Una sentència del TS reso que el capítol 6 pot participar en els concursos interns i té dret a carrera professional

roto01

  • El Tribunal Suprem (TS) ens dona la raó i reconeix que la prohibició d’accés a concurs intern del personal indefinit no fix és discriminatòria.
  • El personal no fix també tindrà dret a carrera professional, doncs ha de ser equiparat en drets a tots els efectes amb el personal indefinit fix.
  • Finalment s’assoleix una postura unitària per signar un acord consensuat per equiparar al personal no fix i fer estructurals els indefinits no fixos.
  • Es corregirà qualsevol acord ja signat que sigui discriminatori.



Benvolguts/des companyes,

Fins l’últim moment hem estat temptats de fer-vos arribar un text poc constructiu i molt de rèplica envers el mailing que va enviar fa poc la força majoritària del comitè. El volíem titular “Un nou insult a la intel·ligència” o “Maldita hemeroteca”. Però hi ha massa feina per fer, per això hem decidit no entrar en el seu joc, perquè sabem de la vostra bona memòria.

No volem redundar en allò que ja hem explicat, doncs pensem que és més important explicar-vos què ha passat, on som i cap a on creiem que ens dirigim.

Què ha passat?

El Tribunal Suprem (TS) ha reconegut allò que fa gairebé dos anys que diem i reclamem. Finalment, el passat mes d’abril, la progressia del TS ha resolt a favor del conflicte col·lectiu interposat per la CGT i, per tant, reconeix que la prohibició d’accés a concurs intern del personal indefinit no fix és discriminatòria.

En paraules del Suprem:

“Que cerca de 250 personas (HP Primero) puedan quedar privadas de su derecho a la promoción profesional, al parecer durante muchos años, como consecuencia de la pasividad del empleador (que ni amortiza ni convoca sus plazas) constituye un resultado contrario al derecho (constitucional y legal) a la promoción profesional, casa mal con la equiparación de derechos a que debe tenderse entre los colectivos de referencia y no encuentra amparo en nuestra actual doctrina, partidaria de equiparar el respectivo estatuto en todo aquello que no sea la específica causa extintiva ya mencionada”


Sí, ho has llegit bé. Allò que per a alguns sindicats (i els seus experts jurídics) era impossible, ridícul o fins i tot absurd, ara resulta que té rang de llei. El màxim tribunal, amb un argumentari molt similar al de l’informe jurídic que us vam fer arribar farà un any i mig, i apel·lant a l’Estatut dels Treballadors, a la Constitució Espanyola i a la Directiva EU 99/70, ha sentenciat que el personal indefinit no fix pot accedir a concurs intern, té dret a carrera professional i ha de ser equiparat en drets a tots els efectes amb el personal fix.

On som?

Davant l’exasperant lentitud de tot aquest procés, a la CGT tenim clar que hem de transitar a la vegada per totes aquelles vies que ens permetin resoldre o, si més no, pal·liar la situació precària del personal no fix. Si no ho fem correm el risc de fer crònica la precarietat del col·lectiu, com ha passat fins avui dia.

Ara mateix aquestes vies són equiparació de condicions laborals [1] i estructuralització de la plantilla [2].

Malgrat que no n’és l’objecte, la sentència també parla sobre l’accés a plaça, i no ho fa de manera favorable. La sentència afirma que, en cas que una persona amb contracte indefinit no fix guanyi un concurs intern, no vol dir que se li atorgui la condició de personal fix. El fet que aquest argument es posi en dubte en el vot particular a la mateixa sentència (en què es diu que, de facto, ja se l’ha de considerar personal fix) sona a preludi de futures dissertacions jurídiques. Us anirem informant.

En qualsevol cas, volem aprofitar per recordar al sindicat majoritari del comitè que el dret d’accés a concurs intern no és cap eina d’estructuralització per al col·lectiu, sinó una reivindicació legítima i justa del personal no fix, que ha de tenir els mateixos drets laborals que el personal fix. Per dignitat.

En definitiva, tot i la confusió generada al voltant de l’estructuralització, la sentència del TS suposa un important avenç en l’equiparació de condicions laborals entre no fixos i fixos. Per tant, podem celebrar que queden liquidades totes les discrepàncies que hem tingut els darrers dos anys amb els sindicats que no reconeixien la igualtat de drets entre col·lectius.

I ara què?

Pendents d’escoltar la vostra veu a les assemblees, fem un primer llistat dels efectes d’aquesta sentència:

a) Equiparació (reconeixement de drets): Amb efecte immediat (no fer-ho seria prevaricar) al personal indefinit no fix se li ha de reconèixer les mateixes condicions laborals que al personal fix (concurs intern, carrera professional, complements salarials, etc.).

Amb la legitimitat que ens dona una sentència favorable del TS exigirem a gerència, en les pròximes comissions i negociadores, l’equiparació immediata de tots els drets laborals de tot el personal no fix.

b) Consensos: Per fi tots els sindicats podrem presentar-nos davant l’empresa amb un acord comú d’estructuralització i equiparació del personal indefinit no fix.

L’acord (o conjunt d’acords) ha de contemplar l’equiparació total i l’adjudicació directa de les places que hauria d’ocupar el personal indefinit no fix. Com hem defensat sempre, els/les treballadores no poden ser responsables del disseny dels concursos, o de que el comitè mirés cap a un altre costat, o de les proves que l’empresa n’ha conservat.

c) Temporals en frau: La negociació amb l’empresa per al reconeixement com a personal indefinit dels / de les treballadores en frau de llei és una via morta. Els nostres advocats confirmen que l’única opció que resta és la denúncia individual.

Seguirem treballant en les diferents comissions per fer aflorar les places en frau i estarem vigilants al recurs que hi ha contra la la llei de pressupostos que no permet resoldre la situació. Us podem posar en contacte amb l’advocada que ens assessora per tirar endavant la vostra denúncia.

d) Revisió dels acords discriminatoris: Caldrà fer extensius els acords ja signats que només milloren les condicions laborals del personal fix i n’exclouen el no fix. En el futur, ni el comitè ni cap sindicat podran signar nous acords que excloguin el personal no fix. Si això passés suposaria discriminació i es podrien denunciar.

Revisarem els acords i els traslladarem a gerència perquè els apliqui immediatament al personal no fix.


A la CGT defensem que les decisions les han de prendre els/les treballadores i considerem que els sindicats no hem de ser res més que portaveus d’aquestes decisions.

Veiem aquest nou escenari amb optimisme, i que ara més que mai és important fiscalitzar la feina dels sindicats, que reviseu els acords i ens digueu que espereu de nosaltres perquè juntes decidirem cap a on volem anar.

Si ningú no treballa per tu, que ningú no decideixi per tu.

CGT- UAB

 


[1] L’equiparació de condicions laborals es fonamenta en la Constitució espanyola i la Directiva EU 99/70 (entre d’altres) per defensar que totes les treballadores han de gaudir dels mateixos drets i deures, sense importar la durada del seu contracte.
[2]  L’estructuralització de la plantilla busca afegir a la RLT (relació de llocs de treball) tot el personal laboral indefinit no fix o en frau.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.