De la seriosa alegria de l’Ana, i tot existeix

Avui, dimecres 9 de juliol, ens acomiadem a Vitoria de la nostra amiga Ana Garay, que ens va deixar el passat divendres 4.

Companya de lluites, tu, sempre present, amb una mirada cap a un futur possible, incansable, incombustible, ets una lluitadora de fons, de llarga trajectòria, has sabut quan posar el cos a primera linia, quan fer-nos preguntes, a voltes incòmodes que ens feien repensar posicions. Amb la teva complicitat sabem que amb tu tot és posible. Continuaràs present en les nostres lluites, ara i sempre.

L’Ana era el convenciment profund i encomanadís que només les bones maneres poden convèncer. I no parlava de valors sinó que els exercia. Una lliçó constant d’amistat i de companyia. Que la terra et sigui lleu.

Ens retrobarem als carrers, perquè la rebel·lia porta la teva emprempta! Agur!

Reenviem el comunicat enviat des del seu departament (http://www.uab.cat/web/noticies/detall-noticia-1252305414179.html?noticiaid=1345673510162).

El proppassat divendres 3 de juliol de 2014 ens va deixar amb 46 anys d’edat la Doctora Ana Isabel Garay Uriarte, professora titular d’universitat a la UAB. Nascuda el 1967 a Vitoria-Gasteiz va començar els estudis de psicologia a la Universitat del País Basc i es va llicenciar en psicologia i doctorar en Psicologia Social a la Universitat Autònoma de Barcelona.

La modèstia de l’Ana potser li faria dir-nos que no calia escriure-li cap nota de record, que el que ella feia no tenia cap importància, però els que l’envoltàvem sabíem que no era així: cap decisió que prenguéssim no la podíem considerar definitiva fins haver escoltat la seva opinió. L’Ana es va caracteritzar al llarg de tota la seva carrera professional com una persona dedicada en cos i ànima a les persones que l’envoltaven, fossin amics, companys de feina o estudiants. Aquesta dedicació es veié reflectida en la recerca de les pràctiques domèstiques i de la cura a les quals dedicava els seus treballs més recents, preocupada per la seva manca de reconeixement i de valoració en la nostra societat contemporània. Una dedicació que recollia també a les seves celebrades classes de psicologia social, fonamental i aplicada, en graus i màsters, i que coneixien bé els seus doctorands.

Els estudiants saben que no han tingut cap professora que els exigís tant a nivell d’escolta, perquè l’Ana els escoltava amb tanta atenció i respecte que ells havien de fer el mateix amb els seus companys. Sempre amb bona cara a l’aula, els feia posar en suspens els seus pressupòsits sobre el món, la ciència i, especialment, la psicologia. Però amb l’Ana l’exigència de capacitat crítica es feia sempre amb el més gran dels respectes cap a les diferents posicions i els diferents nivells de comprensió dels seus interlocutors.

Els companys de feina, i amics, perquè ambdues coses eren indestriables quan es tractava de l’Ana, sabem que la nostra feina ja no tindrà mai més la qualitat que hagués tingut amb la seva atenció i els seus consells. Les nostres decisions seran certament pitjors, els nostres progressos més limitats i el nostre coneixement més estret, perquè ella ens feia sospesar elements en els quals no tendim a pensar, el principal dels quals la situació, personal i política, que per ella era el mateix, de les persones amb qui compartiríem recerca, la de les participants en les nostres recerques, la de les persones que llegirien el que produiríem.

Ningú ha estat mai tan exigent amb l’acompliment de les seves obligacions d’estudi, docència, recerca i lluita com l’Ana, però alhora, cap obligació docent ni investigadora va passar mai per davant de les necessitats de les persones amb qui compartia aquests espais d’estudi, docència, recerca i lluita.

“Hooola. Os cuento que estoy en Almería. Y que… a) da gusto el aire/vientillo que corre; b) muy ricas las tapas del bar junto al hotel; c) he coincidido un ratillo en el congreso con tres cordobesas (una médica y dos enfermeras) que me han sacado al charlar con ellas un “ole esas buenas profesionales”.

Te echaremos de menos.
Agur.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.