Category Archives: comunicats

El Pla de contingència de l’Equip de Govern és il·legal i ens posarà en perill

Demà hi ha una sessió extraordinària del Comitè de Seguretat i Salut presidit pel Vicerector de Personal d’Administració i Serveis, José Aguilera. Es presenta un “Pla de contingència i protocol d’organització de la UAB” per aplicar a partir del mes de setembre de 2020.

Malgrat la transcendència que té per a la salut de tots i totes, estudiantes, PAS i PDI, la difusió que s’ha fet és molt limitada, així com també la possibilitat d’incidir en el seu contingut. De fet, en la convocatòria rebuda es llegeix: “La convocatòria és extraordinària i el document no es sotmetrà a votació ni a negociació”. Tampoc hi està convocat cap membre de l’estudiantat, per bé que és un col·lectiu directament afectat.

En conseqüència, hem decidit, per raons del bé comú, posar-lo a l’abast de tothom: ho podeu consultar aquí (ENLLAÇ). Alhora, volem fer palès dues qüestions especialment greus:

1.- El document conté elements que no s’ajusten a la legalitat, que a més poden posar en perill la salut de les persones, en ometre normatives d’obligat compliment en matèria de seguretat com és l’articulat del Reial-Decret Llei de 9 de juny de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi ocasionada pel COVID-19; que estableix que:

 caldrà assegurar que s’adopten les mesures necessàries per a garantir una distància interpersonal mínima de, al menys, 1,5 metres així com el degut control per evitar aglomeracions”.

 En contraposició, a l’epígraf “6.2 Mesures organitzatives a l’àmbit docent” referit a les mesures relatives als espais docents tancats de la Universitat (plana 7 del Pla de contingència) es llegeix:

La distància no pot ser inferior a 1 metre entre persones sense contacte habitual en espais tancats, excepte en les pràctiques que així ho requereixin.”

L’eufemisme “persones sense contacte habitual en espais tancats” va referit a els i les estudiantes, a les que, pel que sembla, pretenen exposar a distàncies menors de les establertes legalment. Tanmateix, a la literatura mèdica sobre el SARS-CoV-2 ha quedat establert la importància de mantenir mesures de distanciament apropiades. Citem dues referències:

Stadnytskyi et al. (PNAS, 2020):Speech droplets generated by asymptomatic carriers of severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 (SARS-CoV-2) are increasingly considered to be a likely mode of disease transmission. […] These observations confirm that there is a substantial probability that normal speaking causes airborne virus transmission in confined environments.”

 Bahl et al. (The Journal of Infectious Diseases, 2020): “[…] We found that the evidence base for current guidelines is sparse, and the available data do not support the 1- to 2-meter (≈3–6 feet) rule of spatial separation. Of 10 studies on horizontal droplet distance, 8 showed droplets travel more than 2 meters (≈6 feet), in some cases up to 8 meters (≈26 feet). […] Moreover, evidence suggests that infections cannot neatly be separated into the dichotomy of droplet versus airborne transmission routes. Available studies also show that SARS-CoV-2 can be detected in the air, and remain viable 3 hours after aerosolization.”

2.- El pla de contingència no preveu proporcionar regularment i de manera continuada mascaretes als i les estudiantes. Únicament es parla de distribució de mascaretes en l’apartat “6.1 Mesures de protecció individual” al personal, sense especificar ni la tipologia ni la periodicitat de subministrament de les mateixes. Tanmateix, si recorrem una altra vegada a l’evidència científica ens trobem que:

Zhang et al. (PNAS, 2020): “[…] Here we show that airborne transmission is highly virulent and represents the dominant route to spread the disease. By analyzing the trend and mitigation measures in Wuhan, China, Italy, and NewYork City, from January 23 to May 9, 2020, we illustrate that the impacts of mitigation measures are discernable from the trends of the pandemic. Our analysis reveals that the difference with and without mandated face covering represents the determinant in shaping the pandemic trends in the three epicenters. This protective measure alone significantly reduced the number of infections, that is, by over 78,000 in Italy from April 6 to May 9 and over 66,000 in New York City from April 17 to May 9.”

En conseqüència, exigim a l’Equip de Govern que deixi d’improvisar i presenti un pla de contingència que s’ajusti a la legalitat així com a les evidències científiques, alhora que posi èmfasi en la salut de les persones. Alhora, exigim que hi puguin participar tots els col·lectius implicats, entre ells l’estudiantat.

Secció Sindical de la CGT a la UAB.

 

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA! SI ENS AGREDEIXEN A UNA, ENS AGREDEIXEN A TOTES!

Una de les xacres en les relacions laborals és la de l’assetjament. Sovint s’analitza i es contextualitza l’assetjament des d’una dimensió psicosocial, emfatitzant els danys que pateixen els assetjats com a conseqüència dels abusos dels assetjadors, que poden prendre diverses formes: des dels danys psicològics i/o emocionals als físics i sexuals.

Tanmateix, hi ha un tipus d’assetjament que cal entendre’l com a forma de repressió. En aquests casos, l’assetjament es desencadena com a reacció per part dels grups de poder contra aquelles persones que, com a conseqüència de les seves activitats (polítiques, sindicals, de lluita pels drets; veure aquí: ANNEX 1), qüestionen i posen en perill les estructures sobre les quals aquests grups han bastit una xarxa de privilegis econòmics i de control sobre les relacions sociolaborals, quan no de corrupteles i d’interessos inconfessables (veure, a tall d’exemple, “Negocis privats en una universitat pública en declivi”).

Aquesta repressió emmascarada d’assetjament pretén desactivar les persones que posen en perill les estructures de poder i de privilegis per la via d’intentar desacreditar-los, desgastar-los i agredir-los laboral i personalment, fins al punt d’intentar expulsar-los del seu àmbit laboral i de la seva activitat sindical (veure aquí: “La universitat que volem persegueix penalment estudiants, PAS i professors?” i aquí “El jutge dicta ordre de cerca i detenció contra l’Ermengol Gassiot, professor de la UAB i Secretari General de la CGT de Catalunya.“).

Sovint les persones que han escollit lluitar contra determinades estructures de poder es troben que, en denunciar l’assetjament que pateixen, esdevenen indefenses en recórrer als circuits institucionals que, suposadament, haurien de lluitar contra els assetjadors. Aquesta indefensió és conseqüència del fet mateix que els càrrecs institucionals als que arriben les denúncies per aquest tipus d’assetjament acaben per intentar silenciar-les, atès que ells mateixos formen part de les estructures privilegiades i no volen assumir els costos d’actuar contra els assetjadors, donada la capacitat de pressió i d’influència política d’aquests.

Com trencar el cercle d’assetjament i repressió silenci institucional més repressió i assetjament? Fent allò que menys agrada als repressors-assetjadors i als seus encobridors: denunciant-los fora dels àmbits que controlen i exposant-los públicament.

Atesa la falta de resposta efectiva de la Rectora (veure el comunicat “Irregularitats, assetjament i repressió”) sol·licitant que prengués mesures davant l’assetjament laboral i sindical a les denúncies degudament documentades que se li han anat presentant al llarg dels darrers anys, hem denunciat com a secció sindical a diversos càrrecs i ex càrrecs acadèmics del Departament d’Empresa i de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB. Una d’aquestes denúncies involucra a l’anterior Directora del Departament d’Empresa, Magda Solà, així com al seu Ex-Secretari i ex coordinador de titulació de la Facultat esmentada, John Slof (veure aquí: ANNEX 2). Unes altres, atesa la gravetat dels fets succeïts els darrers mesos contra la nostre companya Carmina, delegada sindical i de personal, ha estat contra l’actual director del departament d’Empresa, Josep Rialp (veure aquí: ANNEX 3) i dues professores del mateix departament: Immaculada Vilardell i Maria Antònia Tarrazón (veure ANNEX 4·i aquí ANNEX 5). Però no s’acaba aquí. Hi ha altres denúncies i accions en marxa.

Si ens agredeixen a una, ens agredeixen a totes!

Secció Sindical de la CGT a la UAB.

ACTE PRECARIETAT A LA UNIVERSITAT PER LA SELECTIVITAT. DIMARTS 7 DE JULIOL, 9:00, UNIVERSITAT AUTONÒMA DE BARCELONA

Aquest dimarts 7 de juliol comença la selectivitat. Una selectivitat que se celebrarà en unes condicions totalment atípiques. Ara mateix, els futurs universitaris no saben en quines condicions entraran a la universitat. El que si que sabem és que el professorat i el personal d’administració de la universitat experimentarà (i ja ho està fent) una elevada sobrecàrrega de treball, que no es compensarà amb un increment de la plantilla, i, encara menys, amb la seva estabilització.

Per tal de conscienciar als futurs estudiants de la universitat de la precària universitat en la qual estan a punt d’entrar, el Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i la secció sindical de la CGT a la UAB estarem allà, per donar-los la benvinguda.

La mercantilització de la universitat, en tots els seus sentits, és avui en dia una realitat, una realitat que porta gestant-se durant dècades. En els últims anys hem assistit a un increment abusiu del preu de les matrícules, expulsant així a milers d’estudiants de classe treballadora. L’estabilització a la universitat ha passat a ser una quimera; tant la docència com les tasques de gestió i investigació són realitzades per personal temporal, sota unes condicions laborals absolutament precàries, com ara els falsos professors associats, o els investigadors predoctorals i postdoctorals.

Aquesta situació de precarietat en que trobem a l’anomenat personal docent i investigador (PDI), no millora en el personal d’administració i serveis (PAS), en els quals la inestabilitat, així com la realització de tasques que no corresponen amb el seu contracte, són les pràctiques habituals. Desgraciadament, també hem assistit a l’externalització dels serveis que la universitat considera “no essencials”, però sense els quals resulta difícil poder imaginar que la universitat funcioni; cafeteries, copisteries, serveis de neteja, etc. D’aquesta manera, ens trobem amb una universitat totalment infiltrada per l’empresa privada i per les empreses subcontractades, on, com sempre, preval el benefici del capital a la situació laboral dels treballadors.

A aquesta situació, ja de per si alarmant, s’hi suma la profunda atomització de la comunitat universitària. No tan sols entre PDI, PAS i estudiants, sinó fins i tot dins d’aquestes subcategories. Aquesta atomització porta a conseqüències kafkianes; com ara que dues persones amb el mateix contracte (però diferent convocatòria) tinguin remuneració i condicions laborals diferents. És habitual que els diferents equips de rectorat amenacin amb retallar el pressupost dedicat a alguna de les subcategories contractuals si es veuen obligats a incrementar la partida per una altra d’aquestes categories laborals, enfrontant així als treballadors entre ells i evitant així que s’exigeixin les responsabilitats als culpables reals de la situació, la direcció de la universitat (amb la connivència necessària de l’Estat).

En aquest procés de mercantilització l’Equip de Govern esdevé còmplice necessari per la via de promoure Fundacions i Consorcis per tal de vehicular les activitats empresarials (de transferència en la neollengua) que duen a terme estaments privilegiats del professorat. Així, quan alguna d’aquestes fundacions té problemes econòmics no té cap inconvenient en incórrer en males praxis, avalant els préstecs que han necessitat. Un exemple: segons l’Informe d’auditoria aprovat en la Comissió d’Economia del passat 30 de juny “Amb les entitats Caixabank, BBVA i Banco Santander s’ha fet un aval per import de 1.291.666,67 euros amb cada una de les entitats, i amb el FMS wertmanagement Service GmbH per import de 9.580.950,10 euros, per avalar el préstec demanat per Vila Universitària, SL. En data 31 de juliol de 2019, el DEPFA ACS Bank ha cedit el contracte de finançament a l’entitat FMS wertmanagement Service Gmb”.

D’igual manera, van rebaixar en la Comissió d’Economia del 11-IV-2018 el cànon sobre els sobresous vinculats a formació continuada en lloc de pujar-lo per tal de disposar de més recursos per la UAB. De fet, a menys cànon per la UAB més sobresou per als implicats en les tasques de mercantilització, intensificant-se les desigualtats. Cal tenir en compte que hi ha professorat que amb l’excusa de l’aplicació de l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats es pot treure sobresous de fins a 150.576,87€. Alguns membres d’aquest cercle de privilegiats són els mateixos que s’aprofiten de l’estructura de la UAB per anar copant càrrecs amb poder de decisió per la via de la cooptació. Alhora, es crea una situació de conflicte d’interessos: així alguns dels alts directius d’empreses creades a l’empara del Parc de la Recerca són membres de l’Equip de Govern. Un exemple aquí: https://www.vetgenomics.com/qui-som/# on un dels membres de l’Equip Directiu de l’empresa és el Vicerector de Recerca i de Transferència.

 Ara, la crisi econòmica catalitzada per l’emergència sanitària empitjorarà, sens dubte, les ja de per si deplorables condicions de treball de la classe treballadora en general. Les universitats no en són pas una excepció. En temps de recessió, amb l’excusa d’obtenir liquiditat, la privatització dels serveis públics és una mesura que els governs acostumen a adoptar, siguin del color que siguin. És d’esperar, doncs, que en els propers mesos, ens trobem amb un nou embat pel qual haurem d’estar preparats. A les lluites que ja portàvem (creació de places d’estabilització, pròrroga dels contractes predoctorals…) s’hi sumaran les problemàtiques concretes que han aparegut arran de la nova situació; increment del teletreball i  docència virtual, no renovació dels contractes, pròrrogues durant l’estat d’alarma, disminució de les noves contractacions, i un llarg etcètera.

Com sempre, seguirem dempeus i en lluita.

COL·LECTIU DE DOCTORANDES EN LLUITA

SECCIÓ SINDICAL DE LA CGT A LA UAB

PRIMER DE MAIG 2020: PASSEM A L’OFENSIVA! QUE NINGÚ QUEDI ENRERE. Comunicat de la Taula Sindical de Catalunya (CGT – CNT – COBAS – COS – IAC – SO)

PRIMER DE MAIG 2020: PASSEM A L’OFENSIVA! QUE NINGÚ QUEDI ENRERE

Aquest any vivim un Primer de Maig atípic, una jornada de lluita que es veu alterada per l’expansió de la pandèmia mundial de la COVID-19.

La crisi portada pel virus no només ha afectat sanitàriament, també ho ha fet en l’àmbit laboral i social. Lluny del que ens volen fer creure, però, aquesta crisi no és res del tot inesperat: La política de retallades aplicades pel govern de l’Estat espanyol i el govern català dels darrers anys ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les treballadores (ERTOs, acomiadaments, imposició d’anar a treballar de serveis no essencials…)

Els sindicats combatius, lluny de quedar-nos aturats, hem realitat una feina d’acompanyament i lluita de la mà de totes les treballadores afectades per aquestes polítiques i d’altres organitzacions socials per no deixar ningú enrere.

Aquest Primer de Maig tampoc ens aturem, seguim lluitant pels drets de totes les treballadores i anunciem que passem a l’ofensiva i que si pretenen que aquesta crisi la tornem a pagar les treballadores, ens hi trobaran de cara. És per això, que reclamem l’aplicació de les mesures de xoc mentre duri el confinament i anunciem un període de mobilitzacions i lluita permanent un cop acabi el confinament perquè tot canviï i que les treballadores no tornem a sortir perdent per una crisi que no hem provocat nosaltres. Per aquest motiu, les centrals signants defensarem els següents punts conjuntament a tots els centres de treball on tinguem presència.

Mesures de xoc mentre duri el confinament:

1- Garantia patronal dels EPIs i protocols de protecció i de proves PCR per tots els treballs que ho requereixin.

2- Aturada de tota activitat econòmica no essencial.

3- Nul·litat de tots els ERTOs d’empreses amb beneficis.

4- Nul·litat de tots els acomiadaments declarats improcedents.

5- Establiment d’una renda bàsica universal i prou incompliment de la renda garantida per part de la Generalitat.

6- Gestió Pública de tots els serveis.

7- Gestió Pública i recuperació immediata de tots els serveis públics privatitzats.

8- Reducció dràstica dels impostos a cooperatives de treball horitzontal, i d’autònoms sense assalariats.

9- Regularització de totes les treballadores sense papers i migrants.

Mesures Post Confinament i davant la crisi econòmica i social:

1- Retirada total de les reformes laborals, salaris i pensions dignes per tothom als 65 anys.

2- Fi de l’acomiadament lliure: dret a opció a reingrés al lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent.

3- Prohibició de l’externalització de serveis de la pròpia empresa (per combatre la precarietat, prou segmentació amb la temporalitat i ETTs).

4- Repartiment del treball: Prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l’edat de jubilació.

5- Reforma fiscal a Catalunya i a l’Estat: qui més té que pagui més.

6-Aprovació i aplicació del conveni de l’OIT de les treballadores de la llar i regularització de totes les treballadores sense papers i migrants.

7- Relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l’economia fòssil.

8- Enfront l’autoritarisme i la vigilància digital, garantia de llibertats fonamentals al carrer i d’intimitat a la xarxa, derogació de la llei Mordaza.

9- No paguem el deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals paguin per no deixar ningú enrere, intervenim les empreses per garantir la planificació racional i democràtica de l’economia.

Passem a l’ofensiva i cridem ben fort que no volem cap nou pacte com el de la Moncloa per afavorir el capital. Aquest Primer de Maig a les 18h tothom al balcó amb el sindicalisme combatiu!

SOLS EL POBLE SALVA EL POBLE! QUE NINGÚ ES QUEDI ENRERE!

Taula sindical de Catalunya: CGT – CNT – COBAS – COS – IAC – SO


Secció sindical de la CGT a la UAB

Cal aturar el desastre a les residències de gent gran

Si hi ha un col·lectiu vulnerable a la pandèmia de COVID19, aquest és el de la gent gran. No calia fer grans informes per preveure les conseqüències de l’entrada del virus en concentracions de persones tan sensibles: les residències.

Oficialment es reconeixen 1100 defuncions a les residències catalanes per COVID19. La realitat és que són moltes més perquè les morts ‘naturals’ sense contrast de test no sumen a la quantitat reconeguda com a tal. Moltes d’elles ocultades per evitar mala publicitat.

Les nostres seccions sindicals ens han fet arribar casos d’en què s’ordena als treballadors/es no portar màscares ‘perquè els avis estiguin tranquils’, després de no proporcionar EPIs homologats. En altres casos els EPIS es reparteixen només a infermers/es però no a asistentes o personal de neteja, com si el virus actués de forma diferent segons la professió.

La gestió de les residències privades o concertades s’ha demostrat tan nociva com la resta del sector sanitari privatitzat. S’imposa el control de cost per obtenir el màxim de benefici i els resultats els hem vist tots i totes. De la mateixa forma que per garantir el benestar comú calia posar tot el sector sanitari privat a les ordres de les indicacions públiques, és imperatiu posar sota el control públic les privades i no només la seva ‘gestió’ de forma temporal.

La Generalitat no actua tard, sino tardíssim. Els ulls grossos i manca de supervisió del  departament de Treball, afers socials i famílies amb aquestes empreses ens ha abocat a la situació actual. Ara bé, des del secretariat permanent de la CGT de Catalunya creiem que el que cal fer primer de tot és actuar enèrgicament per aturar aquest desastre. Cal que el Departament de Salut realitzi tests inmediatament per separar casos positius de la resta de la població de residències. Cal que es proporcionin JA equips EPI a TOT el personal, per evitar noves transmissions del virus i protegir als i les treballadores que estan tenint cura de les persones que hi viuen, així com a les persones usuàries. Hi ha moltes vides en joc.

I després caldrà exigir responsabilitats i evidentment posar en mans del sector públic la gestió i propietat de residències i centres sanitaris. La nostra salut no és un negoci.

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

 

Secció sindical de la CGT a la UAB

Prou mentides! Aquesta és la realitat de la sanitat catalana. Comunicat del Secretariat Permanent de CGT Catalunya.

Fa dies que a les reunions que mantenim com a CGT als diversos hospitals les direccions i les administracions ens demanen als diversos sindicats ‘comprensió’. Que “la població no està preparada per saber el que està passant, cal evitar alarmismes i el pànic”. I efectivament, comprovem com els mitjans de comunicació i els responsables polítics estan endolcint la realitat que vivim els i les professionals que hi treballem i la que viuen els malalts. Seguint aquestes directrius feu molt bona feina, però no ajudeu.

I hem aguantat. Aguantem quan anem a treballar amb bosses d’escombreries, amb material EPI d’un sol ús reutilitzat fins a 8 vegades, doblem torns, ens enfrontem al virus amb escassa o nul•la protecció i caiem malalts. Centenars cada setmana; a les ambulàncies, urgències, UCIs i plantes. I aguantem.

Aguantem quan sortim al carrer a plorar quan desintubem a una persona que està lluitant contra la malaltia, perquè cal fer espai a un altre. Se’ns fa un nus a la gola quan portem a un malalt a una sala, sense opció a plantar cara, perquè tenim només un respirador i tres persones que el necessiten. Aguantem els efectes de les retallades i les suplim amb més esforç perquè volem salvar el màxim de vides.

Però arriba un moment en que quan ens demanen responsabilitat el que volen és que siguem còmplices d’una mentida. I la CGT no ho serem.

Menteixen quan diuen que els protocols aplicats són els de sempre. No s’està estalviant patiment als pacients, el que estan fent és prioritzar a qui té més possibilitats de viure enviant, per tant, a persones a morir per què no hi ha recursos materials disponibles. Menteixen quan diuen pels mitjans, en horari de màxima audiència, que hi ha milions de mascaretes de camí: la inmensa majoria són quirúrgiques (de paper) i no serveixen per evitar-nos contagis als i les treballadores que fem funcionar la sanitat. I hem d’aguantar perquè si nosaltres caiem, si nosaltres emmalaltim i ens morim, caurà tot.

No entenem com és que les comandes d’EPI han trigat tant a fer-se, sabent el que ja es sabia. No entenem perquè el govern de l’estat acaba de fer arribar una directiva per la qual no permet als comitès d’empresa aturar l’activitat dels centres de treball que no compleixen de les normes de prevenció pel COVID19. No entenem perquè es vol reprendre l’activitat d’empreses que no són ara mateix imprescindibles quan això inevitablement suposarà un increment de milers de morts. No es tractava d’evitar contagis, de salvar vides? O és que hi ha unes altres prioritats?

Potser, de fet, ho entenem tot massa bé. Els governs de la Generalitat i Estat estant prioritzant l’economia a la vida de les persones, el funcionament de les empreses a la capacitat sindical d’aturar la producció, l’enganyar a la població mentre hi ha desenes de morts diàries evitables per falta de recursos al sistema sanitari català. Fan creure que no hi ha problema d’equips de protecció mentre ens envien a tenir cura dels pacients amb material degradat o sense.

A la CGT tractem a la població com adulta, no serem còmplices d’un engany. La situació és dura i és tal com us l’expliquem. Ens hi seguirem deixant la pell, però tot aquest esforç no serà de la mà de qui menteix i ha sigut incompenten en la gestió d’aquesta pandèmia. Caldrà que, entre tots i totes, fem sentir com una exigència que no se’ns amagui la veritat. Que per davant dels beneficis de les empreses, hi ha la vida de les persones.

I que la millor manera de reconèixer la tasca de qui lluita cada dia per salvar vides, és proporcionant tot els mitjans possibles per a que ho puguin fer.

Comunicat del Secretariat Permanent de CGT Catalunya

Secció sindical de la CGT a la UAB

 

La cobdícia dels beneficis posa en risc a milers de treballadors. Comunicat del Secretariat Permanent de CGT Catalunya

Dimarts prop d’un milió de treballadors i treballadores catalanes tornaren a la feina, amuntegats en transports públics i treballant en entorns que no disposen de material preventiu protector. Des de la CGT de Catalunya tenim molt clar que aquesta decisió comportarà una gran quantitat de nous contagis i morts evitables. I hi han responsables.

Ara que l’epidèmia estava en camí de perdre força, es prioritza l’economia i els beneficis empresarials a la vida. Aquesta vegada li han posat vestit de “reactivació econòmica”. Entre la patronal, CCOO i UGT i els governs, ens volen vendre que anar a treballar seguint unes recomanacions que no són d’obligat compliment i que per tant no es portaran a terme en la majoria de casos, ja ens immunitza dels 4000 positius diaris.

Observem una completa sincronia de CCOO i UGT amb governs i patronals. Primer aplaudint la mesura del ‘permís retribuït recuperable’ que suposarà posar en mans de les empreses 72 hores de la vida personal de milions de treballadors i treballadores. Després, en un pacte acordat amb la Generalitat i patronals catalanes per a la “reactivació econòmica” que en el millor dels casos no serveix per res, al ser simples recomanacions, i en el pitjor mostra l’aposta d’aquestes organitzacions per col·laborar en flexibilitzar encara més la mà d’obra. Nosaltres. Només hi falta un llaç vermell.

Es dona per bó l’eliminació de la capacitat que teníem els sindicats per aturar la producció en empreses que incomplissin la normativa de prevenció per COVID19 via l’article 21. Denunciem la col.laboració de la Generalitat que no ha contestat al nostre requeriment per saber quin protocol d’inspecció sanitària a empreses hauria d’estar activat com a alternativa, segons les competències que tenen assignades.

Des de la CGT de Catalunya estem en contra del “sindicalisme” que col·labora amb els empresaris, no hi compartim cap espai comú d’interessos. Empreses i multinacionals voldran assegurar els seus guanys i nosaltres hem de fer-hi front per no pagar l’enèsima Crisi. Des de la CGT seguirem combatent ERTOs sense sentit, exigint l’aturada de producció, de forma general i empresa a empresa, per posar la vida dels i les treballadores i les seves famílies al centre.

Finalment, fem una crida a la classe treballadora catalana a organitzar-se col·lectivament en sindicats que no col·laborin amb patronals i governs. Estem en moments molt durs, però després vindrà el moment en que ens voldran fer pagar la factura, la cobdícia no té límits; cal triar bàndol, el que prioritza la defensa dels nostres interessos, o el que simplement voldrà mantenir la seva quota de poder i sortir a la fotografia.

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

 

 

 

Secció sindical de la CGT a la UAB

Treballadores empreses externes subcontractades

Des de CGT UAB estem al corrent que empreses externes d’activitat fundamental subcontractades per la UAB mantenen la jornada laboral del seus treballadors i treballadores en condicions de normalitat, tot i que la major part dels edificis oberts a la UAB mantenen un ritme de treball mínim.

Per aquests motius, des de CGT UAB exigim:

1. Que es vetlli per la seguretat dels treballadors i treballadores que aquests dies han de presentar-se en el seu lloc de treball, proporcionant equips de protecció homologats que compleixin amb els requeriments de seguretat.

2. Que es redueixi el màxim possible la jornada laboral, ajustant-se als serveis mínims, com a mesura de prevenció de riscos laborals. Aquesta mesura reduiria l’afluència de treballadors i treballadores d’auxiliar de servei i seguretat a les instal·lacions del campus UAB mentre es mantingui l’estat d’alarma, garantint la seva seguretat.

3. Que quedin excloses de prestar aquests serveis persones amb factors de risc, amb persones vulnerables al seu càrrec (malalts i malaltes de COVID-19, persones grans o enfants).

4. Que l’ accés a espais de la UAB que han d’obrir les seves portes es dugui a terme amb la targeta universitària i l’ajuda del personal de seguretat, sense necessitat de mantenir personal de servei i neteja, que s’hi exposa a un risc innecessari.

5. Que es garanteixi la continuïtat laboral i els ingressos de les treballadores subcontractades per la UAB.

6. Que s’abordi urgentment la remunipalització de serveis fundamentals a la UAB, per tal de finalitzar amb subcontractes i externalitzacions que precaritzen, encara més, els treballadors i treballadores. tots els serveis necessaris pel manteniment de la UAB (neteja, vigilancia, etc) han d’efectuar-se amb personal contractat per la UAB i incorporat a la plantilla, tenint prioritat per la seva contractació les persones que actualment duen a terme aquestes activitats per compte d’empreses externes.

Secció sindical de CGT-UAB

Pròrroga de tots els contractes de Personal Docent i Investigador de duració limitada

Benvolguts,

En motiu de la publicació de l’RDL 11/2020, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19, entre elles, la pròrroga de tots els contractes de Personal Docent i Investigador de duració limitada durant el període de l’estat d’alarma i fins a 3 mesos després, des de la secció sindical de la CGT-UAB, reclamem que la pròrroga dels contractes de PDI de duració limitada es subscrigui a nivell col·lectiu dels treballadors de la UAB, i no a l’espera de la negociació individual. Aquesta negociació individual entre la UAB i el treballador, donat el volum de la plantilla, generaria un volum de feina i molèsties innecessàries pel personal de recursos humans destinat a gestionar aquesta situació, sobretot tenint en compte que tothom que s’hi pugui acollir, s’hi voldrà acollir.

Per aquest motiu, des de la CGT-UAB instem a l’equip rectoral a establir la pròrroga a tots els contractes de PDI temporal contemplats en l’RDL 11/2020, sense necessitat de negociació individual, i treure un comunicat als treballadors informant de les mesures adoptades.

Salutacions cordials,

Secció sindical de la CGT-UAB.

Nou avís a la UAB. Contractes externs i d’obra i servei

Companyes i companys,

Ahir vam rebre un comunicat de la Rectora fent balanç de la primera setmana a la UAB arran del decret de l’estat d’alarma per part del govern espanyol per la situació d’emergència sanitària provocada per l’expansió del COVID-19.

Davant l’absència de cap referència a les garanties laborals de les treballadores d’empreses subcontractades ni a la pròrroga dels contractes temporals de recerca i docència, instem a la Rectora a que es comprometi públicament així com que prengui les iniciatives necessàries per tal d’assegurar tant la pròrroga dels contractes temporals com la continuïtat laboral de les treballadores de les empreses externalitzades que desenvolupen la seva activitat a la UAB.

En la línia anterior, us adjuntem la carta oberta enviada per la Coordinadora Estatal de Investigación y Universidades de la CGT als Ministres de Ciència i Innovació i d’Universitats del Govern Espanyol.

Apreciados Pedro y Manuel,

 A raíz del estado de alarma decretado dada la situación de emergencia sanitaria provocada por la expansión del COVID-19, la actividad de investigación de las universidades y los centros de investigación públicos ha quedado prácticamente paralizada, como bien sabéis.

Aún es temprano para poder evaluar el impacto que esta situación de crisis generará en el conjunto del sistema científico español, pero algunos hechos han suscitado nuestra preocupación, a saber:

 1. Los trabajadores y las trabajadoras con contratos de obra y servicio se encuentran ahora en una situación de indefensión total. El cierre de universidades y centros de investigación, por un período que previsiblemente será superior a un mes, imposibilita el desarrollo de todas las tareas presenciales necesarias para la obra que motiva la existencia del contrato, sea una tesis doctoral, un proyecto de investigación, o tareas administrativas o de apoyo a la investigación. Por esto, si la duración del contrato no se alarga, resultará imposible finalizar la obra en el tiempo establecido.

 2.- Los trabajadores y las trabajadoras de las empresas externalizadas subcontratadas por universidades y centros de investigación públicos, que constituyen el sector más precario dentro del sistema español de ciencia, se encuentran en una situación de indefensión aún mayor. En diferentes universidades y centros de investigación estamos viendo procesos totalmente irregulares, como que se les obligue a usar sus días de vacaciones durante el confinamiento. Se enfrentan, además, al riesgo de despido y a la falta de medidas de protección. Los rectorados y las direcciones de los centros de investigación han obviado posicionarse de forma explícita sobre cuál debe ser la actuación de estas empresas, dejando totalmente en desamparo a sus trabajadores y trabajadoras, quiénes, pese a no tener una relación laboral directa con la administración pública, no dejan de ser una parte más del personal de las universidades y los centros de investigación.

 Por estos motivos, desde la Coordinadora Estatal de Investigación y Universidades de la CGT EXIGIMOS que las universidades y los centros de investigación:

 1. Garanticen el 100% del salario y la prórroga de los contratos de obra y servicio y todos aquellos contratos de duración limitada (contratos predoctorales, postdoctorales, PAS, etc.), de quienes no puedan desarrollar las tareas de su contrato durante el tiempo que se mantengan cerrados sus centros de trabajo.

 2. Fiscalicen la actuación de las empresas subcontratadas y que garanticen de forma efectiva tanto el mantenimiento de sus plantillas como el cumplimiento de los derechos laborales de las personas subcontratadas por universidades y centros de investigación.

 Del mismo modo, SOLICITAMOS a los Ministerios de Universidades y Ciencia que velen por el cumplimiento de estas medidas de protección de los trabajadores y las trabajadoras de los organismos públicos del sistema español de ciencia.

 Coordinadora Estatal de Investigación y Universidades de la CGT

 Secció sindical de CGT a la UAB