Sobre la continuïtat del Model de Dedicació del 2009, que proposa l’Equip de la Rectora Arboix: Preliminars per a una anàlisi

rotomdd

DESTACATS

  • El “Model de Dedicació Acadèmica” del nou Equip de Govern representa la continuïtat del sistema de còmput de la docència introduït l’any 2009 (Equip d’Anna Ripoll) i aprofundit l’any 2014 (Equip de Ferran Sancho).
  • El Valor del Treball Docent no es recupera, sinó que, ben al contrari, es veu reduït mes, i perd encara més pes l’hora lectiva.
  • Es promou la competència i la mercantilització en la transferència: No es valora el treball docent o investigador real, sinó el volum de diners obtinguts, i un sistema de quartils suposa que si algú guanya en reducció docent (quartil superior) el seu treball serà assumit per un altre sector del professorat (quartil inferior).
  • Els retocs al “Model de Dedicació Acadèmica” aprofundiran en la sobrecàrrega de treball per al Professorat més Precari, o permetran les retallades de Plantilla, si és aquest l’objectiu.

 

Parlar de “Model de Dedicació Acadèmica” és parlar de com es reconeix el treball del professorat universitari. És parlar de quina és la màxima càrrega laboral que pot recaure sobre una professora o un professor, i de quina capacitat té el conjunt del professorat d’un Departament o d’una Facultat per realitzar la docència reglada en les titulacions oficials de Grau, Màster i Doctorat. Segons com es faci el recompte, una mateixa persona pot trobar-se que amb les mateixes tasques realitzades no siguin reconegudes de manera igualitària. És a dir que el Valor-Treball del professorat universitari fluctuï segons com sigui reconegut per la Universitat, que actua com a Empresa. D’això es derivaran els càlculs d’un “Model Teòric de Plantilla”, en correlacionar la capacitat docent del professorat, amb les càrregues docents a les quals ha de fer front la plantilla. Com menys computi la docència, menys professorat serà necessari, i estarà justificat reduir la plantilla de Departaments i Facultats, a costa que recaigui el treball a realitzar sobre qui manté el seu lloc el treball. O, alternativament, es beneficiarà amb reduccions de càrrega laboral a uns sectors del professorat, a costa de sobrecarregar-ne uns altres, si, com estem vivint en els últims anys, la suma ha de resultar “zero”, ja que no hi ha cap intenció d’incrementar les plantilles.

Com ha estat habitual en el marc històric del Capitalisme, en les lluites entre Patronal i Treballadors i Treballadores, les Empreses han buscat sempre comptabilitzar el treball, no pel temps invertit, que constitueix el patró de mesurament objectiu del treball que es realitza, sinó a partir d’altres criteris que facilitaven l’explotació laboral, i que permeten incrementar la plusvàlua. Per aquesta raó, enfront del “treball a preu fet”, les lluites sindicals van aconseguir implantar jornades laborals d’un temps determinat. D’aquí poc es compliran 100 anys que la Vaga de La Canadenca va aconseguir la jornada de 8 hores, l´any 1919.
En el cas del professorat universitari, fa més de 30 anys que es va establir també un límit màxim de càrrega laboral en la docència, fixat en 8 hores lectives setmanals (240 anuals), per a una dedicació a temps complet, a través del “Reial Decret 898/1985, de 30 d’abril, sobre Règim de Professorat Universitari”. Aquesta normativa segueix vigent avui, i estableix un límit que legalment no es pot superar en el pla docent de cap professor o professora.

La UAB, tenint en compte l’objectiu de promoure la investigació, sobre aquesta base, i sobre la base del Valor-Treball objectiu de la docència, havia fixat que la càrrega màxima del professorat es limitaria a 6 hores lectives setmanals (180 anuals), per afavorir la dedicació científica a la nostra universitat. Un “Model UAB” que va tenir notables beneficis i que es va plasmar en un exponencial creixement de l’activitat investigadora.

Aquell “Model UAB”, senzill i transparent, i que havia donat resultats positius, va començar a sofrir modificacions quan es van introduir criteris de còmput que desvirtuaven el Valor-Treball en la docència, i que contemplaven, d’acord amb criteris de gestió empresarial propis dels àmbits ultraliberals que s’havien fet amb el poder, una “dedicació variable”, que passava a tenir en compte la “productivitat”, entesa des d’una perspectiva on la mercantilització i la competència, considerats valors sagrats, es feien propietàries de la Universitat. El “Pla Bolonya” que s’havia imposat en el format dels Plans d’Estudis de Graus i de Màsters, va passar també a afectar als Plans Docents del professorat de la UAB.

Així, l’any 2009, l’Equip de la Rectora Ripoll, amb el Vicerector Gómez Pallarés, van aconseguir aprovar el nou “Model de Dedicació Variable”. En el mateix s’introduïa un paràmetre que ha tingut conseqüències greus en el Valor-Treball de la docència en la UAB: el nombre d’alumnes matriculats en un grup, com el nombre de clients en una empresa comercial, o el nombre d’objectes fabricats en una empresa industrial, passava a ser un factor determinant per computar la docència. No obstant això, i com una coartada perquè fos fàcilment assumit el model, també s’incorporaria el còmput de les hores de dedicació docent a la preparació de les sessions lectives, establint un barem 1=1 entre ambdues activitats (o sigui 1 hora de preparació per hora de classe presencial). La confusió que comportava que el càlcul d’hores de dedicació passava de les 240 anuals a una al.legal càrrega docent màxima de 560 hores, es convertia també en una cortina de fum que dificultava “traduir” en hores reals les suposades dedicacions del professorat. Així aquell model es va implementar, i es va fer palès altre cop que la UAB establia com a prioritari el “treball a preu fet”, el treball valorat segons el nombre d’alumnes-clients i el treball valorat segons la “productivitat científica”. Això per cert, acabaria incloent també la dedicació a activitats mercantils (docència privada, convenis amb empreses).

Pocs anys després, i en la línia de la “Dedicació Variable” implantada per l’Equip de la Rectora Ripoll, el “Decret Wert” (“Reial Decret-Llei 14/2012, de 20 d’abril, de Mesures Urgents de Racionalització de la Despesa Pública en el Àmbit Educatiu) consagrava la “Dedicació Variable”. Existeix constància que l’ideal ultraliberal d’universitat del Govern de la Generalitat de Catalunya no estava molt lluny, i que assessors d’entorn dels llavors responsables, Andreu Mas-Colell i Antoni Castella, van assessorar el Ministre. La “Racionalització de la Despesa Pública”, sinònim de retallades pressupostàries en la neo-llengua del ultraliberalisme imperant, comportava l’opció de reducció de càrrega docent al professorat que demostrés la seva dedicació científica a través dels “Sexennis d’Investigació”. Aquells “Trams de Productivitat”, introduïts per compensar la reduïda nòmina del professorat universitari, es convertien definitivament en una mesura de l’activitat investigadora. No és aquest el lloc per abordar la dubtosa capacitat de mesurar la investigació a través de publicacions valorades amb la intermediació de revistes propietat de corporacions multinacionals, però els dubtes no han fet més que incrementar-se amb el pas del temps.

El “Decret Wert” assentava la classificació del professorat en tres grups de dedicació, de 16, 24 i 32 crèdits docents, partint del dubtós supòsit que els “Trams” informen d’una dedicació a la investigació.

No obstant això, l’Equip del Rector Sancho, amb el Vicerector Donaire, afegiria de la seva collita, potser amb el mateix assessorament que havia tingut el Ministre Wert, modificacions que res no tenien a veure amb el “Decret Wert”, tal com denunciàvem a CGT-UAB als nostres comunicats de novembre de 2013 (1) i d’abril de 2016 (2). La conseqüència és que al gener de 2014 el Consell de Govern de la UAB, va aprovar un replantejament del “Model de Dedicació Acadèmica” anterior. Tal com vam exposar al seu moment, la revisió del model tenia la conseqüència que l’activitat docent reconeguda per la UAB es veia notablement minvada, i que per a una mateixa quantitat de treball docent dut a terme per qualsevol professor o professora, la UAB passava a comptabilitzar un menor nombre de “hores”.

El “Model Donaire” procedia a eliminar l’única aportació positiva que tenia el “Model de Dedicació Variable”. D’un cop de ploma desapareixia del còmput de dedicació el temps de preparació de classes. Però es mantenia, sobredimensionat, el pes del nombre d’ “alumnes-clients”. Incorporant un factor corrector, basat en algorismes matemàtics, que asseguraven que el còmput de docència s’ajustés als requisits de càrrega docent necessària en les titulacions de la UAB, malgrat que la plantilla de professorat era progressivament retallada. Professores i professors de la UAB van apreciar la sobrecàrrega docent des del curs 2014-2015.

Ara, amb el nou Equip de la Rectora Arboix, s’ha plantejat la imprescindible necessitat de discontinuar el “Model Donaire”. No obstant això, l’esborrany que ha començat a circular entre òrgans de representació sindical i direccions de departaments, mostra que la intenció no és canviar el model, sinó mantenir-lo, simplement amb retocs, per donar continuïtat als principis de mercantilització i competència, seguint així en la línia dels equips de Anna Ripoll i Ferrán Sancho.

El còmput de la docència segueix recaient en el nombre d’ “alumnes-clients”, però ara el model elimina els trams de desenes de matrícules, introduïts pel Vicerector Donaire, i que havien comportat nombroses distorsions. Però la nova fórmula de càlcul que s’introdueix suposa una reducció lineal del valor de l’Hora-Treball, amb el que tot el professorat podrà constatar que per a les mateixes hores lectives i el mateix nombre d’alumnes/as la seva docència computarà menys. Podem observar-ho clarament en el següent quadre, amb una simulació de l’aplicació del model.
 

Hores Reconegudes
(per el mateix Grup Docent)

Nº Alumn.

Model 2009

Model 2014

Model 2016

10

105

76,5

72

20

120

85,5

81

30

135

94,5

90

40

150

103,5

99

50

165

112,5

108

75

202,5

130,5

130,5

100

240

157,5

153

140

300

193,5

189

El Model de l’Equip de la Rectora Arboix no solament no recupera una valoració objectiva del temps de treball docent, sinó que s’allunya encara més de la primera versió del “Model de Dedicació Variable” introduïda en 2009, reduint encara més el valor del treball docent, tal com podem veure en aquest gràfic, derivat de la taula anterior:

taulamdd

D’altra banda, i per assenyalar un altre element notablement allunyat d’un còmput objectiu del treball acadèmic, podem destacar el mecanisme de comptabilització de la “transferència”, equiparada a convenis i contractes signats per la UAB, i que reporten ingressos dineraris. El que volem és subratllar el caràcter asimètric respecte als projectes d’investigació oficials o institucionals. Per a aquests últims la reducció docent que es defineix és objectiva i clara, i es basa en la participació en l’equip d’investigació, en qualitat d’investigadors o investigadores del professorat. No obstant això, la reducció docent que es deriva dels convenis-contractes fa ferum de “comissió comercial”: com més ingresses més et redueixes docència. Un premi a l’eficàcia comercial del professorat, que ens sembla completament qüestionable.

A més, el model de reducció docent a partir de “transferència” es basa en un esquema competitiu. Una estructura percentílica que defineixi quartils, classifica al professorat en tres categories (Quartil Superior, Quartils Mitjans i Quartil Inferior), segons la quantitat de diners obtinguda. Hi haurà qui guanyi en reducció docent en la mesura en què ingressi un volum important de diners a la UAB, però sempre hi haurà qui surti perdent. Perquè qui ingressi “poc” o gens, atès que no variarà la suma total de càrrega lectiva, haurà de fer-se càrrec de la docència de qui es beneficia de les reduccions.

En definitiva, considerem que els retocs al “Model de Dedicació” introduït en 2009 i modificat el 2014, no pretenen recuperar una valoració objectiva del treball docent. Se segueix mantenint la base del mateix model, perquè té la finalitat d’ajustar-se a la càrrega de docència necessària per continuar les titulacions actuals. Si es redueix d’una banda a cert nombre de professores i professors, la resta haurà de cobrir aquestes reduccions amb major càrrega laboral.

En una situació d’una universitat amb professorat envellit, precari, temporal, en el límit de la legalitat en molts casos, tal com ha denunciat l’Observatori del Sistema Universitari (3), els retocs al “Model de Dedicació” que està patint la UAB fa anys, sembla que no tenen una altra finalitat que seguir acomodant la plantilla del PDI a les necessitats laborals de la universitat, potser beneficiant parcialment certs sectors (professorat estable amb elevat volum d’ingressos mitjançant convenis), a costa que el valor de la docència segueixi decreixent encara més, perquè el volum total de treball es redistribueixi, segurament en perjudici de la majoria del professorat (sobretot els sectors més precaris).

Esperem que la Rectora Arboix i el seu equip reflexionin seriosament sobre les conseqüències de mantenir el “Model de Dedicació Variable” introduït l’any 2009, que ja s’allunyava del valor objectiu del treball docent. Però més encara que es pensi en profunditat perquè se segueix emprant una formulació matemàtica finalista per calcular un temps de treball docent fictici, que ni tan sols recupera el valor de la preparació de les classes que incloïa el primer model. Sabem que la finalitat del model, intencionada o no, segueix sent justificar que es pot “fer tot” amb la plantilla de professorat actual, o fins i tot amb menys. I si ara el que vindrà a continuació esperem que no siguin noves retallades de plantilla, ja molt delmada, del que no hi ha dubte és que amb total seguritat vindrà una sobrecàrrega de feina per al professorat més jove i més inestable.

Reclamem que es recuperin valors objectius del treball docent, que prevalgui el temps de treball invertit, per damunt d’altres vectors que distorsionen la valoració de les tasques lectives. I, per descomptat, recordem que el límit legal segueix estant en 8 hores lectives setmanals reals per al professorat a temps complet.

Secció Sindical de CGT a la UAB

_______________
(1) “El model de dedicació docent i els tripijocs del Vicerector Donaire”, 13.11.2013, URL: https://cgtuab.wordpress.com/2013/11/13/mdd_tripijocsdonaire

(2) La Instrumetalització de la Docencia. 26.4.2016. URL: https://cgtuab.wordpress.com/2016/04/26/861

(3) “El professorat universitari a Catalunya”, 26.9.2016. URL: http://www.observatoriuniversitari.org/blog/2016/09/26/el-professorat-universitari-a-catalunya

Anuncis

Els comentaris estan tancats.