Per un nou Rumb a la UAB: Resposta al comunicat equip govern 10.06.2011

1. Sobre els Pressupostos de la Generalitat.
La retallada pressupostària per al finançament de la UAB des de la Generalitat de 34 M € per a l’any 2011, presentat per Convergència i Unió al Parlament de Catalunya, s’assumeix per part de l’Equip de Govern de la nostra Universitat de manera acrítica.
Seguint amb la tònica habitual de l’actual Rectora i el seu equip, el comunicat com a únic valor acceptable ofereix la resignació. No veiem en el missatge la més mínima posició crítica. Ni des de la perspectiva institucional, de defensa dels interessos de la UAB, ni des de la perspectiva d’una defensa clara i contundent d’un model d’universitat pública.
En aquest sentit, tampoc no es posa el dit a la nafra: la retallada pressupostària per a universitats per part de l´actual partir en el govern no ès sinó la primera etapa cap a un canvi de model d’universitat, que ja va començar a materialitzar-se amb la implantació de l’estratègia del “Pla Bolonya” fa uns anys: una universitat orientada cap als interessos privats i cap als beneficis empresarials.
Ara sabem que el disseny del “model suís” està en la cartera del Conseller Mas-Colell, i que comporta una dràstica reducció de finançament públic i una important desestructuració de les plantilles de professorat estable, amb el clar objectiu final de reduir-les a menys de la meitat de les plantilles actuals.
Perè en el darrer comunicat de la Rectora i el seu equip res no se´ns diu sobre aquest model clarament regresiu. De manera que solament es pot concloure que, més enllà dels problemes de comptabilitat, o bé que existeix una sintonia amb els plans de Mas-Colell, o bé l’Equip de Govern ha assumit el paper d’acatar ordens superiors.
Potser per alguna d’aquestes raons, el comunicat, en el punt 4, suggereix que sigui el Govern de la Generalitat qui assumeixi les decisions que afectaran a les universitats catalanes, renunciant tàcitament a l’autonomia universitària.

2. Sobre la previsió de Dèficit acumulat de la UAB.
El comunicat, amb la boca petita, assenyala l’existència d’un problema de dèficit acumulat al desembre de 2010, de 46 M €. Però no es reconeixen les causes d’aquest dèficit, i s’emmascara en la reducció pressupostària de la Generalitat. Novament el silenci diu més que el plantejat explícitament.
En aquest cas, s’obvia el paper protagonista que ha tingut l’equip de l’actual Rectora, i de l’anterior Equip de Govern, en la generació d’aquest dèficit i les seves raons. S’obvia que han estat les polítiques neoliberals i el descontrol de la despesa les causants d’aquest dèficit. Dèficit generat a partir d’inversions en infraestructures destinades al seu ús empresarial (Parc Tecnològic), de transferències a les fosques fundacions i empreses spin-off des del pressupost públic de la universitat o la externalització a empreses privades de serveis que generaven beneficis, compaginada amb la posterior cobertura de dèficit d’aquests serveis quan perdien interès per al capital privat.
Per tant, el dèficit pressupostari del 2011, si no es fa res per parar les polítiques del Govern de la Generalitat, seria conseqüència de la suma de la retallada de 34 M € de la retallada de finançament públic, més els 46 M € de dèficit previ, és a dir 80 M €, dels quals el 57,5% prové de les polítiques implementades des del Rectorat de la UAB.
La nostra secció sindical ha denunciat amb anterioritat aquestes polítiques, i ja hem subratllat repetidament que des de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat s’havia avisat de la irregularitat de les pràctiques comptables involucrades en la gènesi d’aquest dèficit. Pero aquestes crítiques han estat ignorades. Per altra banda, l’’Equip de Govern de la UAB tampoc no ha buscat en cap moment la coordinació amb altres universitats per mirar de fer un front comú que defensés la universitat pública.
Si l’Equip de Govern no assumeix aquesta realitat, no sembla creible que estigui en condicions d’aportar, com pretén, un “Pla de Sostenibilitat” que hem de pagar ara tota la comunitat universitaria (retallades de personal i de funcionament o increments de taxes de l’alumnat).
En relació a l’actitud d’obviar aquesta realitat, en el comunicat se’ns informa d’una previsió de reducció de 34 M € per al pressupost de 2011 i que aquesta reducció es mantindria durant els propers anys, amb un horitzó del 2014. Això suposaria que en aquests quatre anys, de mantenir-se el pressupost actual de la UAB, s’acumularia un dèficit de 136 M €. Però si se li sumen els 46 M € de dèficit acumulat (i suposant que les raons que el van generar no ho incrementin), s’aconsegueix la xifra de 182 M €, molt superior als 150 M € esmentats en el comunicat.

3. Sobre el suport de “representants dels diversos col·lectius” a les mesures d’ajust
En el punt 3 del comunicat es dóna per descomptat que l’Equip de Govern compta amb la complicitat de “representants dels diversos col·lectius”, per portar endavant els seus plans d´ajustament.
No obstant això, en la redacció d’aquest punt, o bé hi ha una errata, o un intent de manipulació informativa o un problema per definir quins són els col·lectius que actuen com a interlocutors de la Rectora i el seu equip. Mantenint el benefici del dubte, ha de ser una errata, generalitzant el suport dels diversos col·lectius de la UAB, quan en realitat solament alguns sectors podrien donar suport a les polítiques de l’Equip de Govern.
Hem de recordar que els col·lectius de l’alumnat, del PAS i del PDI, a través dels seus representants, no són els qui fins ara han mostrat cap complicitat amb la Rectora.
Quant al PDI, podem destacar que el Comitè d’Empresa i la Junta de Personal Docent i Investigador, fins a la data, no han rebut cap tipus d’informació rellevant sobre les accions i plans de retallades i ajustos de l’Equip de Govern. I que encara no s’ha dut a terme cap reunió per negociar els temes relatius a aquests plans en la Mesa Sectorial del PDI de la UAB, tot i ser preceptivament temes de la seva competència.
Igualment hem de denunciar que la constitució d’una Comissió Consultiva del Vicerectorat d’Economia sobre els plans de retallades i ajustos, on havien d’estar presents representants dels sindicats, després d’una primera reunió el passat mes de maig, no ha tingut continuïtat.
D’altra banda, els òrgans de representació de Departaments i Facultats, tampoc semblen mostrar aquesta complicitat que suggereix el comunicat. Són coneguts els pronunciaments de les Juntes de diferents facultats, posant en qüestió la política implementada sobre retallades i ajustos. I també és destacable que no totes les direccions o consells de Departament han acceptat el paper de prendre decisions d’ajustos de plantilla, tal com ha pretès l’Equip de Govern, al delegar en ells la legitimació dels acomiadaments encoberts de part del professorat.
Finalment, el Claustre de la UAB, en la seva última reunió de desembre de 2010, tampoc no va avalar moltes de les pràctiques desenvolupades per la Rectora i el seu equip, establint acords sobre una sèrie de qüestions, destinades a reconduir les coses. Encara que, com hem vist en els últims mesos, des de l’Equip de Govern s’han obviat aquestes directrius.
Per tant, caldria situar les complicitats únicament en les direccions d’aquells Departaments, on s’han pres decisions d’ajustos de plantilla, de vegades amb secretisme i actituds autocràtiques, així com, sens dubte, en aquells cercles interessats a mantenir les línies mestres de les polítiques de la Rectora i el seu equip. Potser l’Equip de Govern està confonent l’assentiment a aquestes polítiques en el seu entorn més proper, o en sectors molt concrets, amb una realitat en la qual la major part de col·lectius de la UAB no sintonitza amb les seves actuacions.

4. Sobre el “sentit de la responsabilitat”
En el comunicat es parla de “sentit de la responsabilitat”, per referir-se a l’actitud dels sectors de la comunitat universitària que, per complicitat o desinformació, són permeables a la justificació de la resignació i de la coartada de la crisi, per acceptar el model d’universitat que s’ha vingut implementant, que ha conduït al dèficit acumulat en anys anteriors i que ara pretén portar un reajustament general dels fonaments de la universitat pública a Catalunya.
En aquesta consideració se sobreentén que no acatar acríticament les justificacions de les línies mestres de les polítiques del Govern de la Generalitat i de l’Equip de Govern de la UAB és una “irresponsabilitat”.
Igualment es parla de “realisme” per donar per fet que solament actuant en connivència amb les directrius polítiques governamentals, s’entra en la mesura del possible. Encara que, curiosament, en aquest sentit, el comunicat espera que sigui el Govern de la Generalitat qui assumeixi la responsabilitat final de dissenyar el futur universitari.
Aquesta manera d’enfocar la situació (“responsabilitat” i “realisme”), pròpia de postures que assumeixen que només hi ha una manera de pensar i d’actuar responsablement, aquest “pensament únic” que ens ha portat a una realitat dominada pel Capital, els Bancs i les grans corporacions empresarials, és, per descomptat, un sofisma propi dels qui, de seguir així quedaran clarament identificats com a responsables de les condicions de futur de la nostra societat i de la nostra universitat.
Davant això, solament podem cridar, precisament, a la responsabilitat dels col·lectius de la comunitat universitària per traçar un nou rumb a la situació.
Creiem que hem de prendre consciència que no estem enfrontant-nos a cap catàstrofe natural, sinó que estem en una cruïlla de camins, de manera que les actituds i accions que ara s’adoptin, determinaran el curs del futur.

5. Cap al canvi de rumb en les polítiques de la UAB.
En aquests moments, quan l’Equip de Govern manté unes actituds de confusió i desinformació, exercint pràctiques de fets consumats, que no estan ni justificats, ni consensuats, creiem que cal optar per un compromís de la comunitat universitària i prendre el timó de la situació. Per això, des de CGT UAB plantegem les següents línies d’actuació:
1) Reclamar a les Direccions de Departament que no donin legitimitat a les polítiques de fets consumats quant a les retallades de plantilla dissenyades per l’Equip de Govern.
2) Promoure la realització d’un Claustre Extraordinari per establir unes noves línies d’actuació, juntament amb tots aquells col·lectius que veuen críticament la situació a la qual estem arribant a la nostra universitat, o que directament es veuran afectats, en el cas del professorat precari, per la incertesa de la seva continuïtat laboral, en el cas del PAS per les conseqüències en les seves condicions de treball, i en el cas de l’alumnat pels increments de taxes previstos.
3) Deixar apuntat que si l’Equip de Govern es limita a servir de corretja de transmissió de les polítiques del Govern de la Generalitat, renunciant a la responsabilitat que comporta l’autonomia universitària, potser fóra millor que assumís la seva incapacitat i inoperància i que oferís a la comunitat universitària la seva dimissió, per obrir la porta a un nou escenari en el qual es pogués assumir
col·lectivament la responsabilitat de seguir endavant, sense renunciar a valors bàsics de les finalitats socials de la vida universitària i sense posar en qüestió les espectatives de vida de centenars de professors/es i investigadors/es, i de milers d’alumnes i alumnes en el futur.
4) Denunciar els objectius d’establir un nou model d’universitat a Catalunya, elitista, mercantilitzada i amb condicions precàries per a l’alumnat i els i les treballadores universitàries. Un model que està en l’agenda del Govern de la Generalitat, però en el marc de la reconversió global dels marcs de convivència i de les condicions reals de vida de la ciutadania, que estan impulsant els diferents
governs a Europa, l’Estat Español i Catalunya, amb l’excusa de la crisi financera interestatal.
5) Dur a terme les accions necessàries per aturar l’onada d’actuacions que està posant en perill la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes, sota les premisses neoliberals de desregular marcs normatius de protecció, desmantellar serveis públics, promoure la privatització i l’accés restringit a la riquesa social, i afavorir els interessos dels grups socials més poderosos, la qual cosa, en l’àmbit universitari es fa cada vegada més evident.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.