Category Archives: campanyes

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA! SI ENS AGREDEIXEN A UNA, ENS AGREDEIXEN A TOTES!

Una de les xacres en les relacions laborals és la de l’assetjament. Sovint s’analitza i es contextualitza l’assetjament des d’una dimensió psicosocial, emfatitzant els danys que pateixen els assetjats com a conseqüència dels abusos dels assetjadors, que poden prendre diverses formes: des dels danys psicològics i/o emocionals als físics i sexuals.

Tanmateix, hi ha un tipus d’assetjament que cal entendre’l com a forma de repressió. En aquests casos, l’assetjament es desencadena com a reacció per part dels grups de poder contra aquelles persones que, com a conseqüència de les seves activitats (polítiques, sindicals, de lluita pels drets; veure aquí: ANNEX 1), qüestionen i posen en perill les estructures sobre les quals aquests grups han bastit una xarxa de privilegis econòmics i de control sobre les relacions sociolaborals, quan no de corrupteles i d’interessos inconfessables (veure, a tall d’exemple, “Negocis privats en una universitat pública en declivi”).

Aquesta repressió emmascarada d’assetjament pretén desactivar les persones que posen en perill les estructures de poder i de privilegis per la via d’intentar desacreditar-los, desgastar-los i agredir-los laboral i personalment, fins al punt d’intentar expulsar-los del seu àmbit laboral i de la seva activitat sindical (veure aquí: “La universitat que volem persegueix penalment estudiants, PAS i professors?” i aquí “El jutge dicta ordre de cerca i detenció contra l’Ermengol Gassiot, professor de la UAB i Secretari General de la CGT de Catalunya.“).

Sovint les persones que han escollit lluitar contra determinades estructures de poder es troben que, en denunciar l’assetjament que pateixen, esdevenen indefenses en recórrer als circuits institucionals que, suposadament, haurien de lluitar contra els assetjadors. Aquesta indefensió és conseqüència del fet mateix que els càrrecs institucionals als que arriben les denúncies per aquest tipus d’assetjament acaben per intentar silenciar-les, atès que ells mateixos formen part de les estructures privilegiades i no volen assumir els costos d’actuar contra els assetjadors, donada la capacitat de pressió i d’influència política d’aquests.

Com trencar el cercle d’assetjament i repressió silenci institucional més repressió i assetjament? Fent allò que menys agrada als repressors-assetjadors i als seus encobridors: denunciant-los fora dels àmbits que controlen i exposant-los públicament.

Atesa la falta de resposta efectiva de la Rectora (veure el comunicat “Irregularitats, assetjament i repressió”) sol·licitant que prengués mesures davant l’assetjament laboral i sindical a les denúncies degudament documentades que se li han anat presentant al llarg dels darrers anys, hem denunciat com a secció sindical a diversos càrrecs i ex càrrecs acadèmics del Departament d’Empresa i de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB. Una d’aquestes denúncies involucra a l’anterior Directora del Departament d’Empresa, Magda Solà, així com al seu Ex-Secretari i ex coordinador de titulació de la Facultat esmentada, John Slof (veure aquí: ANNEX 2). Unes altres, atesa la gravetat dels fets succeïts els darrers mesos contra la nostre companya Carmina, delegada sindical i de personal, ha estat contra l’actual director del departament d’Empresa, Josep Rialp (veure aquí: ANNEX 3) i dues professores del mateix departament: Immaculada Vilardell i Maria Antònia Tarrazón (veure ANNEX 4·i aquí ANNEX 5). Però no s’acaba aquí. Hi ha altres denúncies i accions en marxa.

Si ens agredeixen a una, ens agredeixen a totes!

Secció Sindical de la CGT a la UAB.

Eleccions sindicals 2019: Per a què serveixen? Com votar?

Eleccions sindicals 2019: Per a què serveixen? Com votar?

Dijous 20 de juny hi ha eleccions  sindicals a la UAB. Escollirem els delegats i delegades a la Junta de Personal Docent i Investigador (JPDI) i al Comitè d’empresa del PDI durant els propers 4 anys.

Et donem algunes claus sobre la seva importància.

Què son la JPDI i el Comitè d’empresa?

La llei estableix que són els organismes unitaris de representació dels i les treballadores, la JPDI del PDI funcionari i el Comitè d’empresa de tot el PDI contractat: agregats/des, lectors/es, associats/des, investigadors/es postdoctorals, PIF, etc.

Per a què serveixen?

Tenen reconeguda la capacitat legal de representació dels i les treballadores i de negociació amb l’empresa, en aquest cas la UAB: d’arribar acords sobre les nostres condicions de treball, de vigilar-ne el compliment i de rebre informació periòdica sobre els tipus de contractes realitzats.

De totes maneres, la força de la JPDI i del Comitè d’empresa depèn del fet que els treballadors/es estiguem organitzats i actius. En fer-ho, sovint aconseguim que la UAB hagi d’interlocutar directament amb els col·lectius afectats.

Qui pot votar a les eleccions sindicals?

Podem votar tot el PDI, tant funcionari com laboral, que tinguem una antiguitat superior a un mes a la UAB. És important remarcar que els i les PIF tenen una relació laboral amb la empresa i, per tant, poden votar amb plenitud de drets.

Com ho hem de fer per votar?

Per indicació de la mesa electoral, la votació es fa electrònicament. Per votar hem d’entrar a la intranet de la UAB entre les 8 i les 19:00 del dia 20 de juny amb el nostre NIU i des de la pàgina principal accedir a l’aplicatiu electoral:

https://seuelectronica.uab.cat/votacio-e#comitePDIlaboral per al professorat laboral

https://seuelectronica.uab.cat/votacio-e#juntaPDIfuncionari per al professorat funcionari

Què faran els nostres delegats i delegades?

Defensaran i promouran l’aplicació del nostre programa electoral. Però, sobretot, intentaran traslladar les informacions, debats i decisions de la JPDI i del Comitè d’empresa al conjunt del PDI. El nostre objectiu és poder ser una eina per aconseguir les nostres reivindicacions col·lectives: entre d’altres, lluitar contra la precarietat i el risc laboral constant de treballar en la permanent incertesa, unes condicions de treball dignes, i incorporar plenament la perspectiva de gènere en la docència i la total paritat en els òrgans de govern i de gestió.

+ info:
WEB ELECCIONS SINDICALS PDI

Secció sindical de la CGT a la UAB

Web | Twitter | Facebook

Eleccions sindicals 2019: Qui som al PDI? Per què ens presentem?

Qui som?

Som 24 membres del PDI funcionari i 36 del PDI contractat. Com tu, treballem fent docència i recerca a la UAB. Defensem la utilitat pública de la nostra feina i de la universitat. No som sindicalistes professionals, simplement volem ser conseqüents amb el que pensem.

Hem volgut visibilitzar la precarietat laboral del PDI i de la recerca, i per això entre els 10 primers llocs de la nostra llista al Comitè d’empresa hi ha 5 PIF, 2 professors associats i dos agregats interins.

Hem volgut visibilitzar el nostre compromís antirrepressiu i hem presentat la companya Anna Gabriel, professora exiliada de la UAB.

Perquè ens presentem?

Tenim una àmplia trajectòria de lluita i d’activitat en els organismes unitaris, de denúncia de vulneració de drets i corrupteles, promovent mobilitzacions i negociant acords. Un dels darrers exemples és la implementació de l’EPIF a la UAB, gràcies a l’acord del passat 5 de juny que ara caldrà vigilar la seva aplicació.

Volem defensar un programa compromès amb la universitat pública, combinant una perspectiva general amb mesures concretes. Pensem fer-ho a tots als àmbits i estem convençuts/des que és imprescindible ser presents, també, al Comitè d’empresa i a la JPDI.

+ info:
WEB ELECCIONS SINDICALS PDI

Accions per resoldre les irregularitats en els contractes dels i les postdocs de la UAB [SEE ENGLISH VERSION BELOW]

Fa tres setmanes, des de CGT, vam treure a la llum l’ús fraudulent dels contractes de pràctiques entre investigadors/res postdoctorals a la UAB informant-ne al conjunt de la comunitat universitària i al propi Equip de Govern. El divendres, dia 14 de juny de 2019, membres de la CGT-UAB ens hem reunit amb el Vicerector de Personal Acadèmic per tractar la modalitat de contractes postdoctorals, a més de la baixa retribució i la (sobre)càrrega docent d’aquest col·lectiu. Durant la reunió li hem facilitat dades concretes sobre aquests aspectes i exemples dels tipus de contractes utilitzats tant a la UAB com a altres universitats i centres de recerca.

Pel que fa a l’ús de contractes de pràctiques, hem exposat una sèrie d´irregularitats respecte a la normativa vigent com són:

  • La utilització de contractes de pràctiques d’una durada superior als 2 anys
  • La seva utilització per a contractar investigadors/es postdoctorals que ja han tingut altres contractes com a doctors/es
  • L’existència de diferents modalitats de contractació amb diferents drets i prestacions (contractes de pràctiques i contractes d’obra i servei) dins del mateix col·lectiu.

El Vicerector ha mostrat voluntat de regularitzar els contractes de pràctiques, passant-los a contractes d’obra i servei i garantint així la plenitud de drets dels investigadors i les investigadores postdoctorals.

En la reunió també hem denunciat la baixa remuneració del personal investigador postdoctoral, que des del mes de març d’aquest any passa a ser inferior a la del personal investigador en formació de 4rt any (una diferència d’aproximadament 1,500 euros bruts a l’any). Hem demanat que, cara al setembre, s’actualitzi el salari base d’aquest col·lectiu amb l’IPC en acord amb les taules retributives marcades en el Conveni col·lectiu del PDI actualment vigent. També li hem demanat concreti amb el nou Comitè d’empresa la revisió de la retribució del personal postdoctoral per tal de reflectir el seu alt nivell formatiu i les tasques docents i de recerca que du a terme.

Per acabar hem tractat la sobrecàrrega docent que pateix una part del col·lectiu de postdocs. Es tracta d’una càrrega que, per un costat, se situa molt per sobre de la màxima de 80 hores previstes en la Llei de Ciència (14/2011), i, per l’altre costat, sovint sobrepassa la màxima de 180 hores presencials establertes en el Model de Dedicació Acadèmica de la UAB. Hem exigit mesures efectives de control de la docència per tal de prevenir futurs excessos, i hem demanat que els excessos a les 180 hores del curs actual es recompensin cara al curs vinent.

Novament el Vicerector s’ha compromès a resoldre urgentment aquests excessos i a donar instruccions per a que es recompensin el proper curs les càrregues docents que, durant el curs 2018-2019, han superat les 180 hores presencials (477 hores segons la TPD). També ha acceptat revisar a la baixa la dedicació docent de referència dels i les investigadores postdoctorals.

Finalment, el Rectorat s’ha compromès a convocar urgentment aquest mes de juliol una mesa negociadora per a tractar amb el Comitè d’Empresa aquestes qüestions.

Mentrestant ens posem a la disposició de tots els afectats i afectades per a qualsevol aclariment.

Secció sindical de la CGT a la UAB

[ENGLISH VERSION]

Some weeks ago, the CGT brought to light the ostensibly fraudulent use of internship contracts for postdoctoral researchers at UAB. On Friday, June 14th, members of CGT met with the Vice-rector of Academic Staff to discuss the contractual terms for postdoctoral researchers as well as their low compensation rates and high teaching burden. At the meeting, we provided the Vice-rector with current data on the usage of internship contracts and information on the contractual terms of postdoctoral researchers at other Spanish universities and research centers.

Concerning the use of internship contracts, we highlighted several irregularities with respect to current legal regulations:

  • The usage of internship contracts for a period longer than 2 years.
  • Internship contracts for individuals who have previously held postdoctoral positions.
  • The incoherent usage of different types of contracts (internship contracts or contracts for specific works and services) within the same category of postdocs (e.g., Ramón y Cajal).

The Vice-rector of Academic Staff expressed willingness to modify the contractual terms for postdoctoral researchers by passing internship contracts to contracts for specific works and services.

At the meeting we also criticized the low compensation rates of many postdoctoral researchers. As of March of this year, fourth year PhD students earn approximately 1,500 euros more annually than do university postdocs. We asked the Vice-rector to adjust base salaries immediately, so that they reflect hikes in inflation with respect to the base salaries established in the collective agreement in force. We also asked the Dean to negotiate a salary raise for postdocs with the Works Council, so that compensation rates reflect postdocs’ high training levels as well as their teaching and research responsibilities.

The final point of discussion was the high teaching load of many postdoctoral researchers. The teaching responsibilities of university postdocs exceed the annual limit of 80 hours stipulated in the Law of Science (14/2011) and often exceed the maximum of 180 hours established by the UAB Guidelines for Academic Activity. We asked the Vice-rector to apply measures that facilitate the monitoring of teaching activity and that can effectively prevent undue teaching burdens among postdoctoral researchers. We also requested that all postdocs who exceeded 180 hours during the current academic year be compensated with lower teaching loads during the coming year.

The Vice-rector of Academic Staff committed to addressing the extra teaching load of postdoctoral researchers who have taught more than 180 class hours (equivalent to 477 weighted hours) by instructing departments as to how to compensate postdocs in the coming academic year (2019-2020). The Vice-rector also accepted negotiating a reduction of the teaching load of postdoctoral researchers.

Finally, the Rectorate committed to convening an urgent meeting in July in order to negotiate these matters with the Works Council.

Should you have any questions or concerns in the meanwhile, please feel free to get in touch with us.

CGT union section at UAB

Manifest per unes universitats a l’alçada de les seves missions

http://www.univendebat.eu

Les universitats subvencionades per mitjà de fons públics tenen tres missions, l’ensenyament, la recerca i el servei a la societat, que es caracteritzen per la seva imbricació i per les seves finalitats.

Per als signants d’aquest manifest, aquestes missions tenen com a objectiu:

  • Conservar els sabers adquirits al llarg de la història, produir nous sabers i transmetre uns i altres al màxim de persones juntament amb els aspectes de controvèrsia que els han envoltat o que els envolten;
  • Preparar els estudiants en les metodologies de recerca i en l´anàlisi crítica dels desafiaments i efectes socials dels interrogants, pràctiques i resultats de l’àmbit científic, en l’exercici d’un pensament alliberat de qualsevol dogma, que cerqui el bé comú, i en el desenvolupament d’una activitat professional experta i responsable;
  • Alimentar la reflexió de les societats entorn d’elles mateixes i especialment entorn del seu model de desenvolupament. Continua llegint