EXCUSES, MENTIDES I DEUTES: LA UAB INCOMPLEIX AMB LA SEGURETAT SOCIAL I HISSENDA

EXCUSES, MENTIDES I DEUTES: LA UAB INCOMPLEIX AMB LA SEGURETAT SOCIAL I HISSENDA

 El discurs habitual en els successius Equips de Govern de la UAB, incloent-hi el de Ferran Sancho, s’ha escudat en la falta de fons al pressupost per no realitzar determinades polítiques, o bé per portar-ne endavant unes altres.

Les excuses per falta de pressupost han servit per implantar un Model de Dedicació Docent que comporta una sobrecàrrega de dedicació lectiva al PDI. O per implantar una suposada “racionalització” de llocs del PAS. O per tenir un argumentari de cara al Model de Plantilles de Departaments que es pretén imposar, i les implicacions del qual requerirà una anàlisi més en profunditat.

Les excuses de falta de pressupost també han servit per augmentar la ràtio d’alumnat per grup de docència (nota [1]), per eliminar programes d’ajudes a la investigació, o per rebaixar de nivell i sou a determinats col·lectius de professorat. O, igualment, per justificar que s’accepti impulsar un programa de promoció a C.U.s, però no altres programes de promoció a places estables de PDI en situació precària. La llista d’accions i no-accions amb aquesta excusa seria molt més extensa.

No obstant això, no s’ha realitzat cap tipus de difusió pública, des de l’Equip de Ferran Sancho, ni tan sols amb l’excusa de la falta de diners, per explicar els endarreriments en els pagaments de les quotes a la Seguretat Social de les treballadores i treballadors de la UAB, assenyalats per la Sindicatura de Comptes el passat 28 d´octubre (nota [2]). Ni tampoc s´ha dit res de l´ajornament del pagament de les retencions a compte de l´IRPF, que suposen un pagament d´interessos per valor de 3 milions d´euros (nota [3]).

Les conseqüències de no pagar la Seguretat Social no solament afecten de manera immediata a la inseguretat laboral de les persones ocupades en la UAB, sinó que fins i tot creen dubtes sobre si, en certs casos, certs períodes de contractació quedaran indefinidament sense cotització a la Seguretat Social. Alguna cosa que potser les persones afectades no sabran fins que obtinguin el seu historial de vida laboral, potser per al subsidi de desocupació, potser per a la pensió de jubilació. Les conseqüències afecten també al compliment de requisits de determinats programes d’ajudes a la investigació, que inclouen l’exigència d’estar al dia en els pagaments a la Seguretat Social.

No obstant això, caldria preguntar-se perquè la UAB demora els pagaments a la Seguretat Social o en la liquidació de l’IRPF, si després comportaran sobre costos en forma d’interessos o de sancions administratives, segons la lògica divulgada pel Rectorat de racionalització de despeses. I no queda un altre remei que assenyalar en l’adreça que hi ha deutes molt més prioritaris. Que hi ha deutes que es decideix pagar en primer lloc, amb les conseqüències que siguin. Deutes que desvien importants summes cap a ens opacs, cap a fundacions que dubtosament manquen d’ànim de lucre, o cap a beneficis particulars de certs membres del PDI o de certs Departaments o Centres, que després actuaran com a suport incondicional de les polítiques de retallades, de les polítiques de mercantilització de la Universitat, cap a polítiques de precarització de la plantilla o cap a polítiques de caiguda en picat de la qualitat de la docència.

Sobre tot això oferirem properament anàlisis més detallats. Però ara denunciem que les excuses i les mentides, per pagar deutes inconfessables, no les acceptarem. Denunciem que no hi ha justificació pressupostària per a les pràctiques de retallada de nivell, sou o contractes en la plantilla, per implantar models de docència o de plantilles inacceptables, per seguir massificant la docència en titulacions oficials .

Hi ha diners per a deutes opacs o per assumir el pagament d´interessos. Hi ha diners per assumir sancions administratives per no pagar a la Seguretat Social o l´IRPF. I hi hauria més diners si s’incrementés el Cànon sobre determinades Activitats Lucratives (Convenis i Màsters).

Per tant NO HI HA EXCUSES.

Secció Sindical de CGT a la UAB

[1] Document “Criteris de Programació dels estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona per al curs 2016-2017” adjunt al punt 7 de l’ordre del dia de la Comissió d’Assumptes Acadèmics del passat 28 d’octubre de 2015: Link (cal IP de la UAB).

[2] Informe 17/2015 que va fer públic sobre la UAB el passat 28 d’octubre de 2015. “El 31 de desembre del 2010, del 2011 i del 2012 restaven pendents de pagament 2,47 M€, 2,38 M€ i 2,31 M€, respectivament, que corresponen principalment a quotes a pagar a la Seguretat Social” (pp 40: Link,).

[3] Segons consta a l´acta de la Comissió d´Economia de la UAB del 4 de novembre de 2015 (Link, cal IP UAB): “El gerent comenta que s’està renegociant el PE. La UAB ja té coberts 2 milions d’euros dels 19 milions que havia de fer, però es sol·licita que els interessos que hem hagut de pagar a l’AEAT per l’ajornament de les retencions a compte de l’IRPF (3 milions d’euros) siguin tinguts en compte com a aportacions al Pla. Així mateix també es demana que part de les despeses ciutat també comptin com a aportacions al PEP ja que són un total de 3,5 milions d’euros.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.