CGT exigeix als rectors de les universitats catalanes que es deixin de declaracions i passin a accions contundents en defensa de la universitat pública

Davant la declaració formulada pel conjunt de rectors de les universitats públiques, CGT considera que ja no és hora de limitar-se a fer declaracions d’intencions enfront de les polítiques d’atacs constants a l’ensenyament, sinó que ha arribat el moment de demanar responsabilitats per la greu situació creada.

Les seccions sindicals de la CGT a les universitats públiques catalanes han emès un comunicat a la comunitat universitària en el qual denuncien la greu situació existent que posa en perill tot el sistema d’ensenyament superior i que es resumeix en els següents punts:

  1. Els impagaments i el menysteniment a les universitats públiques per part de la Generalitat de Catalunya no són fruit d’aquesta crisi-estafa, sinó que van començar l’any 2005. De fet, l’acumulació de l’anomenat deute històric (incompliment sistemàtic per part de la Conselleria d’Universitats de les aportacions econòmiques compromeses) s’eleva ja a prop de 270 milions d’euros.
  2. Des de llavors, s’han fet tres o quatre declaracions similars a l’afavorida el dilluns per la CRUE i reunions més o menys cordials en les quals la Generalitat ha acordat amb els diferents rectors catalans un model de finançament que segueix incomplint reiteradament i que està provocant greus problemes de gestió econòmica i xifres insuportables en pagaments en interessos bancaris. La Universitat Autònoma de Barcelona, per exemple, pagarà aquest exercici 1,9 milions d’euros en interessos.
  3. Mentrestant, hem vist com els diferents governs, estatal i autonòmic, han anat fomentant i alimentant universitats privades amb les despeses que ha suposat per a les arques públiques. En l’actualitat, a l’estat espanyol hi ha 29 universitats privades enfront de les 50 públiques.
  4. Paral·lelament, estem veient com l’elit de la Universitat, equips rectorals, degans, etc. s’ha anat tancant cada vegada més en una torre d’ivori mirant a una altra banda com si res no passés i deixant que els esdeveniments els depassin. La retallada global d’enguany suposarà una nova rebaixa dels pressupostos universitaris que, només a la UAB, per exemple, és del 4% però des de fa anys és constant la pèrdua de llocs de treball docents (per no reposició de places, no renovació de contractes i acomiadaments directes) i de personal administratiu així com les diferents privatitzacions realitzades i i afecta greument a la qualitat del servei públic.
  5. Perquè des de les mobilitzacions de Bolonya els equips rectorals segueixen fent oïdes sordes a les reivindicacions i reclamacions d’una part important de l’alumnat, preocupat en la defensa d’un autèntic model d’universitat pública, criticant durament les seues accions o deixant-los tots sols quan aquestes mobilitzacions són criminalitzades.
  6. Perquè volem una Universitat Pública de qualitat, oberta a la societat, lloc de debat i trobada, on tothom pugui accedir a les seves instal•lacions i que no quedi reduït a un espai cada vegada més acotat i subjecte a les lleis del mercat.
  7. Perquè més enllà de comunicats i declaracions, considerem que les postures de les universitats catalanes han de passar per l’adopció de mesures concretes actives que deixen constància davant la comunitat universitària, la Generalitat i el conjunt de la societat de la impossibilitat de continuar desenvolupant amb normalitat l’activitat universitària en aquestes condicions de finançament.

CGT-Universitats

cgt-ub@ub.edu

cgt.ensenyament@uab.es

Anuncis

Els comentaris estan tancats.