Manifest per unes universitats a l’alçada de les seves missions

http://www.univendebat.eu

Les universitats subvencionades per mitjà de fons públics tenen tres missions, l’ensenyament, la recerca i el servei a la societat, que es caracteritzen per la seva imbricació i per les seves finalitats.

Per als signants d’aquest manifest, aquestes missions tenen com a objectiu:

  • Conservar els sabers adquirits al llarg de la història, produir nous sabers i transmetre uns i altres al màxim de persones juntament amb els aspectes de controvèrsia que els han envoltat o que els envolten;
  • Preparar els estudiants en les metodologies de recerca i en l´anàlisi crítica dels desafiaments i efectes socials dels interrogants, pràctiques i resultats de l’àmbit científic, en l’exercici d’un pensament alliberat de qualsevol dogma, que cerqui el bé comú, i en el desenvolupament d’una activitat professional experta i responsable;
  • Alimentar la reflexió de les societats entorn d’elles mateixes i especialment entorn del seu model de desenvolupament.

Les formes actuals de governança de les universitats contradiuen aquesta visió de la institució universitària.

Aquestes formes prenen com a paraules estrella l’eficàcia, la rendibilitat i la competitivitat. El projecte que es proposa a les universitats és tornar-se instàncies d’un màxim de producció en un mínim de temps, d’uns investigadors i d’uns professionals adaptats a les exigències del mercat, flexibles i competitius –el progrés de la humanitat es mesura en termes de creixement econòmic i avenços tècnics i el de les universitats, en termes de «massa crítica».

Així doncs, i amb unes conseqüències que encaixen les unes dins les altres:

Les universitats són sotmeses a avaluacions i auditories internacionals cada cop més nombroses que mesuren la seva productivitat respectiva i permeten de situar-les en rànquings.

Sense negar l’interès de l’avaluació de les pràctiques de les universitats i dels seus efectes, hem de constatar que les avaluacions actuals operen segons criteris estrets, la majoria de vegades purament formals i calibrats sobre pràctiques estandarditzades; que la competició entre universitats que aquestes avaluacions reforcen manté una cursa a la publicació que fa primar el nombre per damunt del seu valor intrínsec; que els procediments d’avaluació són d’un burocratisme irritant i que el missatge que vehiculen recorda constantment a les universitats que la lògica a la qual s’han de subordinar és la del mercat i de la normalització mundial.

Exclosa dels recursos bàsics de les universitats, la selecció de la recerca susceptible d’ésser finançada queda estretament condicionada pels concursos d’adjudicació i per la dimensió i el prestigi dels equips que responen a aquests concursos.

Aquest estat de coses malmet la identitat de la recerca universitària, dotada per principi d’un ampli marge de curiositat i esperit d’innovació, que també posseeixen els petits equips de recerca i els joves investigadors sense un prestigi consolidat. Es veu així arrossegada a una cursa per confegir projectes ben emmarcats dins els paràmetres dominants i ben presentats abans que projectes que interessin des del punt de vista de l’avenç de los coneixements.

Pel que fa a l’ensenyament, els recursos destinats a les universitats depenen la majoria de vegades del nombre d’estudiants que s’hi matriculen.

En el cas d’uns pressupostos bloquejats, això condueix a una «cacera d’estudiants» que entranya el perill de disminuir la qualitat de la formació oferta i assistir a la desaparició de disciplines importants però poc sol·licitades.

S’exigeix a l’ensenyament universitari que especifiqui les competències professionalitzadores que han de desenvolupar els estudiants.

Per bé que és indispensable dotar els estudiants de les competències necessàries per a les seves futures activitats professionals, l’explicitació d’aquestes competències exposa els docents a privilegiar els sabers utilitaristes i «vendibles» en detriment de les ciències fonamentals i dels sabers d’abast humanista, crítics i reflexius.

Els serveis de gestió interna i de representació deguts pel personal universitari a la seva institució augmenten exponencialment en perjudici dels serveis deguts a la societat.

Els elements que acabem d’enumerar contribueixen que la tasca del personal universitari sigui repetitiva i cada cop menys innovadora i accentuen l’estrès laboral d’un nombre creixent de persones; l’investigador i el docent apassionats corren el perill de perdre els seus ideals.

Els signants d’aquest manifest, per tal de promoure la seva visió de la institució universitària, fan una crida:

  • a garantir a la recerca universitària la llibertat d’exploració necessària per a tota descoberta, el dret al dubte i el dret al fracàs;
  • a trobar un equilibri entre les parts respectives dels sabers crítics i operacionals, entre les competències generals i les professionalitzadores en les formacions ofertes per les universitats;
  • a promoure els serveis a la societat;
  • a tallar la inflació burocràtica, la cursa contra-rellotge i altres factors d’estrès que impedeixen el personal de les universitats de fer satisfactòriament la seva tasca;
  • a avaluar les pràctiques de les universitats i els seus efectes en funció de les finalitats de la institució universitària i no de les expectatives del mercat.

Als seus ulls, recuperar aquestes necessitats passa sobretot per:

  • l’afirmació de les finalitats de la institució universitària tal com s’han definit més amunt;
  • el refinançament global de l’ensenyament superior;
  • la utilització de criteris d’assignació dels recursos públics que promoguin la diversitat de la recerca i que protegeixin la qualitat i la pluralitat de la formació oferta per les universitats.

Finalment, fan una crida:

Als poders públics i a les autoritats acadèmiques de les universitats a reconèixer a les universitats unes finalitats conformes a la seva identitat i a la seva funció social i facilitar-los els mitjans per aconseguir aquests objectius;

Al personal de les universitats, que resisteixi davant les mesures i pràctiques que van en sentit contrari al de les propostes d’aquest manifest; a obrir espais d’expressió i anàlisi profunda del malestar dels universitaris, de les seves causes i de les pistes que puguin dur a la solució; a mobilitzar-se mitjançant accions concretes –que caldrà definir segons els contextos- per afirmar les seves posicions i propostes allà on sigui necessari; a donar suport als moviments i accions que, fora de la universitat, condueixin a la cerca del bé comú.

Per signar, clicar aquí

Anuncis

Els comentaris estan tancats.