a tal mereix un suport econòmic adequat.

I si no té capacitat per fer front als interessos privats o plantar cara al Govern, o no te la voluntat per fer-ho, que dimiteixi.

La convocatòria d’una vaga per al proper 28 de maig, ens involucra a tothom a la UAB, no únicament al professorat precaritzat, i no només per solidaritat amb el PDI en Formació o amb el Professorat Associat. Les deficients condicions del nostre treball, la sobrecàrrega docent, el risc d´acomiadament a curt termini, la pèrdua de perspectives de futur o el incompliment de una ja molt poc rigorosa legislació sobre drets laborals ens afecta en tots els casos. Sense oblidar que al mateix temps l´alumnat es veu davant la pèrdua de qualitat a les titulacions públiques amb l´increment de grandària del grups o amb la impossibilitat d’accedir o de continuar amb els seus estudis.

Per  les nostres condicions laborals, per mantenir els llocs de treball, per reclamar una universitat accessible a tothom i amb nivells reals de qualitat… fem vaga el proper 28 de Maig, i reclamem que l’Equip de Govern de la UAB sigui al costat de la part majoritària de la comunitat universitària.

Secció sindical de la CGT a la UAB

La docència del Personal Investigador en Formació (PIF) també existeix

Ens acostem al període en que les facultats, departaments i coordinacions de titulació comencen a planificar la programació del curs vinent, en aquest cas el 2019-2020. Des de fa anys a moltes titulacions una part de la docència la realitzen persones que tenen una beca o un contracte dins d’aquest ventall tant ampli que engloba el Personal Investigador en Formació (PIF). Com a CGT-UAB ja fa temps que ens hem posicionat en contra la utilització de mà d’obra mal pagada per cobrir tasques de docència, sovint estructural, a la universitat i ho reiterem. No obstant, donat que és una pràctica habitual traslladar docència al PIF i atès al fet que algunes de les convocatòries (com els contractes FPU) obliguen a la persona contractada a realitzar-la, considerem essencial fer aquest recordatori:

1) Les persones PIF són part del PDI de la UAB.

2) Tota la docència assignada al PDI de la UAB ha de quedar reflectida al seu pla docent individual i al del departament. Aquest aspecte és especialment important el en PDI jove, ja que si no és així no quedarà reflectida en la seva fulla de serveis i no tindrà cap efecte de cara a posteriors processos d’acreditació i de reconeixement curricular

3) La càrrega docent de les persones PIF no pot superar el màxim establert per la normativa de la UAB, de l’EPIF i de les diferents convocatòries. Per norma general no pot ser de més de 6 crèdits. A banda, en molts casos la realització de tasques docents és voluntària. En aquest darrer cas, si alguna persona es veu obligada o condicionada per algú a acceptar fer docència ho pot denunciar a través nostre.

4) Arribat el cas, com la resta del PDI les persones PIF han de poder conèixer i planificar la seva càrrega docent amb el temps suficient per a realitzar una docència de qualitat.

Fem una crida a les diferents instàncies de la UAB a ser vigilants en aquests aspectes. Igualment ens oferim a tot el PDI de la UAB, i en especial a aquelles i aquells en situació de PIF, a ajudar i ser una eina de lluita en la defensa dels drets com a treballadores i treballadors.

Secció sindical de CGT-UAB

Un pas més en la degradació de les condicions de treball. Desobeïm

Des de fa anys estem immersos en una progressiva precarització de les condicions de treball, de la qual la Universitat no ha estat una excepció. Tanmateix, el procés ha estat altament asimètric: mentre que per a una majoria les condicions són cada cop més dures, amb més pressions, incerteses i dificultats per poder tenir una feina – i una vida – dignes, una minoria s’aprofita de les posicions de poder de les que gaudeix per depredar recursos en el seu benefici, aprofundint l’escletxa social. El company o la companya ja no és vist com un potencial col·laborador sinó com un competidor o, segons l’escala social en el que el cap de torn el situi, algú al que utilitzar i explotar en la cada vegada més jerarquitzada i feudalitzada vida universitària. Termes com “excel·lència”, docència de “qualitat”, “eficiència” i explotació econòmica – que no transmissió – del coneixement formen part del vocabulari que ha acabat impregnant el llenguatge acadèmic, malgrat que amaguen una determinada ideologia neolliberal que ha convertit docència i recerca en uns bens de consum més i on l’estudiantat és tractat com un consumidor-client del sistema.

Tot aquest procés no es construeix de la res, sinó que va essent implementat progressivament, pas a pas, primer tímidament i en àmbits limitats a l’aguait de possibles reaccions, després de manera més accelerada i generalitzada. Si volem trencar aquesta dinàmica cal crear resistències, desobeir i actuar des del mateix moment en que algun dels estaments que ocupen el poder pretenen empitjorar les condicions laborals. En aquest sentit, denunciem que el Deganat de la Facultat de Economia i Empresa ha decidit implementar als graus, amb la connivència de l’Equip de Govern, les següents mesures que afecten les condicions laborals del professorat (veure comunicat degà) que en un futur proper poden estendre’s a la resta de la UAB:

1.- S’estableix un règim asimètric de reconeixement de la docència presencial en funció de si l’assignatura és obligatòria/troncal dels tres primers cursos o bé optativa del quart curs; escamotejant-se al professorat hores de docència presencial en el cas de les assignatures obligatòries/troncals. Així, qui imparteixi un grup docent d’una assignatura optativa té programades un total d’hores (45 hores a raó de 3,5 hores per setmana durant 13 setmanes) igual a les que se li reconeixen al seu pla docent (45 h); mentre qui imparteix assignatures troncals veu com se li programen més hores per grup (52 hores a raó de 4 hores per setmana durant 13 setmanes) de les reconegudes al seu pla docent (50 hores). No es reconeixen tampoc en el pla docent les hores presencials obligatòries (5 en total per cada assignatura) fixades pel Deganat per tal de fer les proves d’avaluació final i recuperació.

2.- Les hores de reconeixement acadèmic escamotejades és molt més gran que el simple diferencial nominal entre hores programades i hores reconegudes atès que, segons l’article 9.2 del MDA, les hores d’activitat acadèmica lligades a la presencialitat reconegudes al professorat es calculen aplicant un factor multiplicador:

nombre d’hores presencials (nhp) x 2,17 + nombre d’estudiants x (nhp/50) x 1,5

3.- S’introdueix una cinquena hora a la setmana, no recollida al pla docent, així com una 14è setmana amb 4 hores, que es programen per a la recuperació de classes.

4.- S’implementa un sistema de control per via electrònica que obliga al professorat a validar-se amb el seu NIU i nom i cognoms en un aplicatiu ad hoc en un ordinador habilitat a cada aula en la que imparteix classe. En cap cas s’assegura ni la confidencialitat de les dades introduïdes ni possibles escletxes de seguretat que podrien comprometre l’ús de les dades del professorat. Tampoc s’indiquen els tipus d’explotació que es farà de les dades obtingudes. Al igual, les raons de la discrecionalitat de la mesura no s’han justificat per part del Deganat ni tampoc han estat informats ni Comitè ni Junta del Personal Docent i Investigador.

Davant de les mesures anunciades des del Deganat, fem palès que:

1.- Ningú pot ser obligat a fer més hores presencials que les reconegudes en el seu pla docent. A més, en relació a la recuperació de classes ningú pot ser obligat a recuperar classes no realitzades per estar de baixa mèdica o haver seguit una vaga legalment convocada. De la mateixa manera, no es poden convertir en recuperables festivitats del calendari laboral que no ho són ni establir criteris asimètrics de reconeixement laboral segons la tipologia de l’assignatura. Entre d’altra legislació, consulti’s el text refòs de l’ Estatuto de los Trabajadores en els seus articles 17 i 37.

2.– La programació de les hores de presencialitat als graus de la Facultat d’Economia i Empresa per al curs 2018-2019 va ser objecte d’una enquesta entre el professorat de la Facultat, feta a iniciativa del Deganat. Els resultats de l’enquesta mai es van fer públics; tanmateix coneixem a través de l’acta de la Junta Permanent de la Facultat del 20-III-2018 que l’opció institucional va ser àmpliament derrotada:

“El degà explica les dues opcions: A) 15 setmanes de docència amb tres hores de docència presencial per assignatura, B) 13 setmanes de docència amb 4 hores de docència presencial per assignatura. Es va fer una enquesta amb caràcter consultiu i el resultat ha estat el següent: han participat 99 professors, 61,6% a favor de la proposta A i 38,4% a favor de la proposta B.

Malgrat els resultats, el Deganat s’entesta a seguir aplicant una mesura que, a més d’escamotejar hores de presencialitat (veure punts 1 i 2 de l’epígraf anterior) va en contra del manifestat per la majoria del professorat de la Facultat. A més, en el cas de les assignatures optatives de quart curs el comunicat del Deganat estableix que s’han de fer 3,5 hores per setmana però en els horaris fets públics i comunicats a l’estudiantat es declaren que es fan 4 hores (veure planes 7 i 8)

3.- No es pot obligar als treballadors i treballadores a passar per sistemes de control ad hoc que poden comprometre, entre d’altra legislació, el que estableix la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals.

Alhora, no es pot mirar cap a una altra banda i confiar que no passi res quan s’han denunciat, documentat i posat en coneixement de l’Equip Rectoral greus incompliments en matèria laboral i de dedicació docent produïts a la Facultat d’Economia i Empresa que afecten diverses persones sense que s’hagi pres cap mesura sobre els responsables.

Secció sindical de la CGT a la UAB

CONVOCATÒRIA FRAUDULENTA DE PLACES DE PROFESSORAT VISITANT

La Direcció del Departament d’Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona reincideix en pràctiques fraudulentes obrint una convocatòria de professorat visitant que infringeix tant el Conveni Col·lectiu del Personal Docent i Investigador com el reglament del professorat de la Universitat (veure document 1).

La convocatòria ha estat publicitada únicament en una info-job privada, en nom de la Universitat, i segons les bases de la mateixa donaria lloc a contractes de 3 anys amb possibilitats d’estendre’ls per cinc anys més (veure document 2). La convocatòria està actualment en curs i oberta a la presentació de sol·licituds fins el 30 de novembre d’enguany.

A més, hi ha sospites fonamentades de que les places convocades es financin en bona part a compte d’haver reduït la categoria contractual i salarial de la majoria del professorat associat del Departament d’Empresa, amb contractes de nivell A2 en lloc de A3. Aquest fet incompleix els acords de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el Comitè d’Empresa del Personal Docent i Investigador i ja va ser denunciat en una Mesa Negociadora entre el Comitè d’Empresa del PDI i el Vicerector de Personal Acadèmic celebrada el 28 de juny de 2018, a més de poder suposar una presumpta desviació de fons pressupostats.

La Direcció del Departament d’Empresa ja va ser denunciada per fets similars, que van motivar diverses resolucions per part de la Inspecció de Treball (veure documents 3 i 4), per la qual cosa hem denunciat de nou a la Direcció del Departament d’Empresa davant d’Inspecció de Treball (veure document 1).

Més informació aquí:

  1. Denúncia presentada
  2. Bases de la convocatòria publicades al portal Akadeus.
  3. Resolució 8/0033780/15 d’Inspecció de Treball
  4. Resolució 8/0008441/15 d’Inspecció de Treball

Secció sindical de la CGT a la UAB

 

Un horitzó fosc per a la docència a la UAB?

Ja fa mesos que l’Equip de Govern de la UAB, en diversos espais i fòrums, ha anat deixant caure que pel curs 2019-2020 es fixaran uns nous criteris de programació de la docència oficial a la universitat. En aquest sentit, el rectorat proposa aprovar a la Comissió d’Afers Acadèmics del proper dia 23 d’octubre un document titulat Criteris de programació dels estudis oficials de la Universitat Autònoma de Barcelona. En contra del que seria esperable, les línies bàsiques subjacents a aquests criteris no responen a consideracions pedagògiques sobre la docència sinó a uns paràmetres estrictament econòmics fruit de les polítiques austericides que han delmat les universitats els darrers anys.

En aquests criteris, un dels objectius principals és obligar a les diferents titulacions de la UAB a seguir les ràtios alumne – professor/a fixades per la Generalitat en l’època més dura de les retallades. I ho pretenen aconseguir mitjançant diverses vies:

  • Fixar a la baixa la presencialitat màxima per a les diferents tipologies docents
  • Incrementar de facto les dimensions dels grups de classe per a les diferents tipologies docents
  • Reduir l’optativitat en moltes de les titulacions

No costa gaire de preveure les conseqüències directes d’una eventual aprovació d’aquestes directius:

  1. Massificació d’alguns grups de docència, no necessàriament només de caràcter teòric, sinó també de moltes tipologies de pràctiques
  2. Limitar la possibilitat d’adequar presencialitats variables a les característiques específiques d’algunes assignatures i titulacions
  3. Suprimir alguns dels itineraris que reconeixen algunes titulacions i deixar als/les alumnes actuals sense la possibilitat de cursar una opció que potser va motivar la seva matriculació a uns estudis determinats
  4. Reduir les necessitats docents dels departaments i, en paral·lel, les plantilles
  5. Promoure una devaluació general de la docència pública

L’actual Equip de Govern, després d’impulsar i implantar un Model de Dedicació Acadèmica que ha suposat una pèrdua del valor del treball del professorat, encara que amb contraprestacions de reduccions docents als sectors còmplices de les seves polítiques, ara fa un pas més cap a un model d’universitat mercantilitzada, gestionada amb criteris empresarials de reducció de costos, i on el deteriorarment de l’educació pública beneficiarà als àmbits privats del món universitari, reforçant el seu caràcter classista i elitista.

Alhora, continua la depredació de recursos públics per la via de traslladar-los al sector privat que alguns s’han muntat per al seu lucre; un cas paradigmàtic del qual és el Parc de la Recerca on diferent professorat, entre ells algun membre de l’actual Equip de Govern, te muntades empreses (spin-offs, EBTs etc.) de les quals se’n beneficia. Un exemple: en l’any 2016 es van carregar al pressupost de la UAB 7.134.503€ per fer front al deute del Parc de la Recerca, malgrat ser un ens amb personalitat jurídica diferenciada de la UAB (veure plana 68 document enllaçat) més 300.000€ en concepte de subvenciones a la Fundació del Parc (pàg. 68) més 572.199€ en concepte d’ interessos de demora i d’altres despeses financeres (pàg. 17 i 26 epígraf 35). La transferència de recursos ha continuat en els exercicis de 2017 i 2018…

Davant d’això, des de CGT-UAB fem una crida a tota la comunitat universitària de la UAB de mostrar, de forma clara e inequívoca el rebuig a aquesta política. I a l’Equip de Govern a rectificar de manera immediata i posar-se al servei d’una docència pública i de qualitat, al servei de les necessitats socials.

Secció sindical de CGT-UAB