Capítol VI: Qui posa pals a les rodes?

Pals a les rodes

Fa molt temps que tenim paciència… És un exercici de contenció que només qui el fa el pot entendre. És l’esforç de llevar-se cada matí sabent que t’etiqueten com un/a treballadora de segona. És adonar-se que per la mateixa feina cobraràs menys que el/la companya del costat.  És reduir les teves expectatives laborals a l’esperança de mantenir la feina.

Podríem seguir amb la llista, però no hem vingut aquí per queixar-nos.
La queixa pot ser un bon inici, però per si sola no ha canviat mai res.

Per això optem per ignorar les mitges veritats i les mentides dels que ens diuen, per enèsima vegada, que “hem entrat per la porta del darrere” o que som uns/es privilegiades perquè “no fitxem”. Si no tenen més arguments que aquests, la batalla del discurs ja està guanyada.

Durant els darrers anys, entre tots i totes hem passat de ser invisibles a existir com a col·lectiu. De ser ignorades a ocupar les agendes dels diferents equips de govern. No és mèrit de cap sindicat. És per la feina feta per tots i totes vosaltres. Però la realitat és que seguim on érem, amb feines precàries i retallades sobre les retallades, sense expectatives i cansades de falses promeses.

I som pacients, però la paciència no és infinita.

Recentment dos sindicats han escrit comunicats en què sembla que s’escandalitzen perquè després de molts anys alguns i algunes hem començat a sacsejar l’arbre. A dir que ja n’hi ha prou.

Aquest “prou” no és cap transformació subversiva de l’ordre establert. Aquest “prou” és quelcom tan simple i raonable com exigir que a persones que porten una dècada a la UAB se’ls reconeguin els mateixos drets de què disposen els/les companyes fixes; és parlar de condicions laborals com els complements salarials o la possibilitat d’accedir a una plaça fixa. Així ho avalen informes jurídics, advocats, jutges i la mateixa Unió Europea.

No és cap sacrilegi. No és un discurs radical. És reclamar els drets que recull el conveni o que es contemplen en lleis d’ordre superior i que, per motius que ara no valorarem, fins avui semblaven invisibles pel comitè. És quelcom tan essencial que es pot resumir en una frase: “mateixa feina, mateixes condicions laborals”. Ni més, ni menys.

La CGT no demana ni demanarà mai que es deroguin drets als/les treballadores, però lluitarà perquè aquells que encara no els tenen també els puguin assolir. Per aquest motiu contemplem la possibilitat d’obrir el torn intern al personal de suport a la recerca (capítol VI) i al capítol I temporal, i ho fem avalats per un informe jurídic i en defensa de totes les treballadors/res amb situació més precària. No es revoca cap dret, sinó que se n’atorguen a aquelles persones que els han meritat i encara no els gaudeixen.

Ho sentim, però no podem acceptar lliçons d’aquells que són directament responsables que la UAB compti amb la plantilla de PAS més precària de totes les universitats catalanes.

Quan a inicis de gener vam fer públic l’informe del Col·lectiu Ronda[1] que obre la porta a l’equiparació de condicions laborals entre capítol I i capítol VI, érem conscients que podíem esperar resistències per part de l’empresa, però no de persones que diuen defensar els drets de tots/es els/les treballadores.

Qui només pensa en clau d’eleccions no és capaç de distingir entre una consigna publicitària i una reclamació legítima. No veu diferència entre una perspectiva corporativista i la veu d’un col·lectiu abandonat.

Aquesta és l’animadversió que traspuen els darrers comunicats, en què dos sindicats, un amb estil matusser [2] i l’altre amb l’habitual prepotència [3], han decidit recórrer al discurs de la por per iniciar una cursa en solitari cap a la confrontació de col·lectius.

Però confonen pors. Els comunicats parlen des de la por de qui es resisteix a perdre el control de la situació. La por de qui no entén que tots i totes les treballadores compartim complicitats, feina i esforç, i que fer distincions debilita qualsevol possibilitat de lluita.

Com deia Rubén Darío “Si los perros ladran, Sancho, es señal que cabalgamos”.

Per aquest motiu seguirem endavant. Us recordem que demà dimecres 5 d’abril a les 13:30h a la sala d’actes de Ciències es celebrarà una assemblea de treballadors i treballadores del capítol VI.

Salut i lluita,

CGT-UAB


[1] Informe sobre la posició del personal indefinit no fix o temporal del capítol VI de la UAB.

[2] “… L’Equip de Govern vol que sigui el PAS de Capítol I qui pagui les seves irregularitats amb el Capítol VI” email d’una secció sindical el dia 13/03/2017.

[3] “Perquè volen que eliminem la convocatòria interna als concursos?”

Anuncis

Els comentaris estan tancats.