Una de les xacres en les relacions laborals és la de l’assetjament. Sovint s’analitza i es contextualitza l’assetjament des d’una dimensió psicosocial, emfatitzant els danys que pateixen els assetjats com a conseqüència dels abusos dels assetjadors, que poden prendre diverses formes: des dels danys psicològics i/o emocionals als físics i sexuals.
Tanmateix, hi ha un tipus d’assetjament que cal entendre’l com a forma de repressió. En aquests casos, l’assetjament es desencadena com a reacció per part dels grups de poder contra aquelles persones que, com a conseqüència de les seves activitats (polítiques, sindicals, de lluita pels drets; veure aquí: ANNEX 1), qüestionen i posen en perill les estructures sobre les quals aquests grups han bastit una xarxa de privilegis econòmics i de control sobre les relacions sociolaborals, quan no de corrupteles i d’interessos inconfessables (veure, a tall d’exemple, “Negocis privats en una universitat pública en declivi”).
Aquesta repressió emmascarada d’assetjament pretén desactivar les persones que posen en perill les estructures de poder i de privilegis per la via d’intentar desacreditar-los, desgastar-los i agredir-los laboral i personalment, fins al punt d’intentar expulsar-los del seu àmbit laboral i de la seva activitat sindical (veure aquí: “La universitat que volem persegueix penalment estudiants, PAS i professors?” i aquí “El jutge dicta ordre de cerca i detenció contra l’Ermengol Gassiot, professor de la UAB i Secretari General de la CGT de Catalunya.“).
Sovint les persones que han escollit lluitar contra determinades estructures de poder es troben que, en denunciar l’assetjament que pateixen, esdevenen indefenses en recórrer als circuits institucionals que, suposadament, haurien de lluitar contra els assetjadors. Aquesta indefensió és conseqüència del fet mateix que els càrrecs institucionals als que arriben les denúncies per aquest tipus d’assetjament acaben per intentar silenciar-les, atès que ells mateixos formen part de les estructures privilegiades i no volen assumir els costos d’actuar contra els assetjadors, donada la capacitat de pressió i d’influència política d’aquests.
Com trencar el cercle d’assetjament i repressió → silenci institucional → més repressió i assetjament? Fent allò que menys agrada als repressors-assetjadors i als seus encobridors: denunciant-los fora dels àmbits que controlen i exposant-los públicament.
Atesa la falta de resposta efectiva de la Rectora (veure el comunicat “Irregularitats, assetjament i repressió”) sol·licitant que prengués mesures davant l’assetjament laboral i sindical a les denúncies degudament documentades que se li han anat presentant al llarg dels darrers anys, hem denunciat com a secció sindical a diversos càrrecs i ex càrrecs acadèmics del Departament d’Empresa i de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB. Una d’aquestes denúncies involucra a l’anterior Directora del Departament d’Empresa, Magda Solà, així com al seu Ex-Secretari i ex coordinador de titulació de la Facultat esmentada, John Slof (veure aquí: ANNEX 2). Unes altres, atesa la gravetat dels fets succeïts els darrers mesos contra la nostre companya Carmina, delegada sindical i de personal, ha estat contra l’actual director del departament d’Empresa, Josep Rialp (veure aquí: ANNEX 3) i dues professores del mateix departament: Immaculada Vilardell i Maria Antònia Tarrazón (veure ANNEX 4·i aquí ANNEX 5). Però no s’acaba aquí. Hi ha altres denúncies i accions en marxa.
Si ens agredeixen a una, ens agredeixen a totes!
Secció Sindical de la CGT a la UAB.
CGT-UAB 
You must be logged in to post a comment.